Federació de Girona

Jordi Martí, senador d'ERC

El senador d’ERC Jordi Martí demana a la ministra de Defensa que aclareixi perquè imposa maniobres militars a municipis sense el seu permís

El senador d’Esquerra Republicana, Jordi Martí, s’ha adreçat a la ministra de Defensa, Maria Dolores de Cospedal, per demanar-li ‘perquè l’Estat espanyol imposa maniobres militars a municipis sense el seu permís’. Durant el plenari al Senat, Martí ha recordat que durant les darreres setmanes s’han produït diverses manifestacions de rebuig a les pràctiques i a les maniobres militars a les comarques gironines.   El senador d’ERC ha especificat que ‘les pràctiques s’han dut a terme a municipis com Sant Climent de Sescebes, Llançà, Canet d’Adri, Girona o Celrà, algunes d’elles en paratges d’interès natural com l’Albera o les Gavarres’. Martí explica que ‘en algunes d’aquestes poblacions s’han aprovat, o estan a punt de fer-ho, mocions de rebuig a les maniobres militars als seus termes, allunyats dels espais estrictament militars’.   ‘Des d’Esquerra considerem que cal respectar la sobirania municipal i l’autonomia local per evitar polèmiques innecessàries. A més a més ens preocupa especialment que, sovint, no es produeixi una bona coordinació entre les administracions per comunicar les maniobres i que, en cas d’existir, no es demani el permís previ’, ha argumentat Martí. Cospedal ha justificat les maniobres afirmant que 'l'exèrcit protegeix a molts catalans'.  

Quim Ayats, senador ERC

Esquerra porta fins al Senat la restitució del municipi de Medinyà i la seva separació de Sant Julià de Ramis

Esquerra Republicana ha demanat avui des del Senat que es restitueixi el municipi de Medinyà, actualment integrat a Sant Julià de Ramis, una decisió que es va adoptar ja fa 45 anys, concretament el 1972.   El senador gironí d’ERC, Quim Ayats, recorda que ‘tots els grups municipals amb representació a l’ajuntament de Sant Julià de Ramis volen que Medinyà sigui independent’.   Des d’ERC es recorda que l’any 2001 la Generalitat ja va encarregar un informe sobre l’organització territorial, integrada per experts nomenats a proposta de tots els grups parlamentaris. Tal com recorda Ayats, ‘aquell informe ja va proposar que Medinyà fos reconegut com un municipi independent’.   ‘La població no ha perdut mai el seu codi postal i, fins i tot, a la senyalització de la carretera nacional II que travessa el terme hi figura el nom de Medinyà’, argumenta Ayats.   Esquerra republicana denuncia que la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) no ha tingut en compte que es tracta d’una restitució i ho considera com la creació d’un nou municipi. ‘Volem que es retiri el recurs d’inconstitucionalitat interposat a la creació de Medinyà i que es derogui la LRSAL. En definitiva, es tracta d’un decret franquista que perpetuen amb la constitució i recursos d’inconstitucionalitat’, conclou el senador gironí.   Entre les reaccions de la resta de grups a la proposta d’ERC destaca la postura del PP que ha afirmat que ‘no es tracta d’una aspiració legítima’.  

Teresa Jordà, diputada d'ERC al Congrés

Esquerra Republicana impulsa una Proposició no de Llei per a reduir la sinistralitat a la N-260

Esquerra Republicana ha impulsat una Proposició no de Llei (PNL) amb l’objectiu d’actuar, amb urgència, a la carretera N-260 i reduir la sinistralitat en una de les 10 vies més perilloses de tot l’estat espanyol. La iniciativa d’ERC s’ha valorat a la Comissió de Mobilitat Sostenible i Seguretat Vial i s’ha aprovat tot i els vots contraris del PP. La diputada d’ERC al Congrés, Teresa Jordà, ha posat a sobre la taula la necessitat d’actuar a la N-260, l’eix pirinenc, argumentant que ‘al seu pas per Catalunya hi ha 5 dels 50 trams més perillosos de tota la xarxa viària espanyola'. ‘La problemàtica s’ha enquistat i l’alta sinistralitat fa que sigui urgent una actuació. És per aquest motiu que instem l’estat a realitzar un informe detallat per conèixer les inversions previstes i no executades i, al mateix temps, redactar en un període de tres mesos un pla de reducció de la sinistralitat. Cal atacar amb urgència els punts negres’, explica Jordà. D’altra banda, a la PNL impulsada per ERC també es demana que ‘es consigni una partida als pressupostos de l’estat per a la millora i adequació de la carretera amb l’objectiu de reduir la seva elevada sinistralitat’. Resposta al PSC Davant les afirmacions del PSC informant que ERC havia rebutjat una sèrie d’esmenes dels socialistes perquè s’observés el desdoblament de la N-260 com a mesura per reduir la sinistralitat a l’eix pirinenc, Jordà ha demanat que s’expliqui tota la veritat. La diputada republicana ha recordat que el PSC hi havia votat a favor i, respecte a les esmenes rebutjades, ha argumentat que ‘estàvem discutint la PNL a la Comissió de Mobilitat Sostenible i Seguretat Vial, no a la Comissió de Foment que és on toca parlar del desdoblament. I, encara més important, si introduíem les esmenes del PSC no comptàvem amb els suports suficients per impulsar-la i poder començar a treballar ja en les solucions urgents que la N-260 necessita’.

Jordi Martí, senador d'ERC

El senador d’ERC Jordi Martí demana a la ministra de Defensa que ‘respectin la sobirania municipal i l’autonomia local’

El senador d’Esquerra Republicana, Jordi Martí, ha reclamat a la ministra de Defensa, Maria Dolores de Cospedal, que ‘l’Estat respecti la sobirania municipal i l’autonomia local’. Martí ha realitzat aquestes manifestacions durant la Comissió de Defensa del Senat on ha demanat explicacions per les maniobres militars realitzades a les comarques gironines durant els darrers mesos.   ‘Si municipis com Girona, Celrà o Llançà rebutgen que es facin maniobres militars als seus termes, per què l’exèrcit no fa cas d’aquestes decisions i, tot el contrari, encara reforça més la seva presència en aquests punts?’, ha demanat Martí que, d’altra banda, ha preguntat a Cospedal si ‘l’Estat espanyol persegueix atemorir la població tot i el rebuig d’aquestes maniobres per part de les administracions i la societat civil?’.   A nivell gironí el senador republicà també ha reclamat que ‘compleixin amb el compromís adquirit per millorar la seguretat, delimitació i senyalització al voltant de la base militar de Sant Climent Sescebes’.   Durant la seva intervenció, el senador gironí ha proposat que l’exèrcit traspassi el patrimoni militar que es troba en desús per tal que es pugui destinar per a usos civils i ha denunciat que amb aquest tipus de maniobres ‘utilitzen l’exèrcit per donar resposta a un conflicte estrictament polític, defensat de forma radicalment pacífica i escrupolosament democràtica’.   Martí ha finalitzat el seu parlament preguntant si l'Estat espanyol contempla una intervenció militar a Catalunya com una possibilitat real per posar fi al procés independentista i impedir la celebració del referèndum.  

El grup d'Esquerra Republicana de la Diputació de GIrona

Esquerra promou que les companyies subministradores d'energia paguin als municipis per on passen les seves xarxes de transport

Esquerra Republicana ha impulsat una moció a la Diputació de Girona per tal que els municipis puguin cobrar pels trams de xarxes de transport d’energia que travessen els seus termes. Concretament, el document insta a XALOC (organisme autònom de l’ens provincial) que ‘posi a disposició dels municipis un model d’ordenança fiscal i un model d’informe tècnic econòmic que permeti exigir amb plena seguretat jurídica la taxa per l’ús privatiu del domini públic en aquelles instal·lacions de transport d’energia elèctrica, gas i xarxes de telecomunicacions que transcorren per terrenys de titularitat municipal’. La proposta d’ERC ha rebut el suport de tots els grups amb representació a la Diputació de Girona. El portaveu del grup municipal d’ERC a la Diputació de Girona, Pau Presas, explica que ‘amb aquesta moció seguim la tasca que hem iniciat des del grup d’Esquerra, aportant propostes concretes per millorar el finançament dels municipis de la demarcació de Girona, al mateix temps que treballem per acabar amb els privilegis que mantenen determinats oligopolis empresarials com les companyies elèctriques, de telecomunicacions, o les concessionàries d’autopistes tal com va fer el ple passat’. ‘La majoria d’aquestes grans companyies disposen d’importants marges de beneficis i, per tant, simplement demanem que paguin totes les taxes i impostos que els corresponen per dur a terme la seva activitat empresarial igual com demanem a totes les empreses i contribuents de les comarques gironines’, argumenta el portaveu d’ERC a la Diputació de Girona. D’altra banda, Presas recorda que ‘fins ara les ordenances només es regulaven per a les empreses que, fent ús de les xarxes o canonades, presten els serveis de subministrament al propi municipi i aquests resultin d’interès general. A la pràctica afectava només a distribuïdores i/o comercialitzadores, que havien de pagar una taxa de l’1,5 per cent sobre els ingressos bruts generats al municipi’.

Quim Ayats, senador ERC

Quim Ayats: ‘Compensin els municipis que han patit el benefici fiscal del 95% de l’IBI a les autopistes’

Esquerra Republicana ha tornat a portar avui a Madrid la polèmica pel benefici fiscal del 95% de l’IBI que, fins a l’agost del 2016, gaudien les concessionàries de les autopistes. Després que la setmana passada representants d’Abertis confirmessin que aquest 2017 pagaran la totalitat de l’impost, ara ERC insisteix a anar més enllà i reclama compensacions. El senador d’Esquerra Republicana, Quim Ayats, recorda que ‘existeix un conveni segons el qual les concessionàries hauran de pagar 20’9 milions a l’Estat durant el període 2017-2021. Instem al govern a destinar aquests importants a compensar als municipis afectats per la bonificació del 95%’. Durant el plenari, Ayats també ha demanat al ministre de Foment, Íñigo de la Serna, que ‘garanteixi que no aprovaran cap mesura per prorrogar aquests beneficis fiscals’. En aquesta línia, Ayats ha recordat la campanya que Esquerra va impulsar a mitjan del mes de gener, a tot el país, perquè els municipis reclamin el 100% de l’IBI de les autopistes i les reivindicacions que avui ha posat a sobre la taula el senador gironí. ‘Consells comarcals, diputacions i desenes de municipis ja han aprovat mocions exigint al govern que no aprovi noves pròrrogues i que destini compensacions per a les poblacions que s’han vist perjudicades’, ha defensat el senador d’ERC. ‘Ens veiem obligats a insistir en què no facin cap pròrroga perquè les contínues mesures adoptades per l’Estat, pel Partit Popular, a favor de les grans empreses en àmbits estratègics com l’energia, les telecomunicacions o les infraestructures fa que estiguem preocupats. D’exemples en podem donar els que vulguin: projecte Castor, túnel del Pertús, rescat de les autopistes de Madrid...’, argumenta Ayats  

Els diputats i senadors gironins d'Esquerra que han participat a la marxa contra les maniobres militars

Joan Olòriz: ‘Aquest mateix dilluns ja hem portat al Congrés el rebuig a les maniobres militars a Celrà, Girona i altres punts de la demarcació’

Jornada de mobilitzacions a Girona i Celrà per rebutjar les maniobres militars en aquests termes municipals. Marxes populars i concentracions que han concentrat ja centenars de persones. Entre els participants hi ha el diputat d’Esquerra Republicana al Congrés, Joan Olòriz, que ha manifestat que ‘aquest mateix dilluns 20 de febrer ja hem portat fins a Madrid el rebuig a les maniobres militars a Celrà, Girona i altres punts de la demarcació’. En aquesta línia, ERC ha entrat tota una bateria de preguntes per tal de, entre altres aspectes, conèixer perquè es mantenen les maniobres en municipis que les rebutgen. Durant els darrers mesos Olòriz ja ha traslladat a Madrid diverses queixes per maniobres militars polèmiques a les comarques gironines i per millorar la seguretat al voltant de la base militar de Sant Climent. Ara, Esquerra també ha demanat la compareixença de la ministra de Defensa perquè aclareixi les maniobres militars que s’estan duent a terme per les comarques gironines. ‘Les marxes d’avui han de servir per reivindicar l’oposició ciutadana a les maniobres’ explica Olòriz que qualifica els exercicis de ‘provocació’ perquè ‘tot i que Defensa digui que són habituals, ens consta que durant el 2016 no es va produir cap moviment militar similar a les Gavarres. Si tenen espais reservats per dur a terme les seves maniobres, per què dimonis utilitzen zones d’ús civil?’. A les marxes i concentracions hi ha participat entitats i diversos partits polítics. Per part d’Esquerra, aquest matí s’han afegit a la protesta els diputats Teresa Jordà i Joan Olòriz, els senadors Jordi Martí i Quim Ayats, i els regidors de l’ajuntament de Girona, Maria Mercè Roca i Pere Albertí    

Quim Ayats, senador ERC

Esquerra Republicana reclama un pla d’ajudes pels ajuntaments afectats pel temporal

Esquerra Republicana ha registrat aquest dimarts al Senat una moció en què es demana declarar immediatament el litoral mediterrani i de les Illes Balears com a zona catastròfica i engegar un pla d'ajudes per a ajuntaments que hagin vist danyat el seu espai urbà arran del temporal marítim del 20 al 22 de gener. El grup parlamentari a la cambra alta demana també procedir a les tasques de restitució i restauració del litoral marítim i de les platges afectades, a més d’engegar un Pla del Litoral que compti amb la participació de tots els actors institucionals així com col·lectius afectats (pesca i turisme), per a la gestió sostenible del litoral marítim. La moció s'ha treballat amb els càrrecs electes d'ERC a les comarques gironines que des del mateix cap de setmana han volgut posar fil a l'agulla per solucionar una situació endèmica a la Costa Brava, tot i que la llevantada d'enguany ha afectat de forma més significativa que en altres anys alguns municipis com Lloret de Mart, Sant Antoni de Calonge i Cadaqués. En el text de la moció, que s’haurà de debatre en la comissió de Medi Ambient, el senador Quim Ayats han denunciat que els desperfectes patits a la costa catalana ‘posen de manifest l'oblit al qual ha estat postergada la gestió del litoral i de les platges en l'Estat espanyol’. ‘El litoral mediterrani porta patint més de mig segle d'intervencions insostenibles que li confereixen una extrema vulnerabilitat i fragilitat quan es produeix un temporal marítim’, ha argumentat. A banda d’aquesta iniciativa parlamentària, Esquerra Republicana preguntarà sobre aquesta qüestió en el ple del Senat i formularà també un seguit de preguntes per a la seva resposta escrita, i faran un seguiment exhaustiu de l'actuació a tots els municipis del litoral català.  

El grup d'Esquerra Republicana de la Diputació de GIrona

La Diputació de Girona aprova les mocions d’ERC per reclamar el 100% de l’IBI de les autopistes i augmentar la transparència dels ens autònoms

La Diputació de Girona ha aprovat aquest dimarts 23 de gener les mocions impulsades pel grup d’Esquerra Republicana on es demanava treballar perquè els municipis puguin cobrar el 100% de l’IBI de les autopistes i, d’altra banda, millorar la transparència la participació en els organismes i ens autònoms on està representada l’administració. Esquerra ha iniciat una campanya per tot el país per tal que els ajuntaments catalans comencin a cobrar el 100% de l’IBI de les autopistes un cop que el 31 d’agost va finalitzar el benefici del 95% del qual gaudien aquestes infraestructures viàries, concretament l’AP-7, AP-2, C-32 i C-33. 98 municipis catalans (27 gironins) s’han vist perjudicats per aquest benefici fiscal de la concessionària de les autopistes que, anualment, s’ha estalviat 10 milions d’euros que no han anat a parar a les hisendes locals. Durant l’elaboració dels pressupostos municipals d’aquest 2017 alguns municipis ja han inclòs en el capítol d’ingressos el cobrament del 100% de l’IBI de les autopistes, una mesura que ara Esquerra vol estendre a tot el territori. D’altra banda, el plenari també ha donat llum verda, a proposta d’ERC, a la moció per tal d’augmentar la participació i la transparència dels ens autònoms i organismes on la Diputació té participació