Catalunya del Nord

Totes les notícies

Puigcercós i Nadal amb M. Mateu a Perpinyà

Puigcercós i Nadal a Perpinyà

A iniciativa d'Esquerra Republicana de Catalunya Nord, el passat 11 de maig el president del nostre partit, Joan Puigcercós, acompanyat per el president del grup parlamentari del PSC, Joaquim Nadal, s'entrevistaven a Perpinyà amb Marcel Mateu, Vicepresident del Consell General i responsable de cultura catalana i occitana al Consell Regional. L'objectiu d'aquesta visita és d'intentar ajudar a superar la situació de bloqueig existent en les relacions entre el Consell General i La Bressola, assentant unes noves bases de funcionament mutu. Amb aquesta actuació Esquerra no només responia a la demanda feta per La Bressola sinó que, d'una manera més general, treballa en la línia de cercar una major implicació política i econòmica de les administracions nord catalanes en favor del moviment associatiu català. Això vol dir que els impostos que paguen els ciutadans de la Catalunya Nord han de servir, també, per finançar les associacions i iniciatives de la Catalunya Nord i que les administracions no poden seguir excusant el seu desengatjament amb el pretexte de que “ja paga Barcelona”. Finalment destacar que el fet que el president d'Esquerra, Joan Puigcercós convencés al socialista Joaquim Nadal per abandonar per unes hores la campanya electoral que hi ha al Sud per intentar ajudar el món associatiu nord català demostra, ben a les clares, la importància que per Esquerra Republicana de Catalunya té la totalitat de la nació catalana i ningú, sinó és des de la ignorància o la mala fe, podrà mai acusar a Esquerra d'abandonar o menystenir les associacions que treballen en favor de la catalanitat de la Catalunya Nord.

Els "paras" de Marcel Bigeard

Giratori Marcel Bigeard

Esquerra Republicana de Catalunya expressa el seu total desacord amb la decisió de batejar amb el nom de Marcel Bigeard un giratori a l'entrada de Banyuls de la Marenda. Amb aquest fet el consistori banyulenc es manifesta en contra de la llibertat dels pobles i entra en l'escabrós terreny de la justificació de la tortura. La figura del general Bigeard, lluny de crear la unanimitat, origina divisió i enfrontaments tant en vida com un cop mort. Militar que va lluitar en les darreres guerres colonials de França, i que les va perdre totes, mà dreta de Massu en la batalla d'Alger contra el FLN que va arribar a justificar la pràctica de la tortura com “un mal necessari” i sense cap lligam particular amb la població de Banyuls, semblen aquestes les virtuts que han portat a l'Ajuntament de Banyuls a homenatjar-lo. O belleu és que el batlle de Banyuls, el senyor Jean Rède, coneixedor que M. Bigeard tenia un ideal: “estar a tot arreu on França combat” i li ha volgut fer el plaer de portar-lo aquí, a una Catalunya Nord que França combat des de fa més de 350 anys per destruir la seva identitat catalana? Esquerra Republicana de Catalunya reitera el seu compromís i voluntat de què aquesta guerra, el general Marcel Bigeard també la perdi.

Victòria de l'SNP en les eleccions escoceses.

En les eleccions celebrades a Escòcia per a renovar el seu Parlament els independentistes de lScottish National Party (SNP) han obtingut el millor resultat de la seva història. Els seus 69 diputats representen que, per primera vegada, un partit obtingui la majoria absoluta en el Parlament escocès. En l'anterior legislatura l'SNP, que ja era al govern si bé en minoria, va aprofitar per estendre i vehicular la idea de lligar el concepte de benestar social amb el d'independència nacional. Això li ha permès de recollir bona part dels vots tradicionals del Partit Laborista i aprofitar la caiguda dels liberals-demòcrates. En les seves primeres declaracions el líder del SNP, Alex Salmond, va anunciar la celebració d'un referèndum independentista abans de la fi de legislatura, prevista per el 2016, treballant abans per assolir una major autonomia fiscal i financera, un full de ruta que coincideix fortament amb la proposta de mà estesa feta per Esquerra al govern de la Generalitat on Esquerra proposava al President Mas dues passes clares: el concert econòmic primer i referèndum per la independència a la fi de legislatura, el 2014. Els independentistes catalans felicitem a l'SNP, aliat d'Esquerra a l'Aliança Lliure Europea (ALE) i manifestem la nostra confiança en veure, ben aviat, una nova estrella europea en representació del nou Estat lliure d'Escòcia, alhora que ens preguntem si França o Espanya respondrien amb el mateix grau de respecte democràtic que ha mostrat Anglaterra. Treballarem per tenir, el més aviat possible, la resposta a aquesta qüestió.

La MAT, declarada d'utilitat pública.

El govern francès va declarar, el dimecres 4 de maig, “d'utilitat pública” el “projecte de línia elèctrica de molt alta tensió que anirà del repartidor de Baixàs a la frontera espanyola”. De tota evidència la “utilitat pública” no coincideix, en aquest cas, amb l'anomenat “interès general”. L'important rebuig a aquest projecte i les fortes mobilitzacions viscudes en el territori afectat responien, sense cap tipus de dubte, a l'interès general de la població, que no hi veien cap “interès” per a la nostra terra en la realització d'una infraestructura amb un fort impacte ambiental i amb un bon grau d'incògnites sobre la possible incidència en la salut. Per contra, qui segur que és convençut de la seva “utilitat” i “interès” són els lobis i grans empreses energètiques i del ciment. Esquerra Republicana de Catalunya veu, en el comunicat emès pel ministre francès de l'Energia, Eric Besson, un exercici de cinisme i hipocresia sense pal·liatius. Com definir altrament el fet que es vulgui justificat aquesta línia de Molt Alta Tensió amb el pretexte que “afavorirà el desenvolupament de les energies renovables intermitents com l'energia solar i l'eòlica”? O que s'ha respost a les mobilitzacions amb una “concertació aprofundida amb les poblacions concernides i aporta les respostes adaptades a les inquietuds mediambientals que el projecte havia suscitat” Que ho demanin, entre d'altres, als veïns del Portús... Des de Esquerra Republicana de Catalunya no oblidem que les línies de 400.000 volts són, principalment, filles de l'energia nuclear i lamentem constatar que, passat l'accident “impossible” de Fukushima, cap reflexió seriosa ha estat feta per part del govern sobre l'aposta per l'energia nuclear a França. Així mateix reiterem que la resposta a l'oposició expressada per la població nord catalana, no passava per una concertació amb els representants de la lluita contra la MAT sinó per donar veu al poble mitjançant un referèndum vinculant, possibilitat llastimosament ignorada per el conjunt dels nostres elegits.

La Casa de la Generalitat a Perpinyà

Esquerra pregunta al govern sobre la Casa de la Generalitat.

El 21 d'abril de 2011 el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) publicava la Resolució per la qual es deixa sense efectes la Resolució PRE/153/2011, de 28 de gener, de nomenament, amb caràcter eventual, del senyor Jean François Gauby com a director de la Casa de la Generalitat de Perpinyà, per haver-se produït un canvi en la seva relació laboral. En l’esmentada resolució s’esmenta que el senyor Gauby no ha pres possessió de l'esmentat càrrec per haver-se produït un canvi en la naturalesa de la seva relació contractual. L'endemà mateix diversos mitjans de comunicació es feien ressò de la notícia, provocant la lògica sorpresa i incertitud. L'incomprensible silenci de la Casa de la Generalitat davant aquesta informació és un punt més en el seguit de desgavells que estan caracteritzant aquests darrers mesos de direcció convergent en la representació del govern de Catalunya a la Catalunya Nord. Esquerra Republicana de Catalunya defensa que tota administració ha d'actuar amb transparència i eficàcia i que en aquest camp l'administració catalana ha de ser exemplar. Malauradament no sembla ser aquesta una prioritat de l'actual direcció i és doncs, per avançar en aquest sentit que Esquerra va dipositar a la Mesa del Parlament, el passat 26 d'abril,un seguit de preguntes adreçades al govern referents a la Casa de la Generalitat a Perpinyà. Aquestes preguntes, dividides en tres blocs (fitxer adjunt), demanen clarificacions al govern català sobre: 1. Quina és l'actual situació laboral del director de la Casa de la Generalitat? 2. Quins són els mecanismes de control administratiu dels comptes de la Casa de la Generalitat? 3. Quines són i quines eren les polítiques de contractació de personal? Esquerra Republicana de Catalunya creu fermament, com hem demostrat durant set anys, en la importància del rol polític de la Casa de la Generalitat a Perpinyà i el govern català ens trobarà sempre al seu costat per impulsar les polítiques de cooperació transfronterera, el recolzament de la llengua catalana o la creació d'un Eurodistricte català transfronterer entre d'altres.

A. Samsó al Coll de la Manrella

Armand Samsó: protagonista a "L'Indépendant"

Amb motiu de l'aniversari del seu alliberament del camp de concentració de Dachau, el 25 d'abril de 1945, el nostre company Armand Samsó ha estat objecte d'un reportatge a “L’Indépendant”. Armand Samsó, com tants d'altres homes i dones d'Esquerra Republicana de Catalunya al llarg dels seus 80 anys d'història, ha estat fidel en la seva vida als principis de defensa de la catalanitat, la llibertat i la democràcia. Per molts anys! Podeu llegir l'article a http://www.lindependant.fr/2011/04/24/armand-samso-deporte-a-dachau,10200.php

Esquerra, a Castell per Sant Jordi.

Atenent a la invitació feta per l'Ajuntament de Castell i l'Associació “La Font dels Arts”, Esquerra Republicana de Catalunya al Conflent va participar en la diada de Sant Jordi a Castell. Aquest petit municipi del Conflent de 120 habitants, dels quals 11 segueixen cursos de llengua catalana, celebrava enguany la primera edició de la festa del llibre i de la rosa. Lluny de les aglomeracions tradicionals d'aquesta diada en les grans ciutats, la jornada fou rica en intercanvis entre els membres d'Esquerra i els representants de “La Font dels Arts” i els elegits del Consell Municipal de Castell, començant per la batllessa, la senyora Juliette Cases. Unes reflexions que serviren per evidenciar punts de vista i d'acció comuns que poden ser desenvolupats en el futur per totes dues parts. Esquerra Republicana de Catalunya volia també, amb la seva presència, mostrar la importància que donem a tots els municipis, independentment de la seva talla demogràfica, i recolzar aquelles iniciatives que cerquen dinamitzar el teixit social i cultural dels petits municipis, pas ineluctable per avançar vers un reequilibri que eviti les macrocefàlies territorials.

Les "corridas de toros" Patrimoni cultural francès.

Amb la inscripció de les “corridas de toros” a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial francès França es posa, encara un cop, d'esquenes al corrent de la història. Mentre el Parlament de Catalunya aprovava, fa pocs mesos, la prohibició de “la Fiesta” en el seu territori a resultes d'una iniciativa legislativa popular (ILP), d'acord amb una nova percepció popular, una nova ètica de la societat moderna que té una nova relació amb els animals, perquè respectar els animals és respectar-nos nosaltres mateixos, França, en canvi, opta per mirar enrere, al segle XIX de Eugènia de Montijo i Napoleó III, introductors de les curses de braus a l'estat francès, en detriment de les festes de toros occitanes que, en cap cas, no incloïen la mort de l'animal. Les corridas de toros amb intervenció de banderillers, picador i matador no són un 'art', sinó un espectacle sanguinari i cruel basat en la tortura i execució d'un animal. Esquerra Republicana de Catalunya denuncia que mentre l'Estat Francès opta per protegir la barbàrie, al mateix temps resta impassible amb d'altres tradicions molt més lúdiques, pacífiques i participatives, com ara els correfocs, que risquen de desaparèixer per la seva manca de voluntat d'adaptar les normatives europees, o, pitjor encara, com malgrat que les llengües regionals, com el català, pertanyen constitucionalment al patrimoni de França, persisteix la manca d'un marc jurídic que en garanteixi el seu ús, protecció, visibilitat i desenvolupament.

Capçalera d'Esquerra

Vora 100,000 persones es manifesten a València en favor de TV3, la llengua i la transparència.

El Secretari General d’Esquerra, Joan Ridao, va declarar aquest dissabte a València que "la interrupció de les emissions de TV3 al País Valencià i l’asfíxia econòmica de qui és objecte Acció Cultural no només constitueix un atac contra la llibertat d’expressió en plena societat de la informació sinó que sobretot són un atac contra la llengua i la cultura catalanes perpetrades per la dreta valenciana del PP corrupte i anticatalanista, que utilitza com en un règim autoritari les lleis i els mitjans de comunicació de forma sectària, arbitrària i partidista". Ridao ha explicat també que el que està passant al País Valencià de Camps s’assembla, salvant les distàncies, al que veiem en alguna autocracia del món àrab, on s’elimina o s’amaga la informació, però en aquest cas, a més, exhibint l’espantall de l’anticatalanisme. Com s’ha vist però en aquests països, el poble acaba despullant aquests règims autoritaris. El Secretari General d’Esquerra ha fet aquestes declaracions acompanyat del diputat d’Esquerra al Congrés, Joan Tardà, i del president d’Esquerra al País Valencià, Agustí Cerdà, a l’inici de la manifestació que portava com a lema 'Si a TV3, si a la llengua, si a la transparència'. Esquerra va participar amb bloc propi amb una pancarta a la qual es podia llegir 'Esquerra o dreta' que, en paraules de Cerdà "expressa el que som la gent d'Esquerra, som l'antítesi de la dreta, allò radicalment oposat. Depenent de la força que tinguem a aquestes eleccions, l'impuls cap a una plataforma d'esquerres i valencianista capaç de fer front al la dreta serà més o menys potent". La manifestació va comptar amb l'assistència de David Minoves, secretari d'Esquerra de Cooperació i Organització, Joan Ridaura, president d'Esquerra-Catalunya Nord, i bona part dels candidats d'Esquerra, com Domènec Garcia, Joan de Déu Martines, Ximo Graña i Antoni Mulet