Federació de Girona

Notícia

No és NO, i si no hi ha Sí, també és NO!

Elisenda Pèrez i Anna Azamar, senadores ERC
Pérez i Azamar, senadores d'ERC
Pérez i Azamar, senadores d'ERC

Tornem a parlar d’un tema recurrent, tornem a parlar d’una realitat fosca i colpidora, tornem a parlar del poder que els homes creuen que tenen sobre les dones. En tornem a parlar... per què? Perquè aquests dies hem tornat a viure agressions sexuals i violència masclista. I per molt que en parlem, res canvia. Sempre diuen que la societat va per davant de les lleis, que les dones i els homes amb els seus actes fan canviar la legislació i el dia a dia,... però en aquest cas, NO. La societat no actua ni lidera el canvi legislatiu i social necessari. 
I tot això sense oblidar que tenim una justícia lenta i poc sensibilitzada que tampoc ajuda.
 
Fem lleis, campanyes, col·loquis, xerrades i res atura el creixement d’aquesta lacra. Tot al contrari, retrocedim en tot. I és que les dades en comparativa amb altres anys, no disminueixen. En aquest sentit, les del primer semestre del 2017 són realment preocupants, només en violència masclista en l’àmbit de la parella hi ha 375 víctimes ateses més que el mateix semestre de l’any passat.

D'altra banda, socialment no es fa el rebuig necessari. Hem d’escoltar constantment frases lapidàries del tipus: “el dia anterior s’havien fet petons”, “anava vestida provocativament”, “què hi feia a aquelles hores caminant sola pel carrer?” i la pitjor de les frases escoltades: “es que n’hi ha que s’ho busquen”.

En definitiva: la societat és masclista. La violència masclista forma part de la nostra vida i es banalitzen les agressions. Podem viure en una societat que maltracta sense perdre el son, seguim les notícies que diàriament ens arriben sobre tot tipus de violència, ens posem les mans al cap quan una dona és assassinada per la seva parella (mirant cap a un altre costat quan es tracta d’agressions). RES justifica un crit, un cop, una agressió, una violació, una mort!
 
Tot el que fem es necessari però no se’n veuen els resultats, per tant, no és suficient. Què hem de fer?
En primer lloc entendre i assumir que vivim en una societat masclista. I, a partir d'aquí, treballar per assimilar que ens queda molta feina per fer.
No ens cansarem de repetir, una vegada i una altra, que NO és NO i si no hi ha Sí, també és NO!