Ebre

Totes les notícies

Diputats ERC Ebre - Diputació de Tarragona

Esquerra Republicana presidirà la Diputació de Tarragona

Llauradó en serà la presidenta i Esquerra de l’Ebre tindrà 4 diputats. La republicana Noemí Llauradó ha estat proclamada com a nova presidenta de la Diputació de Tarragona. És la primera dona que ocupa aquest càrrec i també és el primer cop que ho fa Esquerra Republicana. La reusenca, que compaginarà el càrrec amb el de vicealcaldessa de la seva ciutat, ha obtingut 19 vots gràcies a l’acord de govern al qual han arribat Esquerra i Junts per Catalunya. Esquerra ostentarà la presidència i dues vicepresidències, així com les àrees de Recursos Humans, Patronat Base, Carreteres i Territori i Serveis d’Assistència Municipal. La Federació de l’Ebre d’Esquerra Republicana tindrà 4 diputats, un per comarca. Pel partit judicial de Tortosa estaran Adam Tomàs i Roiget (alcalde d’Amposta); Enric Adell i Moragrega (alcalde de Paüls) i M.Teresa Mariné i Solé (regidora de Vilalba del Arcs). Pel partit judicial de Reus estarà els dos primers anys de legislatura Francesc Barbero i Escrivà (alcalde de Flix). Els diputats ebrencs han avançat que treballaran amb l’objectiu de què les Terres de l’Ebre tinguin un tracte just i adequat a la població i el territori que aporten al total de la demarcació, un fet que fins ara mai s’ha vist concretat en els pressupostos de l’ens supramunicipal.  

Esquerra Republicana i Movem signen un acord de govern al Consell del Baix Ebre

Esquerra Republicana de Catalunya-AM i Movem Terres de l’Ebre-EC-G han signat un acord del govern al Consell Comarcal del Baix Ebre per al mandat 2019-2023 amb l’objectiu de garantir la governabilitat a l’ens comarcal, millorar la qualitat de vida de la ciutadania, dinamitzar econòmicament la comarca, evitar el despoblament, fer del Baix Ebre un referent en termes de sostenibilitat i ecologia i treballar per l’equilibri territorial de forma mancomunada amb la resta de comarques ebrenques. El republicà Xavier Faura serà el president de l’ens comarcal. “El pacte entre Esquerra i Movem garantirà un canvi substancial en la manera de fer política al Consell del Baix Ebre. Treballarem per tots els pobles i ciutats de la comarca amb independència de qui governe a cada municipi”, ha manifestat Faura. La junta de govern comarcal estarà integrada per set membres: el president i els sis vicepresidents, cinc dels quals seran d’ERC, mentre que la vicepresidència segona l’ocuparà Movem. L’acord de govern ha estat signat pel president d’Esquerra a l’Ebre, Alfons Montserrat i el portaveu de Movem, Jordi Jordan. Pel que fa a l’organigrama del Consell Comarcal del Baix Ebre, ERC estarà al capdavant de les següents àrees: Hisenda i Governació; Afers Interns i Recursos Humans; Promoció Econòmica; Polítiques d’Ocupació i Qualitat de Vida; Esports; Gestió Ambiental i Sector Primari; Obres i Serveis; Assistència als Municipis; Ebre Terra; Habitatge i Viver d’Empreses; Comerç i Consum; Serveis Socials i Infància i Adolescència. Per la seua banda, Movem encapçalarà les àrees d’Ensenyament i Joventut i Turisme i Cultura. Finalment,  la junta de presidència quedarà integrada per set membres: el president comarcal i sis consellers, que no seran vicepresidents, cinc d’ERC i un de Movem.  

Esquerra presidirà el Consell Comarcal de la Terra Alta gràcies a un pacte històric amb quatre formacions més

Esquerra Republicana encapçalarà el Consell Comarcal de la Terra Alta gràcies a un pacte amb la UPTA, Entesa, la FIC i l’agrupació d’electors Alternativa per Bot. La republicana i futura presidenta del consell, Neus Sanromà, ha explicat perquè s’ha arribat a aquest acord: “Des de que es van crear els consells comarcals, Convergència i Unió, ara Junts per Catalunya, ha liderat el Consell Comarcal de la Terra Alta. Tots els que estem aquí presents entenem que cal trencar aquesta hegemonia i la voluntat del pacte és la voluntat del canvi i apostar per una nova gestió de comarca”. Sanromà també ha destacat que vuit alcaldes donen suport a aquest acord, constituint una majoria absoluta. “És un pacte inclusiu que vol cohesionar a tota la comarca i l'objectiu és ben clar: treballar per tota la nostra gent”, ha remarcat la regidora d’Arnes. A més, Sanromà ha expressat la voluntat de que el consell d’alcaldes tingui una representació “forta i potent” i que les decisions que prengui “es tinguin en consideració i puguin tirar endavant dins del programa del consell comarcal”. Pel que fa a l’organigrama de l’ens és repartirà de la següent manera: Esquerra Republicana comptarà amb la presidència, la primera vicepresidència i sis àrees de treball; la UPTA ocuparà la segona vicepresidència i dues àrees de treball; la FIC, la tercera vicepresidència i una àrea de treball; i Entesa obtindrà la quarta vicepresidència i una àrea de treball. En referència a les àrees de governació, Esquerra Republicana ocuparà Governació; Recursos humans;  Serveis socials; Obra, serveis i assistència municipal; Cultura, ensenyament i noves tecnologies; i Promoció econòmica i comunicació.  L’UPTA gestionarà les àrees d’Agricultura i Medi Ambient; la FIC, Joventut i esports; i Entesa, Turisme, consum i comerç.         

Esquerra recrimina a Florentino Pérez que no assumeixi les seves responsabilitats en el Castor

Esquerra Republicana, de la mà de la diputada Irene Fornós, ha exigit al president d’ACS, Florentino Pérez, que assumeixi les seves responsabilitats en el projecte Castor, durant la compareixença d’aquest a la comissió d’investigació del Parlament aquest dilluns passat. Pérez s’ha espolsat les responsabilitats en tot moment. En resposta a aquesta actitud, Fornós ha incidit: "Encara que per a vostè aquest 1 per cent que ens ha dit que representa de tot el seu grup sigui ínfim i ridícul, per a molts ha estat un autèntic malson i un robatori per a la majoria dels ciutadans”.    Fornós també ha posat en qüestió el finançament del projecte provinent del Banc Europeu d’Inversions (BEI). “Com pot ser que el BEI concedís el finançament quan no es tenien les garanties prèvies que requereix aquest organisme?”. La diputada ha apuntat que podem estar davant d’un cas d’ “influències o pressions polítiques”.   La diputada ebrenca també ha demanat al president d’ACS que revelés quants diners de la indemnització ha cobrat el seu grup empresarial fins al moment. A més, Fornós ha exigit que es torni aquesta quantia ja que el Tribunal Constitucional va anul·lar aquesta indemnització i, també, li ha demanat si es faria responsable del cost del desmantellament.   Tanmateix, la diputada ha destacat que tots els “problemes legals subseqüents” tenen el seu origen en la clàusula que indicava que en cas d'extensió de la concessió l'empresa adjudicatària tindria dret a rebre una compensació per "el valor residual de les instal·lacions". Fornós ha afegit que aquest tipus de clàusula és “inèdita en contractes per a instal·lacions similars”, però “habitual en els contractes on ACS hi està involucrada”. La diputada també li ha preguntat si  “hagués acceptat tirar endavant amb aquest projecte sense aquesta clàusula”.   A més, la republicana li ha etzibat: “Sembla ser que vostè té un concepte molt curiós de l'empresa privada consistent en socialitzar el risc i privatitzar el benefici.

Ara Sí, Movem Tivissa i Independents de la Serra tanquen un acord de governabilitat

Ara Sí-Acord Municipal, l’Agrupació d’electors Movem Tivissa i l’Agrupació d’Independents de la Serra d’Almos-FIC han signat un pacte de governabilitat pels propers quatre anys a Tivissa. Montse Perelló d’Ara Sí serà investida alcaldessa del municipi aquest dissabte.   Els punts en comú de les tres formacions polítiques que han facilitat la negociació han estat: el model de territori i de comarca; fer de la transparència, el diàleg i la participació els principals pilars de l’acció de govern; i la voluntat de canvi.  

L’alcalde republicà de Móra la Nova sorprès de que se l’investigui per l’1 d’Octubre

L’alcalde de Móra la Nova, Francesc X. Moliné, ha declarat com a investigat pels fets de l’1 d’Octubre aquest matí davant la jutgessa del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Falset. Al sortir, Moliné ha explicat que la jutgessa li ha fet preguntes en referència a l’obertura del col·legi electoral. “Com a Ajuntament no vam facilitar la jornada, però tampoc la vam impedir”, ha declarat el batlle moranovenc.   Moliné ha assegurat que ha estat una “sorpresa” que se l’investigui per l’obertura del col·legi i ha apuntat que aquesta investigació deriva de la denúncia que va presentar l’Ajuntament pels desperfectes produïts al local electoral aquella jornada i per la denúncia que van presentar tres veïns per lesions. “És molt estrany, sembla que tot em torni a mi. Al final surto jo perjudicat com a representant del poble”, ha emfatitzat l’alcalde.   Al davant de la porta del jutjat s’hi ha concentrat diversos alcaldes d’Esquerra Republicana del territori; diversos càrrecs del partit com la Secretaria d’Organització, Sus Martí; la diputada del Parlament, Irene Fornós; el senador Miquel Aubà; i veïns i veïnes de Móra la Nova, en mostra de suport a Moliné.  

Els alcadables d'ERC de la Ribera d'Ebre quan van signar el manifest Per una Ribera viva i republicana el dia 19 de maig.

Esquerra Republicana s’oposa a la proposta d’ampliació del macroabocador de Tivissa

El president comarcal d’Esquerra Republicana a la Ribera d’Ebre, Josep Maria Sáez, ha fet públic el posicionament contrari de la federació comarcal del partit al projecte d’ampliació delmacroabocador de Tivissa.  “La Ribera d’Ebre ha hagut d’assumir durant els darrers anys els residus industrials d’arreu. Hem contribuït més que suficientment i hem sigut més que solidaris. Estem farts d’haver d’assumir això i a sobre haver de tenir els nostres propis abocadors per gestionar els residus de les indústries de la nostra zona”, ha manifestat Sáez.   Els republicans riberencs estan preparant al·legacions d’oposició a aquest ampliació per presentar-les a totes les institucions municipals i comarcals on són presents. Josep Maria Sáez ha explicat que aquestes al·legacions tindran un contingut tècnic però també territorial. “No creiem que aquesta ampliació sigui necessària. No ho és per la Ribera d’Ebre, ni per les necessitats de les comarques que ens envolten. I encara s’entén menys que s’autoritzi aquesta ampliació quan a Riba-roja, ara per ara, hi ha 6’8 milions de tones autoritzades”. Esquerra Republicana de la Ribera d’Ebre proposa fer una reflexió de fons sobre el que està passant amb els macroabocadors de la comarca. “No es pot deixar la gestió dels residus industrials a mans de privats, exigim planificació a la Generalitat en aquest sentit. No pot ser que a la nostra comarca haguem d’assumir entre el macroabocador d’Urbaser i Griñó  a Riba-roja (amb unes dimensions de 34 hectàrees) i el macroabocador de GRT a Tivissa (que amb l’ampliació arribaria a les 69 hectàrees) arribant a les 103 hectàrees de macroabocadors a la nostra comarca pensats per acollir residus de fora del nostre àmbit geogràfic.”  Per acabar, el president comarcal d’Esquerra ha volgut destacar que la Ribera d’Ebre “han engegat un gran canvi”.  Segons Sáez, aquest canvi de model està “donant bons fruits i cal apostar-hi fortament”.

Esquerra Republicana i Junts arriben a un acord a Rasquera

Esquerra Republicana de Rasquera i Junts per Rasquera han signat  un acord d’estabilitat per la legislatura que s’enceta aquest dissabte. El candidat republicà, Josep Manuel Ramos, serà l’alcalde els primers dos anys i mig i passat aquest període es revisarà el pacte.   “Aquest és el millor acord per l’interès general del poble, ja que combina la joventut de la nostra candidatura i la seva experiència”, ha assegurat Josep Manuel Ramos.     Esquerra Republicana va ser la llista més votada el 26 de maig obtenint tres regidors; seguit de Junts per Rasquera amb dos regidors; i Primàries també amb dos regidors. El fet que els republicans rasquerans van ser la llista més votada ha estat un factor de pes a l’hora de la negociació.    

La diputada Irene Fornós intervenint en el debat sobre la Llei d'Espais Agraris al Parlament de Catalunya. //Foto: Marc Puig.

La Llei d’Espais Agraris garantirà el futur de la producció agrícola i l’equilibri territorial

El Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres passat la Llei d’Espais Agraris (LEA), que assegurarà la capacitat productiva del camp i afavorirà el relleu generacional i l’equilibri territorial.   Durant la seva intervenció en el debat de la Llei, la diputada ebrenca i ponent de la mateixa, Irene Fornós, ha volgut remarcar “el molt treball que hi ha darrere, no només del departament d’Agricultura, sinó també de tot el sector representat per la Taula Agrària”. A més, Fornós ha destacat que la nova legislació està feta des de la “transversalitat, del propi territori i de la gobernança republicana en horitzontal”.   La diputada també ha emfatitzat: “Serà el propi territori qui se l'haurà de fer seva, adaptant-la a  les necessitats des de baix cap amunt i estem convençuts que serà ben rebuda per tots aquells que encara no la coneixen a fons”.     La LEA defineix què són els espais agraris i els que són d’alt valor per tal de preservar-los i alhora posa en marxa un mecanisme per mobilitzar les terres, especialment les 45.000 hectàrees de conreus que estan en desús. Es vol, així, tenir tanta superfície agrícola productiva com es pugui per avançar en la sobirania alimentària i facilitar que nous perfils puguin accedir al sector facilitant així el relleu generacional.   Aquesta nova legislació preveu la creació de tres eines bàsiques: el Pla Territorial Agrari de Catalunya, l’Anàlisi d’afectacions a l’espai agrari i el Registre de finques agràries en desús.   El Pla Territorial Agrari de Catalunya permetrà planificar els recursos disponibles, les necessitats i els dèficits de cada territori. Seran impulsats, elaborats i redactats per la ciutadania, societat civil i organitzacions agràries.   Pel que fa a l’Anàlisi d’afectacions a l’espai agrari, aquesta eina preveurà mesures correctores i compensatòries per minimitzar l’impacte sobre l’activitat agrària. es posaran condicions en aquesta línia a l’hora d’executar infraestructures   I, per últim, el Registre de finques agràries en desús està pensat per protegir la producció agrària i afavorir l’accessibilitat als nous professionals.