Federació de Girona

Notícia

Menys concrets que el màster de Cifuentes

Teresa Jordà, diputada d'Esquerra
Teresa Jordà, diputada d'Esquerra

Aquest passat dimarts l’inefable Cristóbal Montoro entregava a la Presidenta del Congrés, en un pendrive, un suposat projecte de pressupostos Generals de l’Estat. D’aquesta solemne manera, el ministre del ram, anunciava l’existència d’un projecte que, en cas d’obtenir majoria parlamentària a la Cambra Baixa, marcaria les línies mestres d’aquest 2018 a l’estat espanyol.

Són molts i diversos els titulars que podrien definir l’anunci: Pressing PSOE, Molt soroll per no res, Pugna entre dos per aglutinar el centre dreta espanyol,... El que és evident és que aquests pressupostos contenen milers de números pensats perquè l’IBEX guanyi les properes eleccions a Espanya, i ara, la incògnita és només saber si el portaveu serà blau o taronja.

Malgrat amagar-se rere moltes sessions de maquillatge, continuen sent un atemptat contra les classes socials més desfavorides. Les pensions segueixen sent de misèria tot i la baixada fiscal de l’IRPF, una baixada que només afecta un terç dels pensionistes. Sense oblidar la suposada pujada del 2% o del 3% que és evident que no resolt el drama dels nostres pensionistes. En definitiva, uns pressupostos trampa des del moment que la despesa social creix un 1’1% però l’economia en termes reals ho fa un 2’75%. Una indecència.

Però el govern del PP i la seva marca blanca van encara molt més enllà. Tenen la santíssima barra de justificar que, fins ara, han guardat el pendrive a la nevera a l’espera que la situació econòmica i política catalana millorés. Davant d’aquesta vergonya els ciutadans i ciutadanes d’aquest país, més enllà de la nostra ideologia política, estem obligats a reivindicar que en dos anys hem reduït el dèficit públic a Catalunya d’una manera astronòmica passant de 6.234 milions d’euros el 2015 a un dèficit de 1.314 milions d’euros el 2017. Hem d’explicar arreu que el nostre govern, avui a la presó i a l’exili, que el nostre conseller d’Economia i vicepresident, Oriol Junqueras, l’artífex d’aquests números, ja posta més de cinc mesos tancat entre les reixes d’Estremera.
D’altra banda, a les comarques gironines el ‘premi’ és similar. De fet, són un copy+paste dels exercicis pressupostaris anteriors, 139’1milions, dels quals 39 són per la N-II. Només cal mirar les hemeroteques per adonar-se que els PGE han promès inversions en aquesta infraestructura des del 2004. Però la majoria de partides no s’han executat i han convertit aquest eix viari en l’obra més llarga de la història a les comarques gironines.

Queda clar que tant pel PP com pel PSOE aquesta carretera no és ni prioritària. Com tampoc ho són ni la N-260, ni per la N-152,... Per ells no existeixen els trens convencionals, ni cap de les petites obres d’acondicionament que permetrien una conducció molt més segura a les nostres carreteres. Deixant de banda la inversió a la xarxa viària i ferroviària, la situació, a tota la resta i per dir-ho suau, no millora. Partides testimonials, una vergonyosa falta de concreció en la majoria d’elles,... un treball digne de ser el del màster fantasma de Cristina Cifuentes. En definitiva, el paper (el que existeix i no és fantasma) ho aguanta tot. La paciència dels gironins, no.