Catalunya del Nord

Totes les notícies

Dia de la Dona, "El procès de Pau a Euskal Herria, el paper de les dones".

En motiu del Dia de la Dona, la Secretaria de la Dona d'Esquerra Republicana Catalunya Nord va organitzar un acte al Casal Jaume 1er de Perpinyà, sota el lema"El procès de Pau a Euskal Herria, el paper de les dones". El 9 de març es va rebre Mertxe Colina, militant d'Abertzsaleen Batasuna i d'Ahotzac (moviment de dones de totes ideologies per la Pau), que vingué a parlar del procés de pau, explicant que ella fa una diferència entre procés de pau i procés de normalització, cami per arribar a una pau duradora i sólida, un cop els estats reconeguin els origens del conflicte. El públic nombros i interessat va descobrir una visió diferent del conflicte basc de la que s'acostuma donar als mitjans de comunicació. Mertxe Colina va fer una cronologia de l'actual procés de nortmalització, iniciat al 2008 per una reflexió interna i sense precedents de l'esquerra abertzale il.legalitzada, insistint que aquest conflicte resulta de la negació de l'existència del poble basc i del reconeixement dels seus drets, com de la repressió dels drets bàsics dels pobles a decidir, que les victimes es troben a banda i banda i no d'un sol costat i que la violència no es practica unicament per aquells que varen triar a un moment donat la lluita armada, sino també pels estats francés i espanyol i els seus representants, que ells sempre son armats i que son actors i al cor del conflicte. Al seu parer en aquest conflicte ETA a complert amb totes les condicions preconitzades per la comunitat internacional (grup internacional de contacte GIC), al contrari dels estats que no han fet cap gest. Il.lustrant-ho amb exemples com el cas d'Aurore Martin ciutadana francesa demanda per l'estat espanyol a traves d'un MAE per pertanya a un partit il.legal a l'estat espanyol d'ençà 2003 i legal a l'estat francés, o el de l'Intza Oxandabaratz, empresonada a l'estat francés malgrat el proces de pau i embarrassada de 7 mesos, o les companyes de presos privades de les visites previstes perque el fill plora i fa soroll o encara la mare processada per portar d'amagat un flasco de vi al seu fill pres, aixó sempre a l'estat francés.

La Bressola de Càldegues

Esquerra Republicana de Catalunya lamenta el tancament de l'escola La Bressola de Càldegues i presenta un seguit d'iniciatives al Parlament de Catalunya.

Joan Ridaura, president d'ERC Catalunya Nord, considera que la noticia del tancament de l'escola La Bressola de Càldegues el proper curs és una pèssima notícia per la Cerdanya, la Catalunya Nord i el conjunt dels Països Catalans. Després d'un any d'incertesa coneguda per tothom i únicament superat gràcies a aportacions personals, la manca de resposta de la major part de les administracions locals de proximitat afegit a les continuades rebaixes en les subvencions de la Generalitat de Catalunya, que recordem que han passat de 625.000€ fa dos anys, amb ERC al govern, als 405.000€ actuals, han abocat a La Bressola a haver de prendre tan dolorosa decisió. Davant del tancament de l'Escola Bressola de Càldegues, després d'onze anys de presència ininterrompuda d'escola catalana a l'Alta Cerdanya principalment per les retallades en ajuts econòmics procedents de la Generalitat, el Grup Parlamentari d'Esquerra ha presentat una proposta de resolució per debatre’s en comissió en què el Parlament lamenta el tancament de la Bressola de Càldegues i insta el Govern de Catalunya a mantenir almenys els ajuts econòmics per a l'any 2011 per al manteniment de la xarxa escolar de la Bressola a la Catalunya Nord i a comprometre's a evitar el tancament de més centres. També,la portaveu d’educació al Parlament i portaveu del Grup Parlamentari d'ERC, Anna Simó, va presentar la setmana passada la segona bateria de preguntes en pocs dies sobre els ajuts a la Bressola perquè el Govern les respongui per escrit. ERC pregunta al Govern quines gestions ha fet amb les institucions cerdanes i de l’Estat francès per al manteniment de l'escola Bressola de Càldegues. Per a Esquerra Republicana de Catalunya, ‘és important que el Govern contesti al nostre Grup Parlamentari si considera important la tasca que realitza la Xarxa d'Escoles de la Bressola a la Catalunya Nord per al coneixement i l'extensió de l'ús del català i si la importància i el compromís del Govern amb l'ensenyament i l'ús del català a la Catalunya Nord, reforçada per l'article 6.

Armand Samso

L'Armand Samso ens ha deixat

El nostre company Armand Samsó, militant d'ERC Catalunya Nord, ha mort aquest dissabte 10 de març a l'edat de 92 anys. L'Armand, i la seva dóna Janina, amics i militants tots dos,  han contribuït a fer millor conèixer arreu dels Països Catalans la nostra Catalunya Nord amb la gran tasca que han fet amb la Porta dels Països Catalans a Salses. Tots dos formen parts d'aquests  nord-catalans entre els més coneguts arreu de les terres catalanes perquè durant 20 anys van recórrer tot el territori  buscant suport per a la construcció d'aquest monument al seu poble de Salses, el més septentrional del territori català. L'Armand no va baixar els braços malgrat els entrebancs burocràtics i polítics als quals es va haver d'enfrontar. Sabia el que significava resistir i superar l'adversitat, havia passat pel camp de concentració de Dachau. El 28 de setembre del 2003 va poder veure finalment inaugurat el monument que simbolitza l'entrada -venint del nord- en terres catalanes, i que calia fer a Salses, no pas a La Jonquera com encara ens voldrien fer creure alguns. Guardarem l'exemple de la seva tenacitat i tossuderia per aconseguir els nostres objectius, i ens associem al dol de la nostra companya Janina. L'enterrament civil tindrà lloc  el dimarts 13 de març a les 11 del matí a Salses, al Rosselló.

Xerrada amb Mertxe Colina: Les dones i la pau a Euskal Herria

EL PROCÉS DE PAU A EUSKAL HERRIA, EL PAPER DE LES DONES En motiu de la la celebració del Dia de la dona treballadora, la Secretaria de la Dona d'Esquerra Republicana de Catalunya us convida a participar a la conferència “El procés de pau a Euskal Herria. El paper de les dones”, amb Mertxe Colina, militant d'Abertzaleen Batasuna i membre d'Ahotzak (moviment de dones per la pau al País Basc). La presència de Mertxe Colina, persona que encarna la unió dels ideals de la pau juntament amb els de la llibertat per el seu poble i de combat en favor dels presos i refugiats que ha ocasionat el conflicte basc, ens permetrà de conèixer de primera mà el rol que han tingut i tenen les dones en aquest nou context, conseqüència de l'abandonament de la lluita armada per part de l'organització ETA. L'esquerra abertzale ha fet importants passos en la via de la reconciliació; què cal esperar ara dels governs espanyol i francès? Quina és la seva actitud? Quin és el sentiment i esperances de la societat basca? Quin paper poden tenir les dones per avançar en la reconciliació? Per parlar de tot això i més encara, us convidem el divendres 9 de març, a les 19.30h, al Casal Jaume I de Perpinyà (Av. Del Liceu, 23). L'acte serà seguit d'un pica-pica per a tothom que vulgui compartir amb nosaltres aquesta vetllada.

Esquerra participa en la manifestació del 29 de febrer

La Federació d'Esquerra Republicana de Catalunya- Nord ha participat a la manifestació convocada pels sindicats europeus del 29 de febrer en contra de l'austeritat i de les retallades socials programades per la cimera europea. Com el conjunt del món sindical, i de bona part d'economistes de reconeguda solvència molts d'ells gens sospitosos de tendències esquerranoses, coincidim a valorar que s'ha demostrat que la política d'austeritat no tan sols no funciona sinó que representen un engany i una trampa pel conjunt de les classes populars i treballadores. Els efectes de la crisi econòmica i social han assolit uns nivells insostenibles per a milions d’europeus. Les mesures d’austeritat agreugen la situació mentre les desigualtats s'amplien a cada dia que passa. Les darreres estadístiques europees sobre l’ocupació mostren que les taxes d’atur arriben a nivells rècord, en particular pel que fa els joves: en nombrosos països, gairebé un de cada dos joves està desocupat. 115 milions de persones, això és, el 23,5% de la població, estan amenaçades per la pobresa o per l’exclusió social. Confrontats amb la degradació econòmica i social de la situació, l’única resposta dels màxims dirigents estatals ha estat la d’endurir l’austeritat. El 30 de gener passat, una cimera europea va deixar enllestit un nou tractat internacional que estipula la disciplina pressupostària. Aquest tractat no respon als problemes de l’ocupació i de la precarietat creixent, i comporta el risc d’enfonsar per molt temps Europa en la crisi. Una crisi que, en un gran exercici de cinisme, aquells que ens hi han portat ens volen dir ara com hem de sortir-ne. Per contra, per Esquerra Republicana de Catalunya la crisi no pot mai ser el pretext per debilitar els nostres sistemes socials i creiem que unes polítiques econòmiques alternatives són possibles. Apostem doncs per: La lluita contra el frau i l’evasió fiscal Un pla de rellançament i d’inversions europeus per a l’ocupació de qualitat.

Esquerra pregunta al govern sobre el finançament de La Bressola

El grup parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya a dipositat un seguit de preguntes per respondre per escrit al govern de la Generalitat sobre el finançament de les escoles de La Bressola a la Catalunya Nord. Per Esquerra Republicana de Catalunya és evident que mantenir i ampliar, per donar resposta a una demanada creixent, una xarxa escolar catalana de qualitat a la Catalunya Nord requereix d'un finançament estable i adequat. Malauradament, en els darrers dos anys la subvenció atorgada per la Generalitat de Catalunya ha disminuït d'un 25% en total. A més dels convenis establerts (en moltes ocasions amb dificultats) amb l'Estat francès, el suport des de Catalunya de l'associació Amics de la Bressola han estat imprescindibles per mantenir les tasques i funcions de les escoles catalanes a la Catalunya Nord com també els ajuts del Govern de la Generalitat de Catalunya, emparats pels articles 12 i 50.3 de l'Estatut de Catalunya. La disminució continuada dels ajuts del govern de la Generalitat provoca preocupació a les famílies, professionals de La Bressola, així com a tots aquells que creiem en la necessitat d'una xarxa educativa catalana a la Catalunya Nord. Esquerra Republicana de Catalunya ha decidit doncs, d'acord amb els Amics de La Bressola, de preguntar al govern: 1. Hi haurà una nova reducció per al 2012 en els ajuts per al manteniment de la xarxa escolar de la Bressola a la Catalunya del Nord? 2. Quina quantitat es transferirà en concepte d'ajuts per al manteniment de la xarxa escolar de la Bressola a la Catalunya del Nord per al 2012? 3. Quines conseqüències creu el Govern que comporten aquestes retallades acumulades en el manteniment de la tasca de La Bressola i de la xarxa escolar de la Bressola a la Catalunya del Nord? 4. Han estudiat establir amb la Bressola algun conveni més estable que doni seguretat de futur per al manteniment de la xarxa escolar de la Bressola a la Catalunya del Nord, en aplicació dels apartats 3 i 4 de l'article 18 del Títol II de la Llei d’Educació de Catalunya? Si és el cas, quin? Esquerra Republicana de Catalunya emplaça al govern de Convergència i Unió a no cedir a les pressions del PP i que prengui consciència i assumeixi les seves responsabilitats davant el conjunt del teixit associatiu i cultural de tota la Nació catalana, eines imprescindibles de cohesió social i construcció nacional.

No es tracta d'amor, sinó de justícia i drets!

En el seu míting de campanya de diumenge passat a Marsella, el president francès i candidat a la reelecció Nicolas Sarkozy va afirmar que “quan s'estima França no es pot proposar la ratificació de la Carta de les llengües regionals”. Amb aquestes declaracions el president-candidat UMP no tan sols fa gala del seu jacobinisme i ignorància, sinó que fa trampes portant el debat sobre les llengües regionals en un terreny de joc que no els hi pertoca, el del amor a la França eterna, el del patriotisme francès. La ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i el desenvolupament d'un marc jurídic que protegeixi, fomenti i desenvolupi l'ús de les llengües regionals és, justament, una qüestió de drets, de llibertat d'expressar-se en la llengua del país, d'igualtat de tots els ciutadans amb els mateixos drets, de principis autènticament republicans i democràtics. Nicolas Sarkozy, i amb ell tots aquells que aplaudeixen aquestes paraules, també des de l'oposició d'esquerres, demostra no únicament la seva feble base democràtica, sinó que es permet d'insultar tothom que no pensa com ell, inclosos tots els estats d'Europa que sí que han ratificat la Carta europea, acusant-los de poc menys que de traïció. La seva posició no és d'amor, al contrari, és senzillament d'odi a la diferència. Als homes i dones d'Esquerra Republicana de Catalunya, a diferència seva, no ens mou cap odi. Ens mou, com a milers de conciutadans nostres, l'amor a la nostra terra, la nostra llengua, la nostra cultura i la seva gent. Ens mou el desig de llibertat, de justícia i les ganes de viure individualment i com a poble. Per tot això, perquè a diferència seva no és l'odi el que ens mou, serem molts, com més millor, a participar el 31 de març a la mobilització en favor de la llengua catalana. Amb joia, confiança i alegria, per fer callar aquells que des del poder ens voldrien muts i dòcils.

Per una TV3 d'àmbit nacional!

TV3 a la Catalunya Nord i a la resta de la Nació catalana.

Des de el passat 8 de febrer la presència dels canals de Televisió de Catalunya a la Catalunya Nord ha deixat de ser simplement tolerada, a passar a ser plenament legal, fruit d'un acord entre els governs de París i de Madrid. Aquesta excel·lent notícia és fruit de la suma d'accions realitzades durant molts mesos per associacions, entitats, gent a títol personal i també per institucions i partits polítics com el nostre. La nova situació del marc legal de TV3 a la Catalunya Nord contrasta amb la realitat del País Valencià on, des d'ara fa un any, el govern del PP, el mateix PP amb el que Convergència i Unió han decidit de pactar el govern de la Generalitat, va tancar els repetidors instal·lats per Acció Cultural deixant als seus ciutadans sense la possibilitat de veure les cadenes catalanes, incomplint les directives europees i atacant d'aquesta manera la llibertat d'expressió i d'informació, sense que de moment de res hagin servit les mobilitzacions i multitudinàries manifestacions que arreu del País Valencià s'han repetit en favor de TV3. Més enllà de la necessitat que el govern català defensi la recepció de TV3 també al País Valencià i a les Illes, de que no l'empobreixi amb unes retallades pressupostàries i negant-li la possibilitat de finançar-se a través de la publicitat per afavorir grups privats afins, és imprescindible que des de la Corporació Catalana dels Mitjans Audiovisuals es prengui consciència del sentiment i la demanda de tota la Nació catalana i adoptin una línia editorial, lingüística, de referents i de continguts per fer de les seves ràdios i televisions uns mitjans nacionals, no uns de regionals limitats a la Comunitat Autònoma de Catalunya. Esquerra Republicana de Catalunya felicita a tots aquells que amb la seva tossuderia i esforç han fet possible aquest pas endavant per la llengua catalana a la Catalunya Nord, al mateix temps que demanem que aquesta recepció s'asseguri a tot el territori nord català i encoratgem i ens solidaritzem amb tots aquells que des de Les Illes o el País Valencià reclamen i lluiten per la llibertat d'expressió i d'informació que representa el combat per TV3 arreu del territori.

Estàtua de Georges Frêche: cornuts i pagar el beure!

La presentació per part del president de la Regió, Christian Bourquin, de la maqueta de la futura estàtua en honor a Georges Frêche que s'instal·larà a Montpeller és, encara un cop, una burla a tots els catalans. Deixant de banda que els homes i dones d'Esquerra Republicana de Catalunya considerem que totes aquelles actituds guiades per un culte a la personalitat son característiques d'unes maneres de fer antigues i ben allunyades dels principis d'esquerra, cal afegir, en aquest cas, la personalitat del personatge. O és que hem de recordar quina va ser l'actitud de Georges Frêche respecte la Catalunya Nord i els seus habitants? Esquerra Republicana de Catalunya no oblida que fou l'impulsor de la “Septimanie”, un intent de negació de la doble identitat, catalana i occitana, d'aquesta regió artificial. Els seus repetits insults i menyspreu cap als catalans, la nostra llengua i la nostra cultura, així com als electors en general, la marginació en favor de Montpeller de la Universitat de Perpinyà, o de d'altres infraestructures necessàries per la Catalunya Nord, el seu sosteniment a la MAT malgrat l'oposició de tot un poble, i així podríem seguir... Cap personatge que hagi menystingut una part dels seus conciutadans en funció del seu origen, la seua llengua o la seua raça mereix un homenatge. Si Montpeller vol homenatjar al seu “grand bâtisseur”, que ho faci i que s'ho pagui, però no des de el Consell Regional, no amb una part dels nostres sous, no amb la nostra complicitat. Si volen fer el ridícul, endavant, però no amb nosaltres.