Ebre

Totes les notícies

La crisi del sector citrícola arriba al cor d’Europa

L’impacte de l’acord comercial amb els països de l’Àfrica meridional sobre els productors de cítrics del país, amb conseqüències tant econòmiques com en l’àmbit fitosanitari, es va posar ahir sobre la taula de les institucions europees. Una delegació de representants del sector productor de cítrics d’Alcanar; l’alcalde del municipi, Joan Roig; el regidor d’Agricultura, Jordi Monfort; el president d’Esquerra Republicana a les Terres de l’Ebre, Alfons Montserrat i el senador Miquel Aubà entre altres, es van traslladar al Parlament Europeu per reivindicar que els productors locals puguen competir  en les mateixes condicions que els de països tercers. “Reivindiquem el nostre dret a ser un poble pagès. Volem acabar amb la competència deslleial, per això, traslladem a Europa la situació de crisi que patim, perquè és a Europa on es va aprovar el tractat de lliure comerç que està perjudicant els nostres citricultors”, va manifestar l’alcalde d’Alcanar.  La delegació ebrenca es van reunir amb el responsable tècnic de la direcció general d’Agricultura i Desenvolupament Rural de la Comissió Europea, Ricard Ramon Sumoy ; amb un dels membres de la comissió d’Agricultura, l’austríac Thomas Waitz, així com amb Jordi Sebastià, també de la comissió d’Agricultura i assessors del grup Aliança Lliure Europea (de la qual forma part ERC). En totes les trobades, els representants canareus van exposar la seua disconformitat en l’acord comercial amb els països de l’Àfrica meridional perquè comporta un gran desavantatge competitiu pel sector citrícola mediterrani. Mitjançant aquest acord, les importacions de cítrics s’allarguen fins al mes de desembre, quan els camps ebrencs estan en plena producció, la qual cosa permet a les distribuïdores exercir una forta pressió a la baixa sobre els preus. Tot i que el tractat preveu una clàusula de salvaguarda per protegir els productors europeus, aquesta no s’ha activat.

Norma Pujol i Miquel Aubà encapçalaran les llistes a les Corts Espanyoles per l’Ebre

El Congrés Regional de la Federació d’Esquerra Republicana de l’Ebre ha escollit els candidats que aniran a les llistes del Congrés dels Diputats i del Senat a les properes eleccions espanyoles, aquest dissabte passat, a la Sala Polivalent de l’Ajuntament de Xerta. La directora general de Joventut de la Generalitat i regidora de Flix, Norma Pujol, ha estat elegida per ser la primera representant de l’Ebre per la demarcació de Tarragona a la candidatura al Congrés dels Diputats. “L’Ebre és un dels territoris més republicans de tot Catalunya i tenim lo deure de fer aflorar la nostra veu allà on calgui, especialment, a les institucions d'un Estat que mos té sistemàticament oblidats, quan no menystinguts”, ha declarat Pujol. Norma Pujol també ha volgut posar en valor el lloc on s'ha dut a terme el Congrés Regional, Xerta, “poble de la nostra Presidenta al Parlament empresonada injustament com tots i totes les altres preses polítiques” i ha fet referència a la seua tasca “en defensa dels nostre país”. Pel que fa al Senat, Miquel Aubà aspirarà a la reelecció i a encapçalar la llista de la demarcació de Tarragona. “Agraeixo la confiança revalidada dels meus companys per continuar defensant el territori i el país a Madrid, com he fet en aquesta passada legislatura”, ha remarcat Aubà. El senador també ha emfatitzat que tot i “no ser les nostres eleccions, sortirem a guanyar-les, perquè és necessari que la veu de l’Ebre arribi amb força a Madrid”. Els candidats que acompanyaran a Norma Pujol a la llista de la Cambra Baixa són: Anna Vidiella de Benifallet; Maite Bel de Santa Bàrbara; Eladi Galbe de Tivenys; i Conxita Pujol de Ginestar. I la representant de Jovent Republicà que anirà a la llista és Irina Gómez de Móra d'Ebre.  A la llista del Senat també aniran Vanessa Callau de Deltebre; Ester Martí de la Galera; i Sergi Borràs de la Torre de l’Espanyol. Finalment, el Consell Nacional del partit serà l’encarregat de validar l’ordre definitiu en que concorreran els candidats a les llistes.

Joan Tardà: “L’única manera de guanyar és construint camins amples, perquè hi càpiga gent diferent”

Faura defensa una Tortosa republicana que comporti un canvi de rumb cap a una ciutat més integradora Més d’un centenar de persones han omplert aquest dissabte la Plaça Lluís Companys de Ferreries, Tortosa, per escoltar el projecte de ciutat i de país d’Esquerra Republicana de Catalunya en l’acte “Ciutats republicanes, ciutats de progrés”. El diputat al Congrés, Joan Tardà, ha explicat que “l’única manera de guanyar és ser capaços de construir camins amples, no només perquè hi càpiga molta gent sinó perquè hi càpiga gent diferent”. Tardà també ha volgut recordar l’aniversari de l’assassinat de Salvador Puig Antich: “Avui fa 45 anys que la dictadura va assassinar Puig Antich. No oblidem mai!”. El diputat republicà ha remarcat que per encarar els reptes del segle XXI “no es poden construir futurs basats en la venjança, és important que siguem capaços d’enfortir els valors que es basen amb la justícia, la reparació i la veritat”. Al seu torn, el candidat d’Esquerra Republicana-Tortosa Sí, Xavier Faura, ha destacat que el projecte de “la Tortosa republicana” significarà un “canvi de rumb cap a una ciutat més sostenible, més humana i més integradora”. Segons Faura, aquest model de ciutat “posa en valor, en primer lloc, a les persones” i pretén ser una “ciutat ecològicament sostenible, però a la vegada que formi part d’un territori que sigui econòmicament dinàmic”. L’acte ha començat amb la lectura d’una carta de Carme Forcadell per part de la regidora d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Tortosa, Maria Jesús Viña. “Si persistim, guanyarem!",  han estat algunes de les paraules d’encoratjament de Forcadell dedicades als tortosins i a les tortosines.  Forcadell ha transmès un missatge d’optimisme: “Des de les més altes institucions d'aquest país fins a la societat civil, cal que tothom prengui consciència de la importància del moment que estem vivint i encarar-lo com sempre hem fet: amb unitat estratègica i un gran somriure als llavis”.

La Diputació de Tarragona no secunda la moció de rebuig al projecte d’abocador a Riba-roja d’Ebre

Nou vots a favor: ERC, CUP i un sol de PDeCAT (Joan Piñol, de Móra d’Ebre). Una sola abstenció, de la diputada socialista Maria José Beltran (de Tivenys). I tota la resta, de PDeCAT, PSC, Ciutadans i PP, han estat vots en contra. D’aquesta manera ha quedat rebutjada al Ple de la Diputació de Tarragona la moció contra el projecte de macro abocador que es planteja al municipi de Riba-roja d’Ebre, un projecte contrari a la línia de desenvolupament econòmic consensuada per tots els municipis riberencs i que marcaria molt negativament el futur de la comarca i les Terres de l’Ebre. La moció instava el Departament de Territori i Sostenibilitat, l’Agència Catalana de Residus i l’Ajuntament a què en paralitzin immediatament els tràmits i se n’oblidin. Però “malgrat dos vots discordants, el govern de la Diputació format per PDeCAT i PSC ha votat en contra del sentit majoritari del territori contra el projecte”, diu el diputat d’ERC i tinent d’alcalde de Flix, Francesc Barbero. “Lamentem especialment que la Diputació no hagi volgut posicionar-se al costat del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, en contraposició al que la Diputació de Lleida va fer el 31 de gener passat, quan va recolzar el Consell Comarcal del Segrià que també havia rebutjat el projecte d’abocador adduint la proximitat del mateix amb els municipis lleidatans d’Almatret i Maials”, ha afegit Barbero. Malgrat el rebuig a la moció avui al Ple de la Diputació de Tarragona, ERC resta amatent al compromís que va fer públic el conseller del Departament de Territori i Sostenibilitat, en el sentit de trobar una sortida que eviti la realització del projecte de macro abocador a  Riba-roja d’Ebre. Damià Calvet es va reunir fa dies amb els alcaldes de la Ribera d’Ebre i va anunciar que els serveis jurídics de la Conselleria i del Consell Comarcal es posaven el 12 de març com a data per fer pública la manera d’aturar les tramitacions. El Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre va aprovar la moció de rebuig el 30 de gener, amb els vots en contra dels alcaldes de Riba-roja d’Ebre i de Tivissa (tots dos de CiU).

Joan Alginet presenta el projecte de poble de Més Deltebre-Esquerra Republicana

L’alcaldable per Més Deltebre-Esquerra Republicana, Joan Alginet, va fer aquest divendres passat la conferència El Deltebre que farem, en la qual va desgranar el projecte de poble que proposa el seu grup polític. Uns 400 veïns i veïnes es van aplegar per escoltar-lo al Centre Fluvial del Delta, que es va quedar petit per a l’ocasió. Alginet també va estar acompanyat a dalt de l’escenari per l’alcalde d’Alcanar, Joan Roig. L’acte va començar amb la lectura d’un text, pensat per retre un entranyable reconeixement a les dones del Delta, per tot el que els ha calgut lluitar, sempre des de l’anonimat, per arribar fins avui. Després, va començar la conferència, en què es va fer la presentació del candidat per part de l’alcalde d’Alcanar, Joan Roig, fent al·lusió als seus orígens familiars; i la descripció detallada i precisa del lloc on va nàixer i créixer, agraint en tot moment a la seua família i al seu poble els esforços que han permès que “arribem on som, amb moltes mancances, sí; però amb una càrrega inqüestionable de dignitat”. Dignitat és una paraula que es va fer servir de forma reiterada en l’acte. Perquè, segons Alginet, aquesta paraula “és la base que suporta tot el que construïm i l’eix vertebrador de tot el que sentim; de tot el que, en definitiva volem fer i farem”. El contingut essencial de la conferència va consistir en la definició de cinc eixos d’intervenció, que es delimiten arran de les consultes i propostes que van sorgir de les 14 sectorials que es van mantenir amb persones i entitats vinculades o representatives del sectors productius i de consum, amb les potencialitats del territori o la manera com vehicular els teixit associatiu de Deltebre. “Vam prendre nota, en tot moment, dels punts fort i febles de què partim en el moment actual, potenciant, òbviament, tot allò que funciona i mirant de valorar els possibles desacords amb la dinàmica d’interrelacions dissenyada pel govern actual, entre els responsables públics i la societat, en general”, va explicar l’alcaldable.

Esquerra Republicana aspira a ser la primera força municipalista a les Terres de l’Ebre

El president de la Federació d’Esquerra Republicana de l’Ebre, Alfons Montserrat, ha assegurat que el partit tancarà 48 llistes per les properes eleccions municipals, en l’acte de presentació dels candidats ebrencs a aquesta comtessa electoral, aquest dissabte passat, a la Plaça de l’Absis de la Catedral de Tortosa i amb la presència del conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch. “Seguim creixent i aspirem a ser la primera força municipalista de les Terres de l’Ebre”, ha destacat Montserrat, davant d’unes graderies plenes a vessar de la plaça tortosina. Esquerra Republicana ha fet un gran creixement en l’àmbit municipal aquests últims anys a les Terres de l’Ebre: a les municipals del 2011 es van presentar 33 llistes, a les de 2015 en van ser 44 i aquest any s’arribarà a 48. “Com vam fer a les darreres eleccions catalanes, les candidatures d’Esquerra Republicana-Acord Municipal posaran especial atenció en la presència igualitària de dones i homes a les llistes, sobretot, en els municipis de més de 3.000 habitants”, ha remarcat el president de la Federació. En l’acte també han intervingut els alcaldables de les capitals de comarca, l’alcaldessa de Ginestar, Conxita Pujol i l’alcaldable d’Aldover, Rosalia Pegueroles, poble on per primera vegada el partit presentarà candidat. L’alcaldable de Gandesa, Miquel Aubà, ha explicat perquè va fer el canvi de presentar-se amb una candidatura independent a fer-ho per una de republicana. “Les candidatures d’Esquerra sumen gent diversa i de diferents sensibilitats que treballen des de l’honradesa i la seriositat per un objectiu clar: fer el millor pel seu poble”. La candidata a l’alcaldia per Esquerra a Móra d’Ebre, Cinta Agné, ha declarat que els alcaldes i regidors republicans sempre han actuat amb “coherència, fermesa i compromís davant els intents d’agressió al nostre territori”. I, per això, “som la millor garantia per la defensa de les Terres de l’Ebre”.

Els ebrencs Enric Adell i Daniela Gil, candidats d’Esquerra Republicana a les eleccions europees

L’alcalde de Paüls, Enric Adell, i l’ampostina Daniela Gil seran els candidats ebrencs a la llista d’Esquerra Republicana a les eleccions europees. Els candidats han estat escollits aquest dissabte passat en el Congrés Regional celebrat al Casal Tortosí. El president de la Federació d’Esquerra Republicana de l’Ebre, Alfons Montserrat, ha destacat la “joventut, el compromís i la capacitat” d’ambdós candidats per portar “la veu de les Terres de l’Ebre a Europa”. A més d’aconseguir l’alcaldia de Paüls per primera vegada pels republicans l’any 2015, Enric Adell és el portaveu del partit al Consell Comarcal del Baix Ebre, president del Consell Esportiu del Baix Ebre i vicepresident del COPATE. Daniela Gil és secretària de política municipal de la secció local d’Amposta i estudiant de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Del dos candidats escollits, només un representarà a les Terres de l’Ebre a la llista electoral republicana que compartiran amb bascos i gallecs i que s’ordenarà d’acord amb els criteris de paritat i igualtat en representació entre homes i dones que estipula l’Article 52 del Reglament del partit.      

Esquerra presenta els seus candidats a les eleccions municipals a Jesús, Mas de Barberans i Aldover

Esquerra Republicana ha presentat aquest cap de setmana els seus candidats als propers comicis municipals en tres poblacions: el Mas de Barberans, Aldover i Jesús.   Tan en el cas del Mas de Barberans com en el d’Aldover, és la primera vegada, des de la recuperació de la democràcia, que es presentarà una candidatura republicana a unes eleccions municipals en ambdós municipis. El candidat a encapçalar la llista al Mas de Barberans, Ernesto Rillo, ha declarat: “Treballarem de manera constructiva pel bé del poble perquè en municipis com el nostre és important la col·laboració de tothom per tirar endavant els projectes, més enllà del color polític de cadascú”. A més, Rillo ha afegit: “L’1-O va demostrar que hi ha molta gent del nostre poble que defensa el dret a l’autodeterminació del nostre país i pensem que aquesta opció cal que tingui representació a l’Ajuntament”. A Aldover, davant un Casal Municipal ple de gom a gom, la candidata Rosalia Pegueroles ha remarcat: “Ens presentem amb molta il·lusió i ganes de treballar pel nostre poble amb l’objectiu de fer-lo créixer, donar-li més vitalitat, més oportunitats, i dotar-lo d’un projecte de futur”.   Pel que fa a Jesús, el nou candidat, Albert Queral, ha explicat que “els valors d’Esquerra i l’actual situació política, amb presos polítics i de repressió” van ser els motius que el van fer saltar a la política. “No puc restar immòbil davant d’aquestes actuacions que destrueixen tot allò en què jo crec, i tampoc puc pretendre que la feina la facin els altres sense implicar-me”, ha destacat Queral, acompanyat del Joan Tardà, davant una sala plena de gent del Casal de Jubilats Sant Francesc.   

Adam Tomàs encara la reelecció a l’alcaldia d’Amposta

L’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, ha presentat públicament la seva candidatura a la reelecció a les eleccions municipals aquest divendres passat a La Unió Filharmònica, acompanyat de l’exconseller de Justícia, Carles Mundó. “A la ciutadania li vam prometre un canvi, que jo estic convençut que hem dut a terme i que la ciutadania ha rebut com a tal, però conscient que de les 150 mesures programàtiques que vam plantejar n’hem complert el 70 %, se’n queden algunes al calaix, perquè les hem canviat o no hem tingut temps. I, per tant, les hem de replantejar i això és el que ens replantegem per a aquests propers quatre anys”, ha remarcat Tomàs. L’actual alcalde d’Amposta també ha destacat que aquestes seran les primers eleccions que afrontarà des de l’alcaldia i no des de l’oposició, com havia fet fins al moment. “Hem de continuar la feina que vam començar per seguir donant impuls a la nostra ciutat; finalitzant el centre de gent gran, l’obertura del nou CAP, la creació d’un centre de negocis que tirarem endavant al CAP antic, l’oferiment de més vivenda pública, la posada en funcionament de l’empresa pública municipal que ha d’aglutinar molts serveis de la nostra ciutat, i moltes altes accions que tenim en curs com la recuperació del patrimoni històric.”, ha explicat Tomàs. L’exconseller de Justícia, Carles Mundó, ha donat suport a la candidatura d’Adam Tomàs i, davant d’un auditori ple de gom a gom, ha destacat la importància d’aquestes eleccions: “perquè és des dels ajuntaments des d’on construirem la República”. Mundó ha manifestat que "Adam Tomàs a més de ser un gran alcalde, com ha demostrat amb la seva gestió,  és un excel·lent candidat perquè la seva màxima prioritat és la de treballar pel futur d’Amposta i el benestar dels seus ciutadans”.