Federació de Girona

Notícia

Mèrits d'uns i desmèrits d'altres

Teresa Jordà, diputada al Congrés i regidora d'ERC a Ripoll
Teresa Jordà
Teresa Jordà

“Us demano que no hi assistiu. La vostra presència podria ser utilitzada per crear la falsa impressió que el Partit popular europeu dóna suport al Referèndum il·legal”. 

D’aquesta manera tant incisiva, començava la carta que l’Eurodiputat valencià i Doctor en dret Constitucional, Esteban González Pons, va adreçar als seus col·legues del Partit Popular Europeu, hores abans que el President Puigdemont, el Vice-President Junqueras i el Conseller Romeva exposessin, aquest dimarts a Brussel·les, les raons del referèndum sobre la Independència del nostre país.

En la carta, aquest valencià que un dia també fou Conseller de Cultura, Educació i Esports del govern valencià de Francisco Camps, etzibava que el Referèndum, no només és un atac a Espanya sinó també un atac directa a Europa, i que podria significar un precedent “perillós” per la unitat de molts països europeus. Perquè segons aquest llambrares, la llibertat d’expressió és un dret, però deixa de ser-ho, quan els drets històrics són substituïts per mites. I acabava fent el prec que es boicotegés la conferència dels nostres tres tenors.

Aquest és només un altre exemple de la mala anomenada “operació diàleg”. 
Aquest any 2017 és, sens dubte, l’any de la democràcia, l’any on el dret a decidir s’ha de poder manifestar en centenars de milers d’urnes escampades al llarg i ample del principat de Catalunya, aquest és l’any del referèndum, l’any de la voluntat popular.
L’enrocament del govern espanyol, la manca de feed back, la poca cintura política i la negació al diàleg, ens han vehiculat fins aquí.

Molt sovint els grans reptes s’aconsegueixen per mèrits propis, per la constància, el treball, la coherència, la il·lusió i el convenciment, però també és cert que sovint hi ha coses que s’aconsegueixen més que pels mèrits d’uns, també, pels demèrits dels altres. És molt possible que la llibertat política del nostra país sigui d’aquí poc la suma d’aquests dos vectors.

Recollir firmes en contra l’Estatut de Catalunya després de ser aprovat a les Corts Espanyoles ( encara que desquartitzat)i ratificat pel Parlament català i per la ciutadania, des de A Coruña fins a Cádiz i de Badajoz fins a Murcia, passant el rasclet per tot arreu; negar-se a parlar de manera reiterada amb el President de la Generalitat, enviar lleis aprovades a la cambra catalana directament al TC, degradar la nostra llengua, fer-nos pagar interessos d’un préstec fet amb els nostres propis recursos, judicialitzar permanentment la política i tancar els ulls amb força davant una demanda tant legítima com real és només mèrit d’un Estat, l’Espanyol.

Aquest 24 de gener, centenars d’assistents, varen obviar la súplica del PP i la conferencia de Brussel·les es va convertir en el principal acte públic d’internacionalització de l’independentisme que s’ha fet fins avui.
Guanyarem, i ho farem pels nostres mèrits i, sens dubte, pels seus desmèrits.