Federació de Girona

Esquerra l’Alt Empordà no permetrà la implementació de centrals eòliques a l’Albera perquè no respecten les normatives de protecció dels espais naturals

La Comarcal d’ERC de l’Alt Empordà vol donar suport la feina feta per les associacions i plataformes ecologistes de la comarca, sobretot pel que fa referència a la defensa del territori i els seus espais protegits. Una nova sentència, ara en contra del recurs extraordinari de revisió presentat per la PCAPIC , demostra que els espais protegits i concretament l’Albera continua amenaçada. En aquest sentit Portbou i la Jonquera, ambdues poblacions Alberenques, pateixen dos projectes eòlics que només responen als interessos econòmics d’empreses gens sensibles amb el territori i la nostra comarca. ERC i concretament la Comarcal d’ERC de l’Alt Empordà, dona suport a les energies renovables i volem participar-hi fent contribuir la nostra comarca a la implementació d’energia eòlica i fotovoltaica, però ho recolzem amb la racionalització que proposa ERC i les entitats ecologistes del territori, defensant amb força la no implementació de centrals eòliques a l’Albera sempre a favor del corredor de infraestructures amb consens del territori i els qui el defensen d’agressions innecessàries La comarcal d’ERC volem afegir que ens sumem als projectes d’autosuficiència energètica com el que s’està experimentant a Ordis i demanem que és comenci a valorar la possibilitat de canviar certes lleis que fan inviable l’aprofitament de l’energia solar, dons aquestes lleis només afavoreixen el sector eòlic que a la nostra comarca sempre ha posat el punt de mira als espais protegits. Volem recalcar que no permetrem la implementació de centrals eòliques a l’Albera, ja que no és respecten les normatives de protecció especial de la Xarxa Natura 2000 i demanarem així mateix que és replantegi el grau de protecció de tota l’Albera i la part costanera de la comarca declarant incompatible en aquest territori la implementació de centrals eòliques tal i com ho ha fet l’estat Francès amb l’Albera de la Catalunya nord i la Côte Vermeille de la comunitat de comunes des Alberes i Côte Vermeille.

Esquerra presentarà mocions als ajuntaments contra el retorn dels imports de la bestreta de la participació en els tributs de l’Estat

El Ministeri d’Hisenda està reclamant als ajuntaments la devolució d’una part dels ingressos que aquests van rebre en concepte de bestreta de la seva participació en els tributs de l’Estat dels anys 2008 i 2009. L’Estat va calcular els imports de les bestretes als municipis, d’acord amb els barems fixats en la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, amb previsions massa optimistes sobre la recaptació dels tributs. Els ajuntaments van destinar els imports rebuts a la prestació de serveis bàsics per a la ciutadania continguts en els seus pressupostos ordinaris de despesa. Els imports, per tant, han estat destinats a proveir serveis bàsics pels ciutadans, a atendre directament les necessitats socials i econòmiques que no paren de créixer en un entorn de crisi. Els ajuntaments, l’Administració més propera al ciutadà, gestiona el 12,8% de la despesa pública. Una despesa que esdevé bàsica i essencial per als ciutadans atès que és inversió i prestació de serveis necessaris per l’entorn on viuen més immediat. A més, els ajuntaments estem fent front a despeses i serveis que no ens correspondrien atès que serien competències d’altres administracions. Els estudis econòmics han xifrat en un 30% el volum que representen aquestes competències impròpies en el conjunt de les despeses municipals. Per contra, subsistim amb la part més reduïda dels ingressos públics, amb tributs regulats i limitats per la normativa estatal, amb impostos propis que s’han vist reduïts per decisions de l’Estat (el cas de l’IAE) que no s’han compensat mai de manera suficient i ara, a més, amb la pretensió d’eliminar la capacitat d’endeutament per a fer front a les inversions locals. Un dels pocs recursos econòmics de caràcter fix que disposem els ajuntaments és la participació en els tributs de l’Estat, els quals s’han vist reduïts per la greu situació econòmica i que presumiblement tardaran anys a tornar al nivell que es va aconseguir l’any 2007.

Esquerra presentarà mocions als ajuntaments en defensa del model lingüístic català a les escoles

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha emès l’auto del 28 de juliol que insta a la Generalitat que en el termini de dos mesos s’adoptin mesures per adaptar el sistema d’ensenyament a la nova situació creada per la sentència del Tribunal Suprem espanyol conra el model lingüístic en l’escola catalana. Les sentències que el Tribunal Suprem espanyol ha dictat qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. Aquest fet atempta clarament contra l’escola catalana, un model educatiu que ha funcionat amb èxit els darrers 20 anys, basat en la no separació dels infants i joves per raó de la llengua i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social. La immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular ha donar força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions europees i internacionals i ha estat avalat per l’informe PISA 2009 de l’OCDE, en el qual es constata que el nivell de coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya és elevat i, en el cas del castellà, fins i tot superior a la mitjana de l’Estat espanyol. Aquest model lingüístic ha contribuït de manera decisiva a pal•liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte del castellà, en diferents àmbits socials i culturals, alhora que s’ha demostrat eficaç en l’acollida i l’arrelament dels infants i joves de les darreres onades migratòries, tot contribuint a mantenir la cohesió social del país. Per tot això, el Ple de l’Ajuntament pren els acords següents: 1- Manisfestar el rebuig a l’auto del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i a les sentències del Tribunal Suprem espanyol, que posen en perill el sistema d’immersió lingüística als centres educatius de Catalunya. 2- Manifestar el suport al model d’escola catalana en llengua i continguts, així com a tota la comunitat educativa, per tal que continuï aplicant-lo en el dia a dia, sense atendre aquestes sentències ni altres similars que les puguin seguir.

Esquerra presentarà mocions als ajuntaments per a la derogació de l’article 12.a de la Llei d’Autopistes

La llei estatal 8/1972 d’Autopistes va establir, en el seu article 12.a, una bonificació del 95% sobre la base imposable de la Contribució Urbana, posteriorment Impost Sobre Béns Immobles de Naturalesa Urbana, per a les concessionàries d’autopistes. Això ha permès a les empreses concessionàries un estalvi milionari en un tribut que hauria de beneficiar directament els municipis afectats pels traçats d’aquesta xarxa viària de gran impacte. Per Esquerra, la bonificació va suposar en el seu moment un incentiu o un ajut per als inversors privats que executaven les noves infraestructures, però queda clar que transcorreguts tots aquests anys aquelles inversions estan més que recuperades i que generen quantiosos beneficis als concessionaris. Per contra, els municipis i els seus ajuntaments, responsables d’atendre serveis i necessitats de la ciutadania es veuen privats d’una part dels seus ingressos en haver mantingut la bonificació fixada per l’Estat. Durant aquests anys aquests ajuntaments han plantejat contenciosos basats en la inexistència de bonificacions per a les autopistes en l’IBI Urbana que va entrar en vigor l’any 1990, com també en l’articulat de la nova Llei d’Hisendes Locals que preveu compensacions als ens locals en el supòsit que l’Estat fixi bonificacions o reduccions en els impostos locals. Producte d’aquests contenciosos han estat diferents sentències les que han donat la raó als ajuntaments, amb la qual cosa s’obria la possibilitat d’acabar definitivament amb un greuge històric. Això no obstant, el Tribunal Suprem ha emès una sentència que exonera l’Estat de la compensació als ajuntaments afectats i manté la validesa de la Llei d’Autopistes i la bonificació de la llei d’autopistes de 1972. Per tots aquests motiu, Esquerra proposarà al ple dels ajuntaments l’adopció dels següents acords: 1. Demanar la derogació l’article 12.a de la Llei 8/1972, de 10 de maig, de construcció, conservació i explotació d’autopistes en règim de concessió.

Esquerra de Alt Empordà presentarà una moció perquè l’estelada sigui l’única bandera que onegi als ajuntaments de la comarca l’11 de setembre

Esquerra Republicana de Catalunya de l’Alt Empordà des de fa setmanes està preparant presentar una moció a favor que l’estelada sigui l’única bandera als ajuntaments que onegi l’11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya. Per Esquerra Republicana de Catalunya, atès que el dia 11 de setembre commemorem la Diada Nacional de Catalunya i és alhora una jornada festiva i reivindicativa dels drets dels catalans i les catalanes com a poble, atès que a Catalunya tenim una bandera representativa, que és la senyera, que ja oneja tot l’any als nostres ajuntaments , atès que l’estelada representa la reivindicació de què Catalunya esdevingui un país lliure dins la Unió Europea, aquesta moció vol fer acordar als ajuntaments que es declari solemnament la Diada de l’11 de Setembre dia assignat per aquest Ajuntament perquè onegi la bandera estelada a la casa consistorial, així com demanar a totes les institucions catalanes que facin el mateix. Per altra banda, a nivell comarcal, per commemorar la Diada de l’11 de setembre, totes les poblacions on Esquerra hi té pes, organitzen actes de reivindicació nacional de protesta per “l’ofegament que Espanya ens provoca a nivell social i econòmic”. El president comarcal d’Esquerra de l’Alt Empordà, David Pujol, avisa que “ara més que mai l’11 de setembre ha de ser el punt inicial per combatre la demagògia espanyola com la reforma de la Constitució i trencar el festeig que els partits majoritaris i convencionals fan amb els partits espanyolistes o la simplicitat ideològica de discurs d’alguns partits davant la situació d’alliberament nacional del país”.

Agenda d'actes 11 de Setembre de la Federació de Girona

Com cada any, per commemorar la Diada Nacional de Catalunya, Esquerra organitza diferents actes als pobles i ciutats de les comarques gironines. Aquí podeu consultar els actes per dies i per pobles. 9 de setembre CASSÀ DE LA SELVA. Auditori Sala Galà. Conferència d’Arcadi Oliveras 21:30h 10 de setembre CASSÀ DE LA SELVA. Parc de l'Estació. Sopar a la fresca i actuació musical amb els Panxuts. 20:30h BLANES. Casa del Poble – Sa Palomera. Marxa de torxes i ofrena floral. Organitza: Blanes per la independència. Col•labora: Esquerra Blanes, JERC Blanes i altres entitats. 23:00h LA CELLERA DE TER 22:00h. Marxa de torxes (organitza Casal Independentista Cellerenc) OLOT 23:00h. Trobada a les 10 a dalt del Volcà Montsacopa. Baixada de torxes. Acte unitari organitzat per Òmnium PALAMÓS Parada al mercat. Avinguda de Catalunya. RIPOLL 14:00h. Dinar d’amics d’Esquerra del Ripollès amb Joan Puigcercós. Hotel La Solana de Ter. ROSES 17:00h. Zigurat del final de la riera Ginjolers. Repartiment de senyeres per a la Diada. SANT JOAN DE LES ABADESSSES 17:00h. Vestíbul Edifici Duran i Reinalds. Ponència en motiu dels 80 anys d’Esquerra i de la proclamació de la II República “L’obra de l’alcalde republicà Ramon Arqués a Sant Joan de les Abadesses”. TORROELLA DE MONTGRÍ 18:00h. Penjada de l’estelada al Castell del Montgrí. Punt de trobada: Bar Na Fent. 11 de setembre AMER 9:00h. Pujada a l’ermita de Santa Brígida. Esmorzar, parlaments amb Miquel Bofill, desplegament de la senyera i Cant dels Segadors. Sortida de la Plaça del Monestir. BLANES 10:00h – 15:00h: Parada de material independentista al Passeig del Mar. BREDA 12:30h. Plaça de l’Església. Ofrena floral i parlament d’Alfred Bosch. 14:00h. Dinar popular al pati de l’Abadia. CALDES DE MALAVELLA 11:30h. Plaça 11 de setembre. Ofrena floral al monument pels qui lluitaren per les llibertats i per la democràcia CALONGE I SANT ANTONI 8:00h. Pujada a la muntanya de la Creu.

Esquerra presentarà mocions als ajuntaments per a promoure el distintiu CAT a les matrícules dels vehicles municipals

L’any 2000 l’aprovació de la modificació del Reglament General de Vehicles per part del govern espanyol va comportar la unificació del model de matrícules amb l’obligació de portar com a únic identificador territorial la lletra E. Aquest fet va provocar la desobediència civil i es varen distribuir milers d’adhesius amb el CAT que van ser motiu de denúncies de trànsit per part de la Guàrdia Civil i altres cossos de seguretat. L’any 2003 es va produir el traspàs de competències de Trànsit i es va notar una reducció important del nombre de sancions, però encara, alguns agents dels Mossos d’Esquadra i de les Policies Locals han seguit posant multes que han estat objecte de queixes per part dels ciutadans afectats. El portaveu del Govern, el senyor Francesc Homs, en declaracions del dia 14 de juliol, va animar als ciutadans i a les ciutadanes a posar l’adhesiu CAT a la matrícula del seu vehicle, afirmant que portar un adhesiu CAT sobre la E de la matrícula dels vehicles no impedeix la identificació del vehicle, i per tant, no incomplia la legalitat. Posteriorment els mitjans de comunicació citaven que fonts dels Mossos d’Esquadra van desmentir les paraules del Sr. Homs tot indicant que portar l’adhesiu CAT sobre la E a la matrícula constitueix una infracció sancionable. Entenem que les institucions catalanes, entre elles els nostres ajuntaments, han de ser les primeres en donar exemple amb la seva actuació si volem que els nostres ciutadans i ciutadanes entenguin allò que els hi proposem. També entenem que no n’hi ha prou de promoure, mitjançant declaracions, un determinat posicionament o actuació de la ciutadania, sinó que s’ha d’anar més enllà des de les institucions públiques que tenen capacitat d’actuació política per a promoure les reformes normatives necessàries per a canviar l’actual situació. Per tots aquest motius proposem a l’Ajuntament l’adopció dels següents acords: 1- Acordar que es posi l’adhesiu CAT sobre la E de les matrícules de tota la flota de vehicles de l’Ajuntament.

Esquerra escull la nova executiva comarcal de l’Alt Empordà

El Congrés comarcal d’Esquerra de l’Alt Empordà, celebrat aquest dijous al vespre, a Lladó ha escollit la nova executiva comarcal. En total hi van assistir una setentena de militants, vinguts de diferents pobles de l’Alt Empordà. S’ha presentat una única candidatura, encapçalada pel militant David Pujol i Bret, de Figueres. Nascut el 1983 a Figueres. És estudiant de màrqueting i recursos humans. Va entrar a militar a les JERC el 1997. Ha estat portaveu local a Figueres, portaveu comarcal i regional de les comarques comarques gironines i secretari nacional de coordinació territorial de les JERC. Militant d’Esquerra des de 2005. Ha estat membre de l’executiva local de Figueres, de l’Alt Empordà i de la Federació de Girona d’Esquerra. Ha estat candidat a les eleccions municipals 2003 a Figueres i al Parlament 2007. És conseller nacional d’Esquerra des de 2005. Pel que fa al món associatiu, és membre fundador del Triangle Blau, vicepresident de l’Associació d’Actes Lluís Companys, soci d’Òmnium Cultural i membre de la Intersindical. Ha estat membre del Consell Municipal de Joventut com a representant de les JERC i també, a nivell internacional, com a membre de la direcció nacional de les JERC, representant aquesta organització juvenil davant del govern bolivià, partits polítics del BNG, esquerra abertzale i Bildu. La nova executiva està formada per persones que provenen de diferents sectors professionals, amb experiència molt diversa i que combina experiència i renovació. Les principals propostes de la candidatura són les següents: crear, amb les organitzacions i entitats de la comarca una resposta política potent; donar cobertura a totes les problemàtiques i realitats socials, mediambientals, estructurals i nacionals de l’Alt Empordà; construir un relat polític per defensar davant les estructures regionals i nacionals; ser majoritaris de l’Esquerra Nacional dins l’Alt Empordà i estructurar un projecte amb un perfil d’esquerres, amb valors republicans i com a objectiu, la independència nacional; donar suport polític i tècnic als militants i als càrrecs electes; potenciar l’estratègia comunicativa per arribar al militant i a l’electorat; i creació d’un programa de formació tècnica i política per a militants i càrrecs electes.

Esquerra reclama que el Govern projecti i calendaritzi una nova comissaria dels Mossos d’Esquadra conjunta als municipis de Llançà i Portbou

El diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya, Pere Bosch, presentarà una proposta de resolució perquè el Parlament de Catalunya insti al Govern de la Generalitat a projectar i calendaritzar la creació d’una nova comissaria dels Mossos d’Esquadra conjunta als municipis de Portbou i Llançà. La demarcació de Girona té actualment 9 comissaries arreu del territori i 10 oficines policials. D’aquestes 10 oficines, una d’elles està situada al municipi de Llançà, però només està oberta en període d’estiu. De manera reiterada, els municipis fronterers amb França han reivindicat major presència policial, atès pel major volum d’inseguretat ciutadana motivada per causes singulars de la zona. Una d’aquestes causes és, a tall d’exemple, l’estació de tren de Portbou. El fet que aquesta estació sigui terminal per a trens catalans i francesos que no tenen correspondència horària comporta la presència temporal de persones que en ocasions han causat problemes en el municipi, com han anat denunciant els alcaldes. En aquests moments, quan l’oficina de Llançà està tancada fora de l’horari d’estiu, el servei l’han d’atendre unitats dels Mossos vingudes de Figueres o de Roses, i això provoca que l’arribada al municipi de Portbou sigui d’entre 40 i 60 minuts, un temps massa excessiu per poder atendre amb satisfacció els problemes de seguretat ciutadana que es produeixen. La confluència de factors, com és l’estació de tren, la major població en època estiuenca i la situació fronterera de Portbou i Llançà són determinants per crear majors casos d’inseguretat ciutadana i per justificar la necessitat d’atendre les demandes d’aquest territori. “Aquestes demandes han estat sempre l’augment de les dotacions de Mossos d’Esquadra en aquesta zona i això pot passar, considerem, per la creació d’una nova comissaria dels Mossos d’Esquadra conjunta entre Llançà i Portbou, i la corresponent dotació de mitjans tècnics i humans”, ha explicat Pere Bosch.