Al començament de l’estiu, unes bones ànimes ben intencionades van cridar amb angoixa, desesperació, sinó resignació, que calia votar per reconduir Jean Marc Pujol i els seus companys d’ultra reacció al capdavant de l’ajuntament de la Fidelíssima Catalana Perpinyà. Res no és pitjor que el Front National, encara que s'amagui sota l’enganyifa d'un Rassemblement. Esquerra Republicana ...
Esquerra Republicana de Catalunya Nord es solidaritza amb les reivindicacions del personal de l'hospital de Perpinyà i de tots els treballadors del sector de la salut a Catalunya-Nord, com a la resta de l'estat. Volen actes i no paraules: pujar els salaris de 300 euros,- un pla amb formació de 120 000 llocs de treball,- i titolaritzar tots els treballadors precaris. Ens trapem dimarts 16 de juny a les 10.30h, plaça de Catalunya a Perpinyà, per la concentració convocada pels sindicats per donar-los suport. Penseu a venir amb les mascaretes. Esquerra Republicana de Catalunya Nord Perpinyà, el 15 de juny de 2020 ...
La lluita continua: no a l’extrema dreta i no a la dreta extrema. En les eleccions municipals de Perpinyà Esquerra Republicana de Catalunya Nord s’ha mobilitzat amb i per l’Alternativa, una aliança de partits, col·lectius de veïns i persones a títol individual, per una municipalitat de progrés social, cultural, polític a la ciutat. La negativa dels partits de l’autoanomenada esquerra francesa, Europe Écologie Les Verts i Parti Socialiste, a participar a aquest projecte desemboca sus d’un resultat desolador: a la segona volta, quedaran només en presència l'extrema dreta de Louis Aliot i la dreta extrema de Jean Marc Pujol. La fugida covarda de la cap de llista ’Agnès Langevine dinamita l’intent d’una unió les esquerres amb possibilitat d'èxit a la segona volta, tal ho proposava Esquerra Republicana de Catalunya Nord. Dins d’aquest panorama reiterem que la perspectiva d’un ajuntament encapçalat per Aliot, l’hereu del feixisme del Front National o Rassemblement ...
Catalunya Nord es comença a desconfinar aquest dilluns 11 de Maig. Els treballadors, tan els que ja eren a la feina per complir «activitats indispensables» com els que es tornaran a incorporar, es veuen ara confrontats a les pressions d’un ample espectre de la patronal per mor de recuperar «el temps perdut». Moltes són les pressions per desplaçar -si no renunciar- a les vacances i dies de descans. Les organitzacions patronals ja han fet les seves peticions al govern francès: autoritzar la setmana laboral d’un màxim de 48 hores fins a 60, sense majoracions salarials; limitar el temps de descans entre dues jornades a 11 hores; reduir els temps de vacances. Les amenaces d’acomiadaments s’han disparat. Tot això desprès de més de cinquanta dies durant els quals els sindicats i els representants dels assalariats no han pogut contactar amb els treballadors. Mals temps s’apunten si no hi ha una potent resposta. L'altra amenaça és un retrocés brutal de totes les llibertats ...