Federació de Girona

Esquerra demana al govern espanyol que rebaixi el cànon de costes de les activitats de platja com a mínim un 50% per incentivar la reactivació econòmica

Esquerra Republicana ha demanat al govern expanyol que rebaixi el cànon de costes de les activitats a les platges i passeigs marítims, afectats pel domini públic marítim-terrestrre, una rebaixa de com a mínim un 50% del cànon amb l’objectiu de facilitar-los l’activitat durant aquesta temporada turística i incentivar l’activitat econòmica dels municipis del litoral.  El senador per Girona, Jordi Martí Deulofeu, ha manifestat que aquesta és una mesura “imprescindible” per ajudar a tots aquells establiments i activitats que s’han vist obligats a tancar per la declaració de l’estat d’alarma i que ja han vist com s’han reduït els seus ingressos a conseqüència de la crisi econòmica i social derivada de la COVID 19. La moció d’Esquerra, que s’ha treballat amb sectors implicats, entre d’altres amb l’Associació de Xiringuitos de Catalunya, demana també “autoritzar de manera excepcional” per aquesta temporada 2020 un augment de la superfície ocupada per les instal·lacions dels establiments i activitats de platja amb la finalitat que es pugui donar compliment als requeriments de les autoritats sanitàries en matèria de distància de seguretat.  “Volem que aquesta ampliació, però, no es tingui en compte a l'hora de calcular i liquidar el cànon ja que l’objectiu ha de ser el de compensar la reducció de l'aforament permès per a complir la distància de seguretat”, ha indicat Jordi Martí Deulofeu Amb la voluntat de garantir la viabilitat de totes aquestes activitats que actuen com a dinamitzadors de la temporada turística al litoral català, des del grup republicà d’Esquerra també es demana que es pugui posposar el pagament del cànon durant 6 mesos a partir de la finalització de l’estat d’alarma i que es peremti el seu fraccionament.  A més, els alcaldes i alcadesses d’Esquerra Republicana han començat una campanya adreçada al Servei de Costes a on s’estan enviant cartes exigint el mateix que subscriu la moció presentada al Senat.

Comunicat de condemna pel cas de violència masclista a l'Escala

La Federació de Girona d'Esquerra Republicana condemna enèrgicament el cas de violència masclista que s'ha produït aquest matí a l'Escala on una veïna ha mort, presumptament, a mans de la seva parella. Volem expressar el nostre més sentit condol a la família i amics i, en aquest sentit, reiterar tot el nostre suport cap a les dones que pateixen violència masclista. Només aconseguirem la llibertat com a país quan siguem capaços d'erradicar la violència envers les dones.

Front comú per impulsar el sector de bars i restaurants a la Costa Brava

Els ajuntaments de la Costa Brava com Palafrugell, Palamós, Pals, Calonge i Sant Antoni, Castell-Platja d’Aro o Castelló d’Empúries, entre d'altres, impulsaran model únic per gestionar les terrasses dels bars i restaurants de forma segura a partir del dilluns 18 de maig, quan està previst que la regió sanitària entri en fase 1. A la iniciativa, que s'ha articulat a través del Grup Costa Brava Centre -i del seu departament de consultoria QGlobal- , ja s'hi han sumat més municipis de la costa. La iniciativa redueix la controvèrsia entre els ajuntaments de la Costa Brava que havien generat les mesures dictades pel govern espanyol i fomentarà la creació d'una imatge conjunta de territori, utilitzant criteris homogenis i aportant seguretat al sector a l'hora de rependre l'activitat. El model impulsat es fonamenta en l’amplada de passadissos, la distància entre taules i la creació d’un espai de recepció per assignar taula i garantir la neteja de la taula El Grup Costa Brava Centre ha anunciat, per la seva part, la voluntat de col·laborar amb els equips tècnics de les diferents institucions per a la correcta aplicació de la proposta.

Els senadors gironins pregunten al govern espanyol perquè ha suspès la línia R3 entre Ripoll i Puigcerdà durant l’Estat d’alarma

Els senadors per Girona, Jordi Martí Deulofeu i Elisenda Pérez, pregunten al govern espanyol perquè ha suspès la línia R3 entre Ripoll i Puigcerdà durant l’estat d’alarma. En concret, en l’escrit presentat al Senat qüestionen a través de 5 preguntes la mesura que s’ha pres pel greuge social i econòmic que genera a la població d’ambdues comarques. “La línia de ferrocarril R3 és una infraestructura indispensable per al desenvolupament de les comarques d'Osona, el Ripollès i Cerdanya, atès que es tracta del transport públic més sostenible que les comunica entre elles i l'àrea de Barcelona”, exposen en el document. Els senadors per Girona destaquen també que el servei de transport públic amb tren és “indispensable per a unes comarques de l'interior que han de lluitar contra el despoblament, així com el nivell de desenvolupament econòmic suficient per a la seva viabilitat demogràfica i territorial”. I, en aquest sentit, denucnien que la línia R3 pateix “des de fa dècades d'un dèficit d'inversions reiteradament denunciat pels agents del territori.” Aquesta iniciativa parlamentària sorgeix arran de les trobades que els càrrecs electes estan fent per la demarcació de Girona amb l’objectiu de recollir les demandes i necessitats del territori.  A continuació adjuntem les 5 preguntes presentades al Senat:  1. Quins van ser els motius pels quals es va suspendre provisionalment el funcionament de la línia de ferrocarril R3 entre Ripoll i Puigcerdà durant l'Estat d'alarma? 2. Per adoptar aquesta decisió es van tenir en compte únicament criteris de mobilitat i/o de salut pública o també es van tenir en compte criteris d'una altra índole, per exemple, mercantils i econòmics? En aquest últim cas, es considera que la reducció de passatgers com a conseqüència de la declaració d'Estat d'alarma és raó suficient per a la suspensió de l'funcionament de la línia R3 en aquest tram? 3. Quins criteris van justificar substituir el transport ferroviari entre Ripoll i Puigcerdà pel transport per carretera tenint en compte que en aquest últim és molt més difícil mantenir el distanciament social mínim de seguretat entre els usuaris per fer front a la pandèmia de la COVID-19? 4.

Esquerra demana al govern espanyol que aclareixi si hi ha hagut males pràctiques per part dels bancs en la tramitació i concessió dels crèdits ICO a autònoms i petites i mitjanes empreses

El grup parlamentari d’Esquerra Republicana ha presentat una bateria de 20 preguntes al Senat, conjuntament amb el grup d’Euskal Herria Bildu, sol·licitant al govern espanyol que aclareixi si hi ha hagut males pràctiques per part dels bancs en la tramitació i concessió dels crèdits a autònoms i petites i mitjanes empreses a través de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO).  El govern espanyol va aprovar el 18 de març una línia d'avals per a les empreses i autònoms per pal·liar els efectes econòmics de l'COVID-19 per un import màxim de 100.000 milions d'euros. En l’escrit presentat al Senat s'explica que “l'objectiu d’aquests crèdits era garantir la liquiditat per sostenir l'activitat econòmica” davant les dificultats transitòries conseqüència d'aquesta crisi sanitària.  En aquest sentit, el senador per Girona, Jordi Martí Deulofeu, exposa en l’escrit presentat al Senat que després de les dues primeres línies d'avals de 20.000 milions “s'han denunciat per part d'associacions d'autònoms i pimes irregularitats, males pràctiques, pràctiques abusives o il·legalitats de les entitats bancàries i financeres en la tramitació i concessió dels crèdits avalats per l'Estat a través de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO).” Entre aquestes males pràctiques hi hauria l’intent de comercialitzar productes financers com assegurances de vida associats a la tramitació i concessió dels crèdits ICO o la imposició d’uns tipus d’interès abusius. “Són diversos els col·lectius d'activitat econòmica i les associacions sectorials que suposadament han quedat exclosos arbitràriament com a conseqüència de la definició dels sectors que poden beneficiar-se d'aquests crèdits i que han rebut nombroses queixes i testimonis”, s’exposa en l’escrit presentat pel grup parlamentari d’Esquerra Republicana al Senat. Martí considera que “per afrontar amb garanties mínimes un període de reactivació econòmica i social després de la crisi sanitària del COVID-19 cal que el el govern espanyol prengui les mesures de supervisió i legals necessàries que facilitin que els diners dels crèdits ICO arribin efectivament als col.

Esquerra Republicana reclama al gobierno que compleixi amb el seu compromís de pagar el 80% de les ajudes pels danys causats pel Glòria abans de l’estiu

Esquerra Republicana reclama al gobierno que compleixi amb el seu compromís de pagar el 80% de les ajudes causades pel temporal Glòria abans de l’estiu. El grup parlamentari republicà ha traslladat a través de 9 preguntes la preocupació del territori davant d’una temporada turística que es preveu molt complicada pel sector i demana la compareixença de la ministra per la Transició Ecològica, Teresa Ribera, per resoldre totes les incògnites.    En l’escrit que Esquerra ha presentat al Senat s’explica que “alguns municipis” ja havien rebut la comunicació de l’inici de les obres quan es va entrar en l’estat d’alarma. “A partir d’aquell dia, tot s’ha congelat. Siguin les ajudes o les obres”, afegeix l’escrit. Aquesta preocupació dels alcaldes i alcaldesses per l’estat dels passeigs i platges amb les que hauran d’afrontar la temporada turística és una de les principals preocupacions que s’han recollit durant les diverses trobades telemàtiques que Esquerra ha celebrat aquests dies de confinament amb l’objectiu de recollir quines són les principals demandes del territori i les necessitats a resoldre.  “Els municipis turístics són els que més patiran aquesta crisi, ja que no tindran reparades les infraestructures danyades pel temporal Glòria i patiran el desconfinament, i posterior crisi del COVID-19, en plena temporada d'estiu”, s’exposa en les preguntes presentades pel grup d’Esquerra Republicana al Senat. “Els ajuntaments són absolutament conscients que ara mateix la prioritat absoluta és l'emergència sanitària. Però necessiten també tenir els passejos marítims i les platges en condicions per a la temporada d'estiu quan hagi passat l’emergència, per intentar tornar recuperar una economia molt danyada”, s’indica en l’escrit. A continuació detallem les 9 preguntes que s’han presentat avui al Senat de forma telemàtica:  ¿Cuándo piensa el Gobierno que va a poder empezar las obras de reparación de los daños del Temporal Gloria? ¿Y con que duración? ¿Cuándo tiene previsto el Gobierno abonar las cantidades anunciadas? ¿Se ha planteado el Gobierno revisar las cantidades anunciadas visto que hay municipios a los que no llega el presupuesto para arreglar todos los daños? ¿Qué previsiones tiene el Gobierno para calendarizar el resto de reparaciones que no están incluidas en el primer anuncio de ayudas? ¿Cuántas ayudas han hecho efectivas, por que importe y a que municipios? ¿Qué medidas piensa tomar el Gobierno para ayudar a los municipios turísticos a salvar la temporada de verano? ¿Tiene previsto el Gobierno elaborar el estudio del comportamiento de los temporales en el futuro? ¿Se ha planteado el Gobierno elaborar un plan de choque para salvar la economía de los municipios ya afectados por el Temporal Gloria y ahora afectados por el COVID-19? ¿Ha solicitado el Gobierno el Fondo de Solidaridad del Fondo Social de la Unión Europea para catástrofes naturales graves?

Els pressupostos de la Generalitat suposen una inversió de 118 milions a la demarcació, un 27% més

Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya suposaran una inversió de 118 milions a les comarques gironines, un 27% més respecte als comptes del 2017 i que suposa una inversió de 156 euros per habitant. En total, el 92,8% de les partides es destinen a salut, educació i territori.  Les xifres del pressupost deixen enrere l'austeritat i supera els nivells de despesa corrent del 2010. Per comarques, aquest any 2020 el Gironès rebrà 35,17 milions; la Selva, 23,62; l’Alt Empordà, 13,54; el Pla de l’Estany, 13,53; el Baix Empordà, 11,71; la Garrotxa, 11,69, i el Ripollès,9,93 milions d'euros. Algunes de les partides a destacades que permeten desencallar projectes, que feia temps que estaven sobre la taula a les comarques gironines, són els 12,1 milions destinats a la millora de la carretera C-66 a la Garrotxa i al Pla de l'Estany, els 5,8 milions per l’adequació de l’eficiència energètica de la planta de residus de Campdorà i els més de 7 milions per a la construcció del nou institut de Vilablareix, el nou institut de Caldes de Malavella i l’ampliació de l’institut Josep Brugulat de Banyoles.  A més, entre moltes altrez partides, s'incorporen 2,6 milions per desenvolupar el Logis Intermodal Far-Vilamalla i 1,5 milions més per les noves estacions d'autobusos a la Bisbal i Palamós.  Per àrees, la xarxa viària és la que s'endú més inversió amb 36,47 milions, seguit de l'ACA (16,85 milions), sanitat (11,26 milions), educació (10,15 milions) i serveis a les persones (8 milions).

El Gironès contra la pobresa energètica

Cada vegada hi ha més persones amb dificultats per cobrir les necessitats bàsiques de gas i electricitat i que per tant, pateixen pobresa energètica. És per això, que des del Consell Comarcal del Gironès vam posar en marxa un projecte transversal per tal d’ajudar a aquestes famílies. Diem transversal, perquè inclou el Consorci de Benestar Social Gironès-Salt i l’àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal del Gironès, amb el suport tècnic d’Ecoserveis i format per dos treballadors i una inversió en material (KiT) de 1.639€. El projecte està dividit en tres etapes. La primera inclou la detecció dels casos. Des dels serveis socials podem detectar ràpidament aquestes famílies amb nivells de renda molt baixos, factures altes o impagades. Els centres d’ensenyament també podrien ser indicadors amb casos d’absentisme escolar i baixes continuades a l’escola per malalties. També utilitzem les oficines d’habitatge per detectar llars amb problemes per pagar el lloguer o llars amb patologies. I finalment, els centres mèdics, que poden detectar persones amb malalties respiratòries continuades. Un cop detectats els casos, passem a la segona etapa. Aquí, els tècnics acorden una visita a la vivenda per realitzar una auditoria energètica de l’habitatge. En l’auditoria, s’estudien els aïllaments i tancaments de l’habitatge, sistemes d’il·luminació i climatització, problemes d’humitats i tipus d’aparells consumidors d’energia i, el mateix tècnic instal.la en el mateix moment de la visita el “Kit d’emergència”. Consisteix en substituir totes les bombetes de l’habitatge per LED, instal.lar regletes o rellotges horaris i programar termòstats. Alhora, s’informa de bones practiques de consum energètic. Finalment, en la tercera etapa, s’acompanya in-situ a tramitar els canvis oportuns amb les comercialitzadores per a l’estalvi en la factura de l’energia (bonus social, reducció de potència, canvi de comercialitzadora, etc.

Dolors Bassa i Montse Bassa publiquen "Carregades de raons"

Montse Bassa i Dolors Bassa han publicat el llibre "Carregades de raons" que han escrit a quatre mans per explicar amb sinceritat tot el que han viscut a partir de l'1 d'octubre de 2017. Un relat de les seves vivències i intimista de com han viscut la repressió: des de les converses a Brusel·les i la presó preventiva al judici, la sentència i l'actual situació de reclusió. El saló de descans del Teatre Municipal de Girona es va omplir el passat dilluns, 9 de març, per presenciar la presentació del llibre que ja es pot trobar a les llibreries i que ha editat Ara Llibres. Montse Bassa va llegir unes paraules de la Dolors on explicava la seva visió del llibre: “Hi trobareu les meves pors i les meves incerteses, llàgrimes, també melangia, especialment al principi, però en la segona part del llibre, fermesa i conviccions intactes”.  Per la seva part, Montse Bassa, va explicar que amb la Dolors tenen "molt clar" que la repressió els ho ha tret tot. "Fins i tot la por”, va afegir. PRESENTACIONS A LA DEMARCACIÓ A partir d'ara, el llibre es presentarà a totes les capitals de comarca de la demarcació de Girona i a poblacions de més de 10.000 habitants. Des de la Federació de Girona s'anirà informant de les dates de presentació a cada comarca per tal que tothom tingui l'oportunitat d'escoltar i comentar el llibre amb la Montse Bassa.