El Vendrell

Notícia

SOM GENT PACÍFICA I NO ENS AGRADA CRIDAR

Jaume Vallès
Jaume Vallès
Segurament als més joves de vosaltres, el títol d’aquest article no us dirà res més enllà de la pròpia afirmació. Si més no, els més “granadets” potser sí que recordareu la frase com una expressió festiva emprada en excursions, sortides de diumenge i focs de campament, que començava pronunciant-se en veu molt baixa, per anar apujant-ne el to fins esdevenir una autèntica cridòria que contrastava volgudament amb el que s’hi afirmava. D’això se’n diu ser sarcàstic i aquest darrers dies, farcits d’esdeveniments històrics tot i que innegablement caòtics i angoixants, he pogut constatar que a la gent que vivim en aquest racó de la Mediterrània, de manera conscient o com a conseqüència de la genètica incontrolable que pul·lula pel nostre interior, ens encanta ser-ho. Com explicaríem sinó el comportament de tota aquesta població que, tot i predicar a cor que vols i repetir any rere any, segle rere segle, que som gent pacífica i que l’únic que desitgem és viure en pau i tranquil·litat, a la que se’ns gira la truita, sortim massivament al carrer i ens enfrontem a qui convingui amb les mans buides i alçades, per defensar els nostres drets, cultura, institucions i el nostre tarannà pactista? Com pot ser que aquest poble treballador, festiu i tranquil que mai ha estat imperialista i que ja fa gairebé mil anys va inventar allò de les Corts Catalanes, que per molts historiadors eren el model perfecte de parlamentarisme medieval, ara estigui en boca de mig món perquè no li surt de l’engonal conformar-se amb el destí pervers que li proposen uns personatges patètics i malignes però poderosos i farcits de rancúnia, hereus d’aquells conqueridors que varen massacrar un continent sencer per poder viure sense fotre ni brot a les seves terres de secà? Com pot ser que encara continuem en peu i batallant? No seria més senzill aixecar la bandera blanca, espanyolitzar els nostres infants, dir sí senyor a aquests trinxeraires rancuniosos del Gobierno de España, dedicar-nos a cuidar la caseta i l’hortet (els que tinguin la sort de tenir-ne) i tal dia farà un any? Doncs sí, segurament a curt termini seria molt més senzill i pràctic, però la majoria de catalans som gent llegida i tothom amb dos dits de front sap que, si et deixes humiliar per una mala bèstia aquesta no en tindrà mai prou, seguirà maltractant-te fins destrossar-te, perquè la maldat i la clemència no caben al mateix cabàs. Per això aquests dies que venen, igual com fèiem de jovenets quan sortíem d’excursió, començarem en veu baixa, per anar pujant el to i acabarem cridant, tant alt com siguem capaços, que SOM GENT PACÍFICA I NO ENS AGRADA CRIDAR, però que mai combregarem amb rodes de moli. A veure si, a base de repetir-ho un cop i un altre, algú de fora se n’adona que aquí en passa una de grossa i necessitem que se’ns escolti.

Jaume Vallès i Ferré President d’Esquerra Republicana del Vendrell