Ebre

Totes les notícies

Alfons Montserrat

Els ajuntaments republicans ebrencs exigeixen al govern espanyol el pagament immediat dels ERTO

El president de la Federació de l’Ebre d’Esquerra Republicana, Alfons Montserrat, ha expressat “la màxima preocupació, i alhora la nostra solidaritat, envers les persones afectades per un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) que no han cobrat encara les prestacions que els pertoca”. Montserrat, després de denunciar “aquesta injusta i injustificada situació”, ha anunciat que Esquerra Republicana ha registrat a tots els ajuntaments i consells comarcals de les Terres de l’Ebre una moció on “s’exigeix al govern espanyol que desencalli els tràmits per tal que totes les persones treballadores afectades per ERTO cobrin les prestacions econòmiques de manera immediata, i que es resolguin totes les incidències i reclamacions existents”. La moció també “demana al govern espanyol que exigeixi a tots els bancs que avancin el pagament dels ERTO que encara no han pagat”. Monterrat ha manifestat que “a causa dels errors, ineficiències i retards injustificats del govern espanyol en la tramitació de les prestacions dels ERTO  hi ha milers de persones que no han rebut cap ingrés des de l'inici dels expedients”.  A més, en molts casos, “la incertesa d’aquestes persones s’ha vist agreujada per la manca d’informació i clarificació de les seves situacions”. Ha afegit. El president republicà ha recordat que segons el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies  fins al dia 24 de maig, s’havien presentat a Catalunya 97.531 ERTO, dels quals 2.305 a les Terres de l’Ebre; i que afecten un total de 718.801 persones treballadores, d’aquestes 9.368 són ebrenques. D’altra banda Montserrat ha denunciat que “el govern espanyol ha retallat el 55% dels fons destinats a Catalunya per implementar les polítiques actives d’ocupació; una retallada de més de 215 milions d’euros, que suposadament havien de servir per al pagament d’aquestes prestacions. Tisorada que reduiran les accions de la Generalitat a l’hora de recuperar del teixit productiu”.

Norma Pujol

Esquerra demana al govern espanyol que presenti el projecte per segellar els pous del Castor

Li recorda que s’han superat els sis mesos de termini que Sánchez va fixar. Esquerra Republicana ha registrat la petició de compareixença de la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, tant al Senat com al Congrés; per donar explicacions sobre el segellament dels pous del magatzem de gas submarí Castor i el desmantellament de les seves instal·lacions. La diputada Norma Pujo ha afirmat que “vam quedar molt sorpresos que la ministra no digués res del Castor durant la compareixença que va fer al Senat per explicar les línies generals de la política del seu Departament. D’aquí que per la seva importància haguem sol·licitat la seva compareixença  a les dues Cambres”. Pujol ha recordat que “el passat 31 d’octubre el Consell de Ministres va acordar demanar a Enagás que tramités, en un termini màxim de sis mesos, l’expedient del projecte tècnic per al segellament definitiu dels pous del  Castor”. Tot seguit ha afegit que “a hores d’ara no tenim cap informació al respecte i per tant volem que la ministra expliqui quan i com es farà el segellat; si també s’han encarregat projectes per fer el desmantellament de les instal·lacions, i quin calendari d’actuacions establiran”. La diputada republicana ha lamentat “l’opacitat amb la qual han actuat els governs del PP i del PSOE en tot el que fa referència al Castor, com han demostrat negant-se de manera reiterada a facilitar l’accés als estudis tècnics del projecte”. Pujol ha demanat que “el segellat dels pous i el desmantellament del Castor es produeixin com més aviat millor, i que durant aquesta legislatura es puguin impulsar iniciatives parlamentàries que permetin exigir responsabilitats polítiques, tècniques i administratives als seus autors”.  

Idurre Bideguren

Esquerra demana claredat i celeritat a la ministra Ribera en les actuacions de protecció del Delta

Bideguren reclama fets davant les bones intencions de la ministra.  El grup d’Esquerra Republicana – Euskal Herria Bildu, ha interpel·lat al Senat la Ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, sobre la urgència i l’estat de les actuacions per a la protecció del Delta, en la seva primera intervenció d'aquesta legislatura. La senadora Idurre Bideguren ha intervingut en nom del company de grup, Miquel Aubà, que no s’ha desplaçat fins a Madrid arran de la situació generada pel Covid-19. Bideguren ha demanat “claredat i celeritat en les actuacions del ministeri al Delta de l’Ebre davant la inquietud i preocupació expressada per les institucions, entitats i agents agraris, aqüícoles, turístics i pesquers”. La senadora ha  reclamat a la ministra Ribera “claredat en determinar un calendari de presentació del Pla de protecció i en les accions en estudi incloses al mateix”. D’altra banda també li ha exigit “celeritat en porta a terme les obres d’emergència i de màxima urgència de protecció del Delta, com per exemple la de la desapareguda barra del Trabucador, redoblant esforços i recursos per a poder acabar-les en els terminis fixats”. En aquest sentit ha advertit que “és urgent que doni resposta a les demandes, fetes des del mateix Delta, i instal·lin una draga al Trabucador per complementar les insuficients aportacions d’arena dels camions que fan treballs de restitució i recuperació d’aquest espai”. Bideguren ha afirmat que “l’emergència que viu el Delta requereix accelerar i implementar totes aquelles obres i actuacions que siguin possibles, perquè a partir de la tardor tornaran noves llevantades que poden acabar provocant efectes mediambientals, agraris i econòmics irreversibles, en algunes zones”. La senadora ha reclamat al ministeri “el reinici immediat de la construcció del camí de guarda costanera de la Badia dels Alfacs, del que ja tenen redactat, des de fa anys, el projecte”.

Esquerra demana a la ministra Ribera la instal·lació d’una draga a la barra del Trabucador

El diputat Capdevila li ha advertit que el desastre irreversible és imminent. El diputat Joan Capdevila ha interpel·lat  aquest matí a la ministra Teresa Ribera sobre les actuacions que ha de fer l’Estat per a protegir el Delta de l’Ebre, i concretament a la barra del Trabucador. Capdevila, després d’enumerar les afectacions provocades pels temporals li ha recordat a la ministra les queixes dels Ajuntaments i la Taula de Consens pel Delta, manifestant que “aquestes  actuacions d’urgència són totalment insuficients i per això reclamen una solució propera a la definitiva”. Pel que respecta al trencament de la barra del Trabucador el diputat republicà ha afirmat que “els camions d’arena ja no són suficients i la millor solució passa per la instal·lació d’una draga”. Capdevila ha acabat la seva intervenció advertint que “el desastre irreversible és imminent”  i  demanant amb urgència “que rebi als afectats i ordeni amb diligència l’adopció de mesures, que com a mínim, estabilitzin aquesta situació”. La ministra, que ha comparegut  a la Comissió de Transició Ecològica  i Repte Demogràfic per informar sobre la crisi del Covid-19, ha contestat al diputat que era conscient de la situació i que passat l’estiu presentarà un Pla d’actuació per al Delta de l’Ebre.  

Aubà: "És una vergonya que el govern espanyol segueixi prohibint l’accés a estudis tècnics del Castor "

Esquerra ha vist com li denegaven la petició de consultar diferents estudis. El senador Miquel Aubà lamenta que el govern de l’Estat, format per PSOE i Podemos, hagi rebutjat la petició d’accés als estudis tècnics sobre el projecte Castor sol·licitats pel grup republicà. Aubà ha recordat que el govern presidit per Sánchez ja havia rebutjat aquesta mateixa sol·licitud d’Esquerra en anteriors legislatures; i que fins i tot li van denegar a la comissió d’investigació del Castor al Parlament de Catalunya l’accés a diversos documents i estudis. El senador republicà ha afirmat que “és una vergonya que el govern espanyol ens segueixi  prohibint l’accés a diferents  estudis del Castor”. Segons ell “queda clar que el Castor és una qüestió d’Estat, i per tant, independentment de qui governi a Madrid, no hi ha cap voluntat política de transparència, ni d’exigir responsabilitats”. Davant el fet que el govern s’hagi negat a facilitar els estudis amb l’argument que estant afectats per procediments judicials oberts, Aubà ha fet saber que “demanarem al govern, mitjançant una pregunta per escrit, que ens digui quina és l’afectació judicial concreta de cada estudi sol·licitat”. El senador republicà ha anunciat que “aquesta legislatura tornarem a demanar la creació d’una comissió d’investigació del Castor a les Corts espanyoles, com ja vàrem fer al Parlament de Catalunya, i així poder seguir exigint responsabilitats als qui van permetre la construcció i beneficiar-se d’aquest nyap que tants milions ens ha costat i costarà”. Els estudis tècnics que ha sol·licitat el grup republicà són: “MBAL Tank Model for Amposta Field (Geostock, novembre 2006)”;  “Determination of the Maximum Reservoir Operatin Pressure (Geostock, novembre 2006)”; “Review of Reservoir Studies & Related Underground Engineering Issues (Geostock, novembre 2006)”; “Castor Structure Caprock Strength Estimate (Escal, març 2006)”; “Castor Project, Reservoir Evaluation (Sofregaz, septiembre 1998)”; i “Amposta Reservoir: Oil Reserves Study (DeGolyer&MacNaughton, gener 2006)”.

Aubà demana corregir els efectes que provocarà en els preus de l'arròs l’Acord amb Vietnam

Ha presentat una moció al Senat i preguntes al govern, recollint la preocupació de pagesos i arrossaires Miquel Aubà recollint les demanes i malestar expressat per diversos pagesos i arrossaires, va registrar el passat 3 d’abril una moció a la Comissió d’Agricultura del Senat  on demana la correcció dels efectes de l’Acord de lliure comerç entre la Unió Europea i el Vietnam sobre els productors i els preus de l’arròs. Aubà ha afirmat que “aquest Acord, si no està sotmès a mesures de control i correcció, pot acabar representant una amenaça per al manteniment del conreu de l’arròs i la viabilitat de les explotacions al Delta de l’Ebre i l’Albufera; llocs on per les seves característiques es fa molt difícil que puguin tenir altres alternatives agronòmiques de tant èxit com l’arròs”. El senador republicà ha recordat que el PSOE, PP, Vox i Ciudadanos van votar a favor de l’Acord que permetrà la importació de 80.000 tones d’arròs . D’altra banda ha apuntat que els darrers vint anys el seu conreu a l’Estat s’ha reduït un 15%; i que el preu de l’arròs blanc importat des del Vietnam ja costava, abans d’aplicar l’Acord, 50 € menys per tona que el d’aquí. “No volem que passi el mateix que amb altres acords comercials de la UE, com el cas del cítric; per això la nostra moció demana al govern espanyol que apliqui mesures de control que evitin els efectes de l’incompliment de contingents en volums, dates i preus d’entrada, així com la imposició de mesures correctores quan no es respecti el punt pactat o els efectes siguin negatius”. Ha afirmat el senador. Aubà ha advertit que “aquesta situació s’agreujarà encara més amb l’entrada en vigor de l’Acord de Lliure Comerç Mercorsur – Unió Europea pel qual es podrà importar arròs sense aranzels de països que són grans productors, com Uruguai, Argentina, Brasil i Paraguai; i que tenen uns estàndards de qualitat mediambientals i socials menors que els dels productors europeus”.

Fornós pregunta a la Consellera Capella sobre la ingerència del poder judicial espanyol

Ahir durant la sessió telemàtica del Parlament de Catalunya la diputada republicana Irene Fornós li va preguntar a la Consellera de Justícia si el Poder Judicial s'havia posat en contacte amb la Conselleria per facilitar mesures per reduir la població reclusa, d'acord amb les recomanacions fetes des de Nacions Unides i el Consell d'Europa. Fornós, després de destacar les mesures aplicades pel Departament va criticar la ingerència de Tribunal Suprem, coaccionant i amenaçant els funcionaris davant la possible aplicació de mesures de confinament domiciliari als presos polítics. La Consellera Capella va explicar que des del Departament de Justícia s'havien adreçat al TSJC per saber si pensava ajudar-los, per exemple, revisant els casos de persones en presó preventiva i a les persones privades de llibertat que estan complint condemnes de curta durada, per tal que poguessin evolucionar a una situació de confinament domiciliari. La resposta del poder judicial espanyol a les diferents demandes plantejades ha estat del tot decebedora perquè, lamentablement, està més preocupat per controlar les mesures que pren el Departament Justícia davant la greu emergència sanitària, que no pas per seguir el mandat de Nacions Unides i el Consell d'Europa respecte al confinament domiciliari dels presos.

Fornós destaca la bona feina del DARP en la promoció dels productes agraris de proximitat durant la crisi

La diputada Irene Fornós ha intervingut aquest matí a la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya per valorar les accions que està portant a terme el Departament davant la crisi del Covid-19 i preguntar a la consellera Jordà sobre la situació del sector aqüícola i pesquer, i com s'ha gestionat per donar-hi resposta. Fornós ha destacat la feina feta pel sector i el Departament: “durant aquesta crisi tot ha funcionat per poder fer possible que als nostres mercats, supermercats i botigues de barri no hagin faltat els aliments”. Ha afirmat. La diputada que és la portaveu del Grup Republicà a la Comissió, ha afirmat que “les polítiques impulsades pel DARP durant la crisi sanitària s’han demostrat que són les correctes, perquè donen valor al sector primari i als seus productors, oferint-los les eines i recursos per promocionar-los; prioritzen el consum de productes de proximitat, reforcen la cadena alimentària, promouen polítiques que asseguren l’autosuficiència i la sobirania alimentària, i a la vegada, es manté una estreta relació amb el sector, les organitzacions agràries i les confraries”. Tanmateix Fornós s’ha mostrat preocupada per l’afectació de la crisi sobre els autònoms, cooperatives, empreses, pagesos, ramaders com els del sector cabrú i oví; o bé els del sector del vi i el cava que ja vénen  d’una campanya complicada, així com els de la fruita dolça al que ara se li suma una nova crisi a les portes d’una campanya amb falta de mà d’obra pel tema dels temporers. Així doncs la diputada ha apuntat que “caldran més mesures, com ajudes de l’Institut Català de Finances per poder adaptar instal·lacions o fer altres processos de transformació del producte, igual que es va fer amb els excedents de llet fent-ne formatges i així no haver de malbaratar-la”. Segons Fornós la crisi ha demostrat que “si fóssim un estat propi moltes de les mesures que necessita el nostre sector les podríem gestionar molt millor, perquè la centralització de competències agràries que pateix Catalunya, no ens és útil i qui ho acaba pagant és el sector primari del nostre país.

Montserrat reclama al Govern més ajuda per digitalitzar les PIMES i el petit comerç

El diputat republicà Alfons Montserrat ha intervingut aquest matí a la sessió de la Comissió d’Empresa i Coneixement del Parlament de Catalunya, preguntant a la consellera Àngels Chacón sobre les accions que portarà a terme per acompanyar en la digitalització del teixit empresarial català, especialment de les PIMES i el petit comerç. Montserrat ha recordat que “l’impacte asimètric de la capacitat de la digitalització, unit al decret que fixa el tancament físic de comerços, botigues i petites empreses, arran del confinament, ha generat un augment de la incertesa sobre el seu futur mentre de manera paral·lela veuen com els grans operadors online augmenten el seu volum de negoci venent de tota mena de productes”. El diputat republicà ha demanat que “el Departament d’Empresa lideri i acompanyi en la feina de digitalitzar a totes aquestes petites empreses; i estudiï mesures per compensar els qui han patit un desavantatge per culpa del confinament”. Per a Montserrat “no es tracta únicament d’ajudar en la construcció de la recuperació econòmica i comercial, sinó d’actuar en el mentrestant, oferint al nostre teixit productiu totes les eines per poder sobreviure-hi”. En aquest sentit el diputat ha volgut destacar que “l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació al món de l’empresa, tal com s’ha demostrat en temps de confinament, ha passat de ser una necessitat estratègica a esdevenir, també, una necessitat essencial. I davant d’aquest fet el Departament d’Empresa té un rol imprescindible a l’hora d’assegurar que tothom que es vulgui i es pugui digitalitzar ho pugui fer”.