Esparreguera

Notícia

El Govern Municipal, el pressupost (no) participatiu i la trampa semàntica.

Al darrer trimestre de 2017, el Govern Municipal va iniciar una campanya informativa sobre la participació ciutadana pel pressupost municipal del 2018 que van batejar com a “Pressupost Participatiu”. Però no, no es tracta de cap “pressupost  participatiu”. En realitat es tracta d’un nou parany semàntic ordit pel govern municipal per continuar fent-se propaganda -quelcom al que ja ens tenen ben acostumats i que la població esparreguerina no s’empassa.

Un pressupost participatiu és aquell que es treballa de forma oberta amb la ciutadania, on ciutadans individuals, associacions, entitats i agrupacions ciutadanes tenen poder decisori mitjançant consulta vinculant respecte al tipus de política que el poble vol que es faci amb els recursos econòmics disponibles. Es tracta que sigui la població -directament o per representació associativa- la que decideixi on vol posar l’accent de l’acció política municipal.

En canvi, el que el Govern Municipal ens presenta és una autèntica farsa. Com hem dit, una vulgar trampa semàntica. El Govern Municipal decideix que habilitarà una partida limitada de diner públic (200.000 €) que es destinarà a “inversions” (a cap altre concepte possible) i “permetrà” que siguin els ciutadans els que decideixin a quines inversions es destinen. El procediment estableix que siguin els ciutadans els que presentin propostes d’inversió -que requereixen de projecte i memòria econòmica- per un valor màxim de 40.000 € cadascun (límit que permet la contractació directa, sense concurs públic) amb un màxim de cinc projectes d’inversió.

TRADUCCIÓ: El poble NO tindrà la potestat de decidir l’acció política municipal. El poble NO podrà decidir si vol reforçar serveis socials o si vol fer política esportiva. El poble NO podrà decidir si vol fer política d’habitatge o generar polítiques d’ocupació. Amb el que ens presenta el Govern Municipal de PSC-ICV-C’s, l'únic que podrà fer el poble d’Esparreguera serà opinar sobre com ens gastem l’assignació que graciosament han determinat des del Govern, sempre i quan, repetim, es limitin als projectes d’inversió. Tot això ens fa pensar que, en realitat, el Govern només demostra que no en té ni idea de què fer amb els 200.000 € (o no s'atreveix a decidir-ho) i pretén que la gent li faci la feina gratis mentre ho ven com a "Procés Participatiu". Així salven els mobles per duplicat: el de tapar la seva incapacitat per a invertir i, a sobre, vendre-ho com a participació ciutadana. Dues estafes en una.

I és que ara mateix, en matèria d'inversió, ni en saben ni, si en sabessin, podrien fer-ne. Especialment després d’haver-se llançat en mans del Grup Municipal de C’s per salvar el mandat. Veure per creure. La suposada esquerra aliant-se amb la dreta ultraliberal i ultraespanyolista per mantenir la cadira encara que això hipotequi el futur immediat de la vila i n’impedeixi qualsevol política social. Tot i que, ben mirat, considerar d'esquerres al PSC del 155 i a ICV (a qui PP i C's aplauidien entusiastes al Parlament no fa gaires mesos) és més aviat un exercici de ciència ficció. 

En definitiva, estem davant d’una nova trampa semàntica per la qual anomenen “Pressupost Participatiu” a un simple “Concurs d’idees” que no arribarà ni a mitja dotzena de projectes d’inversió menors.

Pel que sembla, és el que pensen fer durant tot el mandat: utilitzar el llenguatge, forçant-lo, convertint-lo en allò que no és, per fer que les coses semblin el que no són, per dissimular una (in)acció de govern desastrosa. De fet, és el que venen fent des del primer dia. A continuació uns exemples.

El primer exemple de trampa semàntica el vam tenir només començar el mandat actual quan l’equip de govern va vendre l'execució dels projectes d’inversió del mandat 2011-2015 sota l’expressió “Obra de Govern”, com si es tractés d’obra pròpia quan en realitat era heretada. Caldria haver dit "Obra del Govern... anterior". Un oblit molt convenient.

No oblidem, tampoc, la cessió gratuïta d’espais públics, com el Pavelló del Castell, a una iniciativa privada amb ànim de lucre, justificada sota la qualificació de “promoció de les activitats juvenils” en clara trampa semàntica (i no només semàntica).

Però l’exemple més sagnant de les múltiples trampes semàntiques concebudes pel Govern Municipal el trobem en el trist episodi (inacabat) de la privatització encoberta de la Residència Municipal de Can Comelles (que van aprovar amb el vot de Ciudadanos) i que van batejar amb l’eufemisme “encomana de gestió” perquè no es notés que havien regalat un servei públic i perdut tota possibilitat de control sobre el mateix. Serà per això que es refereixen al seu govern com a “progressista d’esquerres” quan resulta que tant la privatització encoberta de la Residència de Can Comelles, com les ordenances o el pressupost per a 2018 els ho ha aprovat Ciudadanos. La més gran de les trampes semàntiques.