El Prat

Notícia

Premi Josep Gibert

Visita M. Il·ltre. Sr. Ventura i Gassol al Prat, (Jocs Florals Festa Major '34). D’esquerra a dreta: Josep Mas, Joan Lluís Pujol i Font, Josep Gibert (alcalde del Prat), el conseller Ventura i Gassol, Tomàs Pujol i Font i Moisés Hernández
Visita M. Il·ltre. Sr. Ventura i Gassol al Prat, (Jocs Florals Festa Major '34). D’esquerra a dreta: Josep Mas, Joan Lluís Pujol i Font, Josep Gibert (alcalde del Prat), el conseller Ventura i Gassol, Tomàs Pujol i Font i Moisés Hernández

PREMIATS
2006  1r- La Xarxa de Promoció del Teatre Infantil i Juvenil.
2007  2n- Agrupament Escolta Antón Vilà.
2008  3n- Fermí Marimón del cine Capri.
2009  4t- Unió Excursionista de Catalunya del Prat.
2010  5è- Esplai  Parroquial Sant Pere i Sant Pau.
2011  6è- Associació de Veïns i Comerciants del Carrr Ferran Puig.
2012  7è- Josep Monés i Suñol, home d'esquerres.
2013  8è- La Colla de Diables del Prat
2014  9è- Associació de Veïns La Granja
2015 10è- Asociación Casa de Andalucía del Prat de Llobregat
2016 11è- Centre de Promoció Social Francesc de Palau
2017 12è- Grup Teatre Kaddish



HISTÒRIA

La família d’un jove associatiu
Josep Gibert va néixer el 1894 en el si d'una família modesta i creient. Aviat aquest infant, i la seva germana Antonieta que nasqué un any després, va quedar orfe de pare (originari de Vilafranca del Penedès). Aquesta adversitat no aturaria l'esforç de la mare, Madrona Pascual Vidal ( nascuda en 1870), per oferir la millor educació possible als fills. Josep va ser escolaritzat al Prat, probablement amb el mestre Joan Cirera Pons. No s'aplicava del tot, algunes campanes les passava a la bassa del Fondo d'en Peixo.

Josep començà a treballar aviat com a paleta; un accident l'apartaria. Aprofità la llarga convalescència d'adolescent per llegir i instruir-se. Va treballar de barber, amb un cosí. Va comprar una bicicleta. Anava amb amics a Castelldefels a estudiar ocasionalment.

Aviat s'encarregaria del graner (comerç de grans) de la mare al carrer Ferran Puig. Les visites a llotges de gra li desvetllaria l'esperit comercial.

No trigaria en aparèixer l'esperit associatiu i cultural del nostre home .La Mancomunitat de Catalunya, presidida per Josep Puig i Cadafalch, va donar suport a la campanya autonomista (1918). Josep Gibert i molts altres nois de la seva generació s'acostaren a la Joventut Nacionalista del Prat que s'organitzava dins del Centre Autonomista (creat el 1919) d'idees progressistes, republicanes i nacionalista que publicava la revista "El Ressò". Gibert arribaria a ser secretari del Centre Autonomista (1921). La dictadura de Primo de Rivera acabaria amb els autonomistes(1924) i molts dels seus socis, entre ells Josep Gibert, impulsaren posteriorment la societat recreativa Rubricatus(1924-25) de la qual el nostre protagonista fou sots-president.

A principis de la dècada dels anys 20, l'alt, ben plantat i elegant Josep Gibert (tot un gentleman) va fer núpcies amb Trinitat Dalit Bartra (nascuda 1896) i fruit d'aquest matrimoni van ser Domingo (1924) , Montserrat (1928) i Joan (1931). El cap de família va dedicar-se professionalment a la feina de pagès i d'exportador de productes agrícoles, sobretot, carxofes i diferents varietats d'enciams ( llarg, francès, escaroler, holandès, etc). D'aquesta activitat comercial va conèixer i relacionar-se amb comerciants estrangers, bàsicament francesos i alemanys. L'esposa, que venia de Can Bonic, es dedicaria a les feines de la llar.

L'Alcalde d’ERC
El seu tarannà obert i dialogant li va permetre aglutinar i consensuar les diferents sensibilitats de l'esquerra en una única candidatura progressista que ell encapçalaria " Esquerra Republicana del Prat en coalició d'esquerres".

Les eleccions municipals de gener de 1934 es presentaven molt disputades perquè el resultat ajustat de les legislatives de novembre de 1933 augurava que la suma de Lliga (1.176 vots) més Radicals de Lerroux (148) superava Esquerra Republicana (1.209) més Coalició d'Esquerres (94). La nova Llei Municipal de Catalunya disposava una majoria(11 regidors) i una minoria (5 regidors) per a les poblacions entre 5 i 10.000 habitants (El Prat tenia 7.569 l'any 1933). La llista electoral tancada "ERC en coalició d'esquerres" va aplegar totes les forces d'esquerra del Prat que eren ERC ( Gibert, Vallhonrat, Burgos, Fibla, Gaya i Bruxola), Unió Socialista de Catalunya (Elizalde), Acció Catalana Republicana (Ribas), Unió de Rabassaires ( Mas i Pugés) i una fracció d'independents que representava el veterinari Jaume Xirinachs i Mora.

Els comicis del dia 14 de gener de 1934, que van transcórrer sense cap incident, van comportar el triomf d'ERC (1.297 vots) davant la Lliga Catalana (1.232). El triomf d'ERC va haver de superar una campanya d'escrits clandestins de difamació dels homes d'ERC i que incitava als electors i obrers a no votar-la. També se’n va escriure una altra en forma de poema.

El 24 de febrer, el republicà Josep Gibert va ser elegit nou alcalde del Prat de Llobregat. Cap dels regidors del nou plenari municipal s’hi va oposar. En Gibert va obtenir els 11 vots dels membres de la seva candidatura d'ERC mentre els 5 regidors de la Lliga (Rafael Ferrer, Pere Serra, Josep Codina, Esteve Forgas i Joan Mélich) votaren en blanc. El nou alcalde democràtic, Josep Gibert (ERC) va dirigir un breu parlament en el qual va agrair la confiança que li havien dipositat els regidors i va expressar " el propòsit de treballar activament, en unió de tots els companys de consistori, per a la prosperitat de la població" (1). Foren nomenades 8 comissions municipals (Hisenda, Governació, Foment, Cultura, Treball, Proveïments, Agricultura i Sanitat i assistència social) i els tinents d'alcalde (1r.Vallhonrat, 2n. Elizalde i 3r. Ribas).

Per primera vegada en la història del nostre ajuntament, d'acord la normativa vigent (Llei Municipal de Catalunya) i la proposta de l'alcalde Gibert, s'acordà obrir els tràmits per regir-se pel sistema de Comissió de Govern que la formarien l'alcalde Gibert i els regidors Vallhonrat, Burgos, Ribas i Bruxola. L'alcalde va oferir un representant a la Lliga, proposta que no van voler acceptar.

La commemoració del 14 d'abril va ressaltar per la celebració de festejos escolars, sardanes i pel lliurament que l'ajuntament, presidit per Gibert, va fer d'una senyera catalana al comandament local de la guàrdia civil, sergent Moisés Hernàndez, a fi que les 4 barres onegessin en la caserna del Prat.

Pots saber més d'en Josep Gibert llegint el Document relacionat "L'ALCALDE JOSEP GIBERT I EL SEU TEMPS" de l'historiador local Josep Camps