Corbera de Llobregat

Notícia

El Sudoku de Mas

Per Joan Marc Jesus, secretari de noves tecnologies ERC Corbera
Joan Marc Jesus
Joan Marc Jesus

Quina sorpresa em vaig endur després d’una setmana de viatge, sense wifi, sense noves tecnologies, desconnectat del món. Una trista però alhora alegre sorpresa m’esperava a l’arribada, i era l’estrena de la nova versió de “La puta i la Ramoneta”.
 
No crec que fos l’únic content amb la gestió del senyor Mas fins fa 1 setmana. No crec que fos l’únic que confiava en la seva paraula i no crec que fos l’únic que es sentia orgullós del seu president tot i no haver votat mai al seu partit i no coincidir en la majoria de qüestions polítiques, tret del procés sobiranista. Em sap greu pel senyor Mas, perquè podria haver passat a la història com el president que ens va portar cap a la independència, podria haver passat a la història igual que Casanova, Macià o Companys....però tot  just quan quedaven 3 setmanes pel 9N va i s’arronsa, llençant per la borda tot el que s’havia aconseguit fins ara i quedant-se al mateix prestatge històric que el senyor Montilla.
 
Aquesta versió ‘cutre’ de la consulta encara no sabem com es durà a terme, potser el senyor Mas fa servir la seva influència a coneguts diaris del país per incloure l’enquesta, potser a les pàgines taronges, entre el Sudoku i el ‘busca les 8 diferències’. Pitjor serà quan el govern espanyol prohibeixi aquesta proposta, demostrant el seu odi per tot el que surt de Catalunya, encara que sigui una vinyeta del Batllori.
 
Això sí, ajudarem, i ajudarem tant com puguem, jo personalment em comprometo a agafar el diari que amablement regalen cada dia al pujar a l’Autocorb i omplir l’enquesta durant els 30 dies que durarà. I si s’ha d’anar a votar personalment, aniré, que després no diguin. Però això sí, i em sumo a la proposta d’ERC, ANC i Òmnium, ho faré sempre i quan hi hagi un compromís d’eleccions plebiscitàries i un compromís de declaració unilateral d’independència.
 
Es per això que aquesta trista notícia es va convertir en una alegre notícia, perquè la suspensió de la consulta avança el procés, escorçant el termini per celebrar aquestes eleccions. Ara només espero que el gat arronsat que ens va prometre llibertat no s’agafi fort al tro de ferro, ja que sap que li queda poc temps, si no que es deixi anar i deixi fer a la societat, que convoqui eleccions i que no s’amoïni per les repercussions que pugui tenir, ja que en pocs mesos la història haurà esborrat el seu nom.  Els que agafin el timó d’aquest vaixell espero que ho facin amb total seguretat, fermesa i convicció del destí que han de seguir, sabent que tenen el sentiment i el recolzament de tot un país darrere. Em sap greu pel senyor Mas, però la nova versió de ‘La Puta i la Ramoneta’ es molt semblant a les anteriors edicions. No es pot jugar a 2 bandes, no es pot trair a tot un poble, no es pot arronsar davant d’una prohibició que ja sabien que existiria. I si Gandhi hagués menjat d’amagat perquè tenia gana, hauria passat a la història? Doncs igual, no pots encapçalar un procés i a falta de tres setmanes fer-te enrere. Ara només espero que es convoquin ja les eleccions, que abans de deixar el tro de ferro faci un últim favor al poble, un favor pel qual no ha de patir ja que ningú ho portarà al temible Tribunal Constitucional, que és convocar eleccions, i a partir d’aquí que sigui el que la gent vulgui.
 
I repeteixo, si s’ha d’ajudar, ajudaré, i promouré aquest Sudoku allà on calgui, és el meu compromís personal, i espero sigui el de molta gent. Però comencem a estar cansats de que ens prenguin per tontos. No sóc l’únic que té pressa, una oportunitat així no la tindrem a la vida. Parlem d’una cosa molt seriosa, i no es pot camuflar amb qüestionaris propis d’una classe de P5, tot i que si juguem a això jo posaria al president una estona al racó de pensar.
 
Senyor Mas, quan estigui al museu d’història i miri al seu costat i vegi al senyor Montilla, miri una miqueta cap a dalt i pensi que podria haver estat al prestatge dels herois, només li ha calgut el que sempre deia un entrenador recent del Barça que fa poc va passar a millor vida, deixant un record inesborrable de la seva feina i de la seva lluita. Sí, això és el que li ha faltat. La veritat que estic molt decebut amb aquest  placebo convergent... Menys mal que no tot es tan dolent, almenys veure el poble pintat de groc només entrar per la carretera fa goig (tret dels actes de quatre brètols que encara campen per la nit) i tenir l’esperança de que si tot va bé en poc temps haurem deixat de ser independentistes fa més lleugera aquesta càrrega emocional a la que estem sotmesos. Mentrestant, deixem que les notes del piano de Llach continuïn sonant dins nostre i tornin a sonar al Parlament en breu. Es una oportunitat històrica i ni els enemics de fora ni dintre de Catalunya acabaran amb això. Això sí, tots a fer Sudokus a partir d’ara.