Cervera

Totes les notícies

Què vol dir fer oposició?

El nostre Paer en cap ja porta un seguit de plens on dóna a entendre que l'oposició no treballa per Cervera, manifestant que és només l’equip de govern qui sí ho fa. Davant d'aquestes reiterades manifestacions voldríem recordar quina és la nostra tasca.   Una de les funcions de l’oposició en tot ajuntament democràtic és la de vetllar per a què les diferents actuacions del govern es realitzin de manera correcta, és a dir, procurar que les obres, contractacions, comptes...  es facin seguint els procediments correctes en cada cas. I complir amb aquesta funció és treballar per a la ciutat!   Anem a donar exemple concrets: Si el govern decideix fer unes pistes de “pàdel”, cal que les faci seguint el procediment establert i no altri, i que quan es demanin unes factures concretes, aquestes han de ser facilitades sense  impediments ni males maneres. Si intervenció de la Paeria fa un informe negatiu manifestant que hi ha d'haver comissions de control i seguiment en la gestió de la piscina, seria d’esperar que així es fes! Són dos mostres d’actuacions impròpies del bon fer democràtic, que ja no haurien d'existir! Els temps canvien i caldria esperar que les formes d’actuar de les persones que estan en un equip de govern  haguessin també canviat! Si no és així, el millor per la ciutadania és renunciar a formar-ne part.   Una altra funció de l'oposició és la de donar suport a les actuacions que l'equip de govern realitza i que estaven en el seu projecte electoral. Quant a això voldríem recordar que el grup ERC-Cervera va ser l'impulsor del POUM, tot i que, per les manifestacions del senyor Paer en cap,  ara sembla que va ser únicament iniciativa d’ell! També vam recolzar  les obres de la plaça Universitat, obres a les que en el seu dia s’hi oposaven un regidor que actualment està a l’equip de govern i el grup del que formava part el regidor trànsfuga que ara acaba d’entrar a l’equip municipal. I les obres del camí de Sant Jaume i la remodelació dels carrers del Pla de Barris (casc antic) també van tenir la nostra aprovació.

Titular al NacióLleida

Transfuguisme en les corporacions locals

Aquesta darrera setmana la notícia política, a la nostra ciutat, ha estat l’entrada al govern de la Paeria del regidor que encapçalava la llista del PP. Prèviament s’havia donat de baixa del seu partit, passant a formar part del consistori com a regidor no adscrit. Per situar el tema, voldríem recordar la definició de la paraula trànsfuga. Agafant, per exemple, la Viquipèdia trobem la següent: “denominació atribuïda en política a aquell representant  que, elegit en les llistes d’un partit, no abandona el càrrec després de separar-se del partit que el presentà com a candidat”. Nosaltres creiem que el transfuguisme és una pràctica nociva per a la democràcia, no només perquè trenca la lleialtat política exigible a persones que s’han presentat per un determinat partit, sinó perquè violen de forma flagrant la voluntat dels electors. I no som els únics. El 23 de maig de 2006 tots els partits polítics presents al Congreso de Diputados  van signar a Madrid  el “Acuerdo sobre el código de conducta política en relación al transfuguismo en las corporaciones locales”.  Aquest acord recull la definició de “trànsfuga” i diversos compromisos  per tal d’evitar aquestes pràctiques a nivell municipal. En aquest acord s’hi pot llegir: "Igualmente, los Partidos Políticos se comprometen a no aceptar en sus equipos de Gobierno municipal a miembros de la Corporación que se hayan convertido en tránsfugas con respecto a sus grupos de procedencia, y rechazan la posibilidad de que por parte del Alcalde se efectúe cualquier nombramiento político que implique atribuciones de gobierno o delegación genérica o especial de las mismas, con los consiguientes derechos políticos y económicos, en favor de los tránsfugas."   Per part de Convergència, el pacte va ser signat per Jordi Jané  -l'actual Conseller d'Interior-  que l'any 2006 era portaveu parlamentari del seu grup. No sabem doncs si el nou PDECAT subscriu el pacte o aprova el transfuguisme, però el cas és que segueix amb la vella tradició convergent de fer el que els convingui.

Pacte antitransfuguisme 1

Això és el que diu el pacte antitransfuguisme

El govern de la Paeria, amb el Ramon Royes al capdavant, incompleix els acords antitransfuguisme que va signar CiU. En aquest enllaços, de la web del Ministerio de la presidencia y para las administraciones territoriales y del diari La Opinion de Tenerife, podeu trobar el text complet: http://bit.ly/2knwAut http://bit.ly/2kmsMgQ

Preus públics

Una de les funcions que te assignades com a pròpies el plenari municipal és l’establiment dels preus públics dels serveis que presta i dels esdeveniments que organitza l’Ajuntament. Així, el preu de les entrades a les piscines, de la venda de llibres al museu o de l’aigua subministrada a les llars de Cervera, entre altres, els ha de fixar el ple. Només es podria fer d’altra manera si el propi plenari delegués aquestes funcions a la comissió de govern o a l’alcalde, però aquest no és el cas de la Paeria de Cervera. El nostre ajuntament no ha delegat aquesta funció, potser perquè el govern creu que les tarifes aplicables s’han de decidir entre tots o potser perquè en el seu moment no comptava amb la majoria necessària per fer-ho. Però el cas és que, a la nostra ciutat, tots els preus públic s’han de decidir en el Ple Municipal. Segons consta en la documentació de la mateixa Paeria, en concret a la resolució 485/2016 i a l’acta de la Comissió de Govern del passat 20 d’octubre, s’han aprovat preus públics sense passar pel Ple Municipal. En el primer cas s’aproven els preus de venda al públic de les begudes en les barres de l’Aquelarre. En el segon cas s’aproven els preus de la venda dels llibres de la botiga “Els Encants del Llibre” per a la recent edició de la “Vila del Llibre”. Potser pot semblar que aquests fets són menors, però per a nosaltres reflecteixen una manera de fer que ja s’està convertint en habitual a la Paeria. No és la primera vegada que en aquesta legislatura succeeixen fenòmens semblants, com que s’aprovin preus públics després d’aparèixer publicats a la premsa. Ja ho vam manifestar en el seu moment en diferents plens municipals i sembla que lluny de millorar anem en darrera. Nosaltres pensem que aquesta manera d’incomplir el reglament orgànic municipal és, en bona mesura, fruit de la improvisació i de la precipitació i no s’hauria de produir si hi hagués una bona planificació.

Marta Huguet

Cap a un nou model de finançament més equitatiu per a tots els ajuntaments

Marta Huguet, diputada provincial d’ERC – ERC la Segarra Sovint es manifesta la voluntat de reclamar la igualtat d’oportunitats, l’exercici ple de la democràcia o el foment i respecte de l’autonomia personal. En molts casos, la igualtat d’oportunitats té a veure amb un aspecte més genèric i col·lectiu: l’administració ha de ser la garantia de que els recursos es distribueixin rigorosament de forma equitativa. En conseqüència, la ciutadania té el dret a rebre’ls en la mateixa fórmula equitativa.   Si ens fixem en l’àmbit del municipalisme, podrem veure que el model actual de distribució d’ajuts des d’ens supramunicipals en alguns casos provoca un desequilibri. En el cas de la Segarra, si comparem els fons rebuts pels ajuntaments en ajuts directes de la Diputació de Lleida el 2015, la variabilitat és tant gran que oscil·la des de 0 fins a 120.000€ per municipi, una diferència que fa palès el desequilibri i per tant, la manca d’equitat en la distribució dels recursos. De fet, si revisem el total dels ajuts directes de la Diputació de Lleida destinats als ajuntaments, el 22% d’aquests ajuts durant el 2015 van ser atorgats amb un criteri discrecional des de presidència, un 6,45% del pressupost de la Diputació, que suposa la important xifra de 6.320.000€. Aquest fet evidencia que necessitem vetllar per garantir el principi d’equitat, doncs tots paguem impostos per igual, per tant, els municipis tenen dret a rebre finançament per igual.   Ara, som davant d’un nou escenari, la creació d'una nova República Catalana, que ens ha de permetre vetllar per assolir una societat més justa, equilibrada i cohesionada, i disposar d’una administració més propera a la ciutadania amb eines suficients per a satisfer-ne les seves necessitats i reclamacions. Com a societat hem de ser ambiciosos, i identificar els punts febles per convertir-los en oportunitats de millora. Per això, seguint aquesta premissa, des d’Esquerra Republicana de Catalunya hem presentat un nou model de governança a la Diputació de Lleida, encaminat a millorar l’autonomia municipal partint de la base d’establir criteris clars, equitatius i transparents en el finançament dels ajuntaments i així poder donar una resposta adequada a les necessitats de cada municipi atenent a la realitat de cadascun d’ells.

Cementiri de Cervera

Bona gestió dels cementiris

Una de les competències que tenen els ajuntaments en matèria de serveis funeraris és el  manteniment dels cementiris. A la nostra ciutat i pobles agregats la Paeria va adjudicar aquestes tasques  a una empresa cerverina, mitjançant un contracte administratiu. Creiem que aquest servei s’ha realitzat, en els darrers anys, d’una forma força eficient i eficaç: arranjant cada any petits espais, mantenint molt dignament tots els recintes i realitzant l’obertura i tancament dels mateixos, tal com s’havia acordat. La raó d’aquest escrit no és pas una queixa d’aquest servei sinó una puntualització sobre l’adjudicació del mateix per part de la Paeria. El contracte amb l’empresa en qüestió es va signar el 17 d’octubre del 2011 i finalitzava el 16 d’octubre de 2012. Va ser objecte de pròrroga fins 16 d’octubre de 2013. Aquest contracte no preveia la possibilitat de noves pròrrogues; no obstant això, aquesta mateixa empresa  ha continuat realitzat aquest servei. Des de la data de finalització de pròrroga fins avui ja han passat 3 anys i no se n’ha fet cap nova licitació. El servei continua prestant-se en les mateixes condicions amb les que es va fer el contracte, l’octubre de 2011. Tanmateix la prestació del servei es fa administrativament de manera incorrecta, ja que l’empresa no té cap relació contractual amb la Paeria, quedant d’aquesta manera  en una situació d’inseguretat jurídica. L’equip de govern coneix la situació, ja que durant aquest 36 mesos s’han fet els corresponents informes negatius des d’intervenció a les factures presentades per l’empresa en no estar emparades per cap relació contractual, tal com exigeix la normativa. Des d’ERC tornem a insistir en la necessitat d’aplicació de bones pràctiques en la gestió de la Paeria. És urgent licitar el servei per evitar desprotecció de l’empresa que el presti. A més de legalitzar la situació, una nova licitació podria canviar o afegir noves clàusules en el contracte i d’aquesta forma millorar-ne encara més el servei.

Futures pistes de padel?

Transparència i Bones Pràctiques?

Catalunya està immersa en un procés que ens pot dur cap a la Independència.  A ERC  estem convençuts que és la millor opció per tenir un país millor i poder sortir com més aviat millor d’aquesta crisis. Per a fer-ho, no sols s’ha de predicar amb paraules, sinó també actuar amb conseqüència. En el suplement del diari Segre del dia 7 d’octubre va sortir una notícia relacionada amb la construcció d’unes pistes de pàdel a la nostra ciutat. Creiem que ampliar l’oferta esportiva a la nostra ciutat és positiu i ens alegrem que els nostres ciutadans i ciutadanes en puguin gaudir. El que no entenem és que, consultats el dilluns dia 10 a tots  els serveis tècnics de la paeria, no existeixi cap tipus d’expedient, ni projecte, ni permisos, ni estudi econòmic, ni cessió de terrenys... res de res. Així ens ho ha certificat secretaria de la Paeria, amb la signatura de vist-i-plau del nostre paer en cap. Per tot això, ens preguntem: On és la bona gestió? On és la transparència que ha de tenir tot ajuntament? Aquesta és la gestió que volem pel nou país? Des d’ERC-Cervera pensem que a la Paeria encara s’utilitzen antics mètodes de gestió, on tot s’hi val. On un regidor de l’equip de govern, agafa “per decret” la gestió de la piscina coberta  i sense fer ni una reunió de les Comissions de Control i la Comissions de Seguiment, signa un contracte saltant-se tot el procediment d’adjudicació. Aquestes males pràctiques en la gestió haurien de ser eradicades. Si el que volem és un Nou País,  necessitem uns governats  capaços de gestionar amb bones pràctiques i transparència.   ERC-Cervera  

Transparent com l’aigua

PERILLA EL PROJECTE DE PORTAR AIGUA A LA SEGARRA. Titular de portada de la Veu de la Segarra del passat 30 de setembre. EL PAER EN CAP CREU QUE LA POSICIÓ DEL CONSELL POSA EN PERILL EL PROJECTE DE PORTADA D’AIGÜES A LA SEGARRA. Titular que encapçala l’article principal de la Veu d’aquell mateix dia, en el qual l’Alcalde de Cervera sentencia, entre altres coses, que: “Si Esquerra segueix en aquest línia, el projecte no es farà realitat i, ... aquí ens acabarem quedant sense res”. No sabem si aquell dia els lectors de la Veu van buidar les reserves d’aigua mineral de les diferents botigues d’alimentació de Cervera, però per si de cas els volem dir que no ha de córrer el pànic, que de les aixetes de les cases continuarà rajant aigua i que a Esquerra ens agradaria que fos de qualitat i a un preu raonable. Què passa, doncs? Perquè el Paer en Cap alerta, a través de la Veu de la Segarra, la ciutadania? Rebobinem una mica i intentarem explicar succintament els fets. 2008.- Neix un primer Projecte d’abastament d’aigua de boca a l’Anoia, Conca de Barberà, Segarra i Urgell, consistent en dur aigua del Canal Segarra-Garrigues, a diverses poblacions d’aquestes comarques. Les obres s’inicien amb la construcció de la planta potabilitzadora de Ratera. 2009.- El Projecte resta en suspens per desavinences entre Acuaebro, empresa estatal que gestiona els cabals d’aigua de la conca de l’Ebre, i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), empresa de la Generalitat que regula l’ús de l’aigua a Catalunya. Això suposa que no es fa la xarxa d’abastament als municipis. Tanmateix, el Consell Comarcal de la Segarra utilitza l’estació de Ratera per potabilitzar aigua del Canal d’Urgell i distribuir-la pels seus municipis, fent importants inversions en xarxa de distribució. Gener de 2014.- El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Santi Vila, anuncia un nou projecte per abastir d’aigua de boca els pobles de les 4 comarques, projecte que considera urgent i que hauria de ser realitat, com a molt tard, a finals del 2017.