Esplugues de Llobregat

Totes les notícies

Assemblea anul·lada

Assemblea ajornada

Arran de les mesures que el Govern ha anunciat avui, 17 de juliol, a causa de la Covid-19, i que restringeixen les reunions de més de 10 persones, la Secció Local es veu obligada a ajornar l'Assemblea que hi havia convocada per a avui mateix, en la qual havíem d'elegir nova Executiva. Així que la situació ho permeti i s'aixequin les restriccions actuals, tornarem a convocar l'Assemblea. Anunciarem la nova data, que serà segurament després d'agost. Mentrestant, cuideu-vos i protegiu-vos. Salut! La Comissió Organitzadora

Esplugues, ciutat antiracista a proposta de Jovent Republicà

Esplugues es declara ciutat antiracista a proposta de Jovent Republicà

El Ple municipal del 17 de juny va aprovar per unanimitat la moció per declarar ciutat antiracista Esplugues de Llobregat. Aquesta moció, presentada en nom del Jovent Republicà pel Grup Municipal Republicà (GMR) i subscrita, també, per socialistes i comuns, proposa diverses mesures per combatre les actituds racistes, tant ciutadanes com institucionals, a la nostra vila. En concret, l'Ajuntament d'Esplugues es compromet a lluitar contra el racisme i a condemnar i rebutjar qualsevol tipus d’acció d’odi, racista, xenòfoba i feixista. Així, per exemple, els grups municipals han de bandejar els discursos d'extrema dreta. L'Ajuntament es compromet a garantir la igualtat de tracte sense discriminacions de cap mena, a fer campanyes de sensibilització sobre la matèria, a denunciar qualsevol acció constitutiva de delicte d'odi i a coordinar-se amb les entitats i amb els cossos policials per combatre el racisme i estigmatització de les persones migrades. El portaveu republicà, Oriol Torras, va recordar que la moció neix de la campanya de Jovent Republicà «Països Catalans lliures de racisme», que es va fer entre l'octubre del 2019 i el març d'enguany, que és quan el GMR la va presentar —però, a causa de la pandèmia, va quedar sobre la taula fins al Ple de juny. La moció del març parlava sobretot els fluxos migratoris al Mediterrani i proposava els Països Catalans com a terra d'acollida. Denunciava que, com que els estats posen traves a la integració dels migrants, sovint és la societat civil qui ha de fer aquesta tasca d'acollida. A causa de l'assassinat racista de George Floyd, Torras va dir que «la moció ha agafat una rellevància diferent i s'ha reformulat» amb un text i acords diferents per incloure el debat que s'ha generat arran d'aquests fets. Torras va recordar que «per mantenir una societat tolerant, cal ser intolerant amb els intolerants» —segons la paradoxa de la tolerància de Karl Popper. El portaveu de Jovent Republicà, Pau Riba, va dir que la moció «va obligar a posicionar-se a cada grup municipal sobre l'antiracisme» i a fer-los entendre que «ser antiracista vol dir també ser antifeixista, perquè per combatre el racisme cal bloquejar l'extrema dreta», i va afegir que, amb el lema «Països Catalans lliures de racisme», aquesta moció s'ha presentat arreu del territori.

L'església d'Esplugues forma part del catàleg de béns culturals d'interès local

Esquerra desencalla el catàleg de patrimoni local d'Esplugues

El Ple de juny va aprovar per unanimitat la moció del Grup Municipal Republicà per resoldre la Declaració de béns culturals d’interès local de l’Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental d’Esplugues de Llobregat. El procés per aprovar-ho havia començat el 2012, però, no es van resoldre mai les al·legacions al projecte que s'havien presentat —fet que representava, a més d'inseguretat jurídica per als afectats per la declaració de béns culturals si el seu patrimoni resultava afectat, la desprotecció llampant del patrimoni espluguí. Per tot plegat, la moció d'Esquerra demana reprendre durant aquest 2020 el procés d’aprovació d'aquest catàleg de béns, donant per conclòs l’expedient del 2012 —en considerar que s’ha allargat més del que caldria—, per mitjà d'un nou procediment a partir de l’inventari elaborat per la Diputació de Barcelona. El portaveu del Grup Municipal Republicà, Oriol Torras, va recordar que aquest tema ja s'arrossega de fa dos mandats, des que en Jordi Figueras era el portaveu republicà, i «que començaria a haver-hi pressa per acabar la feina i que Esplugues pugui gaudir d'un catàleg de béns culturals d'interès local com té qualsevol altra ciutat». Torras va agrair al Grup Socialista «l'esforç i predisposició a l'acord», però va advertir —atesos els precedents en aquesta matèria— que ERC estarem «amatents que es compleixi l'acord». Podeu veure la intervenció sencera del nostre regidor i el debat sobre la moció a partir del minut 1.39.42 del Ple.  

El portaveu republicà, Oriol Torras, signant el Pla de reconstrucció d'Esplugues

Signem el Pla de reconstrucció d'Esplugues

Dimarts passat, 16 de juny, el Grup Municipal Republicà d'Esplugues va signar —amb la resta de grups municipals i amb els agents socials de la ciutat— el Pla de reconstrucció econòmic i social per la Covid-19 d'Esplugues. Aquest pacte incorpora algunes de les 41 propostes que va presentar el nostre grup municipal. Ahir, el nostre portaveu, Oriol Torras, va signar el Pla de reconstrucció d'Esplugues de Llobregat, amb la resta de grups municipals i els agents socials. Cal unir forces per superar aquesta crisi. pic.twitter.com/fykCfy6LHt — Esquerra Esplugues (@ERC_Esplugues) June 17, 2020 El Pla de reconstrucció esmerça 1 milió d'euros per crear un fons de contingència per rescatar les famílies, les persones autònomes, el comerç i les empreses locals més afectades per l’emergència sanitària del Covid-19 i, alhora, afavorir la reactivació l’economia del municipi tan aviat com sigui possible. A més a més, crea una oficina d'informació i atenció per a temes relacionats amb la Covid-19 i fixa un seguit de línies d'actuació en matèria social, econòmica, d'habitatge i de salut i protecció. Podeu llegir-ne més al web de l'Ajuntament. Tot i que el Pla es va signar públicament a la Baronda, es va aprovar en el Ple del 20 de maig. El portaveu republicà, Oriol Torras, va celebrar el pacte, fruit del consens entre els diferents grups polítics i els agents socials —malgrat l'absència de la Unió de Botiguers d'Esplugues—, que inclour nombroses actuacions concretes amb partides econòmiques associades. Torras va remarcar que aquest Pla s'haurà d'anar modificant segons l'evolució de l'emergència social i sanitària —i, per tant, caldrà continuar dialogant per trobar el consens entre tots els agents—, i va lamentar que no s'hi incloguessin propostes en matèria de cultura.  

Esperança Martí i Panyella el 1961

Posem cara a Esperança Martí, la primera regidora d'Esplugues

Esperança Martí i Panyella és la primera dona a la història que va ocupar el càrrec de regidora a l'Ajuntament d'Esplugues, l'any 1936, però fins avui no en teníem cap imatge. La Fundació Josep Irla ha aconseguit trobar aquesta fotografia en la fitxa d'entrada d'Esperança Martí al Brasil l'any 1961 —25 anys després d'haver estat regidora a Esplugues, per tant. Esperança Martí (Sant Joan Despí, 1884 – Rio de Janeiro, 1972) va ser militant d'Ateneu Català Republicà Federal —entitat adherida a ERC—, llista amb què es va presentar a les eleccions municipals d'Esplugues de 1934. Tot i que les municipals les guanyà el Casal Català de Centre per 9 vots —adscrit a la Lliga Catalana, amb Rossend Montaner com a cap de llista, que va ser elegit alcalde—, dos anys més tard els regidors del CCC van plegar després de la victòria del Front Popular. Rafael Sebastià Irla (ACRF-ERC),aleshores, va ser elegit alcalde, i Esperança Martí, regidora, esdevenint així la primera dona a ocupar aquest càrrec en la història d'Esplugues. Vuit mesos més tard, amb l'esclat de la Guerra Civil, es va reorganitzar el plenari i va abandonar el càrrec. Esperança Martí era casada amb l'espluguí Baldiri Roldan i Galtés, amb qui va tenir una filla, Àngela, el 1910. El 1952 el seu gendre se'n va anar a treballar al Brasil; finalment, el 1961, Esperança Martí, ja vídua, també se n'hi va anar. L'any 2008 es va batejar amb el seu nom el carrer creat de nou entre els carrers Manuel de Falla i Tomás Bretón. Podeu llegir-ne la biografia i la notícia senceres al web de l'enciclopèdia memoriaesquerra.cat de la Fundació Josep Irla.

ERC Esplugues al costat dels treballadors de la Nissan

Els quatre regidors del Grup Municipal Republicà, juntament amb un nodrit grup de militants del partit, van assistir el passat dimarts a la tarda a la protesta que el comitè d'empresa havia convocat a Esplugues. La manifestació, que va començar a les 5 de la tarda davant del concessionari Renault de l'Avinguda dels Països Catalans, va reunir moltíssimes persones que van voler solidaritzar-se amb la causa i en contra del tancament de les factories que l'empresa té a Catalunya.  La mulitud, que es va aplegar davant del concessionari, va enganxar cartells reivindicatius a la façana de l'edifici i va llançar-hi ous. Seguidament va tallar l'avinguda i es va dirigir cap a la B-23 amb la intenció de tallar el trànsit. I ho va aconseguir. Un cop fet això, un grup ja més petit de manifestans es van traslladar a l'avinguda Laureà Miró i també va tallar el trànsit de vehicles i de tramvia.  Des d'Esquerra Republicana considerem la mesura del tancament del tot inapropiada i desproporcionada. Davant de qualsevol eventualitat crítica és obligació i forma part de la responsabilitat de la Direcció empresarial tenir també cura dels treballadors i les treballadores que formen part del projecte i han fet créixer la companyia. En aquest cas, doncs, aquest tancament afectarà a més de 3.000 treballadors de forma directa i 20.000 de forma indirecta. En aquest cas, és obvi que l’aposta estratègica del conglomerat empresarial Nissan-Renault-Mitsubishi ha primat el repartiment de dividends i la rendibilitat per sobre de qualsevol afectació envers la seva plantilla. Exigim una rectificació a la Direcció de Nissan, que replantegi la posició i donem suport actiu a totes les treballadores i treballadors que perdran els seus llocs de treball si es manté la decisió. També animem a la ciutadania a donar suport actiu a les mobilitzacions en defensa dels llocs de treball i a ajudar fent aportacions a la Caixa de Resistència ES21 0049 1944 2623 1003 0440. Continuem on sempre hem estat, al costat dels treballadors i les treballadores i persistirem, des la mobilització i aportant solucions.

L’Ajuntament admet que la decisió dels casals d’estiu va ser política i no tècnica

Una moció presentada pel Grup Municipal Republicà fa caure les caretes al govern municipal d’Esplugues, el qual acaba admetent el que abans negava Al mateix Ple del mes de maig en el qual es va aprovar solemnament i unànime el pla de recuperació social i econòmica per a Esplugues, va tenir una segona part que va passar més desaparcebuda als mitjans de comunicació municipals. El Grup Municipal Republicà hi presentava una moció amb motiu del conflicte obert entre les entitats del lleure d’Esplugues i el govern de la ciutat a causa del canvi de model de gestió dels casals d’estiu. La moció, que era un compromís dels republicans amb les entitats del lleure d'Esplugues i que es presentava després d’haver parlat amb experts juristes, va ser tombada amb els vots del PSC i C’s. Partia del plantejament que calia desmentir la versió dels fets de l’Ajuntament segons la qual la raó per què hi ha hagut un canvi de model en la gestíó dels casals d’estiu ha estat estrictament jurídicotècnica. Al contrari, el Grup Republicà hi defensava que prèviament a les raons jurídiques i tècniques, hi ha una decisió política que ho desencadena tot i que no és altra que la consideració arbitrària que els casals d’estiu son un servei municipal. I, a jutjar pels poscicionaments de tots els grups polítics, la tesi republicana va quedar demostrada. Segons el portaveu dels republicans espluguins, Oriol Torras, el fet de considerar-ho un servei públic “té unes conseqüències jurídiques que fan que el canvi de model que s’ha proposat sembli aparentment necessari, però el servei de casals d’estiu podria no ser considerat un servei municipal, ja que en cap llei diu que sigui de prestació obligatòria”. Així, Torras afirmava que “en el moment que desapareix la decisió política, cau també la raó tècnica”. Torras, a més, aportava exemples d’ajuntaments veïns amb Esplugues en els quals els casals no tenen aquesta consideració.  Eduard Sanz (PSC): “Aquesta posició no respon només a un model polític i ideològic per part nostra.

41 propostes d'ERC per a Esplugues

Els republicans estenen la mà al govern municipal amb un document de 41 propostes econòmiques i socials per a la reconstrucció d'Esplugues La creació d'una xarxa de voluntariat en atenció a la gent gran, l'estudi per la implementació d'una renda bàsica municipal complementària, la flexibilització dels horaris comercials, una línia de suport a comerços i entitats, o replantejar la Festa Major de Sant Mateu, són algunes de les propostes que Esquerra Republicana ha presentat aquesta setmana a l'Ajuntament d'Esplugues. Es tracta d'una bateria de 41 propostes econòmiques i socials que els republicans fan a l'Ajuntament amb l'objectiu de contribuir amb idees concretes al pla de reconstrucció per fer front a l'emergència sanitària que el consistori espluguí està acabant de definir aquests primers dies de maig.  No és una llista exhaustiva de propostes de màxims, sinó que és el resultat de l'anàlisi d'un document previ, l'esborrany del pla de reconstrucció que l'Ajuntament d'Esplugues ha estat elaborant entre finals d'abril i principis de maig. El Grup Municipal Republicà l'ha analitzat, n'ha valorat les mancances i les millores que s'hi podien fer i el resultat d'aquesta feina són aquestes 41 propostes, que pretenen complementar i millorar el pla municipal. És un document consultable públicament, doncs, que els republicans posen a dispoció del govern municipal amb l'esperit de col·laboració i lleialtat a la ciutadania d'Esplugues.  Les propostes dels republicans estan dividides per línies polítiques, seguint la nomenclatura del document municipal. Així, diferencia entre línies d'actuació en matèria social, en matèria de salut, en matèria de treballadors municipals i contractes de béns i serveis, en matèria econòmica i, finalment, fa aportacions en una línia nova d'actuació, que el document municipal no preveu, en matèria cultural.  40+1 El document inclou també la proposta que ja es va anunciar el passat 9 de maig i que pretén convertir l'Ajuntament d'Esplugues en una operadora energètica.

ERC proposa convertir l’Ajuntament d’Esplugues en operadora energètica

Esquerra Republicana fa una proposta de sobirania energètica pensant en la reconstrucció econòmica del municipi per la crisi de la Covid-19, però sobretot amb la vista posada en el mitjà i el llarg termini El Grup Municipal Republicà del consistori espluguí ha proposat al govern municipal (amb majoria absoluta del PSC) convertir l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat en una operadora energètica. La proposta, que s’ha fet en el marc dels treballs previs a l’aprovació del pla de reconstrucció econòmica, pretén en última instància propiciar la sobirania energètica del municipi; però es tracta d’una proposta que ja des del primer moment pot representar un estalvi important per a l’administració i també per a les famílies, els autònoms i les PIMES d’Esplugues. Dues fases La proposta d’Esquerra Republicana està prevista en dues fases. En un primer moment, es proposa que l’Ajuntament es constitueixi en comercialitzadora de gas i electricitat. Es tracta d’una operació que ja s’ha experimentat amb èxit en d’altres municipis del país i que permet, des del primer moment, aplicar una tarifació social als clients dels principals subministraments energètics.   De fet, un dels grans costos fixos de la ciutadania és el de l'energia. Amb la creació d’una operadora pública municipal inicialment ja es poden fer les funcions d'una comercialitzadora, i es pot comprar l’energia al mercat majorista, amb el corresponent estalvi que això suposa. A la vegada, aquesta energia la pot distribuir entre els veïns i veïnes d'Esplugues, i a la xarxa de comerços i petites i mitjanes empreses de la ciutat. Com que l’objectiu d’aquesta operadora no és el lucre, no només pot comercialitzar l’energia a un preu inferior al de les grans empreses del mercat, sinó que a més pot fixar tarifes socials de forma directa i immediata. A part, aquesta operadora seria també una eina òptima per assessorar i establir un marc legal per a l'autosubministrament d'energia sostenible entre els veïns i veïnes d’Esplugues.