Ebre

Totes les notícies

Montserrat Palau i Glòria Aymà

Esquerra reivindica la memòria de les dones de l’exili amb la periodista Glòria Aymà i la diputada Montserrat Palau

El passat dissabte 11 de març, la Federació de l’Ebre d’Esquerra Republicana de Catalunya va commemorar el Dia Internacional de les Dones amb una conversa entre la diputada Montserrat Palau i la periodista Glòria Aymà, que va explicar les seves vivències personals a l’exili. L’acte, tal com va exposar la diputada, ‘reivindicava en primera persona la memòria antifranquista, la memòria de les dones i la memòria oral, que és un gran llegat per a les generacions futures’. Palau va destacar ‘la importància de la recuperació i reparació de la memòria històrica, tant per a la dignitat de la gent que ho va patir com per a la dignitat del nostre poble’. La diputada va recordar la necessitat de parlar de l’exili i el franquisme, i de la quantitat de coses que encara hi ha silenciades. A més, va voler posar en valor la recuperació de la memòria de les dones i, en aquest cas, de Glòria Aymà, ‘una veu silenciada doblement, per exiliada i republicana, i per ser dona’. Aymà, a partir de la conversa amb Palau, va explicar les seves vivències. Era filla de pares republicans i, amb 11 anys, amb la mare i la germana, van haver de fugir a peu de Barcelona cap a França, mentre el seu pare estava al front de guerra. Allà, la seva família va passar per les presons i els camps de concentració francesos, per acabar vivint a la part ocupada pels nazis. Durant aquells temps, va conèixer a qui acabaria sent el seu marit, que era de Tortosa, fet pel qual anys després i en ple franquisme hi anirien a viure. Instal·lada a Tortosa, Aymà va obrir una acadèmia d’idiomes i va ser regidora de l’Ajuntament.

Aubà reclama al Senat que el servei de trens de rodalies arribi fins l'Ebre i Vinarós

Miquel Aubà ahir va presentar dues esmenes d'addició, avalades per la Plataforma Trens Dignes, a una moció de Compromís on es demanava que el servei de trens de rodalies arribessin fins a Vinarós i Tortosa. L'emena persentada per Aubà demanava 'extendre el servei de rodalies ja existent a Tarragona (RT2) perquè, per la línia de la costa (R16, Corredor del Mediterrani), doni servei efectiu a tota la província fent-lo arribar fins a les últimes estacions de les Terres de l’Ebre: L’aldea-Amposta, Tortosa i Ulldecona (a dia d’avui el servei d’aquesta demarcació acaba a Cambrils i l’Hospitalet de l’Infant), i fent-lo arribar també fins a les dos primeres estacions de la província de Castelló (Vinaròs i Bernicarló-Peníscola). Esquerrra va donar suport a la moció de Compromís però no va poder ser aprovada perquè el PP té majoria absoluta a la Cambra.

Aubà critica la manca d'inversió i el tancament de les estacions de tren de les línies R-15 i R-16

El senador Miquel Aubà ahir va intervenir al Ple del Senat per defensar una esmena d'addició a una moció de Compromís que demanava l'arribada del servei de rodalies fins les estacions de Vinarós i Tortosa. Aubà durant la seva intervenció va criticar la manca d'inversió i el tancament d'estacions que han patit les línies ferrioviàries R-15 i R-16 al seu pas per les Terres de l'Ebre.  

Jordi Salvador

Esquerra aconsegueix que el Congrés insti el Govern a actualitzar i dotar de mitjans els plans d’emergència nuclear

La comissió d’Energia, Turisme i Agenda Digital del Congrés de Diputats ha aprovat aquesta tarda la Proposició No de Llei d’Esquerra Republicana de Catalunya que demana l’actualització dels plans d’emergència nuclear de la demarcació de Tarragona i la dotació de mitjans per a una implementació efectiva. La PNL republicana, que ha incorporat una esmena transaccional del PSOE, ha estat aprovada per unanimitat. El diputat Jordi Salvador ha volgut posar en evidència ‘la preocupació per la seguretat dels nostre ciutadans i l’obligació d’actualitzar uns plans que en alguns termes són obsolets, dotant-los dels mitjans adequats per aplicar-los de manera efectiva’. Salvador s’ha mostrat molt satisfet per la unanimitat, ‘perquè la seguretat dels que viuen prop de les nuclears ha de ser una prioritat d’Estat, i fins ara en alguns aspectes no ho ha estat’. El diputat ha exposat les mancances de mitjans que pateixen molts pobles propers a les centrals catalanes per afrontar els plans d’emergència,  i les deficiències que presenten diverses infraestructures de comunicació, telecomunicacions, electricitat i viàries, que són vitals per poder implementar els plans amb garanties. Salvador ha exposat que ‘davant les mancances de mitjans en poblacions molt properes a les centrals, proposem redefinir i modificar els radis d’actuació dels plans d’emergència nuclear’. Els republicans, seguint l’experiència japonesa arran dels fets de Fukushima, han demanat modificar la zona II de seguretat, que ara inclou els municipis ubicats entre els 10 i 30 quilòmetres de les centrals, creant una nova subzona IIA on se situarien els nuclis de població que s’ubiquen entre els 10 i 20 quilòmetres de les centrals. Segons Salvador, ‘aquesta subzona inclourà 34 municipis de les comarques del Baix Camp, el Baix Ebre, les Garrigues, el Priorat, el Segrià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, que ara no compten amb els mitjans necessaris per afrontar una situació d’emergència.

El ple del Congrés aprova la moció d’Esquerra Republicana per activar l’elaboració del cadastre de la rústica

El ple del Congrés de Diputats ha aprovat aquest dimarts una moció d’Esquerra Republicana per instar el govern espanyol a elaborar una ponència específica de la rústica per deixar de tenir com a paràmetre de referencia, en relació als valors cadastrals, els que s’apliquen en àrees urbanes. La moció, que ha defensat el diputat republicà per Lleida Xavier Eritja, era un pas més dins del procés en què Esquerra ha estat treballant des de fa mesos tant al Congrés com al Senat per denunciar els greuges que els propietaris de construccions en finques rústiques, centrades sobretot en l’activitat agrícola i ramadera, havien d’assumir per uns valors cadastrals ‘que equiparen les seves propietats a les de zones urbanes’. La moció que avui s’ha aprovat era conseqüència de la interpel·lació que la setmana passada el propi Eritja va defensar davant del ministre d’Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, que al seu torn havia criticat que es plantegi modificar l’actual model cadastral mentre Esquerra ja no es vol sumar a un replantejament del sistema de finançament. ‘No té absolutament res a veure una cosa amb l’altra’, ha dit Eritja, que entre altres coses ha recordat que el model de finançament autonòmic no s’ha tocat des de 2009 mentre que els canvis de criteri respecte al cadastre es van aplicar a partir de 2012. Eritja ha resumit la demanda en dos punts. El primer, aprovar l’elaboració d’una ponència rústica ‘amb criteris diferenciats respecte a la urbana, per salvar els greuges que existeixen actualment’. I el segon, mentre la mesura no estigui concretada, aprovar uns coeficients correctors específics en els actuals valors del cadastre rústic ‘que s’adaptin a les necessitats i corregeixin les desigualtats’. La moció s’ha aprovat amb els vots de tots els grups excepte PP i Cs: 205 a favor i 130 en contra.

Aubà: ‘Estem convençuts que el Congrés aprovarà una ponència específica per assignar un valor cadastral just a les construccions en sòl rústic’

El diputat al Congrés, Xavier Eritja, els senadors, Miquel Aubà i Miquel Àngel Estradé, i el portaveu del Grup Polític d’Esquerra Republicana a la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, han presentat aquest matí les accions que emprendrà el partit respecte de la regularització cadastral de l’assignació del valor de les construccions rústiques, agrícoles, ramaderes i forestals, per tal que no s’equiparin aquestes al valor cadastral urbà vigent a cada municipi.   Aubà ha volgut incidir en el fet que l’actual aplicació que es fa, complint la llei 16/2012, de l’IBI de la rústica; ‘fa trontollar la continuïtat  i l’estabilitat de l’activitat agrícola i ramadera, i posa en risc un sector que és estratègic i que veu incrementat el seu patrimoni personal d’una manera irreal fet que els suposa un nou valor patrimonial a la declaració de la Renda i, en conseqüència, acaba afectant a aspectes com, per exemple, la petició d’ajuts i de beques d’estudi per als seus fills’.   El senador ebrenc s’ha referit a la moció que Esquerra Republicana va presentar davant la Cambra alta fa uns mesos i que va comptar amb el suport de tots els grups polítics excepte el Partit Popular. ‘Aquesta primera presentació al Senat va obligar a tots els partits a posicionar-se i la propera setmana la defensarem al Congrés on estem convençuts seguirà el seu tràmit parlamentari i s’aprovarà la constitució d’una ponència específica que reguli l’assignació del valor cadastral aplicable a les construccions sobre sòl rústic indispensables per al desenvolupament d’activitats agrícoles, ramaderes i forestals’   Xavier Eritja ha volgut posar de manifest que darrera de tot aquest procés en seu parlamentària, que ell serà el responsable de defensar, hi ha un llarg recorregut que arranca de ‘la implicació dels nostres alcaldes i regidors que van recollir les inquietuds de la pròpia població, les van traslladar als òrgans supramunicipals i van fer que tots el partit es posés en marxa per treballar amb l’objectiu comú de que l’estat espanyol implementés un procediment just i específic per valorar la rústica i evitar nous greuges i perjudicis per a un sector agrícola i ramader, ja castigat de per sí’.

Eritja: 'Cal crear una ponència específica per assignar un valor cadastral just a les construccions en sòl rústic’

El diputat d’Esquerra Republicana a Corts Generals, Xavier Eritja, ha interpel·lat avui al ministre d’Hisenda i Funció Pública sol·licitant que es constitueixi una ponència específica que reguli l’assignació del valor cadastral aplicable a les construccions sobre sòl rústic indispensables per al desenvolupament d’activitats agrícoles, ramaderes i forestals per tal que no s’equipari aquest, com es fa actualment aplicant la llei 16/2012, de 27 de setembre, al valor cadastral urbà vigent a cada municipi.   També ha qualificat el procediment de regularització cadastral 2013-2016 de ‘fet a corre-cuita i amb una clara intencionalitat recaptatòria, perquè es evident que si aquesta mesura ha permés un finançament dels municipis mitjançant l’Impost de Bens Immobles (IBI), però també a les arques de l’estat’ . De la mateixa manera que ha denunciat ‘la seva aplicació sense una ponència específica per a la rústica, com ja es va fer al seu moment amb l’urbana, que hauria estalviat el greuge d’una valoració d’aquestes construccions que, en alguns casos, podria ser superior al seu valor real de mercat i que deriva en un valor patrimonial no ajustat a la realitat’.   Aquest nou de valoració cadastral, tal i com ha argumentat el diputat republicà, incideix directament sobre les economies familiars ‘ja que imputa el nou valor patrimonial a la declaració de la Renda i, en conseqüència acaba afectant a aspectes com, per exemple, la petició d’ajuts i de beques; fet que evidencia que l’aplicació d’aquests paràmetres ha estat totalment desacertada i és un despropòsit’.     Eritja ha proposat que el valor cadastral d’aquests immobles s’estableixi mitjançant un valor de referència que tingui en compte la vàlua real de mercat de les propietats que es podria revisar anualment, alhora que ha sol·licitat al ministre Montoro que aquest any 2017 ‘sigui l’any de l’elaboració d’un procediment just i específic per valorar la rústica i evitar nous greuges i perjudicis per a un al sector agrícola i ramader, ja molt castigat de per sí’.

Eritja: ‘L’aportació de sediments al Delta és una qüestió de supervivència; hem aconseguit que s’hi posi remei’

Esquerra Republicana aconsegueix que el Congrés aprovi fer un projecte pilot per transferir sediments des de l’embassament de Riba-roja d’Ebre i es redacti un Pla de gestió integral dels sediments de la Conca La comissió d’Agricultura, Alimentació i  Medi Ambient del Congrés de Diputats ha aprovat aquest migdia la Proposició No de Llei d’Esquerra Republicana de Catalunya que demanava una partida econòmica per fer un projecte pilot de transferència controlada de sediments des de l’embassament de Riba-roja d’Ebre cap a la desembocadura, i la redacció d’un Pla de gestió integral dels sediments de la Conca de l’Ebre. ‘Si no es realitzen actuacions immediates, a mitjà o curt termini, el Delta de l’Ebre acabarà desapareixent’ ha advertit el diputat Xavier Eritja durant la defensa de la iniciativa. La PNL, que ha incorporat dues esmenes de Ciudadanos, ha comptat amb el suport de tots els grups excepte del PP. El diputat Xavier Eritja ha manifestat que ‘avui obrim una porta a l’esperança per aquella gent que estimem el Delta de l’Ebre. Hem palesat que hi ha un gran problema amb la gestió dels sediments al Delta i que si volem assegurar la seva supervivència cal actuar de manera immediata. I s’ha acordat que s’hi posi remei’. Eritja ha recordat que, tal com apunten diversos estudis científics, l’objectiu ha de ser el de ‘transferir i aportar un volum més gran de sediments cap a la desembocadura i la plana deltaica per poder aturar la regressió de la costa, l’esfondrament i la subsidència dels terrenys deltaics, evitant la seva inundació d’aigua marina’. El diputat republicà ha agraït el suport de la gairebé totalitat de grups parlamentaris  ‘perquè mostra la voluntat de tots per salvar el Delta de l’Ebre’. Fet que ha contraposat amb l’’autoexclussió’ del PP, que ja havia rebutjat la moció republicana al Senat. ‘El govern espanyol ha rebut un mandat molt clar i  vetllarem perquè en els propers pressupostos generals de l’Estat hi hagi una partida per portar a terme aquesta prova pilot de transferència de sediments, i es comenci a redactar el Pla de gestió de sediments’, ha afirmat Eritja.

Alfons Montserrat: 'El judici pel 9-N és un judici a tot el país'

Aquest matí un autocar amb regidors i alcaldes de la Federació de l’Ebre d’Esquerra Republicana de Catalunya s’ha desplaçat fins a Barcelona per donar suport als encausats pel 9-N. El president de la Federació i alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, ha afirmat que ‘hem vingut a fer suport als encausats perquè aquest judici no és només a tres integrants del Govern sinó que és un judici als més de 2 milions i mig de persones que van anar a votar el 9-N, i a també a tot un país’. El president canareu ha qualificat d’ ‘increïble que es vulgui sotmetre al codi penal el fet de posar les urnes, i una vegada més es demostra la perversió del sistema al qual ens té sotmesos el govern espanyol’. L’alcalde de l’Ametlla de Mar i vicepresident de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Jordi Gaseni, ha manifestat que ‘la resposta de la ciutadania davant aquest atac de l’Estat espanyol ha estat molt ferma. Hem demostrat la convicció i el suport del poble a la voluntat de posar les urnes i respectar la democràcia’. Gaseni ha destacat que la multitud de mitjans internacionals que se n’ha fet ressò a la vegada que denunciava les traves que ha posat l’Estat a alguns observadors internacionals que volien ser presents avui al Palau de Justícia. L’alcalde d’Amposta i Secretari d’Organització de la Federació, Adam Tomàs, ha afirmat que ‘avui no hem vingut a donar suport a cap nom i cap persona, sinó que hem donat suport a uns càrrecs que representen unes institucions. Desitgem que l’Estat espanyol posi seny i s’adoni que no hi ha més remei que arribar a un acord pactat per celebrar un referèndum per la llibertat del nostre país’. Daniel Andreu, alcalde de l’Aldea i president del Consell Comarcal del Baix Ebre, s’ha mostrat convençut que ‘el que ha passat avui és una mostra més que el procés està quallant en tots els estaments i que no s’aturarà fins que es pugui arribar a votar; perquè pel damunt de tot ha de triomfar la democràcia.