Ebre

Notícia

A la República catalana hi hem de ser totes i tots

Norma Pujol, diputada al Congrés i Miquel Aubà, senador

Acabem aquest maleït 2020 pendents de com podrem celebrar amb la família les festes de Nadal. Passada la segona onada de la Covid-19, milers de llars han patit la pèrdua d’un ésser estimat, fan mans i mànigues per tirar endavant pendents dels ERTOs o ajusten una vegada i una altra els comptes per garantir que el mes vinent podran tornar a aixecar la persiana. L’objectiu que ens hauríem de plantejar tothom avui és poder celebrar amb els nostres tots els nadals que han de venir. De la mateixa manera, qualsevol projecte col·lectiu que veritablement ho vulgui ser ha de tenir ben clar que avui, o ens en sortim tots i totes, o el país nou que volem construir serà molt més lluny.

Hi ha qui es pregunta per què Esquerra Republicana ha negociat i aprovat els Pressupostos Generals de l’Estat. I la resposta és que en aquest moment excepcional d’emergència sanitària, econòmica i social, la prioritat havia de ser l’atenció a les persones i assolir el màxim d’inversió social. Així, entre altres coses, hem aconseguit uns comptes que doblen el pressupost per a la dependència perquè els nostres avis i àvies tinguin els recursos necessaris per a una vida digna. O  bé incorporar una inversió rècord en sanitat gràcies als fons europeus. O també la recuperació de tot el deute pendent amb Catalunya  en beques per a l’estudi, garantint així que les matrícules universitàries no suposen un fre per a la igualtat d’oportunitats. A més de transferències directes per valor de més de 500 milions d’euros per donar aire a la Generalitat perquè, per exemple, hagi pogut posar 2.000 euros a disposició de cadascun dels 116.000 autònoms en una situació més precària.

La pregunta de la gent republicana hauria de ser: per què no s'haurien d’haver aprovat aquests Pressupostos? Algú es pensa que si no els haguessin votat Esquerra Republicana de Catalunya i EH Bildu l’Estat no tindria Pressupostos? Oi tant que sí:  tindria o bé els Pressupostos austericides i contra Catalunya de Rajoy i Montoro, si haguessin prosperat les esmenes a la totalitat que van presentar alguns grups, o bé; de la mà de Ciutadans, uns comptes totalment contraris a Catalunya i a les necessitats socials. Esquerra Republicana en aquesta negociació hem tret Ciudadanos de l'equació. Jugada mestra, dirien alguns. Nosaltres preferim dir-ne fer política. Ser útils, a la ciutadania i a Catalunya.

És veritat que hi manquen inversions importants i necessàries que el nostre territori fa anys necessita. Com és el cas d’algunes infraestructures o bé les actuacions per a protegir el Delta que exigirem que es facin amb els fons europeus de recuperació i resilència. Ara bé tal com estan les coses, amb moltes persones a l'atur, negocis tancats, empobriment i patiment generalitzat a Catalunya, hem prioritzat l'oportunitat d'ampliar inversions socials, per a autònoms, per a pimes, en educació, en sanitat, en beques, en dependència... en definitiva, per donar un impuls imprescindible a la cobertura social i a la reactivació econòmica.

Hem posat la força de la nostra negociació per fer possible que el nostre govern (el govern de la Generalitat, no el nostre partit) pugui gestionar els recursos necessaris i es doti de més eines per afrontar la situació d'emergència que estem vivint. La gestió directa de l'ingrés mínim vital o de les ajudes de la Unió Europea en són alguns dels exemples. També la finalització del 155 financer aplicat a la Generalitat, i la materialització d’inversions i transferències per valor de 2.339 milions d’euros, per primer cop per sobre del pes del PIB català. I com que tenim memòria, una clàusula de compliment de les inversions en infraestructures per garantir que veritablement tiren endavant.

És evident que aquests no són els nostres Pressupostos. No ens agrada la inversió dedicada a armament o a la Casa Reial. Però és que són els pressupostos de l'Estat espanyol. És per això, també, que volem construir una República Catalana independent. Amb els pressupostos veritablement justos que Catalunya vol i es mereix.

El PSOE no és un soci possible i per això no podem entendre pactes com el de la Diputació de Barcelona, perquè els nostres projectes són antagònics. Però mai renunciarem tampoc a arrencar els màxims recursos de Madrid que, no ho oblidem, són nostres. Malgrat tot, estem condemnats a entendre'ns, estem obligats a fer política, a ser útils i, tal com vam prometre, a mirar de negociar una sortida democràtica al conflicte amb l’estat espanyol. Vàrem dir en campanya que si Esquerra era forta i el PSOE era dèbil l'obligaríem a seure i negociar. Això és el que hem fet. Sabem, tal com dèiem, que el PSOE no fa, sinó que se l'obliga a fer. Per tant seguirem establint aliances republicanes a les Terres de l’Ebre i Catalunya, i a la vegada farem servir la nostra força a Madrid.

Gràcies a Esquerra Republicana, el govern del país que surti de les urnes el 14 de febrer tindrà els recursos per afrontar un 2021 que es preveu molt difícil. També trobarà un escenari polític a Madrid que, si es treballa amb convicció i sense travetes ni càlculs electoralistes, podrà continuar un diàleg polític que si finalment no dóna els fruits que anhelem, estem convençuts que durà molts i moltes a sumar-se al projecte integrador de la república catalana.

Treballant pel país i la seva gent avancem, caminant cap a la república catalana millorant el dia a dia de la ciutadania. Perquè tenim companys i companyes a la presó i a l’exili, companys i companyes represaliades, però també una mare depenent, un fill que vol estudiar i un germà que malda per tirar endavant el seu negoci. I Esquerra Republicana treballa per tots ells, ara i sempre. Sumant majories avancem cap a la República Catalana. Perquè a la República Catalana hi hem de ser totes i tots.