Esquerra Republicana ha anunciat que a les municipals del proper 26 de maig presentarà fins a 170 llistes a la demarcació gironina. Els republicans han dut a terme l'anunci durant una jornada formativa que s'ha celebrat aquest dissabte 16 de febrer al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. A l'acte hi ha assistit una nombrosa representació dels alcaldables gironins i també s'ha comptat, entre altres, amb la presència del vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, el president del Parlament, Roger Torrent, o la consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Teresa Jordà.   El president d'Esquerra a la demarcació gironina, David Mascort, s'ha mostrat molt satisfet del nombre de candidatures i ha volgut deixar clar que "són llistes absolutament transversals que representen els veïns i veïnes de tots els pobles i ciutats de les nostres comarques". Les 170 llistes que presentarà ERC a la demarcació és la xifra més elevada a la qual mai havia arribat el partit. La consellera Teresa Jordà ha insistit en el fet que "el municipalisme és on comença tot i, en aquest sentit, Esquerra treballa per tots els municipis, sigui quina sigui la seva mida". Jordà també ha tingut un record per l'Oriol Junqueras i per Dolors Bassa i Carme Forcadell "dues dones valentes que han estat regidores i que són tot un orgull per a tots nosaltres".   Per la seva banda, el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, ha explicat que "a la Catalunya del segle XXI el que ens agermana és el futur i no el nostre orígen" i ha afegit que "la República són hospitals, carrers, places. La república són els nostres veïns, la república no és una bandera". El vicepresident del govern, Pere Aragonès, ha destacat el paper dels municipis afirmant que "la República té uns fonaments i aquests són els ajuntaments" i ha demanat que "ara ens toca treballar per convertir els propers mesos en la primavera republicana".   A l'acte també hi han participat l'alcaldable d'ERC per Girona, Quim Ayats, la diputada Anna Caula i la portaveu del Jovent Republicà, Xènia Sala.

Esquerra Republicana manifesta tot el suport als alcaldes de Verges, Ignasi Sabater, i de Celrà, Dani Cornellà, així com als membres dels CDR que avui han estat detinguts a primera hora del matí per suposats desordres públics per part de la Policia Nacional. Des d'Esquerra volem expressar el nostre "més absolut rebuig” a una actuació que considerem “desmesurada i fora de lloc."   El candidat a l'alcaldia de Girona, Quim Ayats, ha manifestat en aquest sentit també el seu total suport als detinguts i ha posat de manifest com "una vegada més l'Estat ha actuat de forma intencionada i desproporcionada amb l'únic objectiu de criminalitzar el moviment independentista que és pacífic i democràtic".   "Som gent de pau i amb aquesta actuació només intenten reforçar el seu relat en defensa de la unitat d'Espanya davant d'una fictícia violència del moviment independentista. Davant d'aquesta estratègia nosaltres ens mantindrem ferms en la defensa dels drets individuals i col·lectius i tossudament alçats fins assolir la República per la via democràtica", ha afegit Quim Ayats.   D'atra banda, el diputat gironí d'Esquerra, Joan Margall, ha explicat que des del grup d'ERC a Madrid, s'ha demanat la compareixença del ministre de l'Interior per tal d'informar sobre "l'actuació policial durant la detenció de ciutadans independentistes a Girona, entre les quals hi ha dos càrrecs polítics"  

Esquerra Republicana ha votat favorablement al pressupost 2019 de la Diputació de Girona després d’introduir un nou augment en el Fons de Cooperació Municipal. Enguany, la partida destinada al finançament municipal s’enfilarà per sobre els 20 milions d’euros, un augment que se suma al que Esquerra ha anat defensant durant l’actual mandat. El portaveu del grup d’Esquerra a la Diputació, Pau Presas, argumenta que “un any més, com hem fet durant tot el mandat, hem lluitat per augmentar el Fons de Cooperació que no és una altra cosa que augmentar els recursos que reben tots els ajuntaments i amb els quals poden desplegar polítiques públiques que beneficien tots els ciutadans de la demarcació”. En aquest sentit, Presas explica que “durant el mandat haurem aconseguit que la Diputació hagi passat de destinar 11 milions d’euros a més de 20 milions, una partida que forma part del finançament municipal que inclou el Fons”. Tot i el suport als pressupostos des d’ERC han volgut deixar que “no són els pressupostos que el grup d’Esquerra Republicana proposaria”. A banda de l’augment del Fons de Cooperació, Esquerra també destaca altres acords fruit de la negociació amb el govern de la Diputació que han permès votar-hi favorablement com “els recursos econòmics que es preveuen per ajudar als municipis afectats per les pluges dels darrers mesos i l’increment els recursos en polítiques d’habitatge i promoció de la participació ciutadana”. Presas també demana que “s’insisteixi en la planificació i desplegament de la fibra òptica arreu dels municipis de la demarcació de Girona”.  

  Esquerra Republicana ha portat fins al Senat la manca d’inversions en algunes de les infraestructures més necessàries que estan incompletes a hores d’ara, i des de fa anys, a les comarques gironines. Els senadors Quim Ayats, Jordi Martí i la senadora Elisenda Pérez han defensat les necessitats del territori i han aconseguit que la cambra alta hi hagi donat suport amb 165 vots a favor (ERC, PDeCAT, PP, C’s, i Coalición Canaria), 80 abstencions (PSOE, Unidos Podemos i PNV) i 2 vots en contra. Els senadors gironins han posat a sobre la taula que, des de fa un munt d’anys, “hi ha nombrosos projectes inacabats que afecten el dia a dia de milers de gironins”. En aquesta línia han recordat que “molts d’ells corresponen al Ministeri de Foment i estan en aquesta situació inacceptable per la seva gestió ineficient”. Els representants d’ERC han denunciat que “aquesta situació fa inviable, o com a mínim posa moltes traves, a la circulació de persones i mercaderies”.   Reivindicacions històriques Les demandes gironines han insistit en problemàtiques històriques com trams de l’N-II, amb més de 15.000 vehicles diaris com el Tordera-Maçanet, Maçanet-Sils, Medinyà-Orriols o Orriols-La Jonquera. Referent a la mateixa infraestructura s’ha reclamat executar en aquest exercici les obres ja projectades al seu pas per Orriols, Bàscara, Figueres, Pont de Molins i la Jonquera, al mateix temps que es demana ordenar els accessos i interseccions a  Pontós i Garrigàs. La millora de l’eix pirinenc, l’estudi de la variant d’Olot, estudiar un pla de compensacions pel retard de les obres de l’AVE al seu pas per Girona són altres de les reivindicacions que inclou la moció defensa pels senadors republicans. Pel que fa al tren convencional, s’han reclamat millores en el servei de rodalies i mitja distancia, realitzar un pla per millorar les estacions gironines, augmentar la freqüència dels combois Barcelona-Portbou, adaptar a l’ample europeu el tram Vilamalla-Portbou i suprimir els passos a nivell que suposin una barrera per la circulació com el de Figueres.

El senador d’Esquerra Republicana, Jordi Martí, ha traslladat a la ministra d’Economia, Nadia Calviño, la necessitat d’impulsar mesures a la demarcació de Girona, i de forma prioritària, instal·lar les infraestructures necessàries per garantir una connectivitat en alta velocitat a les comarques gironines. Davant les afirmacions de Martí, la ministra ha qualificat que en aquest àmbit la cobertura a Girona està situada en “uns nivells insuficients”. En aquesta línia, Calviño ha afirmat que a l’espera de realitzar les darreres evaluacions sol·licitades, la inversió a la demarcació es podria enfilar fins als 19,5 milions. El senador gironí ha insistit en aquest fet afirmant que “segons dades de la Generalitat, a hores d’ara les comarques gironines tenen el percentatge més baix, a nivell català, pel que fa a llars i població amb cobertura de banda ampla ràpida, per sobre de 30 megabits”. Durant la seva intervenció, Martí ha explicat que recentment, i impulsat per una moció d’Esquerra Republicana, “la Diputació de Girona, conscient d’aquesta mancança, encarregarà un estudi al Consorci Localret per aprofitar la millora de carreteres per instal·lar i desplegar fibra òptica”. Sense anar més lluny, aquest mes d’agost el Consell Comarcal de l’Alt Empordà també va demanar un estudi, en aquest cas, a la Secretaria de Telecomunicacions de la Generalitat. Per la seva banda, ja al 2015, la FOEG parlava de l’escassetat de fibra òptica com “un fre a la industrialització de l’Empordà”. Martí ha recordat que el març del 2018 es va anunciar el Pla 300x100, una iniciativa per garantir 300 megabits per al 100% de la població. Aquestes mesures s'haurien d’implementar sobretot a zones com Girona perquè, segons dades del Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital, la demarcació gironina ocupa els darrers llocs pel que fa a cobertura de banda ampla.  

Els senadors gironins Elisenda Pérez i Jordi Martí s’han reunit amb la directora general de Sostenibilitat de la Costa i del Mar per la problemàtica dels dragatges a la Selva i al Maresme, els terrenys de Radio Liberty (Pals) i afectacions dels temporals a l’Empordà.  Aquesta trobada, pendent des del maig, va sorgir de la necessitat d’informació per part dels municipis de Lloret de Mar i Tossa de Mar referent a l’anunci, sense previ avís, que el Servei de Costas de l’Estat a Girona va fer sobre les actuacions de dragatge i aportacions de sorra que es durien a terme als seus respectius municipis i amb la conseqüent alarma social. Aquest anunci, preveia l’execució d’un projecte de l’any 2002 per l’estabilització i consolidació de les platges de Calonge i Sant Antoni, el qual es va descartar per el propi municipi al seu moment. Elisenda Pérez explica que “lamentem la confusió generada per la falsa alarma d’un projecte desfasat a causa de la falta de comunicació i coordinació entre els departaments del propi Ministeri. Demanem que a partir d’ara hi hagi una millora en la coordinació entre les diferents administracions per assolir grans consensos de cares a actuacions futures, comptant amb tots els agents implicats: Ajuntaments, les Cofraries de Pescadors, usuaris, comunitat científica, ...; partint de la base que tots i totes ens hem de fer co-resposables de la gestió integral de la costa” Per la seva banda el senador Jordi Martí  ha insistit en la necessitat de millorar la seguretat en els terrenys de Radio Liberty al municipi de Pals, actualment en mal estat, i el desenvolupament d’un projecte ambiciós a les antigues instal·lacions que permeti la recerca en la biodiversitat, la gestió integral de la costa i l’economia blava. Martí afirma que “cal desencallar aquest projecte entre totes les administracions implicades per donar uns nous usos a un espai que actualment forma part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, vinculats al territori i al medi marí que permetin la creació de llocs de treball qualificats en formació, investigació i recerca”.

Esquerra Republicana continua lluitant per aturar l’extracció de corall vermell de les costes catalanes i, en aquesta línia, durant el plenari d’aquesta setmana al Senat ha demanat a la nova ministra espanyola per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, si el seu posicionament és el mateix que el de la seva antecessora del PP i que el seu company de partit, el Ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació . A la proposta que estaven estudiant una possible moratòria per impedir la pesca d’aquesta espècie durant 20 anys, la senadora d’Esquerra, Elisenda Pérez, afirma que “demanem al govern espanyol que es posi d’acord entre els dos Ministeris que hi tenen competència i que passi de les paraules als fets. Si els preocupa tant com diuen el Corall Vermell, han de prohibir-ne l’extracció de manera immediata”. “La proposta que la ministra ha posat a sobre la taula és positiva però amb els informes que ja els hem aportat, informes de la Unió Europea i de la comunitat científica, petició de la pròpia Fiscalia de Medi Ambient, és hora de deixar de valorar la prohibició i fer-la efectiva. Estem convençuts que ni la ministra i el nou govern no volen ser còmplices de la desaparició d’una espècie”, explica Pérez.   El corall no es toca A finals del mes d’abril, des d’Esquerra Republicana es va engegar la campanya El corall no es toca per tal d’aturar dotze llicències atorgades per l’estat per extreure corall vermell de la Costa Brava, des de Begur fins a Arenys de Mar. Des d’aleshores s’ha insistit amb aquesta reivindicació a Madrid, al Senat i al Congrés, i també s’ha traslladat en format de moció a tots els ajuntaments, consells comarcals i diputacions per frenar el decret.  

Esquerra Republicana aposta per la implantació de la banda ampla a tota la demarcació gironina impulsant un estudi per tal de fer arribar les millor opció als municipis on la fibra òptica no hi és present. Aquest estudi que s’encarregarà al consorci Localret anirà acompanyat d’un augment dels recursos necessaris a aquelles àrees on sigui necessari així com també la planificació per aprofitar la construcció de noves infraestructures viàries per ja instal·lar la banda ampla.   Aquesta sèrie d’acords que s’aprovaran durant el plenari d’aquest dimarts 18 de setembre estan inclosos en una la moció impulsada per Esquerra i que la resta de grups amb representació ja han mostrat la seva predisposició a donar-hi suport.   Els republicans recorden que al Pacte Nacional per a les Infraestructures de l’any 2009 ja es parlava de crear una xarxa oberta de fibra òptica que arribi a tots els municipis i a tots els edificis de serveis públics. La xarxa es va començar a desplegar amb el projecte Xarxa Oberta a través del qual es va crear una xarxa de fibra òptica, de titularitat pública, que inclou, actualment, 1.040 seus de la Generalitat distribuïdes en 104 municipis.   Actualment, el percentatge de llars cobertes amb xarxes fixes a velocitats iguals o superiors a 30 Mbps és, a Catalunya, del 80%. A Barcelona s’enfila per sobre del 90% mentre que la resta del territori s’allunya molt d’aquest xifra.   El portaveu del grup d’Esquerra de la Diputació de Girona, Pau Presas, explica que “la bretxa entre Barcelona i la resta de Catalunya és molt important. Ja no és només que a molts municipis gironins no arriba la banda ampla. El problema és que la velocitat a la que arriba no és la suficient davant una societat que es va digitalitzant cada dia més ràpid”. Presas afegeix que “és clau per les empreses de la demarcació disposar d’una xarxa de telecomunicacions en condicions per ser competitives i no quedar-se enrere”.

La Secretaría General de Pesca de l’Estat Espanyol s’ha compromès davant representants d’Esquerra Republicana a aplicar tota una sèrie de mesures per augmentar la protecció del corall. Els senadors gironins Elisenda Pérez i Quim Ayats s’han reunit aquest dimarts 24 de juliol amb la secretaria general de Pesca, Alicia Villauriz i amb la directora general de Recursos Pesquers, Isabel Artime Entre altres compromisos als quals s’ha arribat hi ha una nova ordre que es publicarà el mes de novembre i que recollirà la recomanació i no permetrà extreure corall a menys de 50 metres així com l’obligatorietat dels corallers de desembarcar només en ports autoritzats havent d’avivar dues hores abans de l’arribada. Cal destacar que durant els darrers dies ha arribat una nova recomanació de les Nacions Unides per no extreure corall a menys de 50 metres, una de les mesures que des d’Esquerra sempre s’ha defensat dins la campanya El Corall No es Toca. Pérez afirma que “ens han informat que en 20 dies s’enviarà a totes les parts implicades un esborrany per presentar al·legacions sobre la nova ordre ministerial i que encarregaran un estudi de l’estat del corall a les aigües estatals. S’està demostrant que la campanya iniciada des de Madrid, com a arreu del territori per protegir el litoral està donant els seus fruits, però tot i així hem de continuar lluitant per protegir-lo a tots nivells”. Una de les altres mesures a les quals es compromet l’Estat és la d’obligar als corallers a portar un aparell de control per satèl·lit per tal de saber en quin punt es troben. Ayats valora la celeritat en la celebració de la trobada i explica que s’han posat a sobre la taula tota una sèrie de peticions com la de “revocar les llicències atorgades així com seguir amb la bona comunicació entre la Secretaria General i la Direcció General de Pesca de la Generalitat”. “Celebrem les noves restriccions que reduiran l’impacte negatiu i mesures per reduir la pesca furtiva però seguim pensant que el que s’ha de fer és revocar de forma immediata les llicències atorgades i seguir la mateixa línia d’actuació de la Generalitat”, afegeix el senador gironí.