Ebre

Totes les notícies

Norma Pujol demana més esforços en les polítiques de prevenció de sinistres

La diputada flixanca, Norma Pujol, ha començat la seva primera intervenció al faristol del Congrés mostrant la seva solidaritat amb els territoris que han patit la gota freda, i recordant l’incendi de la Ribera d’Ebre d’aquest estiu. Pujol ha intervingut en el debat d’una proposició no de llei que plantejava diferents accions per pal·liar els danys provocats per les inundacions i altres sinistres.   Per a la diputada ebrenca “haurien de prevaldre les polítiques de prevenció de sinistres” perquè fins ara els principals esforços encara estant centrats en les actuacions de reparació dels efectes. En aquest mateix sentit ha advertit que “l’impacte del canvi climàtic ens obliga a debatre sobre els mecanismes de planificació i prevenció davant els desastres naturals”.   Pujol després de recordar la reclamació feta pels ajuntaments dels municipis de la Ribera d’Ebre afectats per l’incendi de ser declarats com a zona greument afectada per una emergència de Protecció Civil, ha fet diferents puntualitzacions a la proposició.   La diputada republicana ha demanat que “en aquelles zones afectades greument per una emergència de protecció civil, la consideració de mals materials haurien d’incloure les edificacions que no són ni primer habitatge, ni seus d’empresa o d’administracions, perquè en molts casos aquestes limitacions han deixat sense ajudes a moltes famílies afectades”.   A més també ha proposat “no aplicar la limitació actual de despeses a les corporacions locals i permetre que es puguin atendre totes les despeses fetes pels ajuntaments degut als incendis o inundacions”. En aquest mateix sentit ha demanat que l’administració central no es limiti a avaluar la possible aplicació de reducció dels índexs de rendiment net de les explotacions i activitats agràries de  les zones sinistrades; sinó que apliqui directament la reducció.   Pujol després de reconèixer les accions benintencionades que impulsa el govern, ha exigit “lleialtat institucional” cap a les altres administracions que estan actuant contra les catàstrofes, i evitar que les ajudes es superposin o contravinguin amb les mesures adoptades.

Esquerra prepara una resposta institucional contundent a la sentència de l’1 d’octubre

La segona Trobada Institucional de la Federació de l’Ebre d’Esquerra, celebrada ahir a la Ràpita, va acordar donar una “una resposta institucional ferma i contundent” a la sentència de l’1 d’octubre. Jordi Gaseni, alcalde de l'Ametlla de Mar, va afirmar que “hem de preparar-nos per a unes sentències que seran dures, i des de les Terres de l’Ebre haurem de donar una resposta institucional potent i de la mateixa proporcionalitat”. Es per això que segons l’alcalde, “s’està treballant amb una resposta d’ajuntaments i consells comarcals consensuada, ferma i decidida; perquè res serà igual després de les sentències”.   El diputat i president de la Federació de l’Ebre d’Esquerra, Alfons Montserrat, va fer saber que a la Trobada també s’havia parlat del projecte de la futura Mancomunitat de les Terres de l’Ebre. “Aquesta entitat política a més de dotar-nos de singularitat com a territori ens ha de permetre treballar en economies d’escala i de gestió més eficients”. Va afirmar.   Un altre dels temes que es van parlar és “la precarietat” dels Plans d’Emergència Nuclear. Montserrat va recordar que en aquest tema “el govern espanyol no fa els deures”. Per acabar la diputada Irene Fornós va explicar que al Parlament s’està enllestint l’informe de conclusions de la comissió d’investigació sobre el Castor. “Quan presentem les conclusions el pròxim 20 de setembre es posarà en relleu que les compareixences han reforçat els arguments d’allò que tots ja havíem denunciat o sabíem abans de crear-se la comissió”. Ara bé, per a Fornós “després de la finalització de la comissió, hi haurà un punt i seguit perquè caldrà abordar com es procedeix al desmantellament de les instal·lacions del Castor”.  

El Parlament aprova la reducció del cànon de l’aigua i de residus industrials per a les noves indústries que s’implantin a Flix

El Parlament de Catalunya ha aprovat en la sessió plenària d’avui dijous, 25 de juliol, el Decret Llei 12/2019, del 9 de juliol, de mesures urgents en matèria tributària i de lluita contra el frau fiscal, a instàncies d’Esquerra Republicana i que ha defensat el diputat ebrenc Lluís Salvadó.   El Decret Llei, que inclou 8 mesures diferents, algunes de caràcter social, altres encaminades al reequilibri territorial, d’altres a incrementar alguns tipus impositius i algunes per millorar la lluita contra el frau, preveu la reducció del cànon de l’aigua i de residus industrials per a les noves indústries que s’implantin al municipi de Flix, a la Ribera d’Ebre.   El diputat Lluís Salvadó, que ha intervingut en nom del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana, ha començat la intervenció recordant que el Govern de Catalunya havia aprovat l’impost nuclear, que havia de revertir 12 MEUR anuals per dinamitzar la comarca de la Ribera d’Ebre, i que el Tribunal Constitucional va tombar, tot evitant treballar en un futur postnuclear.   Salvadó exposava que el Decret Llei preveu “8 mesures que tenen com a nexe d’unió fer aportacions a la nostra societat per millorar-la, com també per millorar el sistema fiscal de Catalunya, per fer-lo més just, social, equitatiu i proporcional; més eficaç internalitzant costos i minimitzant certes externalitats negatives de la nostra economia i de la nostra societat i fent també més eficient i eficaç  la nostra Administració Tributària contra el frau fiscal”.   És un Decret Llei que planteja un increment de 90 MEUR anuals que aportaran empreses de més capacitat econòmica i que serviran per finançar la Renda Garantida de Ciutadania, per aplicar polítiques que erradiquen les desigualtat socials i ampliar la cobertura social del cànon de l’aigua, que beneficiarà 20.000 famílies més que fins ara.   Salvadó ha afirmat que “del Decret Llei, destaquen l’article 1r i el 2.b, pels quals es fa una aportació especial a la Ribera d’Ebre nord, castigada per la desindustrialització arran del tancament de la centenària indústria química ERCROS i també pel recent incendi de més de 5.

Diputats ERC Ebre - Diputació de Tarragona

Esquerra Republicana presidirà la Diputació de Tarragona

Llauradó en serà la presidenta i Esquerra de l’Ebre tindrà 4 diputats. La republicana Noemí Llauradó ha estat proclamada com a nova presidenta de la Diputació de Tarragona. És la primera dona que ocupa aquest càrrec i també és el primer cop que ho fa Esquerra Republicana. La reusenca, que compaginarà el càrrec amb el de vicealcaldessa de la seva ciutat, ha obtingut 19 vots gràcies a l’acord de govern al qual han arribat Esquerra i Junts per Catalunya. Esquerra ostentarà la presidència i dues vicepresidències, així com les àrees de Recursos Humans, Patronat Base, Carreteres i Territori i Serveis d’Assistència Municipal. La Federació de l’Ebre d’Esquerra Republicana tindrà 4 diputats, un per comarca. Pel partit judicial de Tortosa estaran Adam Tomàs i Roiget (alcalde d’Amposta); Enric Adell i Moragrega (alcalde de Paüls) i M.Teresa Mariné i Solé (regidora de Vilalba del Arcs). Pel partit judicial de Reus estarà els dos primers anys de legislatura Francesc Barbero i Escrivà (alcalde de Flix). Els diputats ebrencs han avançat que treballaran amb l’objectiu de què les Terres de l’Ebre tinguin un tracte just i adequat a la població i el territori que aporten al total de la demarcació, un fet que fins ara mai s’ha vist concretat en els pressupostos de l’ens supramunicipal.  

Esquerra Republicana i Movem signen un acord de govern al Consell del Baix Ebre

Esquerra Republicana de Catalunya-AM i Movem Terres de l’Ebre-EC-G han signat un acord del govern al Consell Comarcal del Baix Ebre per al mandat 2019-2023 amb l’objectiu de garantir la governabilitat a l’ens comarcal, millorar la qualitat de vida de la ciutadania, dinamitzar econòmicament la comarca, evitar el despoblament, fer del Baix Ebre un referent en termes de sostenibilitat i ecologia i treballar per l’equilibri territorial de forma mancomunada amb la resta de comarques ebrenques. El republicà Xavier Faura serà el president de l’ens comarcal. “El pacte entre Esquerra i Movem garantirà un canvi substancial en la manera de fer política al Consell del Baix Ebre. Treballarem per tots els pobles i ciutats de la comarca amb independència de qui governe a cada municipi”, ha manifestat Faura. La junta de govern comarcal estarà integrada per set membres: el president i els sis vicepresidents, cinc dels quals seran d’ERC, mentre que la vicepresidència segona l’ocuparà Movem. L’acord de govern ha estat signat pel president d’Esquerra a l’Ebre, Alfons Montserrat i el portaveu de Movem, Jordi Jordan. Pel que fa a l’organigrama del Consell Comarcal del Baix Ebre, ERC estarà al capdavant de les següents àrees: Hisenda i Governació; Afers Interns i Recursos Humans; Promoció Econòmica; Polítiques d’Ocupació i Qualitat de Vida; Esports; Gestió Ambiental i Sector Primari; Obres i Serveis; Assistència als Municipis; Ebre Terra; Habitatge i Viver d’Empreses; Comerç i Consum; Serveis Socials i Infància i Adolescència. Per la seua banda, Movem encapçalarà les àrees d’Ensenyament i Joventut i Turisme i Cultura. Finalment,  la junta de presidència quedarà integrada per set membres: el president comarcal i sis consellers, que no seran vicepresidents, cinc d’ERC i un de Movem.  

Esquerra presidirà el Consell Comarcal de la Terra Alta gràcies a un pacte històric amb quatre formacions més

Esquerra Republicana encapçalarà el Consell Comarcal de la Terra Alta gràcies a un pacte amb la UPTA, Entesa, la FIC i l’agrupació d’electors Alternativa per Bot. La republicana i futura presidenta del consell, Neus Sanromà, ha explicat perquè s’ha arribat a aquest acord: “Des de que es van crear els consells comarcals, Convergència i Unió, ara Junts per Catalunya, ha liderat el Consell Comarcal de la Terra Alta. Tots els que estem aquí presents entenem que cal trencar aquesta hegemonia i la voluntat del pacte és la voluntat del canvi i apostar per una nova gestió de comarca”. Sanromà també ha destacat que vuit alcaldes donen suport a aquest acord, constituint una majoria absoluta. “És un pacte inclusiu que vol cohesionar a tota la comarca i l'objectiu és ben clar: treballar per tota la nostra gent”, ha remarcat la regidora d’Arnes. A més, Sanromà ha expressat la voluntat de que el consell d’alcaldes tingui una representació “forta i potent” i que les decisions que prengui “es tinguin en consideració i puguin tirar endavant dins del programa del consell comarcal”. Pel que fa a l’organigrama de l’ens és repartirà de la següent manera: Esquerra Republicana comptarà amb la presidència, la primera vicepresidència i sis àrees de treball; la UPTA ocuparà la segona vicepresidència i dues àrees de treball; la FIC, la tercera vicepresidència i una àrea de treball; i Entesa obtindrà la quarta vicepresidència i una àrea de treball. En referència a les àrees de governació, Esquerra Republicana ocuparà Governació; Recursos humans;  Serveis socials; Obra, serveis i assistència municipal; Cultura, ensenyament i noves tecnologies; i Promoció econòmica i comunicació.  L’UPTA gestionarà les àrees d’Agricultura i Medi Ambient; la FIC, Joventut i esports; i Entesa, Turisme, consum i comerç.         

Esquerra recrimina a Florentino Pérez que no assumeixi les seves responsabilitats en el Castor

Esquerra Republicana, de la mà de la diputada Irene Fornós, ha exigit al president d’ACS, Florentino Pérez, que assumeixi les seves responsabilitats en el projecte Castor, durant la compareixença d’aquest a la comissió d’investigació del Parlament aquest dilluns passat. Pérez s’ha espolsat les responsabilitats en tot moment. En resposta a aquesta actitud, Fornós ha incidit: "Encara que per a vostè aquest 1 per cent que ens ha dit que representa de tot el seu grup sigui ínfim i ridícul, per a molts ha estat un autèntic malson i un robatori per a la majoria dels ciutadans”.    Fornós també ha posat en qüestió el finançament del projecte provinent del Banc Europeu d’Inversions (BEI). “Com pot ser que el BEI concedís el finançament quan no es tenien les garanties prèvies que requereix aquest organisme?”. La diputada ha apuntat que podem estar davant d’un cas d’ “influències o pressions polítiques”.   La diputada ebrenca també ha demanat al president d’ACS que revelés quants diners de la indemnització ha cobrat el seu grup empresarial fins al moment. A més, Fornós ha exigit que es torni aquesta quantia ja que el Tribunal Constitucional va anul·lar aquesta indemnització i, també, li ha demanat si es faria responsable del cost del desmantellament.   Tanmateix, la diputada ha destacat que tots els “problemes legals subseqüents” tenen el seu origen en la clàusula que indicava que en cas d'extensió de la concessió l'empresa adjudicatària tindria dret a rebre una compensació per "el valor residual de les instal·lacions". Fornós ha afegit que aquest tipus de clàusula és “inèdita en contractes per a instal·lacions similars”, però “habitual en els contractes on ACS hi està involucrada”. La diputada també li ha preguntat si  “hagués acceptat tirar endavant amb aquest projecte sense aquesta clàusula”.   A més, la republicana li ha etzibat: “Sembla ser que vostè té un concepte molt curiós de l'empresa privada consistent en socialitzar el risc i privatitzar el benefici.

Ara Sí, Movem Tivissa i Independents de la Serra tanquen un acord de governabilitat

Ara Sí-Acord Municipal, l’Agrupació d’electors Movem Tivissa i l’Agrupació d’Independents de la Serra d’Almos-FIC han signat un pacte de governabilitat pels propers quatre anys a Tivissa. Montse Perelló d’Ara Sí serà investida alcaldessa del municipi aquest dissabte.   Els punts en comú de les tres formacions polítiques que han facilitat la negociació han estat: el model de territori i de comarca; fer de la transparència, el diàleg i la participació els principals pilars de l’acció de govern; i la voluntat de canvi.  

L’alcalde republicà de Móra la Nova sorprès de que se l’investigui per l’1 d’Octubre

L’alcalde de Móra la Nova, Francesc X. Moliné, ha declarat com a investigat pels fets de l’1 d’Octubre aquest matí davant la jutgessa del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Falset. Al sortir, Moliné ha explicat que la jutgessa li ha fet preguntes en referència a l’obertura del col·legi electoral. “Com a Ajuntament no vam facilitar la jornada, però tampoc la vam impedir”, ha declarat el batlle moranovenc.   Moliné ha assegurat que ha estat una “sorpresa” que se l’investigui per l’obertura del col·legi i ha apuntat que aquesta investigació deriva de la denúncia que va presentar l’Ajuntament pels desperfectes produïts al local electoral aquella jornada i per la denúncia que van presentar tres veïns per lesions. “És molt estrany, sembla que tot em torni a mi. Al final surto jo perjudicat com a representant del poble”, ha emfatitzat l’alcalde.   Al davant de la porta del jutjat s’hi ha concentrat diversos alcaldes d’Esquerra Republicana del territori; diversos càrrecs del partit com la Secretaria d’Organització, Sus Martí; la diputada del Parlament, Irene Fornós; el senador Miquel Aubà; i veïns i veïnes de Móra la Nova, en mostra de suport a Moliné.