Esquerra Republicana ha mostrat la seva sorpresa davant el posicionament de Podemos-En Comú Podem durant la tramitació dels pressuposts generals de l’estat d’aquest 2017. En aquest sentit, la sorpresa ha estat especialment important a les comarques gironines on els de Pablo Iglesias i Xavier Domènech s’han dedicat a fer esmenes demanant la baixa d’inversions tan importants a la demarcació com l’A-2 o l’Eix pirinenc.   El senador d’ERC, Quim Ayats, explica que “mentre des d’Esquerra estem exigint que s’afegeixen inversions per valor de 210 milions d’euros, Podemos s’ha dedicat a fer esmenes per reduir les mínimes inversions que estaven incloses per a les comarques gironines en aquests pressupostos”.   “Nosaltres estem lluitant i reclamant fins a l'últim cèntim i ells menyspreen els catalans i els gironins demanant la baixa d’inversions tan sensibles per a nosaltres com l’A-2 o l'Eix Pirinenc. A més a més, aquestes baixes no hem vist que les demanin a cap altra comunitat autònoma. En definitiva, sorprèn que aquells que esperem trobar al nostre costat per dinamitzar les comarques gironines s’acabin alineant amb el PP o Ciutadans a l’hora de menysprear el territori”, argumenta Ayats.   Entre les inversions que Podemos demana que es redueixin hi ha, per exemple, diversos trams de l’A2 com Figueres-Pont de Molins, Pont de Molins-La Jonquera o Medinyà-Orriols; l’A-26 en els trams Cabanelles-Besalú i Figueres-Cabanelles; l’Eix pirinenc entre Olot i Ripoll, l’N-152 La Molina connexió amb l’actual N-152, o l’N-260 entre Llançà i Figueres.   El senador republicà considera sorprenent que Podemos digui que “defensa la plurinacionalitat però, en canvi, protegeix i amplia les retallades i greuges amb les infraestructures de les comunitats autònomes”. Finalment Ayats es pregunta si “aquesta és la reforma d'Espanya que Podemos ens diu que hem d’esperar? Que no comptin amb nosaltres per aquest camí”.   

Fins a l’últim cèntim, fins a l’últim minut. Aquest és el nom de la campanya que Esquerra Republicana està duent a terme al territori per tal d’explicar les esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat que ERC ha presentat. Després que al Congrés, l’acord entre el PP i Ciutadans tombés totes les esmenes, el tràmit parlamentari es troba a hores d’ara al Senat. A nivell gironí, la setmana passada Esquerra va presentar les esmenes que s’estan batallant el Ripollès, i aquest divendres diputats i senadors s’han desplaçat fins a la Garrotxa, el Baix Empordà i la Selva. Acompanyats per representants locals d’Esquerra, s’han explicat les esmenes que s’estan defensant de cada comarca. La diputada Teresa Jordà i el senador Jordi Martí s’han desplaçat fins a la Garrotxa on s’han presentat esmenes per valor d’1.150.000 € mentre que els senadors Quim Ayats i Elisenda Pérez s’han apropat al Baix Empordà i a la Selva. Des d'Olot, la diputada al Congrés, Teresa Jorda, ha recordat que "a l'hora d'aprovar aquests pressupostos han desaparegut del mapa 4.000 esmenes perquè així ho han considerat el PP i els seus socis". El senador Jordi Martí ha manifestat, des de la Garrotxa, que "les esmenes que hem presentat per la comarca tenen a veure, per exemple, amb la variant d'Olot, l'arranjament de voreres al carrer Major de Sant Jaume de Llierca i, a Santa Pau,  millores al nucli antic". Al Baix Empordà, concretament a Palafrugell, amb esmenes que a la comarca s’enfilen fins als 35.150.000 €, Quim Ayats ha explicat que “som honestos i, en aquest sentit, som poc optimistes al Senat veient com ha anat tot el tràmit al Congrés”. Tot i això, Ayats ha volgut deixar clar que “passi el que passi no deixarem les esmenes en un calaix i les convertirem en iniciatives parlamentàries per continuar reivindicant-les”. Elisenda Pérez, des de Lloret de Mar, ha destacat “l’important volum d’esmenes que a tot el litoral gironí tenen a veure amb la regeneració de platges i, per exemple, amb posar al dia els nostres camins de ronda.

Representants de les Federacions de les comarques gironines i de la Catalunya Nord d’Esquerra Republicana s’han reunit per tal de treballar plegats i intensificar la seva relació. En aquest sentit, les federacions ja s’han compromès a realitzar reunions trimestrals per tal de consolidar el Pla de Treball i impulsar dinàmiques de treball conjuntament.   Entre les accions que ja s’han acordat hi ha la celebració d’un acte de la campanya del Referèndum a la Catalunya Nord i l’organització d’una Oficina Parlamentària amb la participació de la diputada al Congrés, Teresa Jordà, i el senador Jordi Martí. L’objectiu passaria per tractar problemàtiques conjuntes en aspectes com les infraestructures ferroviàries i els mitjans de transport i a partir d’aquí per exemple, derivar-ho en iniciatives parlamentàries.   El president de la Federació d’Esquerra de la Catalunya Nord, Enric Vilanova, va explicar que “estem treballant per tal d’impulsar més projectes transfronterers i, per aquest motiu, serà molt important aquest Pla de Treball que estem posant en marxa amb els companys de les comarques gironines”.   Per la seva banda, el president de la Federació d’ERC a les comarques gironines, David Mascort, va destacar que “la construcció de la República Catalana també necessita, i molt, del suport dels companys de la Catalunya Nord i per això apostem per intensificar la relació i treballar plegats en aquest gran projecte que tenim a les nostres mans”.   Representants de Figueres i l’Alt Empordà van explicar durant la reunió que, des de la capital comarcal, s’han presentat mocions per potenciar les relacions transfrontereres ja sigui a través del comerç, la cultura...   

La diputada al Congrés i regidora d’Esquerra Republicana de Ripoll, Teresa Jordà, denuncia la pinça orquestrada pel Partit Popular i Ciutadans per anul·lar i ignorar les més de 800 esmenes que Esquerra Republicana de Catalunya va defensar als Pressupostos Estatals 2017. D'aquestes, 21 corresponien a millores directes i cabdals pels municipis del Ripollès que, en total, suposaven dotze milions d'euros en inversions.   ERC tornarà a presentar les esmenes durant la tramitació dels Pressupostos Generals de l'Estat pel 2017 al Senat. Tot i això, Jordà explica que “tot apunta que PP i C's, tornaran a ignorar les més de 4.000 esmenes defensades per la resta de grups”.   Jordà va insistir, a l’hora de parlar del Ripollès, que “les 21 esmenes que hem proposat als pressupostos estatals d'aquest 2017 corresponen als problemes reals de la gent de la comarca. Sense anar més lluny fa uns dies la cap de l'oposició del Parlament de Catalunya, Inès Arrimadas, va apuntar que els independentistes no defensàvem els veritables problemes dels nostres ciutadans. Aquí en tenen la prova i ara es dóna el cas que la pinça entre PP i C's ha negat dotze milions d'inversions al Ripollès”.    A l’hora de posar exemples, Jordà va explicar que les esmenes “defensen els accessos als polígons industrials de cal Gat i Llaudet de Sant Joan de les Abadesses, una mostra clara de fomentar el desenvolupament econòmic de la comarca”. Altres propostes “corresponen a un millora flagrant de les infraestructures comarcals com la petició reiterada del desdoblament de la línia entre Vic i Ripoll o la redacció del túnel de Toses. Dues infraestructures que permetrien una major connectivitat i competitivitat a la comarca”.   Jordà també va reivindicar “la necessitat de millorar les carreteres N-152 i N-260, així com la redacció de les seves variants a a Ribes de Freser i Ripoll, respectivament, l'Eix Pirinenc entre Ripoll i Olot i la rehabilitació de l'estació de tren de Ripoll”.

Entre tots construirem una nova República. Sota aquest títol, Esquerra Republicana va organitzar aquest dissabte 3 de juny un acte de precampanya pel Sí al Referèndum a Gombrèn. Més de 30 persones van assistir a la xerrada que van dur a terme la diputada al Congrés, Teresa Jordà, i el diputat al Parlament de Catalunya, Eduardo Reyes. El regidor d’ERC a l’Ajuntament de Gombrèn, Ramon Cortina, va obrir l’acte posant a sobre la taula el fet que “el procés català és un moviment transversal i la prova en són els ponents que avui ens acompanyen”. Durant la seva intervenció, Reyes va explicar que “Catalunya l'hem aixecat entre tots, Catalunya és de tots i ara ens toca fer un país millor i més digne pels nostres fills”. A l’hora d’afrontar el Referèndum, el diputat va fer una crida per “donar-ho tot per convèncer els que encara no ho estan”. Per la seva banda, Teresa Jordà va deixar clar des del principi que “això no va de banderes i partits. Va de dignitat, de la dignitat de les persones. Guanyarem, que ningú ho dubti, pels nostres mèrits i pels seus desmèrits. I és que això va de democràcia i aquesta és imbatible”. La diputada al Congrés va descriure Catalunya com “un poble que s'adona que hi ha un estat, l'Espanyol, que no és amic dels ciutadans i que els oprimeix a nivell econòmic, polític i social. Un estat que és només amic dels seus, privatitzant els beneficis i socialitzant les pèrdues”. “És per aquest motiu que fer el referèndum és un combat per la democràcia. Un procés que va de l'esquerra anticapitalista a la democràcia cristiana”, va afegir Jordà que va cloure l’acte afirmant que “farem un país net, sense corrupció. Som afortunats de poder construir un nou país, les bases del futur estat català”.  

El diputat al Parlament de Catalunya i secretari de Política Municipal d’Esquerra Republicana, Marc Sanglas, afirma que “cal millorar el finançament dels municipis en gestió hídrica. En aquesta línia cal una aposta clara per la nova cultura de l’aigua i una peça clau és del Pacte Nacional de l’Aigua”. Sanglas ha participat a la jornada La gestió de l’aigua a la nova República que s’ha celebrat aquest dissabte 3 de juny a Torroella de Montgrí. La catedràtica de Geografia Humana de la Universitat de Girona (UdG), Anna Ribas, va aprofitar la seva intervenció per fer un recorregut històric relacionant aigua i turisme i va explicar que “a la Costa Brava es fa molt bona feina amb la millora de la gestió de l'aigua". Ribas va afegir que “el sector turístic reclama normativa i ajudes que promoguin bones pràctiques en la gestió de l'aigua”. Per la seva banda, l’activista i portaveu de la plataforma Aigua és vida, Pau Masramon, va explicar que “hi ha zones de Girona que perden un 40-50% de l'aigua. Remunicipalitzar la gestió de l'aigua és una necessitat per motius pràctics i de transparència”. Per últim, l’alcalde de Palau de Santa Eulàlia, Xavi Camps, va posar a sobre la taula que “el gran problema és que s'acaben tractant tots els municipis per igual. A l’hora de gestionar l'aigua cal tenir en compte les singularitats del territori”. D’altra banda, Camps va cloure argumentant que “la bona gestió al final, no passa per si és pública o privada, sinó per fer un bon control”.  

Esquerra Republicana ha portat al Senat una moció per tal d’impulsar una millora en la gestió del litoral català que inclou l’execució d’actuacions al mateix temps que es reclama una planificació a mig i llarg termini. El senador gironí d’ERC, Jordi Martí, ha defensat que “és més necessari que mai impulsar un canvi model en la gestió del litoral català. Ha de ser integral i sostenible i, sobretot, superar la urgència i pensar en una planificació a mig i llarg termini”. En aquesta línia, Martí ha recordat que tot i que està inclosa una inversió de quatre milions d’euros per fer front al temporal que Catalunya va patir a principis d’any (215.000€ en el cas de les comarques gironines) “són treballs que només tenen en compte actuacions d’urgència i, en canvi, hi ha municipis com Portbou, Llançà, Roses, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí, Pals, Palamós, Lloret de Mar o Blanes que requereixen d’actuacions que també són importants. Propostes que a nivell gironí tenen a veure, per exemple, amb l’adequació de camins de ronda o d’accessibilitat i consolidació de platges ens han portat a presentar esmenes al Pressupostos Generals de l’Estat 2017 per un valor superior als tretze milions d’euros”. Per la seva banda, la senador gironina d’Esquerra, Elisenda Pérez, ha insistit en el fet que “cal gestionar el litoral de manera més eficaç i eficient i efectiva. I cal fer-ho des de les administracions més properes, amb seguretat jurídica, i de manera integral i sostenible”. La moció no ha prosperat pel vot contrari del PP, Ciutadans i Foro Astúries.  

Josep Piferrer (ERC) és el nou alcalde de Palafrugell després de rebre el suport dels grups municipals d’Esquerra Republicana i CiU durant la votació de la moció de censura presentada al fins ara alcalde, Juli Fernández (PSC). Piferrer ha volgut deixar clar des del primer moment que “governarem al costat de la gent de Palafrugell i, totalment, al seu servei”.   Piferrer ha manifestat que des d’Esquerra s’ha acabat apostant per la moció de censura “després d’un munt d’hores, reunions i converses. Estem davant una decisió meditada i després de valorar que el poble ha patit molt durant els darrers mesos per una crisi de govern inèdita. Estem convençuts que un altre Palafrugell és possible”.   L’alcalde de Palafrugell explica que “ningú trobarà entre nosaltres posicionaments de l’actual mandat on parléssim ni de dimissió ni de vot de censura. Però, un cop es va trencar el pacte entre el PSC i CiU vam manifestar que actuaríem amb la responsabilitat que ens correspon sent el partit majoritari al ple”.   “A partir d’avui ens presentem davant tots els ciutadans amb moltes ganes de treballar per Palafrugell. Hem acordat un pla d’actuació amb CiU que inclou, entre altres, solucionar el problema de les escombraries, donar un nou impuls a la cultura popular del municipi o pacificar la mobilitat dels carrers del municipi” ha manifestat Piferrer.   Durant el ple, també ha deixat clar que “actuarem sota uns criteris de racionalització econòmica. No llançarem la casa per la finestra, no ens endeutarem. Treballarem per Palafrugell, posant tots els recursos disponibles al servei de les persones”.   Per últim, Piferrer ha insistit que “aquest serà un govern municipal compromès amb el país que col·laborarà amb la Generalitat. En aquest sentit, estem al servei del Parlament de Catalunya per atendre totes les seves demandes per poder tirar endavant el procés. Si ens demanen que obrim col·legis electorals pel referèndum ho farem sense dubtar i sense que cap amenaça exterior ens faci defallir”.

El senador gironí d’Esquerra Republicana, Jordi Martí, ha portat aquest dimarts 16 de maig fins a la Comissió de Foment del Senat la problemàtica dels passos a nivell de Figueres. Concretament, ha instat el Govern de l’Estat a “iniciar la licitació dels projectes constructius destinats a eliminar els dos passos a nivell figuerencs”. Martí ha recordat que “recentment han presentat un pla per treure 74 passos a nivell a tot el territori espanyol, una planificació que no inclou Figueres”. El senador gironí ha defensat que “els dos passos a nivell de la capital de l’Alt Empordà suposen un greu perill de seguretat al mateix temps que provoca problemes de congestió de trànsit en una de les principals vies d’entrada i sortida de la ciutat”. Pel que fa a l’argumentació del Ministeri de Foment segons la qual Figueres no forma part d’aquest pla perquè no hi ha un conveni signat amb l’Ajuntament, Martí ha demanat que, de forma urgent, “es treballi per trobar la fórmula per tal que Figueres passi a ser una prioritat a l’hora de treure els dos passos a nivell que creuen per la trama urbana del municipi. Treballem en una solució encara que sigui en convenis plurianuals perquè la ciutat no es pot esperar fins al 2025 per començar a visualitzar una sortida que, a hores d’ara, ningú ens pot assegurar". La moció presentada per Esquerra ha rebut el suport de tots els partits menys el Partit Popular.