Catalunya del Nord

Totes les notícies

ERC pregunta al Govern sobre la Casa de la Generalitat de Perpinyà.

A iniciativa de la Federació Territorial d'Esquerra Republicana de Catalunya de Catalunya Nord, el nostre grup parlamentari ha dipositat una bateria de preguntes adreçades al govern català referents a la situació de conflicte laboral que viu la Casa de la Generalitat de Perpinyà. Malauradament aquesta és ja la segona vegada que ERC es veu obligada a qüestionar al govern català sobre el funcionament mateix de la Casa de la Generalitat. Trobareu les preguntes d'ara així com les dipositades el mes d'abril a l'apartat “documents” de la nostra web. La transparència en la gestió i funcionament d'una administració pública, i la Casa de la Generalitat és administració pública, és un pilar bàsic de la democràcia. Desgraciadament sembla que aquest principi és oblidat per l'actual direcció i el seu partit, a Perpinyà i a Barcelona. ERC deplora el fet d'una evident discriminació en el tracte laboral en funció de la possessió del carnet de militant d'un determinat partit. Com qualificar altrament sinó la realitat que si cal una reducció salarial, aquesta no concerneixi al conjunt de treballadors, començant per els més fortament remunerats? Finalment, volem recordar que ningú ens pot acusar, i menys encara dir que estem fora de la llei, pel fet de recordar la militància política de tots els nous assalariats contractats per la nova direcció. Tots tres són notoris militants de CDC que fins i tot en un cas fou el mateix partit que va comunicar i felicitar-se de la seva contractació i un altre era candidat de CDC en les passades eleccions cantonals i europees. Així doncs, menys escarafalls que no sem pas nosaltres qui hem desvetllat qui és qui ni hem divulgat cap secret d'estat. ERC Catalunya Nord reitera la seva solidaritat amb els treballadors mobilitzats en defensa dels seus llocs de treball i de la seva dignitat personal i laboral.

El 20-N vota independència!

El proper 20 de novembre els ciutadans de la major part dels Països Catalans, aquells que viuen a l'estat espanyol, així com tots aquells que sense residir-hi consten en les llistes electorals de ciutadans a l'estranger, estan convocats a participar a eleccions per escollir els diputats i senadors a les Corts de Madrid els propers 4 anys. Esquerra Republicana presenta candidats en totes les circumscripcions: en coalició al Principat amb Reagrupament Independentista i la plataforma Catalunya Sí, i en solitari al País Valencià i les Illes. ERC Catalunya Nord fa una crida a tots aquells nord catalans que puguin participar a aquestes eleccions a votar les candidatures d'Esquerra Republicana, les úniques que garanteixen la defensa de tota la nostra Nació, del seu dret a la llibertat nacional i a la justícia social. Perquè el poble català s'ha de fer sentir a tot arreu i aprofitar tots els altaveus per avançar en la construcció d'una majoria social que ens permeti d'arribar, tots junts i com un sol poble, als màxims objectius: esdevenir un nou estat d'Europa. Per la independència, voteu les candidatures d'Esquerra Republicana! Per els autèntics valors republicans, voteu les candidatures d'Esquerra Republicana! Per l'estat català del benestar i la justícia social, voteu les candidatures d'Esquerra Republicana!

Manifestació del 7 de novembre.

Enguany ha estat el dissabte 5 el dia en què hem commemorat la trista signatura del Tractat dels Pirineus i la consegüent amputació d'una part del nostre poble del 7 de novembre de 1659. Malgrat una climatologia poc propícia, més d'un miler de catalans han participat en els diferents actes organitzats, manifestació per la tarda, marxa de torxes, concerts i, en els dies previs, presentació de llibres en diferents municipis. Com ja és habitual, el nostre partit ha participat amb pancarta pròpia acompanyats aquesta vegada per la Marta Rovira, nova Secretària General d'ERC, Josep Carrapiço, Secretari d'Organització i Pere Aragonès, diputat al Parlament de Catalunya, que han fet un tall en plena campanya electoral a la resta del nostre país per acompanyar als militants de la Catalunya Nord en aquesta jornada i significar que ERC no abandona cap part del territori. Tots els homes i dones d'Esquerra Republicana de Catalunya mantenim viu el compromís de treballar incansablement per la llibertat de tot el nostre poble i fer que en un futur el 7 de novembre no sigui més que un mal record de la nostra memòria col·lectiva.

Joan Gaubi, director de la Casa de la Generalitat

Casa de la Generalitat a Perpinyà: al servei de CDC i no del País.

Al desgavell que acompanya a la Casa de la Generalitat des del canvi de direcció resultant de les eleccions al Parlament de Catalunya, marcat principalment per la seva manca d'activitat, així com la manifesta incapacitat de mantenir relacions institucionals fluides amb la resta d'administracions presents al territori nord català (ajuntament de Perpinyà, Aglo, Consell General, Consell Regional, Prefectura i Consolat d'Espanya), relacions imprescindibles per a complir amb la principal tasca de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, impulsar les relacions transfrontereres, cal afegir, a més, la seva escandalosa política laboral i la utilització partidista d'una institució pública. De fet, ja amb anterioritat ERC ha interposat una sèrie de preguntes parlamentàries sobre el funcionament i política laboral de la nova direcció, així com hem criticat la manca d'activitat i ineficàcia en la cooperació transfronterera, teòric punt principal de l'existència d'una representació del govern català a la Catalunya Nord. Des de l'autoritat moral que ens donen els 7 anys de direcció de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, període en el què totes les contractacions es feren per concurs i no "a dit", sense que ERC Catalunya Nord imposés cap dels seus militants per ocupar cap lloc de treball, sense que cap treballador fos discriminat o acomiadat per la seua militància política, i en el que mantenirem una escrupolosa distància i respecte entre el partit i la institució, caracteritzats per una intensa tasca feta en tots els àmbits competencials de la Casa de la Generalitat, expressem el nostre rebuig a la situació actual que qüestiona de dalt a baix la mateixa presència d'una delegació del govern català a Perpinyà utilitzada permanentment amb finalitats partidistes i no de prioritat de país. El rol de la Casa de la Generalitat a Perpinyà és d'impulsar les relacions transfrontereres, no d'esdevenir una oficina del SOC (Servei d'Ocupació de Convergència) amb acomiadaments de tècnics per poder contractar militants de la Federació nord catalana del partit.

«No estem al principi del final, estem al final del principi»

Text de la declaració «En aquestes darreres hores hem anat sentit com es deia que estàvem al principi del final. Això m'ha fet venir a la memòria una frase del general Eisenhower quan li van preguntar si el desembarcament al nord d'Àfrica significava el principi del final. I ell va dir que no, que representava el final del principi i que el principi del final s'inicari quan desembarquessin al continent europeu. L'escenari de les darreres hores ens situen en un escenari semblant, en el senti que, més que estar en el principi del final, estem al final del principi, al final del conflicte armat a Euskadi, l'últim conflicte armat del continent europeu. De fet, el principi del final s'iniciarà quan hi hagi un diàleg obert i franc, amb tots els horitzons oberts per part ja no dels agents del conflicte armat, sinó per part dels agents polítics, dels partits polítics i de la ciutadania basca. Òbviament nosaltres donem la benvinguda al nou escenari que que s'ha obert des d'ahir al vespre, un escenari basat, entre d'altres, en la Declaració d'Aiete, associada a la Conferència de Pau i que feia referència en el seu primer punt, precisament, al cessament del foc i de les hostilitats. Queden, però, tres punts més associats a aquesta declaració. Un fa referència al diàleg sobre les conseqüències del conflicte i bàsicament vol dir parlar de les víctimes, dels presos i de les armes. Hi ha un tercer punt que és el diàleg polític i aquest diàleg polític correspon a la ciutadania d'Euskadi. I en concret, en el comunicat d'ETA es parla que l'organització llega a la societat basca el manteniment de les aspiracions nacionals del País Basc. En aquest concepte de llegat entenem que hi ha la consciència per part de la organització ETA que ara li correspon a la societat basca, els ciutdans bascos i els partits bascos prendre el protagonisme en aquest procés de diàleg. Un procés de diàleg que necessàriament s'ha de concloure amb una consulta democràtica amb un referèndum en el qual puguin participar tots els ciutadans d'Euskadi.

Militants d'ERC en el moment de desplegar la pancarta

Aeroport SDF

El dissabte 15 d'octubre al matí un grup de militants d'Esquerra Republicana de Catalunya es desplaçaren fins a l'aeroport de La Llavanera per mor d'expressar el nostre rebuig al canvi de denominació d'aquesta infraestructura que implica l'ocultació del nom de la Vila per passar a ser “Aéroport du Sud de France” (SDF). Passat el fracàs de la “Séptimanie”, molt ràpidament el Consell Regional va tornar a actuar amb la seva idea de negar l'existència d'una doble identitat en aquesta regió artificial, impulsant el label “Sud de France” per a determinats productes agrícoles, la denominació “Vin du Pays d'Oc” per a vins de casa nostra que no tenen res d'occitans i ara, malgrat la constatació del fracàs d'una denominació que no vol dir res, cara i ineficaç en termes de promoció dels nostres productes, insisteixen amb el canvi de nom de l'aeroport de Perpinyà Ribesaltes. Esquerra Republicana de Catalunya s'oposa a aquest nou atac contra la identitat catalana de la Catalunya Nord i crida a tots els nostres conciutadans a mostrar, amb nosaltres, el seu rebuig a qualsevol intent de silenciar o ocultar la catalanitat de la Catalunya Nord. En aquest combat, sempre podreu comptar amb les dones i homes d'Esquerra Republicana.

Esquerra Republicana de Catalunya amb les mobilitzacions socials.

Com a tot arreu d'Europa i del món, la patronal francesa ha dictat al govern d'en Sarkozy d'adoptar decisions suposades reduir “el dèficit de France”. La factura ha de ser pagada al principal pels assalariats, jubilats i consumidors. Com a partit polític d'esquerra, en contra de l'austeritat pel poble, donem suport a les reivindicacions unitàries de les organitzacions de treballadors de Catalunya- Nord: Deixar de taxar les complementaries de salut; deixar d'exonerar i de fiscalitzar les hores extres; condicionar tot ajut public a la seva eficàcia social, a les polítiques socials de les empreses. Taxar realment les transaccions financeres. Deixar de suprimir llocs de treball als serveis públics. Donar suport al poder adquisitiu. El salari mínim i les pensions de retreta han de ser de 1700 euros bruts mensuals; Quin ministre, quin amo de gran empresa, quin banquer, quin economista, tos els que ens diuen que cal “moderar” els salaris i les pensions rep un sou igual o inferior a 1700 euros?

Per un “Indépendant” independent i català!

L'anunci d'un pla social a “L'Indépendant”, que comporta l'acomiadament d'una trentena d'assalariats de diferents serveis és, encara, una molt mala notícia a la Catalunya Nord. El grup “Sud-Ouest”, propietari actual de L'Indépendant” ha decidit que per eixugar pèrdues i augmentar els beneficis dels seus accionaris calia acomiadar el 20% de la plantilla de Perpinyà, oblidant que durant anys han estat els beneficis d'aquest el que els ha permès de cobrir els dèficits econòmics de d'altres publicacions del seu grup. Això implica, entre d'altres conseqüències, que “le journal d'ici” deixarà de ser fet a la Catalunya-Nord per passar a Montpeller. Catalunya Nord necessita un diari de proximitat fet aquí, per i per a la gent d'aquí, des de una òptica catalana desacomplexada i amb voluntat de servir a la societat de la qual forma part. Cal, i més encara en un moment de forta crisi, dotar-nos de totes les eines, (médias, universitat, teixit productiu, cultural, etc,) arrelades al territori per a teixir una societat dinàmica que ens permeti de superar uns moments crítics per a moltes famílies de casa nostra i evitar que els nostres joves hagin de tornar a abandonar el país per tenir una feina. Malgrat la distància ideològica que ens separa amb la seua línia editorial, Esquerra Republicana de Catalunya a la Catalunya Nord expressa el seu rebuig a la voluntat del grup “Sud-Ouest” i manifesta, com ja han fet un grup de militants del nostre partit aquest divendres mateix, davant la seu del diari, la nostra total solidaritat amb el conjunt de treballadors i les seues famílies. El constant degoteig d'anuncis de supressió de llocs de treball a la Catalunya Nord en favor de la capital regional empobreix la nostra societat i hipoteca el nostre futur, demostra que en aquesta regió els catalans no hi tenim cabuda.

Els dos nous senadors es feliciten

Eleccions senatorials franceses: un canvi històric?

Passades les eleccions senatorials franceses d'aquest diumenge, amb la victòria a la Catalunya Nord de Christian Bourquin i François Calvet, hem pogut oir moltes veus que parlen d'un canvi històric, però és justa aquesta afirmació? Esquerra Republicana de Catalunya a la Catalunya Nord opina que, més enllà de la derrota del senador sortint Jean-Paul Alduy, els resultats ens demostren una clara continuïtat en la dinàmica política nord catalana. L'elecció de C. Bourquin no representa cap sorpresa si recordem que es tracta del President del Consell Regional iVice-president del Consell General entre molts d'altres càrrecs. En un país basat sobre la política clientelar, on és la sorpresa en què un bon nombre d'elegits li doni el seu vot? El sol canvi que constatem és el de l'elecció de F. Calvet a resultes d'una evident dretanització de part de la política nord catalana. Un canvi històric haguessin estat unes eleccions sense “grans electors”, amb respecte als principis democràtics i republicans del sufragi universal, un home, un vot. Un canvi històric seria unes eleccions sense candidats que acumulen els càrrecs, practicant una política endogàmica i que fa de tap a les noves generacions o a les opcions dites minoritàries. Un canvi històric serien uns candidats que en ser elegits no abandonin les responsabilitats per les que van ser elegits pels “petits electors”, per tal de satisfer les seves ambicions personals. Un canvi històric seria un Senat que per primera vegada exercís realment de Cambra territorial o millor encara, davant la seva inutilitat si no hi ha aquest canvi, un canvi històric seria la seva simple desaparició. En uns moments en què al conjunt dels ciutadans de classes populars s'ens demana un sacrifici rere un altre, segur que el poble agrairia aquest “sacrifici” fet per la classe política dirigent.