Ebre

Totes les notícies

Xavier Eritja

Esquerra trasllada a la llei d'Hisendes Locals les mesures per rebaixar de pressió fiscal el sector agrícola

El grup d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats ha presentat esmenes a la Proposició de llei de modificació de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, que ha iniciat el tràmit a la Cambra baixa, perquè es rebaixi la pressió fiscal al sector agrícola en temes com les construccions en sòl rústic destinades a activitat agrícola i ramadera, o per demanar en aquest mateix àmbit una bonificació del 95% per a les comunitats de regants. Les esmenes pretenen revertir les últimes modificacions del govern del PP al sistema de cadastre, que va comportar una forta càrrega impositiva sobrevinguda sobre el sector. I traslladen directament a la proposició de llei allò que fins ara Esquerra, per veu del diputat Xavier Eritja, ja havia defensat en proposicions no de llei a la comissió d'Agricultura, Pesca i Alimentació. En el cas de les edificacions, per exemple, Eritja denuncia que “amb la inexistència d'una ponència específica del cadastre per al sector agrícola, el valor de les construccions indispensables per desenvolupar l'activitat s'equipari a les de sòl urbà, amb el greuge que això representa". En les mateixes esmenes es demana que quedin exemptes de tributació les basses d'aigua -que també són punts d'abastament en cas d'incendis- o construccions dins d'una explotació que hagin quedat en desús. Dins de la tramitació d'aquesta Proposició de llei, Esquerra també demana mesures de suport als ajuntaments, des de poder treballar amb més temps a l'hora de fixar les ordenances fiscals en base als coeficients marcats prèviament per l'Estat, fins a la creació d'un fons extraordinari per compensar les quotes que eventualment s'hagin de retornar als contribuents per la revisió del sistema. Esquerra també reclama per als ajuntaments més marge per fixar escalats en els valors cadastrals i bonificacions fiscals en funció de la capacitat econòmica dels contribuents, situació familiar, emergència habitacional, pobresa energètica o altres circumstàncies socials verificables.

Esquerra Republicana reclama al govern espanyol mesures de reforç per al jutjat de Vinaròs que investiga el Castor

El diputat Jordi Salvador i el senador Miquel Aubà han fet públiques dues Proposicions no de llei sobre el Castor que presentaran al Congrés de Diputats. La que es debatrà a la Comissió de Justícia demana que s’adoptin les mesures de reforç necessàries del jutjat que instrueix la causa dels presumptes delictes del projecte Castor; i la que es debatrà a la Comissió d’Indústria i Energia,  demana la devolució i reintegrament al Tresor Públic dels 1.350 milions d’euros, més els seus interessos, amb els que es va indemnitzar a Florentino Pérez. Salvador que ha denunciat la ‘lentitud de la justícia i la política en el cas Castor’, ha explicat que la Proposició no de Llei demana al govern espanyol ‘incoar, en el termini màxim de 10 dies, l’expedient administratiu previst a la llei per requerir a Escal UGS SL,  i solidàriament als seus principals accionistes i membres del Consell d’Administració, la devolució i reintegrament al Tresor Públic de la compensació indegudament percebuda de 1.350 milions d’euros, a més dels seus interessos legals. Aquest requeriment de pagament o consignació cautelar s’haurà d’acompanyar de l’advertència legal d’iniciar-se via de constrenyiment en cas que no sigui atès”. D’altra banda Salvador ha “lamentat la manca de mitjans i recursos humans per poder incoar un procediment de l’envergadura del Castor”. El diputat ha recordat que el jutjat de Vinaròs va qualificar la causa com a complexa i que la tramitació ja fa més de tres anys que dura. En aquesta període de temps ha patit incidències logístiques destacables en l’àmbit dels recursos humans com ha estat la retirada situació vacant del càrrec de jutge i de secretari judicial. Davant dels retards acumulats per la manca de mitjans i el risc que es pugui acabant arxivant la causa, per omissió de l’activitat judicial, Esquerra Republicana, ha presentat una  Proposició no de Llei que insta el govern espanyol a “impulsar, juntament amb el Consejo General del Poder Judicial, l’adopció de les mesures de reforç necessàries per a què el Jutjat Instructor número 4 de Vinaròs, pugui concloure, amb caràcter urgent, la tramitació de la causa; i també reclamar al Consejo, un informe sobre la paralització del curs processal d’aquesta causa, i que es puguin depurar les hipotètiques responsabilitats que se’n derivin de la mateixa”.

Miquel Aubà

Aubà arrenca el compromís de la ministra Ribera de parlar amb el ministre Marlaska sobre la realització d’un simulacre d’emergència nuclear

Aquest matí, a la Comissió per a la Transició Ecològica del Senat, Miquel Aubà ha interpel·lat  a la ministra Teresa Ribera, sobre l’actualització dels Plans de Seguretat Nuclear Exteriors i la retirada del recurs d’inconstitucionalitat de l’impost nuclear català. Aubà ha explicat diversos exemples de les deficiències en matèria d’infraestructura i telecomunicacions existents en les zones nuclears i ha denunciat que: “En 30 anys no s’ha fet cap simulacre general d’emergència nuclear amb població perquè quedarien en evidència totes les deficiències existents en aquests Plans d’Emergència Nuclear Exteriors, que s’arrosseguen des de fa temps i que ni s’han solucionat, ni actualitzat” La ministra en la seva primera intervenció ha destacat que ‘la qüestió nuclear és capital, i hi ha algunes qüestions al voltant d’ella que s’han descuidat una mica’. Ribera ha dit que donarà resposta per escrit a les preguntes del sobre els Plans fetes pel senador i ha recordat, en la seva darrera intervenció, que la preparació del simulacre d’emergència nuclear és responsabilitat del Ministeri d’Interior i de Protecció Civil. Tanmateix s’ha compromès “a parlar-ne amb el ministre Marlaska” després de saber que fa 30 anys que no se’n fa cap. El senador Aubà durant la seva intervenció ha reclamat  que “el govern socialista retiri el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP contra l’impost nuclear català”; i  que ‘acompanyi la seva proposta de transició energètica amb recursos i mitjans propis, que ajudin a revertir les conseqüències laborals negatives que comportarà per a molts municipis el tancament de les centrals nuclears quan finalitzi la seva vida útil”. La ministra no ha donat resposta al requeriment i  ha contestat que la intenció del govern espanyol es retirar en breu el recurs contra la llei catalana del canvi climàtic

Irene Fornós

Fornós defensa que la Llei d’Espais Agraris n’ordenarà la gestió i donarà seguretat jurídica als titulars de les explotacions

Aquest matí la diputada Irene Fornós ha defensat, en nom del Grup Parlamentari Republicà, l’aprovació de la Llei d’Espais Agraris de Catalunya, que ha de donar cobertura legal on ara no n’hi ha. Durant el debat a la totalitat que s’ha fet al Parlament, Fornós ha explicat que “aquesta llei té per objectiu ordenar la gestió d’espais agraris a Catalunya i dissenyar els mecanismes necessaris per donar seguretat jurídica als titulars de les explotacions agràries”.  A més, entre les principals finalitats, està “la de preservar  la protecció dels espais agraris com un factor de producció d’aliments, i preveure’n l’expansió per assolir el màxim nivell de sobirania alimentària, tant en l’àmbit global com local”. Segons la diputada republicana “la llei ha d’afavorir la continuïtat de l’activitat agrícola, ramadera i forestal i incrementar-ne l’eficiència i l’eficàcia, protegir els espais d’alt valor agrari, afavorir el relleu generacional, garantir la biodiversitat i la gestió dels diferents ecosistemes naturals que són la base del desenvolupament de l’agenda 2030”. Fornós s’ha mostrat convençuda que la nova llei suposarà un salt qualitatiu en la preservació del sól agrari establint l’elaboració del Pla Territorial Agrari de Catalunya.  A més també regularà la periurbanitat de l’activitat agrària i la gestió de finques no utilitzades o abandonades. En aquest sentit ha recordat que des de l’any 2000 els pagesos de Catalunya han perdut fins a noranta mil hectàrees de les seves terres. “La llei és necessària i cal posar-la en funcionament de manera urgent perquè compta amb el consens de la majoria dels grups polítics, que volen tirar-la endavant i debatre-la en Comissió, i del mateix sector agrari”. Ha manifestat la diputada. Fornós durant la seva intervenció ha tingut un record i agraïment cap a la consellera Meritxell Serret que va posar a punt aquesta llei durant la legislatura anterior però no va poder veure culminada  per l’aplicació de l’article 155.

Salvadó demana al Govern que no sigui còmplice de la negligència de l’Estat en la gestió dels Plans d’Emergència Nuclear.

Aquesta tarda el diputat republicà Lluís Salvadó ha interpel·lat al Govern sobre la gestió dels Plans de Seguretat Nuclear a les zones d’Ascó i Vandellós. “Un aspecte que impacta directament sobre la ciutadania”. Ha dit. El diputat ha denunciat que “es tracta d’una competència que l’Estat gestiona a l’estil Castor: amb negligència, desatenent la seguretat de les persones i les infraestructures necessàries per donar resposta a una emergència, incomplint les directives comunitàries i la seva pròpia legislació; i  realitzant un sol simulacre general en 30 anys”. Salvadó ha demanat  “al Parlament que com ja va fer als anys vuitanta, s’impliqui, posi llum i aixequi la catifa”. A la vegada li ha reclamat “al Govern català que no sigui còmplice de tanta negligència”. Segons ell “malauradament els debats i les conclusions d’aquelles comissions d’investigació i estudi sobre la seguretat nuclear de fa 30 anys són encara vigents i moltes de les conclusions estan encara pendents de resoldre”. El diputat republicà ha denunciat “la falsedat  del paradigma de la impossibilitat dels accidents a les centrals nuclears, tal com  va posar en evidència  Fukushima”. Aquest accident va provocar que el Consell de la Unió Europea modifiques la directiva Euratom però segons ell malauradament l’Estat espanyol encara no ha transposat aquesta directiva comunitària, ni ha incorporat els aprenentatges de Fukushima, ni ha actualitzat el Plan Bàsico de Emergencia Nuclear, del 2004, ni el PENTA , del 2009. ”Es tracta d’una negligència pròpia d’un país del tercer món”, ha etzibat Salvadó Tot seguit ha qualificat d’ ”escàndol” el fet “que el darrer i únic simulacre general d’emergència nuclear fos realitzat fa 30 anys. Per Salvadó “això respon al convenciment de l’Estat de què un simulacre general posaria en evidència tant la manca de recursos i  infraestructures, com la incapacitat logística per afrontar-lo”.

Esquerra reclama que es descentralitzi la gestió de vedes pesqueres pels retards i incompliments de l'Estat amb el sector

El grup d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats ha registrat una proposició no de llei per demanar al govern espanyol que es retorni al model descentralitzat de la gestió de les vedes pesqueres i dels consegüents ajuts a la paralització temporal de les flotes. La implementació de l'actual Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP) per part del govern espanyol, el 2014, va centralitzar una gestió que fins llavors havia anar a càrrec de les comunitats autònomes. "Està més que acreditat que l'actual model no funciona", assegura el diputat portaveu a la comissió d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Xavier Eritja, que firma la proposició. Entre altres coses perquè els afectats han patit “reiterats incompliments d'acords, terminis i transferències pendents, amb el malestar i incertesa que això genera a tot el sector”. En el cas de Catalunya, concretament, 311 embarcacions pesqueres d'encerclament, arrossegament i palangre de les que viuen 1.478 mariners i marineres. Entre altres coses, amb el canvi de model no es van reconèixer les vedes entre desembre de 2014 i agost de 2015 “perquè el Ministeri no va voler implementar la retroactivitat”. La Generalitat va haver d'avançar diners i ara ja hi ha nous retards per les vedes entre desembre de 2016 i agost de 2017. “I no només això. Ara mateix, tot i haver estat aprovada pels pressupostos generals de l'Estat de 2018, ni tan sols s'ha executat la transferència per a les vedes entre desembre de 2017 i agost de 2018”, denuncia Eritja. És per tot això que Esquerra reclama que de manera urgent es reverteixin tots els greuges pendents amb el sector pesquer, des del reconeixement a la retroactivitat dels ajuts per vedes fins a la transferència de les subvencions pendents, així com el retorn al model descentralitzat de gestió. Com resumeix Eritja, seria l'única manera d'esmenar una centralització  “que no ha comportat res més que retards, incompliments i una gran incertesa al sector”.

Xavier Faura optarà a l’Alcaldia amb la proposta de ‘canviar per millorar’ Tortosa

Tot i les condicions meteorològiques adverses dues-centes persones es van aplegar a la Cambra de Comerç de Tortosa, el passat divendres, per assistir a l’acte de presentació de Xavier Faura, com a candidat a l’Alcaldia de Tortosa per Esquerra Republicana – Tortosa Sí. Abans de la seva intervenció l’exregidor republicà Lluís Martín Santos va llegir una carta d’Oriol Junqueras. Faura va definir la seva proposta per a Tortosa com la ‘de canviar per millorar’. ‘Volem donar forma i sentit a la Tortosa republicana, omplir-la de contingut social, projectar-la en el present i en el futur més immediat’. Va dir abans d’explicar els principals eixos d’actuació, entre els  que va destacar ‘la dinamització de la ciutat en l’àmbit econòmic i cultural, i la millora de la mobilitat’. El candidat es va comprometre a ‘treballar per una Tortosa, propera, generosa, nexe d’unió de tot un territori; que no només ha de ser la capital administrativa del sud de Catalunya sinó que ha d’exercir de veritable capital’. L’alcaldable va expressar la voluntat de ‘definir cap a on ha d’anar Tortosa els propers 20 anys, amb la col·laboració i la complicitat del teixit associatiu, i també de les altres forces polítiques. Perquè els models de ciutat més potents, i que tenen més èxit, es basen en el consens’. ‘Farem una política de ma estesa a l’oposició on els regidors dels altres partits seran els nostres col·laboradors necessaris, no pas els nostres adversaris. Volem sumar per canviar, sumar per millorar’. Va afirmar Faura. El candidat republicà va reclamar una nova manera de fer política: ’transparent, amb les portes de l’Ajuntament sempre obertes, propera i molt participativa, amb la implicació dels moviments associatius, i amb fórmules per sotmetre’ns al control directe dels ciutadans’. L’acte el va cloure el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, afirmant que ‘no és més republicà aquell qui més crida, sinó aquell que dóna i fa més polítiques per a la gent del seu entorn’.

Esquerra denuncia que fa 30 anys que l'Estat no realitza cap simulacre nuclear

Els republicans consideren que posaria de manifest totes les mancances en matèria de seguretat Esquerra Republicana al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre fa un front comú per exigir a l'Estat espanyol que actualitzi els plans d'emergència nuclear. Denuncien que fa 30 anys que no es realitza cap simulacre i consideren intolerable que després de l'accident de Fukushima (2011) el Ministerio del Interior i el Consejo Nacional de Seguridad Nuclear no hagin actualitzat el Plan Básico de Emergencia Nuclear (Plaben), tal com s'havien compromès el 2012. Els alcaldes i alcaldesses republicans del territori consideren que cal una inversió en matèria de seguretat, per poder fer front a possibles incidents que es puguin produir. Una situació que es pot veure agreujada per l'envelliment de les centrals. El diputat al Parlament Lluís Salvadó ha titllat aquesta situació "d'escàndol" i ha senyalat que "es tracta d'una evidència de la falta d'inversió i actuació de l'Estat en aquesta matèria". Salvadó també ha recordat que en el debat estatutari l'any 2006 els grups parlamentaris catalans ja van exigir un traspàs de competències en matèria de seguretat nuclear, ja que, com ha recordat, és el territori qui hauria d'actuar i posar els recursos en cas d'emergència. Així mateix ha denunciat que "l'accident ocorregut a Fukushima l'any 2011 ha fet que s'actualitzés la seguretat nuclear a tot el món, excepte a l'Estat espanyol on ni tan sols s'ha trasposat la directiva europea que es va aprovar l'any 2014". Accions al Parlament i al Congrés Des d'ERC es preveu iniciar tot un seguit d'iniciatives que contemplen la creació d'una comissió d'estudi al Parlament de Catalunya i una trobada amb el Ministerio de Interior, competent en matèria de seguretat nuclear. Consideren obsolets alguns dels protocols vigents com la comunicació d'accidents amb els alcaldes del territori via fax; la falta de cobertura telefònica a la zona o l'estat de la majoria de les vies d'evacuació en cas d'emergència, com per exemple la línia fèrria R-15 o la carretera T-702.

Miquel Aubà, Francesc Barbero i Alfons Montserrat

Esquerra portarà a les institucions locals una moció demanant al govern que retiri el recurs d’inconstitucionalitat sobre l’impost nuclear català

El president de la Federació de l’Ebre d’Esquerra Republicana Alfons Montserrat ha recordat que des de l’any 2016, arran del recurs d’inconstitucionalitat que va interposar el govern del PP; la Generalitat té l’impost nuclear suspès. És per això que  ‘Esquerra demanem al govern socialista que retiri el recurs d’inconstitucionalitat de l’impost nuclear perquè necessitem poder implantar projectes que puguin transformar i reactivar la realitat econòmica dels municipis que viuen del monocultiu nuclear, oferint així una alternativa econòmica i laboral al tancament de les centrals nuclears’. El diputat provincial i regidor de Flix, Francesc Barbero, ha presentat la moció que Esquerra Republicana registrarà a totes les institucions locals demanant la retirada del recurs i que el govern espanyol destini recursos i mitjans propis per crear una alternativa laboral de futur a les zones nuclears abans del tancament de les centrals. ‘Està només en mans del govern socialista que l’impost nuclear català sigui efectiu demà mateix i que es pugui començar a dotar de diners el territori; per tant, esperem que la petició de retirada del recurs tingui el màxim suport’. Ha afirmat Barbero, que després ha afegit: ‘emplacem al PSC, que durant la tramitació de la llei de l’impost va presentar una moció als ajuntaments demanant que el percentatge a destinar al territori fos del 50% recaptat, i no del 20%, com va establir la Generalitat; que també ells insisteixin als seus companys en la retirada del recurs d’inconstitucionalitat’ El senador Miquel Aubà ha insistit en la voluntat de la ministra per a la Transició Ecològica, de tancar les centrals nuclears quan acabin la seva vida útil. ‘El govern ha d’assumir les seves responsabilitats i acompanyar la seva proposta de tancament amb recursos i mitjans provinents de l’impost nuclear estatal que ajudin a revertir les conseqüències laborals negatives futures que això suposarà’.