Esplugues de Llobregat

Totes les notícies

Comunicat d'ERC arran de les declaracions de l'alcaldessa d'Esplugues en què utilitza la pandèmia amb fins electorals

El 24 d’octubre ens vam assabentar per Twitter que l’alcaldessa Pilar Díaz havia enviat una carta a la Consellera de Salut en la qual li demanava accions d’urgència per frenar el preocupant increment de contagis que hi ha a Esplugues aquests dies. Díaz exigia la millora en la detecció i el rastreig dels casos positius i cribratges massius a la població. Des d’ERC Esplugues, tot i que vam sentir malestar per no saber res d’aquesta iniciativa municipal, vam entendre que es tractava d’una comunicació que entrava dins la normalitat que hi ha d’haver entre una alcaldia i una conselleria, en el marc de la cordialitat institucional. La sorpresa ha estat que avui, tres dies després, i també a través de Twitter, veiem un vídeo de la nostra alcaldessa en el qual explica que el departament s’ha negat a fer aquests cribratges massius i qualifica aquesta resposta com a inacceptable. Des del nostre grup municipal, hem demanat una còpia d’aquesta resposta i se’ns ha dit que no existia cap resposta escrita.  És per tot això que, des d’ERC Esplugues, acusem públicament l’alcaldessa Pilar Díaz d’estar utilitzant la pandèmia per a fins electorals. Ens sembla evident que és un vídeo populista i que la carta del dia 24 va ser escrita per provocar una situació d’aparent enfrontament entre administracions, quan en realitat hi està havent plena col·laboració institucional. És una estratègia comunicativa clàssica en períodes electorals, però creiem que utilitzar-la en una situació tan greu com l’actual és una imprudència. Pilar Díaz vol fer de piròmana i de bombera alhora. Però a nosaltres no ens sembla que aquesta sigui la millor manera de servir als interessos de la ciutadania.  És evident que la nostra alcaldessa no té ni la formació, ni la qualificació ni la informació necessàries que té el Departament de Salut per saber quan és necessari un cribratge massiu i quan no. Els experts expliquen que els cribratges massius són útils quan la incidència és baixa: es detecten els positius i s'aïllen amb els contactes propers.

Esquerra i Jovent Republicà a l'ofrena a Companys

Esplugues homenatja Companys 80 anys després del seu afusellament

Aquest 15 d'octubre a les vuit del vespre Esplugues va retre l'homenatge institucional al president Lluís Companys, assassinat fa 80 anys pel règim franquista al castell de Montjuïc després d'un judici sense cap mena de garantia. L'acte —que es va fer al parc de l'Onze de Setembre, al petit monument en honor de Companys, i va aplegar una cinquantena de persones— va consistir en la lectura d'un poema, la interpretació d'El cant dels ocells i les ofrenes florals, tant la institucional del Consistori com la de diversos partits i entitats, entre les quals la del Grup Municipal Republicà - ERC i el Jovent Republicà. L'homenatge institucional al president de la Generalitat Lluís Companys l'organitza cada any l'Ajuntament d'Esplugues després que Esquerra vam presentar una moció el 2016 per «ratificar» una moció anterior del 2003, també presentada per Esquerra, que declarava oficialment el 15 d'octubre «dia d'homenatge a Lluís Companys i Jover, president de la Generalitat de Catalunya», i que instava el Consistori espluguí a «impulsar, promocionar i organitzar els actes d'homenatge» a Lluís Companys «que es considerin més adients» i a organitzar activament aquest acte institucional. La raó és que el 2016 feia temps que l'Ajuntament havia deixat d'organitzar l'acte i la intenció era que s'hi tornés a implicar.  

Esplugues protesta contra la inhabilitació de Torra

El portaveu dels republicans, Oriol Torras, intervé en l'acte de protesta convocat a Esplugues després de la inhabilitació del president de la Generalitat Prop de 300 espluguins i espluguines es van concentrar a la plaça de Santa Magdalena d'Esplugues ahir dilluns 28 de setembre per mostrar el rebuig per la confirmació de la sentència que inhabilitava durant un any i mig el president Joaquim Torra, i amb la qual Catalunya passa a no tenir president. El tribunal, que encapçalava Andrés Martínez Arrieta i que ha pres la decisió per unanimitat, només ha trigat deu dies a dictar sentència; a més, també li manté la multa de 30.000 euros. La convocatòria de protesta, que estava signada conjuntament per l'ANC d'Esplugues, Òmnium, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i la CUP, estava prevista per les 7 del vespre i es feia simultàniament davant de tots els ajuntaments de Catalunya.  La notícia que el Tribunal Suprem espanyol havia decidit, per unanimitat, inhabilitar el president de la Generalitat havia arribat al migdia i des del primer moment es van anar succeint les mostres de rebuig des de molts sectors, tant des de dins de la societat catalana, com de l'exterior. La notícia, a més, va saltar de seguida a la premsa internacional i va omplir les pàgines dels principals diaris de tot el món. A Esplugues, la convocatòria va ser de les més participades que es recorden els últims temps i es va desenvolupar en la més estricta normalitat, sense cap incident i amb respecte per les normes de seguretat derivades de la pandèmia de la Covid-19, malgrat la multitud que s'hi va aplegar.  Van prendre-hi la paraula representants de quatre de les entitats convocants. Per part d'Esquerra Republicana, l'encarregat de parlar va ser el portaveu municipal, Oriol Torras, que va fer un breu discurs en el qual va mostrar la solidaritat dels republicans espluguins amb el president de la Generalitat i va animar tothom a mantenir la força i els ànims per als dies que vindran.

Desnonament a Can Clota, Esplugues de Llobregat. // Pau Riba i Queijas

Un centenar d'espluguins donen suport a 7 famílies en un desnonament a Can Clota

Aquest dijous, 24 de setembre, a les 10 del matí, un centenar d'espluguins, convocats per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), ha intentat aturar el desnonament de 7 famílies amb 11 infants —un dels quals, de tan sols 6 mesos— d'un edifici okupat situat al carrer Lleialtat del barri de Can Clota. Tot i el suport popular, els Mossos han aconseguit fer fora les famílies cap a les 11 del matí. Com a mostra de suport, la PAH ha convocat una concentració cap a les 12 del migdia davant l'Ajuntament d'Esplugues per reclamar el dret d'un habitatge digne i la fi de l'especulació i la repressió policial. Els Mossos desnonen 7 famílies amb 11 nens El desnonament de les famílies estava previst per a les 10 h, però força estona abans ja hi havia una setantena de veïns fent costat a les famílies, convocats per la PAH d'Esplugues. Els Serveis Socials d'Esplugues han trigat molt a aparèixer, i no ha estat fins passats quarts d'11 h que Eduard Sanz i Sara Forgas, primer i segona tinents d'alcalde, hi han comparegut. En la mediació, els Mossos d'Esquadra no han admès la PAH com a interlocutors, tot i que la llei els empara, i només han deixat passar l'advocada de les famílies, que ha afirmat que, tot i que estaven avisats de feia dos mesos que els podien fer fora, els ho van notificar dilluns i que, per tant, les famílies no havien tingut temps de trobar un altre lloc on viure. Així, malgrat la situació de desemparament i el suport de la ciutadania que s'hi concentrava, els Mossos han desallotjat les famílies cap a les 11 del matí, les quals amuntegaven les pertinences al carrer, sense cap lloc on anar. En tot cas, gràcies a la pressió popular i de la PAH, els Serveis Socials de l'Ajuntament s'han avingut a ampliar de 2 a 7 els dies que garantiran un habitatge provisional per a les mares i la canalla. D'aquí a una setmana, però, hauran de buscar-se la vida. És aleshores que la PAH ha convocat la concentració de protesta a la plaça de l'Ajuntament, ja cap a migdia, que s'hi ha estat aproximadament una hora reclamant el dret a l'habitatge digne i cridant consignes contra l'especulació i la repressió policial.

Toni Haro és el nou president de la Secció Local d'ERC d'Esplugues. // Pau Riba

Antoni Haro, elegit nou president d’ERC a Esplugues

La secció local d'Esquerra Republicana d'Esplugues de Llobregat va elegir per unanimitat Antoni Haro com a nou president en una assemblea celebrada el passat divendres 4 de setembre. Antoni Haro, que agafa el relleu de Joan Vàzquez, serà a partir d'ara qui estarà al capdavant dels republicans espluguins. En una Assemblea marcada per l'emergència sanitària —ha estat ajornada des del març, moment en què el president sortint va deixar el càrrec per motius personals— que es va celebrar seguint totes les mesures de seguretat —d'higiene, distància i capacitat de la sala—, la secció local d'Esplugues va aprovar la candidatura següent: —Presidència: Antoni Haro —Secretaria d’organització: Ester Martínez —Secretaria de Finances: Joan Carles Sillero —Secretaria d’Imatge i Comunicació: Roger Martínez —Secretaria de la Dona: Isabel Almató —Secretaria de Política Municipal: Marta Alarcón —Secretaria de Transició Ecològica: Isabel Almató —Secretaria de Nova Ciutadania: Roger Martínez —Portaveu del Grup Municipal: Oriol Torras —Portaveu Jovent: Pau Riba —Vocalia Comunicació: Ernest Briz Antoni Haro, en la presentació de la candidatura, va destacar que es presenta il·lusionat a la presidència amb la intenció de continuar amb la dinàmica que té la Secció Local, que va qualificar de «molt positiva, amb molta compenetració, ganes i eficiència, tal com avalen els resultats electorals», els millors d'Esquerra a Esplugues des de la recuperació de la democràcia. Haro es va mostrar «molt feliç d'haver estat elegit» i va assegurar que intentarà «no decebre» i que hi posarà «totes les ganes i el temps» que podrà. Antoni Haro (Sant Just Desvern, 1961) és tècnic de farmàcia a Esplugues i té una llarga trajectòria sindical i al capdavant del moviment associatiu de la vila, especialment en les entitats de cultura popular, i és militant d'Esquerra des de fa més de 20 anys.

Assemblea anul·lada

Assemblea ajornada

Arran de les mesures que el Govern ha anunciat avui, 17 de juliol, a causa de la Covid-19, i que restringeixen les reunions de més de 10 persones, la Secció Local es veu obligada a ajornar l'Assemblea que hi havia convocada per a avui mateix, en la qual havíem d'elegir nova Executiva. Així que la situació ho permeti i s'aixequin les restriccions actuals, tornarem a convocar l'Assemblea. Anunciarem la nova data, que serà segurament després d'agost. Mentrestant, cuideu-vos i protegiu-vos. Salut! La Comissió Organitzadora

Esplugues, ciutat antiracista a proposta de Jovent Republicà

Esplugues es declara ciutat antiracista a proposta de Jovent Republicà

El Ple municipal del 17 de juny va aprovar per unanimitat la moció per declarar ciutat antiracista Esplugues de Llobregat. Aquesta moció, presentada en nom del Jovent Republicà pel Grup Municipal Republicà (GMR) i subscrita, també, per socialistes i comuns, proposa diverses mesures per combatre les actituds racistes, tant ciutadanes com institucionals, a la nostra vila. En concret, l'Ajuntament d'Esplugues es compromet a lluitar contra el racisme i a condemnar i rebutjar qualsevol tipus d’acció d’odi, racista, xenòfoba i feixista. Així, per exemple, els grups municipals han de bandejar els discursos d'extrema dreta. L'Ajuntament es compromet a garantir la igualtat de tracte sense discriminacions de cap mena, a fer campanyes de sensibilització sobre la matèria, a denunciar qualsevol acció constitutiva de delicte d'odi i a coordinar-se amb les entitats i amb els cossos policials per combatre el racisme i estigmatització de les persones migrades. El portaveu republicà, Oriol Torras, va recordar que la moció neix de la campanya de Jovent Republicà «Països Catalans lliures de racisme», que es va fer entre l'octubre del 2019 i el març d'enguany, que és quan el GMR la va presentar —però, a causa de la pandèmia, va quedar sobre la taula fins al Ple de juny. La moció del març parlava sobretot els fluxos migratoris al Mediterrani i proposava els Països Catalans com a terra d'acollida. Denunciava que, com que els estats posen traves a la integració dels migrants, sovint és la societat civil qui ha de fer aquesta tasca d'acollida. A causa de l'assassinat racista de George Floyd, Torras va dir que «la moció ha agafat una rellevància diferent i s'ha reformulat» amb un text i acords diferents per incloure el debat que s'ha generat arran d'aquests fets. Torras va recordar que «per mantenir una societat tolerant, cal ser intolerant amb els intolerants» —segons la paradoxa de la tolerància de Karl Popper. El portaveu de Jovent Republicà, Pau Riba, va dir que la moció «va obligar a posicionar-se a cada grup municipal sobre l'antiracisme» i a fer-los entendre que «ser antiracista vol dir també ser antifeixista, perquè per combatre el racisme cal bloquejar l'extrema dreta», i va afegir que, amb el lema «Països Catalans lliures de racisme», aquesta moció s'ha presentat arreu del territori.

L'església d'Esplugues forma part del catàleg de béns culturals d'interès local

Esquerra desencalla el catàleg de patrimoni local d'Esplugues

El Ple de juny va aprovar per unanimitat la moció del Grup Municipal Republicà per resoldre la Declaració de béns culturals d’interès local de l’Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental d’Esplugues de Llobregat. El procés per aprovar-ho havia començat el 2012, però, no es van resoldre mai les al·legacions al projecte que s'havien presentat —fet que representava, a més d'inseguretat jurídica per als afectats per la declaració de béns culturals si el seu patrimoni resultava afectat, la desprotecció llampant del patrimoni espluguí. Per tot plegat, la moció d'Esquerra demana reprendre durant aquest 2020 el procés d’aprovació d'aquest catàleg de béns, donant per conclòs l’expedient del 2012 —en considerar que s’ha allargat més del que caldria—, per mitjà d'un nou procediment a partir de l’inventari elaborat per la Diputació de Barcelona. El portaveu del Grup Municipal Republicà, Oriol Torras, va recordar que aquest tema ja s'arrossega de fa dos mandats, des que en Jordi Figueras era el portaveu republicà, i «que començaria a haver-hi pressa per acabar la feina i que Esplugues pugui gaudir d'un catàleg de béns culturals d'interès local com té qualsevol altra ciutat». Torras va agrair al Grup Socialista «l'esforç i predisposició a l'acord», però va advertir —atesos els precedents en aquesta matèria— que ERC estarem «amatents que es compleixi l'acord». Podeu veure la intervenció sencera del nostre regidor i el debat sobre la moció a partir del minut 1.39.42 del Ple.  

El portaveu republicà, Oriol Torras, signant el Pla de reconstrucció d'Esplugues

Signem el Pla de reconstrucció d'Esplugues

Dimarts passat, 16 de juny, el Grup Municipal Republicà d'Esplugues va signar —amb la resta de grups municipals i amb els agents socials de la ciutat— el Pla de reconstrucció econòmic i social per la Covid-19 d'Esplugues. Aquest pacte incorpora algunes de les 41 propostes que va presentar el nostre grup municipal. Ahir, el nostre portaveu, Oriol Torras, va signar el Pla de reconstrucció d'Esplugues de Llobregat, amb la resta de grups municipals i els agents socials. Cal unir forces per superar aquesta crisi. pic.twitter.com/fykCfy6LHt — Esquerra Esplugues (@ERC_Esplugues) June 17, 2020 El Pla de reconstrucció esmerça 1 milió d'euros per crear un fons de contingència per rescatar les famílies, les persones autònomes, el comerç i les empreses locals més afectades per l’emergència sanitària del Covid-19 i, alhora, afavorir la reactivació l’economia del municipi tan aviat com sigui possible. A més a més, crea una oficina d'informació i atenció per a temes relacionats amb la Covid-19 i fixa un seguit de línies d'actuació en matèria social, econòmica, d'habitatge i de salut i protecció. Podeu llegir-ne més al web de l'Ajuntament. Tot i que el Pla es va signar públicament a la Baronda, es va aprovar en el Ple del 20 de maig. El portaveu republicà, Oriol Torras, va celebrar el pacte, fruit del consens entre els diferents grups polítics i els agents socials —malgrat l'absència de la Unió de Botiguers d'Esplugues—, que inclour nombroses actuacions concretes amb partides econòmiques associades. Torras va remarcar que aquest Pla s'haurà d'anar modificant segons l'evolució de l'emergència social i sanitària —i, per tant, caldrà continuar dialogant per trobar el consens entre tots els agents—, i va lamentar que no s'hi incloguessin propostes en matèria de cultura.