Ebre

Totes les notícies

Esquerra demana a la Diputació Permanent del Congrés que convoqui un ple extraordinari perquè el ministre doni explicacions sobre el Castor

Esquerra Republicana demanarà, demà dimarts a la Diputació Permanent del Congrés, la convocatòria d’un ple extraordinari en què comparegui el ministre d’Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, per informar sobre les conseqüències de la sentència del Tribunal Constitucional del passat 22 de desembre, sobre la indemnització de 1.350.720.000 € pel magatzem de gas Castor. La petició s’ha fet conjuntament amb el PDeCAT. El portaveu d’Esquerra Republicana al Congrés de diputats, Joan Tardà, ha manifestat que ‘és un fet tan greu i tan necessitat d’explicacions que, malgrat que el mes de gener és inhàbil a efectes de Cambra Legislativa, considerem d’urgència que el ministre comparegui per explicar què faran per rescabalar els consumidors de gas i recuperar la indemnització. I també per saber durant quant temps el Govern espanyol pensa mantenir una hibernació innecessària de les instal·lacions que ara paguen  els consumidors, quan el que cal és segellar-lo i desmantellar-lo’. El diputat republicà ha recordat que ‘el projecte Castor, des de l’inici, ha estat un frau a la ciutadania, un exemple més dels negocis fets a cop de BOE des de la llotja del Bernabéu i de la connivència que hi ha entre el poder econòmic i el polític’. Per a Tardà, ‘l’escàndol tècnic, econòmic i polític del projecte Castor és directament proporcional a la manca de transparència i opacitat que han aplicat el PSOE i el PP davant qualsevol intent que es donin explicacions i s’expliqui el que va passar’.

Acte central ERC-Cat Sí la Ràpita

Esquerra Republicana guanya a 35 municipis i 2 EMD de les Terres de l'Ebre

La coalició Esquerra Republicana - Catalunya Sí ha estat la guanyadora al conjunt de le Terres de l’Ebre. Amb percentatges de vots molt superiors a la mitja del partit al conjunt de la demarcació de Tarragona i del país. A les Terres de l'Ebre hem aconseguit el 34,44 %, al conjunt de la demarcació de Tarragona el 23,75%, i al total del país 21,39 %. Hem estat la primera força al Baix Ebre amb 14.016 vots (33,4%), el Montsià amb 13.180 vots (36,1%) i la Ribera d'Ebre amb 4.764 vots (35,4%). A la Terra Alta hem amb 2.252 vots (30,55%) a només dos vots de la primera. Fet que es podria revertir després del recompte definitiu quan es sumin els vots de l'exterior. En total a les Terres de l'Ebre Esquerra Republicana ha obtingut 34.212 vots. A quins municipis s'ha guanyat? Al MONTSIÀ a 8 dels 12 pobles: Alcanar, Amposta, Godall, Mas de Barberans, la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, la Sénia i Ulldecona. A més de l’EMD dels Muntells. Al BAIX EBRE a 11 dels 14 pobles: L’Aldea, l’Ametlla de Mar, Benifallet, Camarles, Deltebre, Paüls, el Perelló, Roquetes, Tivenys, Tortosa i Xerta. A més de l’EMD de Campredó A la RIBERA D’EBRE a 11 dels 14 pobles: Ascó, Benissanet, Flix, Garcia, Ginestar, Miravet, Móra la Nova, Rasquera, Riba-roja d’Ebre, Tivissa i la Torre de l’Espanyol. A la TERRA ALTA : guanyem a 5 dels 12 pobles: Batea, Caseres, Corbera d’Ebre, la Fatarella i el Pinell de Brai.  

Esquerra Republicana guanya a les Terres de l’Ebre les eleccions del Parlament

Els candidats ebrencs al Parlament de Catalunya Alfons Montserrat, Irene Fornós i Maria Jesús Viña, s’han mostrat molt satisfets pels resultats aconseguits en les eleccions al Parlament de Catalunya, que permetran a Lluís Salvadó i la mateixa Fornós obtenir l’acta de diputats.   Alfons Montserrat, president de la Federació de l’Ebre d’Esquerra, ha manifestat que ‘estem molt contents que l’independentisme hagi sortit reforçat tenint en compte que hi ha hagut més participació que mai i que ho hem fet en els pitjors escenaris i adversitats, com és tenir els candidats empresonats i a l’exili i patir una gran pressió mediàtica i judicial’. A més, s’ha felicitat que ‘el PP hagi fracassat en la seva estratègia de violència i repressió convertint-se en un grup residual al Parlament’. D’altra banda, Montserrat ha afirmat que ‘les Terres de l’Ebre han votat en clau sobiranista i República més que mai. Al Baix Ebre, el Montsià i la Ribera d’Ebre hem estat primera força i a la Terra Alta ens hem quedat a només dos vots de la primera, a l’espera del que passi al recompte definitiu. Als pobles més grans com Tortosa, Amposta, Deltebre, la Ràpita, Alcanar o Roquetes també hem guanyat, així com en pobles on no tenim representació municipal com Mas de Barberans, Tivenys, Batea i Riba-roja d'Ebre. Hem fet campanya a tots els pobles i la gent ha entès el missatge que votant Esquerra era una manera d’aturar les agressions al territori i també que necessitem República i sobirania per afrontar la incomprensió dels partits del 155 que, a més de no comprendre la nostra realitat, són partidaris de les polítiques d’espoli del nostre territori’.   La candidata i futura diputada Irene Fornós, després d’agrair el suport rebut, s’ha compromès ‘a defensar el país i les Terres de l’Ebre’, i ha volgut felicitar la també nova diputada ebrenca de Junts per Catalunya, Mònica Sales. Per la seva part, la regidora i presidenta de la Secció Local d’Esquerra de Tortosa, Maria Jesús Viña, ha fet una valoració molt positiva dels resultats locals: ‘perquè ha quedat clar que el missatge d’Esquerra s’ha consolidat a la ciutat sent la primera força, i també perquè el bloc del Sí ha doblat amb vots al bloc del No’.

Salvadó fa una crida a la gent de les Terres de l’Ebre a votar massivament

El candidat al Parlament Lluís Salvadó, acompanyat de l’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós ha votat a primera hora del matí al col·legi electoral de l’Església Nova. Salvadó ha recordat que ‘hem demanat a la gent que surti a votar en massa perquè no només hi ha una confrontació sobre el que ha de ser el futur del país, sinó que també es posa en risc el model territorial de les Terres de l’Ebre que hem estat reclamant i ens mereixem’.   El candidat rapitenc ha destacat que ‘centrarem el màxim esforç a treure la gent de la presó perquè necessitem de forma immediata recuperar la normalitat democràtica, malgrat que som conscients que l’Estat espanyol vol portar a terme un escarni dels líders del moviment independentista i els vol continuar mantenint a presó pel fet de defensar unes idees polítiques diferents a les seves’.   Sobre els advertiments fets ahir per Rajoy, Salvadó ha manifestat que ‘confirmen que allò que opinen els ciutadans de Catalunya i la possibilitat que decideixin el seu futur en llibertat els interessa molt poc. A més, reflecteix que els catalans podem estar votant en un sentit i, en canvi, un partit que no arriba ni al 7 % pretén continuar subjugant i imposant-nos un model absolutament contrari. És una falta de respecte als ciutadans i a la democràcia, però a partir de la nostra no‑resignació i tossuderia Catalunya acabarà guanyant’.   El candidat republicà ha denunciat que ‘tenim una democràcia segrestada, amb presos polítics i exiliats, en què hem hagut de fer una campanya electoral en circumstàncies anòmales i amb tots els grans mitjans de comunicació espanyols treballant de forma compromesa a favor d’un bàndol. I on no és respecten els principis democràtics perquè els que defensen el 155 ja ens diuen que, si ells no guanyen, no respectaran els resultats dels ciutadans de Catalunya’.   L’alcalde Caparrós ha destacat ‘l’afluència excepcional de votants, davant una jornada en què ens ho juguem tot i en la qual els rapitencs tenim l’oportunitat de tornar els cops de l’1 d’octubre amb vots’.

Esquerra Republicana estarà present a totes les taules electorals de les Terres de l’Ebre amb 1.004 apoderats

Els candidats ebrencs d’Esquerra Republicana – Catalunya Sí, Lluís Salvadó, Irene Fornós i Maria Jesús Viña, acompanyats de la Directora dels Serveis Territorials de Justícia, Montserrat Ingla, van celebrar ahir una roda de premsa davant les obres del nou Palau de Justícia de Tortosa per reivindicar l’inici d’aquesta obra impulsada per la Conselleria de Carles Mundó i valorar el desenvolupament de la campanya electoral.   Salvadó va recordar que ‘el nou Palau culminarà tot un seguit de projectes i iniciatives que es van engegar al nucli històric de Tortosa fa molts anys i que li han donat un impuls molt important, després de l’abandonament que havia patit, un fet que representa l’aposta de les institucions catalanes per reestructurar aquest espai urbà i donar, també en l’àmbit de la justícia, uns serveis de qualitat als ciutadans’.   El candidat republicà va fer balanç de la campanya electoral destacant que Esquerra Republicana – Catalunya Sí ha organitzat 59 actes públics a les Terres de l’Ebre, sent present a  cadascun dels pobles i EMD, a més d’organitzar 15 actes de tipus sectorial. El candidat republicà va destacar que ‘Esquerra, a hores d’ara, tenim 1.004 apoderats acreditats al conjunt de les quatre comarques; això vol dir que estarem presents a les 232 taules electorals a les Terres de l’Ebre i, per tant, podrem fer un recompte paral·lel per donar tranquil·litat que les coses es faran bé’.   Salvadó va fer una crida a trencar el possible empat que pronostiquen algunes enquestes entre Esquerra Republicana i Ciutadans, ‘perquè ens juguem el país i també la possibilitat d’impulsar projectes per anar articulant les Terres de l’Ebre i revertir la situació complexa que tenim’. El candidat va voler advertir que ‘el projecte que tenen els partits del 155 per a les Terres de l’Ebre és un projecte colonial, només pensen amb aquestes terres per fer Castors, transvasaments, posar cementiris nuclears i continuar posant peatges.

Esquerra Republicana és compromet a fer efectiu el Fons econòmic de l’impost nuclear per reindustrialitzar la Ribera d’Ebre

Els candidats ebrencs d’Esquerra Republicana – Catalunya Sí han refermat des de Móra d’Ebre en el seu compromís d’aplicar el 20 % de l’impost nuclear,  impulsat des del Departament d’Economia de la Generalitat i, en concret, per la Secretària d’Hisenda dirigida per Lluís Salvadó.   Salvadó, ara candidat, ha afirmat que ‘la Ribera d’Ebre ha tingut una solidaritat enorme amb el conjunt de Catalunya, assumint dues centrals nuclears que la resta de país no vol tenir. Ara ha d’haver-hi un compromís del conjunt del país perquè el dia que tanquin les centrals nuclears no quedi la comarca malmesa i, per tant, retornar aquesta solidaritat amb un esforç i compromís molt ferm des del Parlament i del  Govern.’   El candidat republicà ha manifestat que ‘Esquerra treballarem, com hem fet des del 2014, perquè l’impost nuclear sigui efectiu i impulsar projectes que puguin transformar i reactivar la realitat econòmica d’aquesta comarca de cara al futur. Per això ens comprometem que hi haurà un Fons Nuclear, i intentarem que el dotin les empreses que han explotat les centrals nuclears i que són les que han aconseguit uns beneficis enormes’   Tanmateix, Salvadó ha  fet saber que ‘si no ens en sortim per aquesta via, perquè l’Estat espanyol i els partits del 155 sempre defensen els interessos de les centrals nuclears i de les grans companyies elèctriques i no pas els interessos dels ciutadans ni del territori, haurem de dotar aquest Fons Nuclear amb els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya’.   Ara per ara, l’aplicació de l’Art.155 ha estroncat el desplegament del Fons nuclear derivat de l’impost. Salvadó, però, desitja que ‘amb el nou Govern, puguem evitar que el Tribunal Constitucional doni la raó al recurs presentat pel govern del PP i que puguem acabar de configurar i aprovar el reglament que dota el Fons Nuclear  i regula la gestió dels 12 M€ anuals que han de revertir al territori’.   El candidat republicà ha recordat que, en principi, l’impost nuclear pretenia revertir directament a les àrees nuclears un 10 % dels ingressos recaptats per ajudar en la seva reindustrialització; però després, amb la reformulació de l’impost, aquest percentatge es va incrementar fins al 20 %, fet que podria reportar uns 12 milions d’euros anuals a les dues zones nuclears.

Esquerra s’erigeix com la garantia per defensar el model d’escola catalana i els seus professionals

Els exconsellers d’Educació Josep Bargalló, Marta Cid i Ernest Margall han participat aquest matí en l’acte central de campanya organitzat per les JERC de l’Ebre a la URV de Tortosa. Abans, però, acompanyats dels candidats ebrencs al Parlament i de diferents persones de l’àmbit educatiu, han reivindicat amb una pancarta la defensa de l’escola catalana.   Josep Bargalló ha afirmat que ‘l’escola és un bé comú que s’estructura com un servei públic, a més de ser garantia de cohesió social i d’inclusió personal, és un model d’èxit gràcies al seu professorat’. Bargalló ha criticat ‘l’atac mediàtic i judicial’ que rep l’escola i els professors de part del bloc del 155: ‘Esquerra Republicana ens erigim com la garantia del seu treball. Estem i estarem al seu costat perquè allò que pot destruir l’escola és un professor atemorit, que és el que volen els del 155. Tant pel bé dels alumnes com de les famílies, el professorat ha de ser crític i professional com és, i això només es podrà tirar endavant amb la garantia d’un Govern que estigui al seu costat’.   Marta Cid ha destacat la importància del Pacte Nacional per l’Educació que van impulsar. ‘Es basava en la necessitat de la cohesió al voltant d’allò que vertebra sociològicament el nostre país. En canvi, ara estem veient un intent constant d’entrar dins l’escola per crear divisió i confrontació’, ha afirmat. Cid, en clara referència als atacs rebuts per l’Estat espanyol, s’ha preguntat ‘com podem fer una escola inclusiva, comunicativa i participativa de famílies, barris i entorns, si no se’ls vol deixar parlar d’allò que passa al carrer?’. La solució, segons ella, és ‘tenir confiança amb els professionals, que són els qui generen diàleg i fan créixer l’escola a partir de la realitat en què convivim, i Esquerra volem garantir que això sigui d’aquesta manera’.   Ernest Maragall ha advertit que ‘sense mestres lliures i respectats no hi ha escola lliure, i sense escola lliure no hi ha país’.

Irene Fornós: ‘Les polítiques de memòria són i han de ser un pilar fonamental en la República catalana’

Aquest matí, els candidats republicans al Parlament de Catalunya, Irene Fornós i Roger Heredia, acompanyats de la regidora morenca Cinta Agné, han estat a Móra d’Ebre per explicar les propostes que plantejaran sobre memòria històrica la propera legislatura. Fornós ha manifestat que ‘les polítiques de memòria són i han de ser un pilar fonamental en la República catalana’.   La candidata ha volgut donar rellevància a la feina feta des de les conselleries republicanes de Raül Romeva, Antoni Comín i Carles Mundó aquests darrers vint mesos. Així, ha destacat l’execució del Pla de Fosses, que ha permès localitzar 123 noves fosses a les Terres de l’Ebre i el Priorat; el Programa d'Identificació Genètica de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista i l’aprovació al Parlament de la Llei de Reparació Jurídica de les víctimes de franquisme, per la qual es declaraven nuls els judicis sumaríssims.   Fornós ha afirmat que ‘ens comprometem a seguir desplegant els programes de Fosses i d’Identificació, a reforçar el COMEBE i ampliar-lo amb la incorporació de nous pobles del tram final del riu, protagonistes en l’inici de la Batalla de l’Ebre,  i també ha donat suport a totes les iniciatives i actuacions que es desenvolupin el proper any en el marc de la commemoració del 80è aniversari del començament d’aquesta Batalla’.   Roger Heredia ha denunciat la incompetència del Govern espanyol en polítiques de memòria. ‘És el segon país del món en nombre de fosses per obrir, hi ha 130.000 desapareguts i encara es manté vigent la sentència de mort del president Companys’. Ha afirmat Heredia abans de recordar que ‘aquest Estat repressiu i antidemocràtic no té cap voluntat de reparar les polítiques de memòria’.   El candidat republicà ha expressat preocupació per les conseqüències de l’Article 155 en les polítiques de memòria. ‘No sabem quin és el límit d’aquest article repressiu i, per tant, vull preguntar al PSC, PP i Ciudadanos si seran capaços de suprimir el dret més bàsic que tenen les persones de recuperar els seus familiars desapareguts.

Esquerra Republicana demana respondre en vots els cops de porra rebuts l’1 d’octubre

Més de 1.200 persones es van aplegar al Pavelló Firal de la Ràpita per escoltar els candidats d’Esquerra Republicana - Catalunya Sí en l’acte central de la campanya a les Terres de l’Ebre L’alcalde rapitenc Josep Caparrós va obrir l’acte afirmant que aquell era ‘el pavelló de la democràcia on malgrat les porrades rebudes l’1 d’octubre vam fer sentir la nostra veu’. Tot seguit va intervenir la candidata ebrenca Irene Fornós que va interpel·lar els votants a decidir quin futur volen per a les Terres de l’Ebre; i després, el cap de llista per Tarragona, Òscar Peris, va demanar ‘fer retronar les urnes perquè se senti des de Madrid, Estremera i Soto del Real’. El següent en parlar va ser el Conseller Raül Romeva recordant en l'inici del seu discurs als presos polítics: ‘ens vam conjurar amb ells a fer allò que en democràcia és imparable: sortir a guanyar, perquè si d’alguna cosa depenen aquestes persones, és de què nosaltres guanyem aquestes eleccions’.  Romeva va insistir en què ‘no podem dubtar perquè els del 155 no dubten gens a destruir la cohesió, la llibertat i els drets fonamentals d’aquest país’. El Conseller va lloar Oriol Junqueras: ‘ell representa com ningú el que volem fer col·lectivament, va abraçar gent d’orígens i tradicions molt diverses i va dir que era l’hora de sumar per construir un projecte de país i de societat que no vagi contra ningú, i per això fa por a l’Estat, perquè ell és la garantia de la transversalitat’. Romeva va donar pas a un emocionat Lluís Salvadó. El candidat rapitenc va criticar que ‘Ciudadanos per arribar a les Terres de l’Ebre necessiten un GPS perquè no saben on som, no tenen cap regidor, ni cap presència de l’Ebre destacada a les seves llistes’. Salvadó va alertar que ‘el 21 de desembre ens ho juguem tot; la República, l’escola catalana, la policia, els mitjans de comunicació i les polítiques socials. També ens juguem el futur de les Terres de l’Ebre perquè els del 155 són els del Càstor, els dels peatges per rescatar les autopistes radials de Madrid, els que han suspès l’impost nuclear i els del transvasament’.