Federació de Girona

Notícia

Un temporal de despropòsits

Teresa Jordà, diputada d'ERC al Congrés
Teresa Jordà, diputat d'ERC al Congrés
Teresa Jordà, diputat d'ERC al Congrés

Les eleccions del 26 de juny passat van ser el punt final de moltes coses a l'Estat espanyol. Entre aquestes destaca que es va posar fi a la trituradora del Partit Popular i la seva capacitat de legislar a cop de reial decret les polítiques que, de manera immediata, afectaven, i afecten, la majoria de la població. Un exemple recent d'aquesta particular manera d'entendre la política és la Llei de costes. I dic recent perquè la setmana del 16 al 22 de gener el temporal marítim, la neu i el fred que van fuetejar tot l'oest d'Europa també van castigar, amb especial virulència, les localitats costaneres del Mediterrani

És una evidència manifestar que les inclemències meteorològiques no són voluntat de ningú, no es controlen ni tampoc es dirigeixen amb control remot. Tanmateix, sí que és cert que, justament per això, la responsabilitat d'estar preparats per a les severitats del clima recau sobre la gestió del territori. I, en aquesta línia, la reforma de la llei de costes del PP, impulsada durant la passada legislatura i vigent avui dia, és un retrocés evident en la conservació del litoral i un escandalós endarreriment en el seu caràcter públic. De fet, el contingut de la llei és antropocèntrica, l'home és el centre de la costa i el seu únic amo i senyor. És una llei unidireccional i unidimensional, només legisla en relació amb la propietat privada i en les activitats econòmiques de la costa. És una llei caduca perquè només té en compte el coneixement desenvolupat en els últims 20 anys. És una llei reglamentarista, imprecisa i absolutament ambigua, sobretot en els aspectes essencials per la delimitació del domini públic marítim i terrestre. És també una llei de contingut incert i imprevisible sense seguretat jurídica en deixar per al reglament aspectes transcendentals i essencials de regulació. És antieuropea perquè no considera la costa un valor natural en si mateixa. És descoordinada, insostenible i deslleial amb la seva Sacra Magna Constitució.

Les afectacions en poblacions de la nostra costa gironina són una evidència. Hem reclamat els múltiples d'anys quantificats al ministeri pertinent, però la solució implica arribar al fons del problema. S'ha d'anar més lluny i s'ha de modificar de manera urgent el model de gestió de l'aigua i dels sediments de les conques hidrogràfiques. Hem de dir prou als projectes de regeneració del litoral a curt termini, amb grans despeses econòmiques i que en cap cas asseguren la regeneració de les platges i que hipotequen la política d'ordenació del litoral, modificant per sempre la morfologia de la costa.

Si no veiem l'origen del problema i rectifiquem, l'aigua del mar, enfurismada o no, ens guanyarà sempre la partida, perquè hem de conviure amb la costa, en cap cas dominar-la. I, en el cas de la costa gironina, benvinguts els 125.000 euros del Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient per reparar els danys provocats pel temporal del gener. Però cal anar més enllà. Molt més enllà. I no actuar només de manera reactiva.

(article publicat a El Punt el dimarts 14 de febrer)