Ebre

Totes les notícies

Esquerra reivindica la necessitat d’abordar com a grans temes de país els plans d’emergència nuclear i la investigació del Castor.

Els diputats ebrencs Lluís Salvadó i  Irene Fornós han volgut posar en relleu el fet que el Parlament de Catalunya, a proposta del Grup Republicà, porti a debat, estudi i investigació dos temes territorials de la màxima importància, com són, el cas Castor i els plans d’emergència nuclear. Fornós ha manifestat que “volem  que  aquests dos temes de territori també ho siguin de país, i aquest se’ls faci seus”.   Lluís Salvadó, en aquest mateix sentit ha recordat que l’objectiu de la moció sobre els plans d’emergència  "pretén que el Parlament fiscalitzi un tema que és estratègic per al país i rellevant per a les nostres terres". El diputat ha denunciat que “aquesta és una matèria de l’Estat espanyol que és gestiona de manera negligent”.  D’aquí que “amb la creació de la comissió d’estudi al Parlament i tota la pressió institucional i parlamentària que hi posem intentarem aconseguir que les competències de la gestió dels plans d’emergència nuclear passin a la Generalitat de Catalunya”. Esquerra  portarà la moció aprovada al Parlament a totes les institucions de les Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona. El diputat ha enumerat els objectius que es volen aconseguir: “que la Generalitat tingui les competències de la gestió del PENTA; que s’ampliï dels 10 km fins als 20 km  el radi de protecció i emergència dels plans d’emergència, tal com estableix la directiva comunitària europea  EURATOM; i que es doten de les infraestructures i mitjans necessaris els municipis per poder fer efectius els plans”. A més Salvadó ha insistit en què es demanarà al Govern espanyol la retirada del recurs d’inconstitucionalitat contra l’impost nuclear català. “Exigim que ens permetin destinar  els 12 milions d’euros anuals  de l’impost a preparar el nostre territori per quan es produeixi el tancament de les centrals i no haguem de tancar comarques com la Ribera d’Ebre”. Ha dit. La diputada Irene Fornós ha valorat molt positivament l’inici de les sessions de la comissió d’investigació del Castor: “volem que aquest sigui un tema que el país se’l faci seu i se’ns permeti aclarir moltes coses a partir de les explicacions dels seixanta compareixents.

El Senat aprova, a proposta d'Esquerra Republicana, apujar les bonificacions dels peatges per als transportistes, a l’AP-2 i a l’AP-7

La iniciativa vol compensar l’obligatorietat per als vehicles de transport pesat a desviar-se de la N-340 i la N-240 al seu pas per determinats trams de les províncies de Castelló, Tarragona, Barcelona i Lleida. El Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana al Senat ha aconseguit aprovar una moció que insta el Govern Espanyol a apujar les bonificacions dels peatges, que els transportistes han de pagar a causa dels desviaments obligatoris cap a les autopistes de peatge AP-7 i AP-2. “El seu caràcter obligatori ha d’anar acompanyat d’una compensació econòmica que en compensi el compliment, tenint present la fràgil situació que pateix el sector del transport per carretera com a conseqüència de la crisi econòmica, i la forta competència d’empreses que provenen d’altres països”, ha insistit Castel, que també ha recordat que “el sector ha advertit del risc de deslocalització d’empreses que donen feina a flotes locals i de proximitat”. La iniciativa estableix un 100% de bonificació en els trams restringits i d’un 75% a la resta de recorreguts que discorrin per trams afectats. Es tracta d’una important millora de les bonificacions respecte del que va aprovar el Govern Espanyol en un primer moment, que en el millor dels casos només arribava al 50% de l’import del peatge als transportistes, en funció del trajecte. La Senadora Castel també ha recordat que és obligació del Ministeri de Foment el manteniment de les infraestructures viàries: “des del moment en què es reconeix que alguns trams de la N-340 i la N-240 no són segurs, s’està reconeixent que hi hagut deixadesa en el manteniment de les vies. La seva ineficiència genera despesa i ha de ser la mateixa administració titular de les vies i del seu manteniment  qui es faci càrrec d’apujar i pagar les bonificacions. No la Generalitat. I si no, que traspassin la titularitat i els fons, i ja ens n’encarregarem nosaltres”. La iniciativa s’ha aprovat sense cap vot en contra.

Salvadó: “Fa 30 anys que l’Estat espanyol no s’atreveix a fer cap simulacre general d’emergències perquè sap que posaria en evidència les seves vergonyes”.

Esquerra Republicana ha denunciat al Parlament la negligència de l’Estat, que, amb la cobertura dels tribunals, no assumeix responsabilitats: “posa en risc centenars de milers de persones o provoca centenars de terratrèmols i no passa res”. Esquerra Republicana ha portat al Parlament de Catalunya la reivindicació, “per dignitat”, del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre de la necessitat d’un bon pla d’emergències nuclears. I ho ha fet de la mà del diputat ebrenc Lluís Salvadó. “Volem denunciar una gravíssima negligència de l’Estat espanyol que algun dia li pot costar molt cara als ciutadans de les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre”, ha dit el diputat republicà, que ha afegit, contundent, “fa 30 anys que l’Estat no s’atreveix a fer cap simulacre general d’emergències, perquè sap que es posarien en evidència les seves vergonyes”. De fet, com ha explicat Salvadó, les lleis europees obliguen a fer un simulacre general cada 3 anys i amb l’accident de Fukushima, fa més de set anys, “el món va descobrir” que s’havia de preveure com a mínim l’evacuació dels 20 kilòmetres al voltant de les centrals nuclears. En aquest sentit, Europa va aprovar l’any 2012 una directiva, però el govern espanyol no l’ha transposada, ni ha adaptat els seus plans nuclears. “Posen en risc a centenars de milers de persones o provoquen centenars de terratrèmols i no passa res”, afirma Salvadó, “ningú assumeix responsabilitats i els tribunals encobreixen el que provoquen des de les administracions centrals de l’Estat o des de les grans empreses del règim, però ves amb compte que no deixis parlar en aquest Parlament de segons què, que acabes en presó preventiva”. El diputat republicà ha posat de relleu la negligència de l’Estat i la falta de respecte envers la ciutadania del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre quan ha explicat que el Parlament de Catalunya va aprovar un impost nuclear que volia destinar els fons a preparar el futur econòmic dels territoris afectats per les centrals i, alhora, a millorar els plans d’emergència.

Esquerra demana al Parlament la creació d’una comissió d’estudi sobre els plans d’emergència nuclear.

El diputat Lluís Salvadó, en nom del Grup Parlamentari Republicà, portarà demà divendres al Ple del Parlament una Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre els plans exteriors d’emergència de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs. Salvadó ha explicat que ‘la seguretat nuclear és un tema central i davant la manca històrica d’infraestructures i recursos per fer una aplicació efectiva dels plans d’emergència és hora que passem de la denúncia a l’acció, i exposem en seu parlamentària quina és la situació real’. Per això la moció republicana demana, entre altres acords, ‘constituir una comissió d’estudi al Parlament de Catalunya sobre els plans d’emergència nuclear a les centrals d’Ascó i Vandellós i les mesures i infraestructures necessàries’. Salvadó s’ha felicitat que la ministra Ribera s’hagi mostrat escandalitzada per la no celebració de cap simulacre nuclear general a Tarragona durant els darrers trenta anys. ‘A més d’incomplir el PENTA que compromet a la Direcció de Protecció Civil i Emergèncias del Ministeri d’Interior i al Consejo de Seguridad Nuclear a coordinar “almenys, un simulacre general cada tres anys”, se’ns  impossibilita comprovar l’eficàcia real del PENTA  a l’hora de posar en pràctica les mesures de protecció i les actuacions d’emergència”. Ha afirmat el diputat. La moció del Grup Parlamentari Republicà  exigeix al Govern de l’Estat que dugui a terme en la seva totalitat la transposició immediata de la Directiva 2014/87/EURATOM. A més també insta al Ministeri d’Interior a què aprovi un nou Pla d’Emergència Nuclear Exterior a les Centrals Nuclears d’Ascó i Vandellós (PENTA) adequant-lo a la Directiva 2014/87/EURATOM del Consell de la Unió Europea, ampliant la Zona I (zona de mesures de protecció urgents) incorporant els municipis amb un nucli de població dins del radi comprés entre 10 i 20 quilòmetres des de la central nuclear.

Ferran Civit

Dilluns vinent es posa en marxa la comissió d’investigació del Castor amb les primeres compareixences.

El diputat Ferran Civit, president de la comissió d’investigació del Castor creada pel Parlament de Catalunya, ha fet saber que s’ha convocat per al dilluns vinent, 12 de novembre,  la primera sessió de treball amb tres compareixences. Els compareixents cridats per intervenir a la comissió són: Josep Giner, doctor en Geologia i professor de la Universitat de Barcelona;  Jordi Marsal, periodista i autor del llibre “Castor: La Bombolla Sísmica”; Alfons Pérez, membre de l’Observatori del Deute en la Globalització i cofundador de grup ‘cas Castor’. Civit ha recordat que les sessions de la comissió es portaran a terme de manera quinzenal i que la primera començarà a les 15.00 h.

La ministra Ribera contesta a Esquerra que està escandalitzada perquè fa 30 anys que no es fa un simulacre d’emergència nuclear

La ministra per a la Transició Energètica, Teresa Ribera, ha reconegut avui sentir-se “sorpresa i escandalitzada” perquè la zona nuclear de Tarragona fa 30 anys que no viu un simulacre total d'emergència i té pendent l'actualització dels Plans de seguretat.   Ha estat en resposta a la interpel·lació que li ha presentat el diputat d'Esquerra Joan Capdevila durant el ple d'aquest dimecres. La ministra s'ha compromès a treballar la petició amb el ministre de l'interior, Fernando Grande-Marlaska, i presentar un calendari concret per dur-lo a terme aviat.   L’actualització dels plans d'emergència nuclear ha estat un dels punts que Capdevila ha enumerat a la ministra per posar data a diferents iniciatives que Esquerra ha presentat al Congrés els últims mesos i que han estat aprovades per la nova majoria parlamentària de la cambra baixa.    Capdevila també ha tret de la ministra el compromís de calendaritzar a curt termini la posada en solfa de totes aquestes iniciatives, que es podrien concretar abans de l’estiu. La interpel·lació d'aquest matí es concretarà en una moció que Esquerra presentarà en el proper ple que celebrarà el Congrés, el 13 de novembre.   Joan Capdevila ha posat en relleu que totes les iniciatives que defensa Esquerra Republicana en matèria energètica pretenen avançar en el camí de la democratització d’un sector oligopolitzat i on fins ara s'ha fet pràcticament impossible l'entrada de nous operadors.   Aquesta democratització i l'aposta per una veritable transició energètica ha de servir, ha afegit Capdevila, per acabar amb el control de preus per part dels grans operadors i deixar de castigar particulars i petites i mitjanes empreses amb els preus més cars de tot Europa.  

Xavier Eritja

Esquerra trasllada a la llei d'Hisendes Locals les mesures per rebaixar de pressió fiscal el sector agrícola

El grup d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats ha presentat esmenes a la Proposició de llei de modificació de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, que ha iniciat el tràmit a la Cambra baixa, perquè es rebaixi la pressió fiscal al sector agrícola en temes com les construccions en sòl rústic destinades a activitat agrícola i ramadera, o per demanar en aquest mateix àmbit una bonificació del 95% per a les comunitats de regants. Les esmenes pretenen revertir les últimes modificacions del govern del PP al sistema de cadastre, que va comportar una forta càrrega impositiva sobrevinguda sobre el sector. I traslladen directament a la proposició de llei allò que fins ara Esquerra, per veu del diputat Xavier Eritja, ja havia defensat en proposicions no de llei a la comissió d'Agricultura, Pesca i Alimentació. En el cas de les edificacions, per exemple, Eritja denuncia que “amb la inexistència d'una ponència específica del cadastre per al sector agrícola, el valor de les construccions indispensables per desenvolupar l'activitat s'equipari a les de sòl urbà, amb el greuge que això representa". En les mateixes esmenes es demana que quedin exemptes de tributació les basses d'aigua -que també són punts d'abastament en cas d'incendis- o construccions dins d'una explotació que hagin quedat en desús. Dins de la tramitació d'aquesta Proposició de llei, Esquerra també demana mesures de suport als ajuntaments, des de poder treballar amb més temps a l'hora de fixar les ordenances fiscals en base als coeficients marcats prèviament per l'Estat, fins a la creació d'un fons extraordinari per compensar les quotes que eventualment s'hagin de retornar als contribuents per la revisió del sistema. Esquerra també reclama per als ajuntaments més marge per fixar escalats en els valors cadastrals i bonificacions fiscals en funció de la capacitat econòmica dels contribuents, situació familiar, emergència habitacional, pobresa energètica o altres circumstàncies socials verificables.

Esquerra Republicana reclama al govern espanyol mesures de reforç per al jutjat de Vinaròs que investiga el Castor

El diputat Jordi Salvador i el senador Miquel Aubà han fet públiques dues Proposicions no de llei sobre el Castor que presentaran al Congrés de Diputats. La que es debatrà a la Comissió de Justícia demana que s’adoptin les mesures de reforç necessàries del jutjat que instrueix la causa dels presumptes delictes del projecte Castor; i la que es debatrà a la Comissió d’Indústria i Energia,  demana la devolució i reintegrament al Tresor Públic dels 1.350 milions d’euros, més els seus interessos, amb els que es va indemnitzar a Florentino Pérez. Salvador que ha denunciat la ‘lentitud de la justícia i la política en el cas Castor’, ha explicat que la Proposició no de Llei demana al govern espanyol ‘incoar, en el termini màxim de 10 dies, l’expedient administratiu previst a la llei per requerir a Escal UGS SL,  i solidàriament als seus principals accionistes i membres del Consell d’Administració, la devolució i reintegrament al Tresor Públic de la compensació indegudament percebuda de 1.350 milions d’euros, a més dels seus interessos legals. Aquest requeriment de pagament o consignació cautelar s’haurà d’acompanyar de l’advertència legal d’iniciar-se via de constrenyiment en cas que no sigui atès”. D’altra banda Salvador ha “lamentat la manca de mitjans i recursos humans per poder incoar un procediment de l’envergadura del Castor”. El diputat ha recordat que el jutjat de Vinaròs va qualificar la causa com a complexa i que la tramitació ja fa més de tres anys que dura. En aquesta període de temps ha patit incidències logístiques destacables en l’àmbit dels recursos humans com ha estat la retirada situació vacant del càrrec de jutge i de secretari judicial. Davant dels retards acumulats per la manca de mitjans i el risc que es pugui acabant arxivant la causa, per omissió de l’activitat judicial, Esquerra Republicana, ha presentat una  Proposició no de Llei que insta el govern espanyol a “impulsar, juntament amb el Consejo General del Poder Judicial, l’adopció de les mesures de reforç necessàries per a què el Jutjat Instructor número 4 de Vinaròs, pugui concloure, amb caràcter urgent, la tramitació de la causa; i també reclamar al Consejo, un informe sobre la paralització del curs processal d’aquesta causa, i que es puguin depurar les hipotètiques responsabilitats que se’n derivin de la mateixa”.

Miquel Aubà

Aubà arrenca el compromís de la ministra Ribera de parlar amb el ministre Marlaska sobre la realització d’un simulacre d’emergència nuclear

Aquest matí, a la Comissió per a la Transició Ecològica del Senat, Miquel Aubà ha interpel·lat  a la ministra Teresa Ribera, sobre l’actualització dels Plans de Seguretat Nuclear Exteriors i la retirada del recurs d’inconstitucionalitat de l’impost nuclear català. Aubà ha explicat diversos exemples de les deficiències en matèria d’infraestructura i telecomunicacions existents en les zones nuclears i ha denunciat que: “En 30 anys no s’ha fet cap simulacre general d’emergència nuclear amb població perquè quedarien en evidència totes les deficiències existents en aquests Plans d’Emergència Nuclear Exteriors, que s’arrosseguen des de fa temps i que ni s’han solucionat, ni actualitzat” La ministra en la seva primera intervenció ha destacat que ‘la qüestió nuclear és capital, i hi ha algunes qüestions al voltant d’ella que s’han descuidat una mica’. Ribera ha dit que donarà resposta per escrit a les preguntes del sobre els Plans fetes pel senador i ha recordat, en la seva darrera intervenció, que la preparació del simulacre d’emergència nuclear és responsabilitat del Ministeri d’Interior i de Protecció Civil. Tanmateix s’ha compromès “a parlar-ne amb el ministre Marlaska” després de saber que fa 30 anys que no se’n fa cap. El senador Aubà durant la seva intervenció ha reclamat  que “el govern socialista retiri el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP contra l’impost nuclear català”; i  que ‘acompanyi la seva proposta de transició energètica amb recursos i mitjans propis, que ajudin a revertir les conseqüències laborals negatives que comportarà per a molts municipis el tancament de les centrals nuclears quan finalitzi la seva vida útil”. La ministra no ha donat resposta al requeriment i  ha contestat que la intenció del govern espanyol es retirar en breu el recurs contra la llei catalana del canvi climàtic