Esplugues de Llobregat

Totes les notícies

Adri, et tenim a casa!

2000 persones a Esplugues per rebre l'Adri, que ja és a casa!

Unes dues mil persones s'han concentrat a a la plaça de l'Ajuntament d'Esplugues per celebrar la tornada de l'Adrià Carrasco de l'exili a Bèlgica de gairebé tres anys, aquest dilluns 11 de gener a les 19.30 h. L'Adri havia estat exiliat gairebé tres anys després que l'Audiència Nacional el va acusar de terrorisme, rebel·lió i sedició pel tall d'autopistes dels CDRs de fa tres anys. La rebuda l'ha organitzat el grup de suport Adri, et Volem a Casa, i hi han parlat diversos integrants d'aquest grup de suport i la mare de l'Adri, Núria Tarrés. Tots han coincidit a denunciar la campanya de criminalització contra l'activisme polític i l'independentisme.  L'Adri, que no hi ha assistit, ha estat present a l'acte amb un missatge gravat. L'Adri ha agraït el «suport incondicional d'Esplugues al llarg d'aquests gairebé tres anys d'exili», tot i que la repressió continua activa, i que aquesta celebració ha de servir «per agafar forces, continuar lluitant i plantant cara». A més, ha retret al govern Díaz que no els hagin donat mai suport. Podeu veure el vídeo sencer de Vilaweb en aquest enllaç. La plataforma de suport ha denunciat l'estratègia repressora de l'Estat per desactivar l'organització de la classe obrera, i s'han congratulat que l'Adri hagi pogut tornar després que el jutjat de qui depenia el cas ha arxivat el cas —actualment, per desordres públics, després que havien caigut les imputacions per terrorisme, rebel·lió i sedició. A la concentració d'Esplugues hi ha hagut diversos mitjans de comunicació i representants de la societat civil catalana, com ara el sotspresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri. En la conferència de premsa del matí davant del TSJC, l'Adri ha dit que els poders de l'Estat «sabien des del principi que no hi havia cap element jurídic per acusar-nos de terrorisme, i el seu únic objectiu era desmobilitzar la classe treballadora». La plataforma rebutja que s'hagi fet justícia, perquè de bon començament tot el procés ha estat un procés criminalitzador.

El #governDíaz, a favor dels toros i contra el català

El PSC d'Esplugues vota contra la unitat de la llengua i a favor de la tauromàquia

El govern de Pilar Díaz, en el Ple ordinari d'Esplugues de novembre del 2020, va alinear-se amb PP i Ciutadans per rebutjar una moció impulsada per la Plataforma per la Llengua a favor de la unitat de la llengua catalana. També va coincidir amb la dreta espanyolista per votar contra la moció per declarar Esplugues ciutat antitaurina, malgrat que en el Ple anterior el govern socialista va estar d'acord a adherir-se al Pacte de Teguise contra el maltractament animal. La Plataforma per la Llengua demana explicacions al #governDíaz: “El PSC d’Esplugues defensa el secessionisme lingüístic” PSC, Ciutadans i PP voten contra una moció per la unitat de la llengua presentada per Esquerra i abonen, per tant, les tesis que diuen que català i valencià no són la mateixa llengua. En el Ple de novembre de l’Ajuntament d’Esplugues, el PSC va votar amb Ciutadans i PP contra una moció promoguda per la Plataforma per la Llengua que defensa la unitat de la llengua catalana, denominada valencià al País Valencià. La moció, presentada per Esquerra a proposta de Jovent Republicà d’Esplugues, demanava rebutjar els impediments de tota mena per poder viure en català i instar el govern espanyol a reconèixer la unitat de la llengua. La moció s’emmarca dins de la campanya de Jovent Republicà d’Esplugues “Construïm futur, fem-ho en català”. La moció només va rebre els suports dels republicans i dels comuns i va ser rebutjada gràcies a la posició dels socialistes, que és el primer cop que a l’Ajuntament d’Esplugues s’alineen amb les tesis del secessionisme lingüístic. Segons el Grup Municipal Republicà, això representa “traspassar una línia vermella mai vista al PSC”, mentre que la Plataforma per la Llengua va demanar a Twitter “explicacions als partits” que hi van votar en contra i, en especial “va lamentar la postura de bloqueig a la moció del PSC d’Esplugues, ja que en altres municipis com Sabadell, Mataró o Sant Cugat” no hi han votat en contra.

Esquerra vota 'no' als pressupostos d'Esplugues

Esquerra d'Esplugues vota 'no' als pressupostos del govern Díaz

El Grup Municipal Republicà d'Esplugues de Llobregat ha votat no als pressupostos municipals, presentats per l'alcaldessa, Pilar Díaz, en el Ple del 18 de novembre. Hi ha votat en contra per tres raons, principalment: el govern socialista no acostuma a complir els acords a què arriba amb l'oposició, perquè el govern Díaz no s'estima el patrimoni d'Esplugues i pel tarannà autoritari amb la ciutadania. Així, els pressupostos municipals s'han aprovat amb els vots a favor de PSC, Cs, CeC i PP, i amb els 4 vots republicans en contra. El Grup Municipal Republicà hi ha votat en contra no perquè no siguin uns bons pressupostos —de fet, Esquerra ha donat suport a totes les partides que tenen a veure amb la crisi actual i amb la pandèmia a través del Pla de reconstrucció, que també porta la firma dels republicans. Esquerra no pot donar suport explícit al govern de Pilar Díaz, un govern autoritari que no compleix els acords Segons Esquerra, votar sí al pressupost "hauria estat donar un suport explícit al govern de Pilar Díaz, un vot que seria entès com un semàfor verd al govern Díaz, però una cosa és posar-se d’acord per un pla de reconstrucció i una altra aprovar la gestió sencera. La manca de lleialtat institucional arran de les darreres declaracions de l'alcaldessa aprofitant la pandèmia per fer electoralisme ha acabat d'ensorrar una confiança ja molt malmesa". El govern Díaz no compleix els acords als quals arriba amb nosaltres El 2016, Esquerra Republicana va negociar els pressupostos de 2017 amb el govern municipal, que va adoptar un seguit de compromisos que no ha complert: la reforma de la plaça de l'Ajuntament, la promoció econòmica de la ciutat,  la construcció d’un casal d’entitats, l'elaboració d'un Pla estratègic de comerç local, un projecte per a les Caves Magueritte que hi ha sota el Casal de Cultura Robert Brillas i una comissió per a la introducció de clàusules socials en la contractació pública. Aquest 2020 mateix, el Grup Municipal Republicà ha arribat també a dos acords amb el govern: convertir l’Ajuntament d’Esplugues en una operadora energètica i desencallar el catalèg de patromini local abans d'acabar l'any El govern del PSC no ha acomplert cap d'aquests compromisos, i en línies generals, només aprofita els acords amb els altres grups en benefici propi.

La Jaifa ha hagut de tancar a causa de la pandèmia. // Google Maps

El Govern Díaz oblida les ajudes a les llars d'infants i escoles bressol d'Esplugues

La pandèmia de la Covid-19 ha estat devastadora per a tothom, i també per a les escoles bressol i les llars d'infants, que han vist la seva activitat econòmica greument afectada per aquesta crisi. Actualment la Generalitat de Catalunya ja està tramitant un ajut de 300 € per a cada infant matriculat abans del confinament. Parlem de centres que fa mesos que tenen pèrdues, que d'altres com la Jaifa han hagut de tancar, i la majoria simplement es mantenen amb pèrdues fins que també hagin de tancar. Certament és una situació desesperada. El govern municipal, per la seva banda, es va posar en contacte amb representants d’algunes escoles bressol i llars d'infants d’esplugues i es va comprometre —en aquells moments complicats del confinament de la primavera passada— a donar suport econòmic als seus projectes educatius. Tanmateix, sembla que aquestes ajudes no han arribat mai, segons han explicat personalment diversos centres al regidor republicà Joan Carles Sillero. Per aquest motiu —atès que estem parlant d'un servei bàsic i essencial per a la ciutadania d'Esplugues—, el regidor d'Esquerra Joan Carles Sillero va demanar a la regidora d'Educació, Montse Pérez, al Ple municipal d'octubre, «en què es materialitza l'ajuda als projectes educatius de les llars d’infants a què s'havia compromès aquest equip de govern ara fa uns mesos», o si «les paraules se les ha emportat el vent». La resposta de la regidora Montse Pérez és que no té «cap constància que des d'Educació s'hagi pres cap compromís amb finançar escoles bressol», i va dir que s'adrecessin directament a l'Oficina Municipal d'Ajuts per a la Reactivació econòmica (OMAR). Pérez va dir que «les escoles bressol privades són una empresa privada», que hi donen suport i reconeixement i que «són imprescindibles al municipi, però res més», i es va comprometre a esbrinar en què consisteix aquest compromís del qual ja no se'n recorden. Podeu veure la intervenció del regidor republicà Joan Carles Sillero i la resposta de la regidora d'Educació Montse Pérez en aquest vídeo del Ple:  

El carrer d'Àngel Guimerà, al barri del Gall. // Google Maps

El problema de les rates al barri del Gall: el govern municipal actua arran d'una pregunta del grup d'Esquerra

Els veïns i comerciants del barri del Gall fa anys que es queixen de la presència de rates als carrers, que se'ls fiquen dins dels establiments. Davant d'aquesta qüestió, l'equip de govern socialista sempre respon semblantment: «És un problema que ens preocupa, per això hi ha una empresa que s’hi dedica», «Fa tant que hi han actuat...», «Ho comunicarem…», etcètera. Arran de l'augment de rates a la via pública, la regidora republicana Herminia Villena, en el Ple municipal del 21 d'octubre, va adreçar-se al regidor del barri del Gall, el senyor Manuel Pozo, per preguntar-li «en què consisteix la programació anual de les activitats de desratització», atès que «no hem rebut la documentació sobre el contracte amb l’empresa que fa aquesta tasca». Com que és palès que amb les actuacions actuals no n'hi ha prou, Villena va demanar «com es controla el nombre d'actuacions d'aquestes empreses», si l'Ajuntament en fa cap seguiment o inspecció tècnica i si els comerços sempre han de contractar una empresa privada.   Com a resposta, el regidor Pozo va contestar el mateix de sempre: ells hi van actuant periòdicament i els comerços privats s'ho han de pagar ells mateixos. L'alcaldessa Pilar Díaz, per la seva banda, va penjar una fotografia al seu compte de Twitter de les clavegueres el 30 d'octubre —9 dies després del Ple— per dir que actuarien de manera urgent a les clavegueres contra aquests rosegadors —tot i que els comerciants del Gall bàsicament es queixaven que les rates campen pels parterres del carrer d'Àngel Guimerà. Ens congratulem, doncs, que l'equip de govern hagi actuat de manera tan ràpida després de la nostra pregunta, i esperem que controlin més les empreses que se n'encarreguen i que facin costat als comerciants, fastiguejats per aquest problema de fa molt de temps —en comptes de mantenir la mateixa actitud autosatisfeta de sempre, com es pot veure en la intervenció del senyor Pozo al Ple en el vídeo següent.

Cartell del Correllengua 2020

El Ple d'octubre aprova les mocions sobre el mercat de lloguer i sobre el Correllengua

El Ple municipal d'Esplugues del mes d'octubre va aprovar les dues mocions que va presentar el Grup Municipal Republicà al consistori, totes dues amb una gran majoria. Moció en suport del Correllengua Pel que fa a la del Correllengua, la moció demanava donar suport a la 24è edició que es fa a Esplugues com a instrument reivindicatiu per normalitzar la llengua catalana, així com a la Coordinadora d'Associacions per la Llengua, que l'organitza i promociona el català en la població en general i en la nouvinguda en particular. Hi van votar a favor tots els grups llevat de Ciutadans, que hi va votar en contra. D'altra banda, Eduard Sanz, del PSC, va dir que la normalització del català com a llengua minoritària és important, però va afegir «que no se tiene que mezclar política y lengua» per deixar a entendre que si la defensa del català es fa servir per «dividir a la sociedad» no hi donaran suport altres anys. El portaveu republicà Oriol Torras va dir que «cap llengua s'hauria d'utilitzar mai» en aquest sentit, que «com més llengües, millor: no dues, sinó tres, quatre i cinc, les llengües no fan mai nosa», i que iniciatives com les de la CAL pretenen «que no hi hagi monolingües a Catalunya, perquè a Catalunya n'hi ha moltes de monolingües», perquè «no existeixen monolingües en català, i en canvi sí que n'hi ha a tots els territoris de parla catalana monolingües que no parlen català», i va afegir que perquè hi hagi dret d'expressió en totes les llengües oficials a Catalunya, «també hi ha d'haver l'obligació que tothom les entengui, perquè si no existeix aquesta obligació, el dret efectiu de parlar-les totes dues no és possible». Moció per crear una comissió de treball per estudiar el mercat de lloguer d’habitatge i la demanda habitacional Aquesta moció, presentada per ECP i que vam subscriure també nosaltres, aportant-hi algunes esmenes, estableix la creació d'una comissió en el marc del Pla d'habitatge social d'Esplugues per estudiar el lloguer i la demanda habitacional al municipi per tal que les anàlisis que en surtin s'incorporin en aquest Pla d'habitatge i en les polítiques públiques en aquesta matèria al poble.

Pilar Díaz posa els paradistes dels mercats en peu de guerra

L'alcaldessa d'Esplugues, Pilar Díaz, obre un nou conflicte a la ciutat, aquesta vegada amb els paradistes dels dos mercats municipals, el Mercat de la Plana i el Mercat de Can Vidalet. Les raons són, com en altres ocasions, les mateixes de sempre: l'Ajuntament no dialoga i imposa el seu criteri unilateralment. El conflicte actual rau en fet que l'Ajuntament vol fer obrir els mercats dijous a la tarda durant el període d'excepcionalitat i, en canvi, els paradistes dels mercats són del parer majoritari que el dijous a la tarda és millor no obrir. Més enllà de l'evident diferència de criteris, es dona la circumstància que aquesta és una discussió que ja ve de lluny i que diverses vegades ja ha creat tensió entre l'administració i els treballadors dels mercats, sobretot en l'anterior període de confinament. S'ha votat en diverses ocasions als dos mercats; a vegades ha sortit que sí i a vegades ha sortit que no, però sempre amb resultats molt ajustats, la qual cosa demostra el poc consens que genera la mesura.  En el fons de la qüestió hi ha el fet que obrir en dijous, en període de pandèmia, no surt a compte als paradistes, donada la poca afluència de públic que hi ha. Per contra, l'Ajuntament argumenta que es tracta d'un servei públic i que, malgrat que no hi hagi gaire moviment, els ciutadans han de tenir el dret a comprar als mercats el dijous a la tarda. El nostre equip polític ha estat present als dos mercats avui dijous a la tarda i ha pogut comprovar de primera mà que, efectivament, hi ha molt poca activitat. Sembla, a més, que l'horari habitual dels mercats també ha generat controvèrsia, ja que els paradistes i l'Ajuntament tampoc estan d'acord en l'hora de tancament. L'Ajuntament, en lloc de respectar la voluntat dels paradistes, imposa el seu criteri sense considerar les decisions dels professionals. Cal tenir en compte que, una vegada posat l'horari d'obertura i tancament, els paradistes estan obligats a respectar-lo, perquè si no l'Ajuntament té dret a imposar-los sancions.

Comunicat d'ERC arran de les declaracions de l'alcaldessa d'Esplugues en què utilitza la pandèmia amb fins electorals

El 24 d’octubre ens vam assabentar per Twitter que l’alcaldessa Pilar Díaz havia enviat una carta a la Consellera de Salut en la qual li demanava accions d’urgència per frenar el preocupant increment de contagis que hi ha a Esplugues aquests dies. Díaz exigia la millora en la detecció i el rastreig dels casos positius i cribratges massius a la població. Des d’ERC Esplugues, tot i que vam sentir malestar per no saber res d’aquesta iniciativa municipal, vam entendre que es tractava d’una comunicació que entrava dins la normalitat que hi ha d’haver entre una alcaldia i una conselleria, en el marc de la cordialitat institucional. La sorpresa ha estat que avui, tres dies després, i també a través de Twitter, veiem un vídeo de la nostra alcaldessa en el qual explica que el departament s’ha negat a fer aquests cribratges massius i qualifica aquesta resposta com a inacceptable. Des del nostre grup municipal, hem demanat una còpia d’aquesta resposta i se’ns ha dit que no existia cap resposta escrita.  És per tot això que, des d’ERC Esplugues, acusem públicament l’alcaldessa Pilar Díaz d’estar utilitzant la pandèmia per a fins electorals. Ens sembla evident que és un vídeo populista i que la carta del dia 24 va ser escrita per provocar una situació d’aparent enfrontament entre administracions, quan en realitat hi està havent plena col·laboració institucional. És una estratègia comunicativa clàssica en períodes electorals, però creiem que utilitzar-la en una situació tan greu com l’actual és una imprudència. Pilar Díaz vol fer de piròmana i de bombera alhora. Però a nosaltres no ens sembla que aquesta sigui la millor manera de servir als interessos de la ciutadania.  És evident que la nostra alcaldessa no té ni la formació, ni la qualificació ni la informació necessàries que té el Departament de Salut per saber quan és necessari un cribratge massiu i quan no. Els experts expliquen que els cribratges massius són útils quan la incidència és baixa: es detecten els positius i s'aïllen amb els contactes propers.

Esquerra i Jovent Republicà a l'ofrena a Companys

Esplugues homenatja Companys 80 anys després del seu afusellament

Aquest 15 d'octubre a les vuit del vespre Esplugues va retre l'homenatge institucional al president Lluís Companys, assassinat fa 80 anys pel règim franquista al castell de Montjuïc després d'un judici sense cap mena de garantia. L'acte —que es va fer al parc de l'Onze de Setembre, al petit monument en honor de Companys, i va aplegar una cinquantena de persones— va consistir en la lectura d'un poema, la interpretació d'El cant dels ocells i les ofrenes florals, tant la institucional del Consistori com la de diversos partits i entitats, entre les quals la del Grup Municipal Republicà - ERC i el Jovent Republicà. L'homenatge institucional al president de la Generalitat Lluís Companys l'organitza cada any l'Ajuntament d'Esplugues després que Esquerra vam presentar una moció el 2016 per «ratificar» una moció anterior del 2003, també presentada per Esquerra, que declarava oficialment el 15 d'octubre «dia d'homenatge a Lluís Companys i Jover, president de la Generalitat de Catalunya», i que instava el Consistori espluguí a «impulsar, promocionar i organitzar els actes d'homenatge» a Lluís Companys «que es considerin més adients» i a organitzar activament aquest acte institucional. La raó és que el 2016 feia temps que l'Ajuntament havia deixat d'organitzar l'acte i la intenció era que s'hi tornés a implicar.