Ebre

Totes les notícies

400 persones omplen d'aire fresc l'auditori de la Filha

El passat divendres, 25 de febrer, 400 persones es van aplegar a l’Auditori de la Filha per conèixer de prop Adam Tomàs, candidat d’Esquerra per a l’alcaldia d’Amposta. L’acte de presentació del candidat, que va comptar amb la participació de l’eurodiputat Oriol Junqueras, va significar el tret de sortida de la precampanya de les eleccions municipals del proper 22 de maig. Després de la benvinguda es va projectar un breu audiovisual on es mostrava Adam Tomàs des de la part més personal i humana, realitzant diferents activitats d’oci o de treball en el seu dia a dia; a més, hi apareixien amics i coneguts explicant les qualitats personals de Tomàs i com a alcaldable d’Amposta. Finalitzat l’audiovisual, Jesús Auré, director de campanya, va iniciar el torn de les intervencions amb un discurs en favor de l’alternança a Amposta. Per a Auré, «la incorporació de noves persones al capdavant de les institucions provoca l’aparició de nous matisos que enriqueixen la gestió diària». En aquest sentit, va afirmar que «a Amposta fa dues dècades que tenim una única visió dirigint el timó d’aquesta embarcació en què naveguem i l’error és cada cop més freqüent, perquè resulta molt complicat conservar un grau de rigor permanentment estable». Acte seguit l’eurodiputat Junqueras, que també es presenta de candidat a l’alcaldia de Sant Vicenç dels Horts, va fer un discurs centrat en la importància de la política municipal, la necessitat d’implicar-se i de teixir complicitats. Junqueras, que es va mostrar molt satisfet per «la gran assistència i les expectatives que desperta el candidat ampostí» va demanar la col·laboració dels assistents per portar Tomàs fins a l’alcaldia. Per la seva banda, Adam Tomàs va reforçar en el seu missatge el fet que assumeix la responsabilitat de continuar fent avançar el projecte d’Esquerra d’Amposta cap al seu objectiu, que és assolir l’alcaldia. Segons Tomàs «ara és el moment d’encetar una nova etapa, d’obrir finestres a l’Ajuntament, perquè hi entri aire fresc i noves persones, però sobretot d’introduir un nou estil de fer política».

Pere Muñoz dóna suport al Senat a la petició per alliberar els peatges de l’AP-7 des d’Amposta fins l’Ametlla de Mar

El senador republicà Pere Muñoz, portaveu de l’Entesa a la comissió de Foment del Senat, ha donat suport avui a una moció de CiU que demanava al Ministeri de Foment que s’alliberin els peatges d’Amposta - L’Aldea - l’Ampolla i l’Ametlla de Mar a l’AP-7, mentre durin les obres de la variant de la N-340 a l’Aldea. Muñoz que al llarg de la legislatura ha presentant diferents preguntes parlamentàries i iniciatives respecte aquestes obres, s’ha mostrat ‘sorprès’ de que l’únic grup que no donés suport a la moció fos el PSOE. El senador republicà ha aconseguit negociar una esmena transaccional al text de la moció per tal que s’incorporés la demanda de que ‘que es reemprenguin de manera immediata i urgent les obres de la variant de la N-340 a l’Aldea’. Muñoz, que encara està pendent de rebre resposta escrita a les preguntes formulades al govern espanyol per l’aturada de les obres de la variant el passat juliol, ha manifestat que ‘les cues i retencions de vehicles, els problemes de seguretat i el col·lapse circulatori que pateix l’Aldea mentre les obres de la variant segueixen aturades fa necessari impulsar de manera temporal l’alliberament de peatges’. El senador republicà ha demanat que es doni compliment a la moció aprovada perquè ‘sovint s’aproven mocions i iniciatives parlamentàries, com aquesta o la de l’aturada de l’Euromed a l’estació de l’Aldea, que després l’administració responsable de portar-ho a terme no executa, la qual cosa crea cansament i desencís entra la ciutadania i un gran descrèdit de les institucions i dels seus governants’. Per acabar Pere Muñoz ha qualificat d’’injust’ el tracte que reben les Terres de l’Ebre per part del Ministeri de Foment . ‘Les Terres de l’Ebre, a més a més de ser el lloc de Catalunya on el govern espanyol inverteix menys en infraestructures, ens trobem que en aquelles que tenen partides per executar-se o bé s’aturen, com és el cas de l’Aldea, o bé es retarden, com les variants de Gandesa i Corbera d’Ebre’, ha conclòs Pere Muñoz.

Marc March encapçalarà Unitat Planera, la candidatura independent de Santa Bàrbara

Aquesta tarda s'ha celebrat als locals del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tortosa, la presentació oficial de la nova coalició electoral per a les properes leccions municipals a Santa Bàrbara (Montsià). Els grups locals d'Esquerra Republicana de Catalunya i el PSC han pres la decisió d'unir esforços sota una mateixa candidatura en les properes eleccions municipals. Han creat una coalició de partits amb un nom comú i propi de Santa Bàrbara: Unitat Planera. Després de 32 anys de Govern de majoria absoluta de Convergència i Unió, cal presentar una alternativa de govern, amb idees i pensaments de centreesquerra, seriosa, rigorosa, oberta i participativa, i crear alternança i regeneració democràtica. La idea principal d'aquesta unió es basa en poder donar l'oportunitat de crear un govern alternatiu a l'actual i proposar una opció real i seriosa perquè hi hagi un canvi polític. El candidat de la coalició serà Marc March, actualment regidor d'Esquerra a l'Ajuntament de Santa Bàrbara; la resta de llista encara està oberta, però és clar que la formaran persones independents que aportin noves sensibilitats i noves idees al projecte. El projecte de coalició signat és a dos legislatures, sense tancar properes col·laboracions en funció dels resultats obtinguts. L'eslogan de la campanya serà “Tots som poble..tots som planers”, ja que es volconvidar a tothom que tingui ganes de treballar per un poble millor a sumar-se al projecte. La coalició presentada té una durada mínima de dues legislatures, amb l'objectiu de crear un projecte seriós i a llarg termini i no caure en l'oportunitat del moment. S'ha elaborat un programa conjunt, però encara està obert a incloure noves propostes.

Monclús centrarà la seva campanya a millorar la qualitat de vida dels tortosins

“Treballarem en equip i farem propostes realistes que aportin solucions als problemes de les tortosines i els tortosins”. Així de clar s’ha mostrat Josep Monclús aquest dimarts durant la presentació de la seva candidatura a l’alcaldia de Tortosa. Monclús, acompanyat de la plana major del partit a les Terres de l’Ebre i de l’expresident del Parlament Ernest Benach, ha deixat clar que “volem sumar rigor a l’esforç” i que per damunt de tot, “la meua prioritat són les persones, el seu benestar, millorar la seua qualitat de vida i fer de Tortosa una ciutat saludable”. El republicà ha afegit que “treballarem per fer, de la nostra ciutat, una ciutat més competitiva i que se situï al segle XXI, una ciutat de la qual els la gent de Tortosa se’n pugui sentir orgullosa”. L’alcaldable ha anat desgranant els quatre eixos principals del seu programa davant de prop d’una vuitantena de persones. En aquest sentit, ha explicat que han dissenyat “un pla per reactivar l’economia de la ciutat i el seu teixit productiu, mesures destinades a dinamitzar l’economia real; potenciarem la formació de qualitat i adaptada a les demandes de les empreses; treballarem per millorar l’atenció a les persones i la seva seguretat i fomentarem un urbanisme per a les persones, un urbanisme per millorar els serveis i que faci més fàcil el dia a dia dels tortosins”. Monclus també ha aprofitat per presentar la seva pàgina web: www.josepmonclus.cat

Sergi de los Rios exigirà per escrit la posició del Govern sobre el MTC davant de la manca d’opinió avui del conseller Mena

El diputat al Parlament d’Esquerra Republicana de Catalunya per la demarcació, Sergi de los Rios, presentarà avui mateix una pregunta per escrit al Govern de la Generalitat perquè fixi el seu capteniment davant la possibilitat que el Govern espanyol acabi decidint instal·lar el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears a Ascó. De los Rios reacciona així davant la situació d’avui al Parlament, quan el conseller d'Empresa i Ocupació, F. Xavier Mena, preguntat per Esquerra sobre el tema, no ha explicat la posició de govern, malgrat que existeix una resolució del Parlament (632/VIII, amb data 11 de març de 2010) que rebutja la instal·lació del cementiri nuclear a Catalunya i que insta al govern català a evitar-la. Això ha succeït en la compareixença de F. Xavier Mena a la Comissió d’Empresa i Ocupació d’aquest dimecres. Sergi de los Rios considera “xocant i inadmissible” que “el conseller que té dins del seu Departament l’àrea d’Energia del nou govern, hagi dit que no té una opinió formada al voltant d’un tema de país que porta anys de debat públic i sobre el qual l’ara cap de l’executiu, Artur Mas, va deixar clara la seva posició aprovant la resolució de l’11 de març de 2010”. La pregunta per escrit que Esquerra registrarà servirà per “conèixer si el govern dels millors d’Artur Mas pensa el mateix i actuarà de la mateixa manera que Artur Mas i CiU a l’oposició van demanar al llavors govern català, de fer el possible per evitar el cementiri nuclear”. El diputat republicà senyala que “el poder legislatiu ja ha dit la seva, però situacions recents ens obliguen a saber quina és la posició real del poder executiu, perquè l’amenaça que Ascó acabi sent la seu del cementiri nuclear continua ben viva”, ha dit Sergi de los Rios. En aquest sentit, Esquerra lamenta l’ambivalència i la manca de determinació que ensenya el govern d’Artur Mas enfront el ministre d’Indústria, Miguel Sebastián.

Esquerra vol presentar 40 llistes electorals municipals i aconseguir 120 regidors a les Terres de l’Ebre

El president de la Federació de l’Ebre d’Esquerra, Gervasi Aspa, acompanyat de Josep Monclús, Adam Tomàs i Jordi Gaseni, candidats del partit a les alcaldies de Tortosa, Amposta i L’Ametlla de Mar respectivament, ha explicat els objectius d’Esquerra per les properes eleccions municipals a les Terres de l’Ebre. Abans, però, Aspa ha fet saber que el passat dissabte la Federació va celebrar el Congrés ordinari anual a l’Ametlla de Mar, que s’havia ajornat de data a causa de la celebració de les eleccions catalanes. El Congrés, a més de fer balanç de la situació del partit al territori, va ratificar, a proposta de l’Executiva regional, canvis en la seva la composició. Segons Aspa, el motiu no és altre que voler incorporar alcaldes com ara Dani Andreu, Francesc Gas, Alfons Monserrat o Bernat Pellissa, i gent amb experiència de govern com ara els delegats, directors i coordinadors territorials de l’anterior Govern. Aspa ha afirmat que “hem reforçat l’Executiva amb més pes de representants municipals per poder incrementar la força d’Esquerra a les properes eleccions”. Aspa està convençut que la gent valorarà “la molta i bona feina feta per Esquerra als ajuntaments”, com als “pobles petits dotant-los de més i millors serveis i fins i tot d’un salari als alcaldes”. Aspa ha “reivindicat que des de les alcaldies s’han fet més projectes que mai i més inversions que mai a tots els municipis de les Terres de l’Ebre gràcies a l’ajuda del Govern de la Generalitat”. Aspa, a més, ha destacat que “en els municipis on Esquerra ha estat a l’oposició, com per exemple a Amposta, s’ha treballat de manera lleial i constructiva a l’hora de fer actuacions i inversions que beneficien el ciutadà i el municipi en general”. L’objectiu d’Esquerra a les Terres de l’Ebre és millorar els resultats de les anteriors municipals, “passant de les 36 llistes presentades l’any 2007 a no menys de 40 ara” i en número de regidors “volem augmentar un 20 % la representació, passant dels 97 actuals als 120”.

Aspa bateja el nou Govern de la Generalitat com "el Govern del no a les Terres de l'Ebre"

El president de la Federació de l’Ebre d’Esquerra, Gervasi Aspa, acompanyat del candidat del partit a l’alcaldia de Tortosa, Josep Felip Monclús, i del membres de la Federació de l’Ebre, Jordi Gaseni, han presentat les diferents iniciatives que ha engegat el partit per defensar la construcció del nou Hospital Regional. Monclús ha fet saber que Esquerra ha registrat al Parlament una Proposta de Resolució on demana “reconsiderar l’ajornament” del projecte del nou hospital Verge de la Cinta i que es “comenci a redactar el projecte executiu durant l’any 2011, tot concretant les característiques específiques del centre i el calendari d’execució”. D’altra banda, Esquerra, “per tal que quedin clares en seu parlamentària les intencions del Conseller”, ha registrat tres preguntes per escrit demanant-li si pot confirmar l’ajornament del projecte del nou hospital, quin és el calendari, el termini d’actuacions per portar-lo a terme i si la Generalitat podrà destinar partides pressupostàries per a la redacció del projecte constructiu durant els anys 2012 i 2013. Esquerra que vol que, abans d’acabar el 2013, el projecte, que té un cost estimat de 10 milions, estigui acabat per tal que quan revifi l’economia es pugui iniciar l’obra. Segons Gervasi Aspa, aquests 10 milions, repartits en dos anys, no poden ser cap obstacle malgrat la crisi econòmica, i “perquè només depèn de la voluntat política”. Segons Monclús el nou hospital regional és una infraesctuctura que afecta totes les Terres de l’Ebre, i per això Esquerra presentarà una moció a tots els ajuntaments i Consells Comarcals on proposa rebutjar l’ajornament de la construcció del nou hospital, tot mantenint els compromisos adquirits pel Govern de Catalunya; demanar al Govern de la Generalitat una calendari amb els terminis d’actuació per portar a terme la construcció, i que fins l’any 2013 es destinin les partides pressupostàries necessàries per redactar i acabar abans d’aquesta data el projecte constructiu.

Monclús proposa a Ferran Bel que defensi la construcció de l’Hospital Regional, anteposant els interessos de Tortosa i del territori als del seu partit

Arran de les declaracions que ha fet aquest matí el conseller de Salut, Boi Ruiz, anunciant l’ajornament de la construcció del futur Hospital Regional de les Terres de l’Ebre, el candidat d’Esquerra a l’alcaldia de Tortosa i membre de l’executiva regional Josep Felip Monclús ha demanat a l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, que “defensi els interessos de la ciutat i del conjunt del territori i que actuï per aturar aquesta decisió”. Segons Monclús, la situació actual de l’Hospital Verge de la Cinta és gairebé insostenible, i “el millor exemple el tenim amb l’accés i l’aparcament de l’Hospital, així com amb alguns serveis que hauríem de poder oferir aquí mateix”. El republicà afirma que “no pot ser que una de les obres més importants i de més necessitat per la propera legislatura a les Terres de l’Ebre, com és el nou Hospital Regional, quedi ajornat, mentre la línia 9 del metro de Barcelona, amb un pressupost de 6.800 milions, continua endavant sense cap problema”. Monclús ha demanat tant a CiU com a Ferran Bel, “fermesa i lideratge per defensar els interessos de Tortosa i el conjunt del territori, i que s’anteposin als interessos del seu partit”. Esquerra proposa centrar els esforços en la redacció del projecte constructiu Josep Felip Monclús ha recordat que “el fet d’avançar o no en la construcció del nou Hospital Regional depèn de la voluntat política i per això Esquerra fem una proposta del tot assumible” . Esquerra proposa que el conseller de Salut presenti una planificació amb un calendari d’execució de les obres del nou Hospital Regional de les Terres de l’Ebre i que “durant els propers dos anys de crisi s’aprofiti per redactar el projecte constructiu del nou Hospital”, fet que té un cost menor i permet no haver d’afrontar grans inversions en construcció, “de manera que després del 2013 estigui tot preparat per començar les obres d’acord amb la disponibilitat pressupostària d’aquell moment”.

Esquerra proposa modificar la llei i el reglament d’urbanisme per adaptar els criteris d’inundabilitat a la singularitat del delta de l’Ebre

El president de la Federació de l’Ebre, Gervasi Aspa, acompanyat dels membres de la Federació, Adam Tomàs, Josep Felip Monclús i Jordi Gaseni, ha proposat en roda de premsa modificar la llei i el reglament d’urbanisme per adaptar els criteris d’inundabilitat a la singularitat dels pobles del tram baix del riu Ebre. Abans, però, Aspa s’ha felicitat perquè els nous responsables del Govern de la Generalitat “han rectificat les seves intencions pel que fa a la construcció del nou hospital regional”, després dels advertiments fets per Esquerra. Segons Aspa, “podran comptar amb la col·laboració d’Esquerra per tirar-lo endavant”, i en la mateixa línia constructiva, el president republicà ha emmarcat la seva proposta d’abordar la determinació d’inundable de molts terrenys de municipis de vora riu, que en limita la planificació urbanística. Aspa ha recordat que la Directiva 2007/60 del Parlament Europeu, referent a l’avaluació i la gestió dels riscos d’inundació, obliga els estats membres a disposar d’avaluacions preliminars del risc d’inundació abans del 22 de desembre de 2011, i que cada demarcació hidrogràfica haurà de disposar de mapes de perillositat per inundacions i mapes de risc d’inundació, tal com s’havia estat treballant amb l’ACA i DPOT per elaborar de les planificacions dels diferents espais fluvials (PEF). Però, segons Aspa, l’aplicació estricta de la Llei i el Decret d’Urbanisme actuals en matèria d’inundabilitat fa “inviable un desenvolupament raonable dels municipis del tram baix del riu Ebre, especialment del Delta, perquè tota la seva superfície es considera inundable malgrat que els riscos derivats d’aquestes inundacions són insignificants”. Per a Aspa, “la solució passa per adaptar la Llei i el reglament d’Urbanisme de manera consensuada a les singularitats del Delta”. La modificació proposada per Aspa afecta el text refós de la Llei d'Urbanisme 1/2010, de 3 d’agost, que en l’article 9 indica que “està prohibit urbanitzar i edificar en zones inundables i en altres zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i la prevenció dels riscs”, i l'article 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, anomenat «Directriu de preservació davant dels riscos d’inundacions», que desplega l’aplicació de la llei en cadascuna de les tres zones inundables en funció dels seus períodes de retorn, 10, 100 o 500 anys.