ERC Cervelló

Notícia

Companys no és una mòmia, és un gegant

Lluís companys i Jover
Lluís companys i Jover

Es commemora el setantè aniversari de l'afusellament del president Companys. No es tracta d'una efemèride a reivindicar únicament a partir de les dramàtiques circumstàncies que van envoltar la seva execució ni, encara menys, amb una mera voluntat hagiogràfica.

El record de Companys incomoda encara l'Estat espanyol perquè el remet al seu passat franquista de violència anticatalana i d'aliança amb el nazisme; i, no ens enganyéssim pas, també a bona part de la cultura del catalanisme conservador, que mai no ha acabat de pair el llegat nacional, popular i més o menys socialitzant de la Generalitat republicana. Un llegat que la trajectòria política de Companys encarna prou bé per mèrits propis.

Poca conya amb Lluís Companys, doncs. No és una mòmia, és un gegant. I la seva ombra continua deixant en evidència els límits de la democràcia espanyola nascuda de la transició postfranquista i la hipocresia històrica de la carcúndia més nostrada. I –ai las!– la pusil·lanimitat lamentable de l'esquerra oficial de casa nostra que, molt cuca i alternativa ella, alça retòricament la veu quan es tracta de defensar segons quines collonades i, en canvi, se li arronsa el melic a l'hora d'exigir l'anul·lació del sumaríssim d'urgència que es va utilitzar per condemnar a mort un president de Catalunya.

Eduard López
Vicesecretari general de Coordinació Interna i Acció Electoral d'Esquerra