Corbera de Llobregat

La Generalitat iniciarà dimarts que ve la construcció de cinc hospitals satèl·lit,

Un centenar de llits d'UCI L'I-COMPACT COVID és un model arquitectònic desenvolupat pel Servei Català de la Salut i PMMT Arquitectura. La Generalitat ha adjudicat la construcció dels cinc hospitals pel procediment d'urgència, sense concurs, amb un preu de 13,8 milions d'euros -IVA inclòs- en el cas del Pere Virgili i de 12,5 al de l'Arnau de Vilanova. Els edificis de nova construcció, de quatre plantes, tindran una capacitat màxima de 108 llits d'UCI, ja que cada planta, de 972 metres quadrats com a màxim, podrà albergar entre 24 i 36 llits. El soci fundador de PMMT i director de projectes i innovació, Patricio Martínez, ha explicat a EFE que la construcció podrà fer-se en uns quatre mesos perquè gran part de la fabricació s'efectuarà en tallers, de manera que es pot produir de forma ininterrompuda durant 24 hores i després traslladar els elements ja llestos a l'hospital satèl·lit. Amb aquest objectiu, el despatx PMMT doblarà els equips i destinarà 16 treballadors a cada un dels dos projectes que ha d'elaborar. "El que se sol fer en quatre anys ho farem en quatre mesos", ha destacat Martínez. A més, aquests cinc annexos a hospitals poden destinar-se a altres usos si la pressió de la Covid-19 minva o s'aconsegueix neutralitzar el virus: podran usar-se com a laboratoris, hospitals de dia o centres de recerca perquè estan pensats i dissenyats per ser reversibles. En un primer moment, però, els hospitals satèl·lit estaran preparats per lluitar contra la Covid-19, i per això cada llit d'UCI tindrà el seu punt d'oxigen i comptarà amb un sistema de pressió ambiental negativa. Aquest model annex als hospitals permet també no haver d'incorporar aparells de raigs X, quiròfans o laboratoris per analitzar sang o fer test PCR, ja que tot això es pot fer al centre hospitalari de referència.  És un dels motius, a parer de Martínez, pel qual aquest model I-COVID COMPACT és més eficient que construir un gran hospital contra el virus, com s'està fent a Madrid.

Una dotzena de representants del Baix Llobregat i Hospitalet forman part de la lista electoral d'Esquerra Republicana a les listes del Parlament.

Els republicans presenten la llista electoral pel 14F que encapçala Pere Aragonès per la demarcació de Barcelona, Teresa Jordà a la de Girona, Marta Vilalta a la demarcació de Lleida i Raquel Sans, a Tarragona El Consell Nacional d’Esquerra Republicana ha aprovat aquest dissabte les llistes dels republicans per les eleccions al Parlament de Catalunya previstes pel proper 14 de febrer. El president del partit, Oriol Junqueras, s’ha adreçat a la militància i als candidats i candidates i ha destacat la diversitat de les llistes: “ens hem d'assemblar a la nostra societat i per això representeu aquest ventall, aquesta diversitat i aquesta complexitat”. En aquest sentit, Esquerra torna a apostar per la igualtat amb la fórmula de les llistes cremallera i amb una clara solera del municipalisme, dels 175 candidats totals, 106 provenen del món municipal. A més, torna a recollir candidats que procedeixen de diferents espais ideològics i polítics però amb l'objectiu de la independència en comú. I hi ha representats la majoria de col·lectius de la nostra societat com pot ser el col·lectiu LGTBI+. També formen part de les llistes un bon nombre de nous catalans. Junqueras, en un missatge gravat des de la presó de Lledoners, ha demanat a tots i cadascun dels candidats “el màxim esforç, voluntat, entusiasme i alegria” en la feina que se’ls ha encomanat tant al Parlament, com al Govern. En aquest sentit, el president del partit s’ha mostrat convençut que “Pere Aragonès serà el proper president de la Generalitat”. “El país no pot estar en millor mans”, ha conclòs.  Pere Aragonès serà el proper president de la Generalitat. El país no pot estar en millors mans  Oriol JunquerasPresident d'Esquerra Republicana Els candidats republicans escolten el missatge enviat pel president, Oriol Junqueras El número ú de la llista, el coordinador nacional d’Esquerra Republicana, Pere Aragonès, ha volgut deixar clara la voluntat de treballar al servei del país de tot l’equip republicà: “Hem vingut a fer feina i a donar resposta a les dificultats dels ciutadans que han vist com la pandèmia els ha posat pals a les rodes”.

Jordi Albert Caballero és escollit cap de llista d’Esquerra del Baix Llobregat i l’Hospitalet - Baix Llobregat

   Avui dissabte 21 de novembre s’ha celebrat de manera telemàtica el congrés comarcal d’Esquerra Republicana al Baix Llobregat i L’Hospitalet per escollir les persones representants de la comarca a les llistes electorals del 14 de febrer. Jordi Albert, actual diputat al Parlament de Catalunya, ha estat l’escollit com a candidat comarcal. En la presentació de la seva candidatura ha defensat el Baix Llobregat com “una comarca combativa, de lluita social, de defensa dels drets dels treballadors i treballadores. I el seus representants a les institucions han de tenir i defensar aquests mateixos valors. També ha assenyalat que “des d’Esquerra Republicana liderem la lluita de suport al nostre territori i al medi ambient, la lluita pel dret a l'habitatge, evitant els desnonaments, i la lluita feminista i contra la violència masclista. I liderem, també, la lluita municipalista, estant al costat del nostres veïns i veïnes des del Govern o la oposició municipal, ajudant als nostres conciutadans. La nostra militància activa es tradueix en liderar i compartir aquests espais i en defensar el nostre projecte polític, l’únic capaç de fer avançar el país”. Conjuntament amb Jordi Albert, la llista comarcal està composada per Oriol Bossa (Sant Feliu de Llobregat), Marta Espona (Molins de Rei), Soulimane Messaoudi (Martorell), Bàrbara Lligadas (Viladecans), Irina Moreno (Cervelló), Jordi Ibern (El Prat de Llobregat), Arnau Mata (Sant Vicenç dels Horts), Isabel Almató (Esplugues de Llobregat), Lourdes Tenorio (Begues) i Albert Campillo (Esparreguera). Una representació paritària i de tot el territori del Baix Llobregat. Oriol Junqueras, que ha participat del Congrés a través del vot delegat, ha enviat una frase per cloure i animar la militància a no defallir, a seguir treballant més que mai per ajudar els col·lectius més vulnerables. Perquè de la nostra feina ara depèn el futur del país.  

ENS VOLEM VIVES I LLIURES. 25N

25 de Novembre, Dia internacional contra la violència envers les dones Avui i cada dia, volem manifestar el nostre rebuig cap a qualsevol tipus de violència masclista i fer un pas més en el compromís per erradicar aquesta vulneració dels Drets Humans de les dones. Volem denunciar fermament la violència que patim les dones i que es manifesta de moltes maneres com una conseqüència, i un instrument alhora, de la desigualtat entre homes i dones, i de les relacions de dominació que existeixen. La violència masclista inclou la violència sexual, la violència econòmica, la violència simbòlica i totes aquelles situacions de discriminació patides per les dones pel simple fet de ser-ho. I que no diferencia entre edats, classes socials, procedències o altres estructures socials. Tot i que el patriarcat és un sistema discriminatori que afecta a tota la societat, les dones de classe treballadora som les més afectades per aquesta problemàtica estructural. Per una banda, patim el sexisme i per altra les condicions materials en les quals treballem i vivim. A més, les feines més precàries són exercides per dones migrades on són discriminades per raó d’origen. El degoteig constant d’assassinats no és més que la punta de l’iceberg d’una problemàtica estructural de la nostra societat. Aquest any, aquest any anòmal, s’han produït 14 feminicidis als Països Catalans1 . Aquest any 2020 ha estat un any diferent on hem hagut d’adaptar-nos a una manera de viure i realitat diferents. Aquesta situació no ha reduït les violències masclistes; ans al contrari. S’han invisibilitzat més que mai. El confinament ha convertit els habitatges 1 Dades de La Directa https://directa.cat/feminicidis-als-paisos-catalans-lany-2020/ en espais no segurs on les dones s’han vist avocades a conviure amb el seu agressor. La pandèmia ha visibilitzat el que portem temps dient, que cal posar la vida i les cures al centre i que per fer-ho, s’ha de canviar la base socioeconòmica del patriarcat.

FEM LA DUI JA!

Des de fa un temps ençà sento dins de l’independentisme algunes veus que diuen que el Parlament faci la Declaració unilateral d’independència (DUI) ja, que amb setanta diputats i diputades independentistes com hi ha ara ja n’hi ha prou per fer-ho possible, i és aquí on em poso a reflexionar una i altra vegada què succeiria si això passés, si el Parlament fes una DUI, o si per exemple el President de la Generalitat digués que aixeca la suspensió que el President Puigdemont va aplicar a aquella proclamació d’independència que segons abans havia anunciat. I després de donar-hi moltes i moltes voltes arribo sempre a la mateixa conclusió, que si proclaméssim unilateralment la independència no passaria res, no tindria cap conseqüència en termes d’assolir la sobirania plena, vindria a ser un acte simbòlic sense cap transcendència jurídica. M’explico, per ser un estat sobirà no tens prou amb autoproclamar-te, sinó que necessites que d’altres estats et reconeguin, i mentre aquests estats no et reconeixen, necessites tenir un control efectiu del teu territori i institucions. Jo sempre explico de forma planera que voler ser independent és voler entrar en un “club privat” que es diu Nacions Unides, i que a aquest club només entres si uns quants “associats” que son els estats, t’avalen reconeixent-te. Per tant, fer una DUI sense tenir estats al darrere que et reconeixeran al minut 1 no té cap conseqüència, de fet tenim un cas a Europa d’”estat” autoproclamat amb una DUI que no ha servit de res perquè cap tercer estat l’ha reconegut, el cas de Sealand. El Principat de Sealand, que té bandera, escut propi, constitució, un príncep... és una plataforma petroliera que està a la costa anglesa, i que a finals del anys seixanta una família i coneguts la van ocupar per acabar declarant-se nació al 1975, van fer la seva DUI. Tot i que els vora trenta habitants es fan dir la nació més petita del món, i tot i que fins i tot hi ha hagut successió hereditària del Príncep de Sealand, mai cap altra estat els ha reconegut, per tant, és un exemple claríssim que fer una DUI sense reconeixement de cap altra Estat de Nacions Unides és fum.

Per què el robots podrien liderar la recuperació econòmica desprès de la pandèmia?

Un cop continguda la emergència sanitària els països concentraran tots els seus esforços en recuperar les seves economies de una de les recessions mes dures de la historia. Les solucions semblen difícils, però la humanitat podia comptar amb un aliat inesperat: els robots.   El passat 18 d’agost es confirmava oficialment que el govern japonès aprovarà en 2.021 la utilització de robots per entregar paqueteria a domicili. El anunci, realitzat en el transcurs del ZMP WORLD 2020 realitzat a Tokio, obra la porta a noves aplicacions pràctiques per la tecnologia existent i dona un pas mes per la robotització de les economies.   Mentrestant, el mon pateix una recessió històrica amb una forta destrucció de riquesa i de ocupació. En aquest context, la atenció de les autoritats econòmiques acostuma enfocar-se en grans mesures d’estímul fiscal o monetari, encara que sovint obliden que les avantatges tecnològiques a nivell microeconòmic poden ser molt mes efectives que qualsevol altre mesura.   De fet, si analitzem la evolució de la ocupació, veurem que la pèrdua de llocs de treball esta sent relativament menor en les economies mes robotitzades (Corea del Sud, Taiwan, Alemanya, Suècia, etc.) que en aquelles mes dependents de sectors menys automatitzats com el turisme (Espanya, Itàlia, etc.). Axó ens permet deduir que la utilització intensiva de robots en els processos productius està demostren una sèrie d’avantatges que poden traduir-se en bases sòlides per la economia en les pròximes dècades.   Teletreball i resiliència.   Contràriament al que s’acostuma a creure, els robots poden ajudar a protegir el treball humà enlloc de precaritzar-lo. Lo primer que tenim que assenyalar es que la robotització de la economia no es un fenomen recent sinó una tendència que s’ha anat consolidant des del començament del segle XXI. La pandèmia global del COVID-19, per lo tant solament ha contribuït a accelerar aquesta utilització de la robotització.