Esparreguera

Totes les opinions

Montserrat Vilardosa

El primer d'octubre i els actes d'amor

El president del meu partit, el company Oriol Junqueras, parla sempre d'amor i molts no poden evitar un mig somriure foteta, o sentir-se una mica incòmodes. Però l'Oriol, com tantes vegades, té raó. Perquè, què va ser l'1 d'octubre del 2017 sinó un immens acte d'amor? Amor al país, a la democràcia, a les llibertats col·lectives i individuals, als nostres ancians i ancianes, als nostres fills i filles, a nosaltres mateixos que ens miràvem, somrèiem i, sense mediar gaires paraules, tiràvem endavant el que fos, organitzar, vigilar, atendre, animar, abraçar.

Alfons Puche

La desnaturalització de l'11 de setembre a Esparreguera

El passat 11 de setembre de 2018 va culminar. Ho havien començat a treballar just un any abans. I tan bon punt vam veure la invitació que se'ns remetia des d'Alcaldia, vam començar a témer que, sota l'excusa de donar-li un "caire més cultural" a la commemoració, el que es pretengués fos buidar de contingut polític i reivindicatiu la Diada Nacional de Catalunya. "Enguany, tindrem la participació de diverses entitats que donaran un caire més cultural a la celebració.

Aflons Puche

Creiem però...

Creiem però..." Un “però” que no és adversatiu sinó justificatiu. La diferència entre condemnar la violència i les amenaces o justificar-les rau en com s’expressa la condemna. Una condemna ha de ser ferma, contundent, que no deixi espai al dubte. No fer-la sense embuts obre la porta a “la culpa”. És el que va passar amb determinades opinions al voltant de la condemna a “La Manada”, que introduïa el dubte (gens raonable) sobre la presumpta responsabilitat de la víctima.

Montserrat Vilardonsa

Can Roca

Per a moltes persones que ens agrada gaudir del ric patrimoni cultural i natural d'Esparreguera, la masia de Can Roca és una ferida que es fa difícil de guarir. De la trinxadissa que en féu la megalomania de l'alcalde Serra, passant per l'abandó i la manca d'interès de les alcaldies que l'han succeït, hem arribat a l'anunci a bombo i plateret del regidor Ortí que la Diputació de Barcelona diu que cal gastar gairebé 5 milions d'euros en convertir-la en un munt de coses sense gaire ni cap ni peus.

Alfons Puche

La judicatura espanyola, el mirall i el règim del 78

Existeix força consens a considerar que, de tots els estament del Estado Español, l’únic que no va passar per un procés “democratitzador” després de 1978 és la Judicatura.   Això va ser possible per l’aureola de venerabilitat que la societat espanyola sempre ha tingut respecte dels jutges, capellans i, en especial, dels militars.   Pel seu magisteri, els jutges han de (o haurien de) desenvolupar la seva tasca en un permanent exercici d’imparcialitat i d’independència estrictes.

Alfons Puche

Incompetència absoluta a la regidoria d'esports

No hi ha pitjor enemic que la incompetència. I és la incompetència disfressada amb mentides la que posa en risc de col·lapse l’esport esparreguerí. No és el primer cop que advertim d’aquest rumb cap al desastre imminent. Les conseqüències les ha patit el Tennis Esparreguera, les ha patit el futbol a Esparreguera (ja us avancem que tindrem serial amb la gespa del Camp Municipal), les pateix la gimnàstica i el Handbol.

Alfons Puche

Qüestió de model

  Vagi per davant la meva felicitació als organitzadors de la fase final del campionat  d'Espanya sub-19 de Futbol Sala; molt especialment a l’amic Ramon Marcial i a la seva insistència, en tant que membre de la FCF, per aconseguir dur aquesta final al Pavelló Municipal “El Castell” a Esparreguera, felicitació que cal estendre a la gent del CFS Esparreguera.   Dit això us faré una breu exposició:   A primera hora de diumenge em vaig acostar al Camp Municipal de Futbol d’Esparreguera on el Centre d’Esports s’enfrontava, en una matinal internacional, a un equip anglès en doble categoria infantils i cadets.

Montserrat Vilardosa

Masclisme igual a terrorisme

En els estudis de gènere, una nova disciplina nascuda rel dels estudis sobre les dones i el feminisme, cal tenir en compte la necessitat de separar l'Acadèmia i la comunicació al públic en general dels seus resultats.   Esperant que les noves generacions arribin al capdamunt de la cadena tròfica acadèmica i puguin imposar les seves maneres de fer en l'àmbit de la comunicació, avui, encara, veiem una clara dificultat en arribar a àmplies capes de població, a l'assoliment de fer comprendre el missatge, derivat d'un llenguatge excessivament especialitzat, farcit de neologismes i forçat per la necessitat de fer visible el sexisme inherent al mateix, derivat d'anys d'imposició de l'imaginari heteropatriarcal.

Alfons Puche

La nimietat dels fanalets o la poca vergonya d'alguns

Alguns pensaran, des de la bona fe, que no calia ni era necessari, això de farcir la cavalcada de reis de fanalets amb estelada incorporada. Alguns podran pensar que l’ANC ens ho hagués pogut estalviar, tot això, no per vergonyós sinó perquè esgota defensar-se de tantes mentides distribuïdes en partitures de cant coral, només amb arguments fal·laços. A mi em sembla una polèmica absurda.