Ebre

Totes les notícies

Salvadó: “Tenim evidències clares que no estem prou preparats per afrontar una emergència nuclear”

Esquerra demana que es constitueixi la Comissió d’Estudi sobre Seguretat Nuclear al Parlament El diputat Lluís Salvadó ha agraït el treball i la disponibilitat del Síndic de Greuges, Rafel Ribó, en atendre la petició i preocupació que li van traslladar les alcaldies afectades per la seguretat externa de les centrals nuclears ubicades a les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona. Ho ha fet durant la compareixença del Síndic a la Comissió d’Interior del Parlament, per presentar  l’Informe “Deficiències en matèria d’emergència nuclear”. Salvadó ha dit que “ens sembla imprescindible que ens preocupem i treballem des del Parlament, no només quan tenim els accidents damunt la taula, sinó quan tenim evidències prou clares de què no estem prou preparats per afrontar una emergència nuclear important com ens mostra l’informe del Síndic”. “Les evidències estan prou identificades en documents del propi “Consejo de Seguridad Nuclear”, en les denúncies fetes de manera reiterada des de fa dècades per les alcaldies dels municipis afectats, i en el fet que l’Estat espanyol no ha aplicat els aprenentatges que se’n deriven de l’accident de Fukushima del 2011”. Ha afirmat el diputat. Salvadó que ha qualificat la situació “d’urgència històrica”, ha recordat que “el grup parlamentari republicà té registrada la petició de creació d’una Comissió d’Estudi sobre la Seguretat Nuclear al Parlament, i esperem que es pugui constituir les setmanes vinents per així pressionar a les diferents administracions perquè el territori estigui en molt millors condicions  a l’hora d’afrontar qualsevol incidència”. El diputat republicà ha denunciat que el darrer simulacre general d’emergència nuclear es va dur  a terme fa 33 anys i que  la transposició de la modificació de la directiva Euratom del 2014 encara no ha arribat al PENTA. “Estem com abans del 2011 pel que fa a seguretat exterior. Sembla que l’experiència de Fukushima, on van haver d’evacuar-se municipis fins a 50 km de la central, no ha servit de res”.

Pujol: “Exigim que el govern espanyol no imposi les actuacions a fer al Delta i dialogui amb la Generalitat i resta d’actors del territori"

La diputada republicana Norma Pujol  ha lamentat l’actitud del govern espanyol de rebutjar  la constitució d’una Comissió mixta amb el govern de la Generalitat i la Taula de Consens per establir les actuacions de protecció del Delta de l’Ebre, d’acord amb la informació feta pública per la Secretària de Medi Ambient, Marta Subirà. “Exigim que el govern espanyol no imposi les actuacions a fer al Delta i dialogui amb la Generalitat i resta d’actors del territori. Cal que hi compti, des d’un principi, amb la seva participació i que puguin conèixer el contingut de les propostes a plantejar”. “Una vegada més el govern espanyol opta per trencar compromisos i imposar decisions, abans que compartir-les amb les administracions catalanes”. Ha dit Pujol. “Fins ara és una incògnita el contingut de les propostes concretes del Pla de protecció en les que està treballant el govern espanyol així com la seva autoria. Això dificulta la transparència, el debat i la introducció des d’un inici d’aportacions per part de tots els actors implicats, com són la Generalitat, els ajuntaments, les entitats i els tècnics que fa anys que estudien el Delta”. Ha afirmat la diputada. “L’actitud del govern espanyol genera poca confiança perquè no li hem vist cap intenció clara d’impulsar actuacions que aportin majors cabals d’aigua al tram final del riu Ebre, ni tampoc més volum de sediments al Delta. En canvi, manté oberta la porta del transvasament permanent d’aigua de l’Ebre cap a Santander”. Ha finalitzat Pujol.

Aubà demana la correcció de les valoracions cadastrals d’immobles rústics per a usos agrícoles, desvinculant-les de les urbanes

Esquerra registra preguntes al govern sobre l’elaboració d’una ponència específica del Cadastre per a immobles rústics d’ús agrari El senador Miquel Aubà ha reclamat “que es deixi de tenir com a paràmetre de referència, amb relació als valors cadastrals de les construccions rústiques per a usos agrícoles, ramaders i forestals; aquells que s’apliquen a les construccions urbanes”. Aubà demana “corregir les valoracions cadastrals i que el govern espanyol redacti una ponència específica de valoració d’immobles rústics per als usos agrícoles, amb criteris diferenciats respecte als urbans’. El senador ha anunciat que ha registrat tres preguntes dirigides al govern espanyol per saber si s’han iniciat els canvis reglamentaris des de la Direcció General del Cadastre per elaborar aquesta ponència, així com el calendari  establert per a la seva redacció. A més també es pregunta per la valoració cadastral del conjunt d’aquestes construccions l’any 2012, abans de la regularització, i avui dia. Aubà ha recordat que amb el procediment de regularització cadastral que va fer l’Estat entre els anys 2013 i 2016 es va assignar uns valors cadastrals a les construccions per a l’activitat agrícola, ramadera i forestal a partir de l’aplicació de la ponència de valors urbans de cada municipi. Segons ell “això va comportar que els propietaris de les construccions agràries patissin un augment del tribut a pagar sense tenir cap vinculació amb el rendiment de les explotacions, ni amb la realitat dels preus del mercat immobiliari”. També alerta que “la regularització va comportar als propietaris un augment del seu patrimoni no ajustat a la realitat, a més de l’increment de diversos impostos associats, i de possibles problemes a l’hora d’accedir a beques, ajudes i subvencions.  Així aquells que tenien una bassa de reg, a efectes impositius o de patrimoni, es va passar a considerar com si fos una piscina; i els qui tenien una granja abandonada, o un magatzem agrícola a una nau industrial’.

Esquerra presenta mocions demanant al govern espanyol que ni ampliï ni prorrogui la concessió de les autopistes AP-7 i AP-2

També ha registrat una Proposició no de Llei al Congrés   El president de la Federació de l’Ebre d’Esquerra, Alfons Montserrat, ha fet saber que han registrat als Ajuntaments i Consells Comarcals de les Terres de l’Ebre una moció que “insta al govern de l’estat espanyol a no prorrogar, o ampliar, les concessions de les autopistes de peatge AP-7 i AP-2, ni tampoc ampliar, en cap cas, les tarifes i preus dels peatges de les esmentades autopistes al llarg de la concessió amb motiu de la pandèmia de la Covid-19”.   Els republicans també han presentat a la mesa del Congrés dels Diputats una Proposició no de Llei en el mateix sentit. Montserrat ha recordat que el ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana del govern espanyol, de la mà del ministre José Luis Ábalos, va tancar la porta, l’abril passat, a compensar les empreses concessionàries que exploten la gestió de les autopistes per les eventuals pèrdues provocades per una disminució de la mobilitat viària com a conseqüència delCovid-19.   “Ara bé, la situació no va quedar tancada i malgrat aquest anunci inicial el govern espanyol ha autoritzat per decret llei que aquestes empreses puguin demanar a l’Estat una pròrroga en els contractes de concessió per compensar les pèrdues ocasionades per les mesures imposades durant l’Estat d’alarma”. Ha manifestat Alfons Montserrat.   Això segons el president republicà “ens pot acabar perjudicant perquè afectaria  tant a la concessió del tram d’AP-7 comprès entre Cambrils i la Jonquera, com al del tram de l’AP-2 entre El Vendrell i Lleida”.     “Amb aquesta mesura es deixa la porta oberta perquè Abertis, que finalitza els dos contractes l’1 de setembre de 2021, allargui, gràcies al nou decret, la concessió d’unes infraestructures amortitzades que ja li han generat grans beneficis milionaris’. Ha dit Montserrat.

Esquerra planifica el futur de les Terres de l’Ebre incorporant els vectors de canvi generats per la Covid

La IV Trobada Institucional de càrrecs d’Esquerra aprova les actuacions de futur   La Federació de l’Ebre d’Esquerra Republicana ha celebrat avui la IV Trobada institucional de càrrecs on s’han debatut els eixos del pla d’actuació territorial, que ja portaven setmanes reflexionant, per encarar la situació creada per la pandèmia de la Covid. El president de la Federació, Alfons Montserrat, després de recordar que el pla es manté obert a noves propostes i reflexions, ha afirmat: “no volem que les Terres de l’Ebre quedin al marge del debat de repensar la societat que vindrà i per això des del republicanisme ebrenc hem fet una lectura acurada de tots aquells canvis que la Covid està produint, constatant les febleses que la crisi ha mostrat, i descobrint totes les oportunitats que se’ns presenten per intentar poder aprofitar-les”. A més Montserrat ha afegit que “aquesta anàlisi i reflexió que hem fet serveix per poder actualitzar el model de territori que volem construir, reconstruir i transformar per fer de les Terres de l’Ebre un territori amb projecció sobre la base dels grans pilars de la sostenibilitat i la modernitat”. Albert Salvadó, secretari d’Acció Política i Sectorial de la Federació de l’Ebre ha destacat que “hem incorporat els aprenentatges motivats per la crisi de la Covid, la qual evidencia, aquelles febleses de caràcter estructural que tenim com a territori i societat”. Tanmateix per a Salvadó “la crisi ha accelerat els vectors de canvi mostrant-nos noves oportunitats que hem de saber aprofitar per convertir-los en avantatges estratègiques per a les Terres de l’Ebre, amb l’objectiu final de convertir-lo en un territori sostenible i modern”. Salvadó que ha apuntat la necessitat de rectificar vectors de canvi ja tradicionals que transcendeixen el territori, com són el despoblament i el canvi climàtic; ha destacat que “la crisi ha catalitzat i sumat vectors de canvi nous com per exemple la digitalització, la valorització de la proximitat o l’economia verda; els quals cal que incorporem a l’agenda política i institucional de les Terres de l’Ebre”.

Presentació del llibre de Junqueras "Parlant amb tu d'amor i llibertat"

Amb unes circumstàncies especials per la situació generada per la Covid, es va presentar a l'exterior de l'Espai Cultural Guaix d'Amposta el llibre d'Oriol Junqueras "Parlant amb tu d'amor i llibertat". El seu pare, Artur Junqueras, va glossar la figura de l'autor explicant diverses vivències familiars a més de destacar el contingut literari i sentimental del llibre. El periodista Sergi Sol, la Vicesecretària General de les Dones d'Esquerra Republicana, Raquel Sans i l'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs també van participar en l'acte de presentació.

Pujol: “Demanem transparència i claredat al govern espanyol abans d’autoritzar el transvasament a Santander”

La diputada ha registrat preguntes dirigides al govern sobre aquest transavasament La diputada republicana Norma Pujol ha fet saber que ha registrat diverses preguntes per escrit dirigides al govern espanyol respecte l’autorització del transvasament de 4,99 hm3 d’aigua del riu Ebre cap a Cantàbria. Pujol ha afirmat que “demanem transparència i claredat al govern espanyol abans d’autoritzar el transvasament d’aigua a Santander, i per això volem que expliqui per escrit quins són els arguments mediambientals amb què fonamentarà la seva decisió”. La diputada però ha reclamat “posar també el focus en l’actuació de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, una institució ancorada en les velles polítiques de l’aigua, que aprova aquest transvasament, nega que el Delta pateixi subsidència i que no ha fet res per aportar més cabals d’aigua i transferir sediments cap a la desembocadura”. El grup republicà també pregunta al govern si aquest transvasament que es demana és permanent”  i “si compleix amb els objectius i principis que fixa la Directiva Marc de l’Aigua”. Segons Pujol  “aquest transvasament està lligat a interessos urbanístics en una zona on no hi ha problemes d’abastament d’aigua”, i per això s’han formulat preguntes demanant al govern que informi dels estudis que disposa sobre l’eficiència en la gestió del subministrament  i distribució d’aigua urbana a la Conca hidrogràfica del Cantàbric. D’altra banda  la diputada republicana ha fet saber que “també preguntem al govern si pensa que la millor protecció per al Delta implica autoritzar un transvasament, a la vegada que no s’incrementa el cabal ecològic del tram final del riu i no s’implementa un Pla de gestió i aportació de sediments cap a  la desembocadura”.  

Montserrat reclama a la Generalitat que els municipis puguin cobrar la totalitat de les ajudes dels aiguats de 2018

El diputat i president de la Federació de l’Ebre d’Esquerra,  Alfons Montserrat ha mostrat la seva preocupació per la possibilitat que els ajuntaments de les Terres de l’Ebre no puguin cobrar la totalitat de les ajudes pels aiguats de 2018.  Ho ha fet a la Comissió de Territori del Parlament on s’ha debatut una Proposta de resolució que reclamava el pagament pendent dels diners acordats als municipis afectats pels aiguats. Montserrat ha manifestat que “diferents municipis de les Terres de l’Ebre reivindiquen que es puguin modificar les condicions i criteris de l’atorgament  per poder acollir-se a les ajudes i aprofitar-les en la seva totalitat”. Al principi de la seva intervenció ha explicat que en una reunió a la Delegació del govern de la Generalitat de les Terres de l’Ebre es va fer saber als ajuntaments afectats pels aiguats que les quantitats econòmiques que rebrien en concepte d’ajuda serien diferents de les que la subdelegació del govern espanyol els havia anunciat, perquè s’aplicarien uns criteris diferents i més restrictius. Fet que va crear una certa alarma entre els alcaldes. “Conec la situació del meu municipi, Alcanar, i sé que en aquests moments, amb els criteris que s’han fixat, poden haver-hi seriosos problemes per poder acollir-se a les ajudes”. Ha dit el diputat. Montserrat ha recordat que “hi ha diversos alcaldes que han sol·licitat una reunió a tres bandes amb el subdelegat del govern espanyol a Tarragona i el Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre per aclarir els criteris de les ajudes i perquè s’han canviat els imports que havien de rebre”. El diputat ha comentat que les obres fetes pels ajuntaments  amb recursos propis o amb la brigada municipal, o bé per a reparar els camins de terra; no són objecte de subvenció. És per això que segons Montserrat “cal que es pugui fer la reunió, així com flexibilitzar i uniformitzar els criteris per acollir-se a les ajudes perquè seria greu que les Terres de l’Ebre, un territori com amb un cert dèficit estructural d’infraestructures, una vegada que hi ha aquestes ajudes no es puguin aprofitar totalment”.

Executiva ERC Baix Ebre

Esquerra Republicana renova les quatre executives comarcals de les Terres de l’Ebre

Les quatre federacions comarcals d’Esquerra Republicana de l’Ebre han celebrat els congressos per escollir les noves executives comarcals, tancant així el cicle congressual que els havia portat a renovar anteriorment les executives locals i regional del partit  La principal novetat ha estat que per primera vegada han incorporat una Secretaria General a la seva direcció. Les Federacions del Baix Ebre i del Montsià també han escollit un representant al Consell Nacional, que és el màxim òrgan del partit entre congressos. En tots dos casos només s’ha presentat una única candidatura. Així, Maria Jesús Viña, regidora i presidenta de la secció local de Tortosa, ha estat escollida pel Baix Ebre; i Josep Caparrós, alcalde de la Ràpita, ho ha estat pel Montsià. En cada un dels quatre congressos només s’ha presentat una única candidatura a l’elecció d’Executiva. Al Baix Ebre l’alcalde de Paüls, Enric Adell, ha substituït en la presidència a Susanna Gómez que ara ocuparà la Secretaria General. En el cas del Montsià,  Adam Tomàs deixa la presidència al coordinador dels serveis territorials de Joventut a les Terres de l’Ebre, Joan Lluís Barberà, i la regidora de Masdenverge i consellera comarcal, Sònia Tomàs, serà la nova Secretària General. A la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, Josep Maria Sàez, regidor de Miravet i Ramon Jornet, regidor de la Fatarella i conseller comarcal; renoven el seu càrrec de presidents i incorporen a les Secretàries Generals a l’alcaldessa de Tivissa, Montse Perelló; i a la presidenta del Consell Comarcal de la Terra Alta, Neus Sanromà, respectivament. Alfons Montserrat, president de la Federació de l’Ebre d’Esquerra ha destacat “l’harmonia interna que viu Esquerra Republicana i la determinació del partit per seguir treballant de manera coordinada i conjunta un projecte territorial que ajudi a reconstruir les Terres de l’Ebre després de la crisi provocada per la Covid”. Montserrat ha valorat molt positivament  les noves executives comarcals: “comptem amb representants de tots els pobles i disposen gent amb una gran capacitat i   experiència en la gestió municipal i de govern”.