Catalunya del Nord

Notícia

Encefalograma pla a Catalunya Nord

Prop de dos anys després d'aplicar-se, la reforma de les regions a l'estat francès, imposada des de París, no satisfà ningú: no satisfà les pròpies regions que han esdevingut bicèfales o tricèfales, com en el cas d’Occitània on després d'anys construint una capital a marxes forçades a Montpeller, ara ja no se sap si mana Tolosa o Montpeller; perjudica unitats més petites, els territoris amb identitats pròpies com Catalunya Nord, que ara se veuen encara més oblidats i negats en una administració més gran i més llunyana. A altres territoris de l'estat francès les institucions polítiques existents han pres la iniciativa, han sabut aprofitar el desconcert de la creació de les noves regions per crear alternatives, siguin les que siguin: al País basc són els municipis que s'han organitzat per crear l'Aglomeració País Basc (158 municipis); a Còrsega ja han aconseguit una nova col·lectivitat territorial que substitueix els antics departaments i l'antiga regió; a Alsàcia tothom admet avui que la nova regió "Grand Est" és un fracàs, i el govern francès estudia com fer-se enrere, i tornar a reagrupar els departaments alsacians sense fer el ridícul. A Catalunya Nord, departament dels Pirineus Orientals, seguim amb zero propostes ni al Consell Departamental, ni entre els elegits que ens representen al Consell Regional, ni entre la multitud de comunitats i agrupacions de municipis que floreixen per anar inventant més divisions en un territori perfectament identificat: Catalunya Nord, un territori cohesionat per una llengua i una història compartida, estratègicament situat a nivell geogràfic, amb una Catalunya potent a tocar amb qui compartim moltes coses i que només demana treballar amb nosaltres; però seguim amb una Catalunya Nord  que no aixeca el cap, que es manté a l'últim lloc de l'estat francès per l'atur, als primers llocs per les rendes mínimes d'inserció. El consell departamental no ha sabut ni reconduir el rebuig provocat per la fusió de regions, per, com a mínim, rentar la cara al departament amb un canvi de nom. Més enllà del nom, el consell departamental té prou capacitat avui per demanar transferències de competències, per assumir protagonisme polític i econòmic. Seria un primer pas i la demostració que es pot prendre la iniciativa i no ser sempre a la defensiva i anar reculant. Que esperem? La desaparició anunciada dels departaments per reblar el clau? Si continua aquest encefalograma pla, i les zero propostes de les institucions que ens haurien de defensar, la ciutadania demanarà comptes als qui tenint el poder de dotar Catalunya Nord de les eines de desenvolupament propi, es neguen a fer-ho per no incomodar l’estat francès. Ells no ens representen.
 
 
Esquerra Republicana de Catalunya Nord
Perpinyà, 2 de març del 2018