Federació de Lleida

Totes les notícies

ERC insta a la Diputació de Lleida a subscriure el Programa per a la homogeneïtzació de tramitació de tributs del sector públic

El Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya demanarà, en la sessió plenària del divendres 21 de juliol, que la Diputació de Lleida aprovi una moció mitjançant la qual la que s’insta a aquest organisme a subscriure el Programa per la homogeneïtzació dels processos i mecanismes interns de tramitació dels tributs que ingressa el sector públic de la Generalitat i altres ens públics de Catalunya a l’Agència Estatal de l’Administració Tributària, creat per un Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya, de 25 d’abril de 2017 i complementat per un posterior Acord del Govern, de data 11 de juliol de 2017.   La implementació d’aquest Programa, que permet l’adhesió voluntària de tots els ens locals i les entitats del seu sector públic que en vulguin formar part, ha estat molt ben valorada per Jaume Gilabert, portaveu del grup republicà que ha declarat que ‘si tot el Sector Públic de Catalunya actua de forma homogènia i coordinada davant les Administracions Tributaria i de Seguretat Social, en lloc de fer-ho de forma individual i dispersa, serem un  “GRAN CLIENT” i tindrem molta més força a l’hora de defensar els nostres criteris interpretatius, i en conseqüència, tindrem més possibilitats d’optimitzar la nostra factura fiscal i de cotitzacions socials’.   El conjunt de les Administracions Públiques de Catalunya i de les seves Entitats del Sector Públic paguen anualment a l’Estat uns 6.500 milions d'euros (segons dades de l’any 2015) en IRPF, IVA, IS i cotitzacions socials. ‘Malgrat la magnitud que això implica, no disposem d’una estratègia ni d’un pla d’actuació corporatius conjunts en l’àmbit fiscal, com és habitual en les grans corporacions i grups empresarials’, ha comentat Gilabert.   D’altra banda, el republicà, ha volgut clarificar que aquest programa s’emmarca dins l’àmbit de les competències actuals de la Generalitat de Catalunya motiu pel qual ‘aquest Acord de Govern és fruit de la capacitat d’autoorganització de la Generalitat i totes les actuacions que es deriven d’aquest programa respecten la més estricta legalitat d’acord amb l’ordenament jurídic vigent’.

Bernat Solé: ‘Cal impulsar el model de recollida de residus porta a porta que s’ha demostrat més efectiu allà on s’ha implementat’

La Federació Regional de Lleida d'Esquerra Republicana de Catalunya ha organitzat, avui a Almacelles, una taula rodona per debatre sobre la sostenibilitat en la recollida de residus, i per exposar els millors models de gestió que permetin reduir al màxim la fracció de rebuig. L’acte ha comptat amb la presència de Bernat Solé, enginyer industrial, alcalde d’Agramunt i diputat al Parlament de Catalunya, Ferran Civit, diputat i portaveu de Junts pel Sí a la comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya, Sara Nadal, fundadora i directora general d’Arum Consultoria Ambiental, SL, David Mascort, alcalde de Vilablareix i membre de l’Associació de municipis catalans per la recollida porta a porta i ha estat moderat per Ignasi Comella, portaveu del Grup d’ERC-AM a l’Ajuntament d’Almacelles i diputat provincial.   Solé ha volgut destacar que és evident que amb els actuals models de recollida difícilment s’assoleixen els objectius que en el seu moment el Govern de la Generalitat va concretar amb el Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya 2020 (PRECAT20) i ‘els abocadors cada cop estan més plens i suposen un cost més elevat per al contribuent, de manera que cal anar cap a models que fomentin a la ciutadania la prevenció, la reutilització i l’increment de la recollida selectiva per reduir al màxim la fracció de rebuig’.   De la mateixa manera ha evidenciat  que els models que passen per passar de contenidors individuals a model d’illes ‘s’ha comprovat que no donen els resultats òptims, per tant hem d’anar a models que posin en el ciutadà la responsabilitat de triar millor i el porta a porta és un dels models que caldria impulsar i que sembla demostrar-se més efectiu’.   Sara Nadal s’ha referit al dilema aparegut a la comarca del Segrià sobre els models de recollida de residus amb dades inqüestionables ‘el municipi que més recicla de la comarca és Artesa de Lleida que fa el porta a porta i el que menys Almacelles, amb contenidors’.

La Federació Regional de Lleida debatrà, demà a Almacelles, sobre la gestió de la brossa i el reciclatge a la nova República

La Federació Regional de Lleida d'Esquerra Republicana de Catalunya ha organitzat una taula rodona per debatre sobre la sostenibilitat en la recollida de residus, i per exposar els millors models de gestió que permetin reduir al màxim la fracció de rebuig. L’acte es durà a terme demà, dimecres 5 de juliol, a les vuit del vespre, a la sala d’actes de la Comunitat de Regants d’Almacelles (el Segrià).   La xerrada-debat, comptarà amb la presència de Bernat Solé, enginyer industrial, alcalde d’Agramunt i diputat al Parlament de Catalunya, Ferran Civit, diputat i portaveu de Junts pel Sí a la comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya, Sara Nadal, fundadora i directora general d’Arum Consultoria Ambiental, SL i David Mascort, alcalde de Vilablareix i membre de l’Associació de municipis catalans per la recollida porta a porta. El debat serà presentat i moderat per Ignasi Comella, portaveu del Grup d’ERC-AM a l’Ajuntament d’Almacelles i diputat provincial.   Segons Solé, la Directiva 2008/98/CE fixa uns objectius que en el seu moment el Govern de la Generalitat va concretar amb el Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya 2020 (PRECAT20). ‘Amb els actuals models de recollida difícilment s’assoleixen aquests objectius i els abocadors cada cop estan més plens i suposen un cost més elevat per al contribuent, de manera que cal anar cap a models que fomentin la prevenció, la reutilització i l’increment de la recollida selectiva per reduir al màxim la fracció de rebuig’.   El diputat d’Agramunt s’ha mostrat convençut de que ‘en el decurs de la xerrada, es debatran conceptes com la prenveció, la reutilització, el reciclatge, l'economia circular o la sostenibilitat que estan a l'ordre del dia i que són imprescindibles en l'estratègia per aconseguir l'èxit en el procés cap a la nova república’. ‘Cal destacar que, en comarques en les quals Esquerra Republicana de Catalunya ha estat cabdal en la presa de decisions, la gestió de residus ha estat resolta satisfactòriament, acomplint amb escreix els objectius fixats a nivell europeu’, ha reblat.

Serret: ‘Cal deixar de considerar les dejeccions ramaderes com un residu i començar a veure-les com un recurs’

La sectorial d’Agricultura d’Esquerra Republicana de Catalunya ha organitzat, aquest vespre, una xerrada debat sobre la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes a la nova República, que ha tingut lloc a la localitat d’Almenar (el Segrià), en el que han intervingut Alexandre Alòs, president de SAT Ramaders d’Almenar, Francesc Miret, tècnic de l’ADS Porcí d’Alcarràs, Josep Rufat, tècnic de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, Rafaela Cáceres, tècnica de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries i Javier Melus, tècnic de Depurgan (Eurogan). La clausura de l’acte ha estat a càrrec de Meritxell Serret, consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.   L’alcalde d’Alcarràs i membre de la sectorial d’Agricultura de la formació republicana, Miquel Serra ha estat l’encarregat de presentar i moderar el debat l’objectiu del qual ha definit com ‘explicar com cal gestionar aquests recursos de la ramaderia catalana a la nova República, amb exemples pràctics i projectes de futur que permetran retornar les dejeccions ramaderes al camp en forma d’adob estalviant costos als agricultors i ramaders’. El republicà també ha destacat que aquesta proposta ‘parteix de la premissa de considerar els residus com a recursos i que és un bon exemple del que s’anomena economia circular’.   La consellera, per la seva banda, també ha volgut subratllar que ‘aquest és el model que des del Departament d’Agricultura volem prioritzar, el de l’economia circular dins del marc agrari, perquè creiem que és el millor per al sector i per al país: recursos que surten de l’activitat agroalimentària es revaloritzen i retornen al propi sector’. ‘En aquest model’, ha afegit, ‘és fonamental el paper de les plantes de tractament de les dejeccions ramaderes’.   Aquest model d’economia circular, tal i com ha manifestat Serret, és la base de l’estratègia integral per a la gestió de les dejeccions ramaderes i la fertilització orgànica d’excel·lència que impulsa el Departament d’Agricultura, ‘un model que ha de permetre ser econòmicament i ambientalment sostenibles, alhora que fem un ús el màxim d’eficient dels recursos dins del mateix sector agrari i ramader’.

Esquerra Republicana insta el govern espanyol a la regularització del pagament en espècie

A petició del grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, la Comissió d’Agricultura del Congrés dels Diputats ha aprovat una proposició no de llei per instar a l’estat espanyol a regular el mecanisme del pagament en espècie amb l’objectiu de que deixi de ser una eina de caràcter temporal i excepcional i passi a ser una estratègia per a planificar millor el circuit entre els productors de la fruita, la indústria transformadora i les entitats destinatàries.   Segons el diputat al Congrés Xavier Eritja, aquesta regulació té com a objectiu ‘que el mecanisme de pagament en espècie pugui estar permanentment disponible pel sector, ja que actualment està vinculat a l’autorització prèvia del Ministeri d’Agricultura’. Alhora ha defensat que aquesta regulació permetrà ‘facilitar la retirada de producte del mercat amb finalitats benèfiques, a les organitzacions de productors de fruites i hortalisses, ampliant la relació de productes agraris més enllà de la fruita dolça de pinyol i contemplant expressament altres hortalisses, i els supòsits de transformació a la indústria incloent-hi la conserva, amb l’objectiu de facilitar la gestió per part de les entitats caritatives i assegurant que no es produeix distorsió en el mercat de sucs i conserves’.   El diputat republicà ha manifestat que ‘aquesta és una de les mesures preses per compensar les pèrdues degudes al veto rus a les importacions de fruita i verdura i per a sostenir els mercats del sector i evitar caigudes de preus, així com també, contribueix en causes benèfiques, ja que els productes resultants es destinen a entitats benèfiques i evita el malbaratament d’aliments que es produiria en cas d’haver de distribuir tot el producte retirat del mercat com a producte fresc per part de les entitats destinatàries'.   La proposta no de llei, que Esquerra Republicana de Catalunya ha presentat i defensat recollint una petició expressada pel sindicat agrari Unió de Pagesos, ha estat finalment consensuada amb el grup parlamentari de Podemos i ha estat aprovada amb 18 vots a favor, els vots en contra del grup Popular i l’abstenció de Ciutadans.

Esquerra Republicana debatrà aquest divendres a Almenar sobre la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes

Esquerra Republicana de Catalunya ha organitzat una jornada que versarà sobre la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes a la nova República i que tindrà lloc aquest divendres, dia 30 de juny a Almenar. Intervindran a la taula rodona Alexandre Alòs, president de SAT Ramaders d’Almenar, Francesc Miret, tècnic de l’ADS Porcí d’Alcarràs, Josep Rufat, tècnic de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, Rafaela Cáceres, tècnica de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries i Javier Melus, tècnic de Depurgan (Eurogan). L’acte serà moderat per l’alcalde d’Alcarràs i membre de la sectorial d’Agricultura de la formació republicana, Miquel Serra i la cloenda anirà a càrrec de Meritxell Serret, consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.   Teresa Malla, alcaldessa d’Almenar ha destacat, respecte a la temàtica de la jornada, que ‘la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes representa una oportunitat, i alhora  un repte per dinamitzar i consolidar el sector ramader, i en concret el porcí, estratègic en  l'economia catalana’.   Segons l’alcalde d’Alcarràs, Miquel Serra, ‘l’objectiu d’aquesta jornada és explicar com cal gestionar aquests recursos de la ramaderia catalana a la nova República, amb exemples pràctics i projectes de futur que permetran retornar les dejeccions ramaderes al camp en forma d’adob estalviant costos als agricultors i ramadarers’. El republicà també ha destacat que aquesta proposta ‘parteix de la premissa de considerar els residus com a recursos i que és un bon exemple del que s’anomena economia circular’.   En aquest sentit, el senador Miquel Àngel Estradé, també  ha remarcat que ‘el model de gestió actual acostuma a comportar un elevat cost ambiental i pels ramaders, per la qual cosa nosaltres proposem un model ambientalment sostenible, que a més pot aportar un valor afegit que es transformaria en ingressos per als ramaders, cosa que produiria efectes positius sobre l’economia i la sostenibilitat’.

Estradé: ‘Un cop més, l’Executiu espanyol i el PP han demostrat el seu menyspreu vers la ciutadania de la Plana de Lleida’

El senador del Grup d’Esquerra Republicana, Miquel Àngel Estradé, ha mostrat la seva decepció pel fet que l’Executiu del Partit Popular hagi rebutjat en la seva totalitat i, sense la més mínima voluntat negociadora, les 27 esmenes presentades per la seva formació a la Llei General de Pressupostos de l’Estat, que suposaven un increment de prop de 130 milions d’euros en les inversions previstes a les comarques de la Plana de Lleida.   El republicà que, entendria que no s’haguessin acceptat totes, perquè això hauria provocat la necessitat de fer modificacions importants en el pressupost de l’estat, s’ha mostrat fermament convençut de que l’executiu espanyol, sí que n’hauria pogut acceptar algunes ‘encara que només fos per demostrar que quan la senyora Soraya Sáez de Santamaria, el president Rajoy o el diputat José Ignacio Llorens s’omplen la boca dient que estan disposats a dialogar i a parlar de les inversions que són necessàries pel progrés, per la societat, la seva oferta de diàleg –un cop més- no era seriosa haurien haver pogut, almenys; com sempre, abans de mirar-se el contingut ja havien tancat la carpeta i han rebutjat escoltar-nos i debatre les nostres esmenes’.   ‘Nosaltres considerem que això és un menyspreu des del punt de vista parlamentari vers els nostres senadors, però al cap i a la fi la manera d’actuar a la que ens tenen acostumats’. Malgrat això la gravetat de l’assumpte rau, segons Estradé, en la ‘manca de sensibilitat i el menyspreu més absolut vers les nostres necessitats i mancances infraestructurals i, en general, a tota la ciutadania de les terres de Lleida’   Una d’aquestes infraestructures, amb una partida pressupostària de 10 milions d’euros, era la finalització de les obres de la carretera A14 en el seu tram entre Lleida i Rosselló i l’enllaç amb l’A2, que en paraules d’Antoni Bosch, regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya en aquesta localitat del Segrià,  ‘es un enllaç important per alliberar el centre de Rosselló, de bona part del seu tràfic pesat i que, malgrat estar previst inicial va desaparèixer en la revisió del projecte de l’any 2015 per un problema pressupostari’   Entre les inversions sol·licitades per la formació republicana a les comarques de la plana de Lleida, destaquen l’alliberament immediat de l’AP2 en el seu tram entre Soses i Montblanc fet que implicaria el pagament de 71 milions d’euros a l’empresa concessionària; un projecte per a la investigació i el tractament dels purins amb una inversió de 35 milions d’euros; la reparació, condicionament i millora dels camins de titularitat de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre entre els municipis d’Alcarràs, Almacelles, Gimenells i Plà de la Font, Sucs i Raïmat, amb una assignació de 4,6 milions, o una subvenció de 2 milions per concloure la darrera fase de la rehabilitació de l’edifici de l’Ateneu de Guissona.

Pep Tort: ‘Catalunya és una potència cultural a Europa, però no sé si ho és també dins de Catalunya’

L’historiador, músic i gestor cultural lleidatà ha fet aquestes declaracions en el marc del debat sobre la cultura a la nova República Catalana organitzat per la Federació Regional de Lleida d’Esquerra Republicana de Catalunya   La formació republicana ha debatut aquest vespre, a la sala Alfred Perenya a l’antic Casal de Joventut Republicana de Lleida, sobre la cultura a la nova República, en el decurs d’una taula rodona en la han intervingut  Alberto Velasco, historiador de l’art medievalista i conservador del Museu de Lleida, Antonieta Jarne, professora d’història contemporània a la Universitat de Lleida, Cristina García, codirectora de Campi qui pugui i presidenta de l’Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics i Pep Tort, historiador, gestor cultural i músic. L’acte ha estat moderat per la periodista Anna Sàez.   Velasco ha volgut aclarir que definir quin ha de ser el paper de la cultura a la nova República és un tema ‘llarg, complex, amb moltes derivades que no solucionarem avui aquí, però com a mínim obrirem el debat per començar a traçar unes línees mestres per veure quines són les oportunitat, quines són les estructures d’estat que podem posar en marxa i quins són els errors del passat que hem d’evitar cometre’. Pel historiador i conservador el que és cabdal és que la cultura hi tingui un paper primordial ‘perquè una societat culta és una societat democràticament més íntegra’.   Per a Cristina Garcia, cal posar més en valor a cada territori les iniciatives culturals privades, ‘que no hem de veure com l’acte capitalista d’una indústria pervesa, sinó saber fer-ho nostre i valorar el retorn que tenen per part de la ciutadania i del territori les iniciatives privades’.   ‘Una nació que es defineix per la seva cultura ha de tenir amb aquesta una prioritat que fins ara no s’ha demostrat mai i per tant estem donant facilitats a aquells que ens poden atacar i menystenir’ ha asseverat Tort; alhora que s’ha mostrat taxatiu a l’afirmar que l’argument més important no es cuida prou bé dins del propi sector cultural.

Mombiela: ‘El gran capital polític d’Esquerra Republicana és què la ciutadania ens identifica amb l’honestedat’

Esquerra Republicana de Catalunya ha dut a terme una jornada de formació sobre el Codi Ètic d’ERC i els mecanismes de prevenció i denúncia adreçat als electes, militants i a tothom que té responsabilitats de representació del partit.   Durant l’acte han intervingut Juli Otal, vicepresident de la Federació Regional de Lleida d’Esquerra Republicana de Catalunya, Kevin Domínguez, portaveu de JERC Ponent, Xènia Sanjuan, secretària d’organització de JERC Lleida i Lluís Mombiela, llicenciat en dret i en ciències polítiques i responsable de compliment del codi ètic del partit. La secretària de formació, Dolors Regué, ha exercit com a conductora de l’acte.   Otal ha recordat la figura de Víctor Torres, coincidint en el 6è aniversari de la seva mort, que ha definit com ‘un polític honest i compromès amb els valors ètics i un referent clar del republicanisme a les nostres contrades’ i de qui ha lloat ‘la defensa dels principis i valors que han quedat reflectits en els documents que conformen la nostra història’.   Els representants de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, han donat la seva visió de com les noves generacions voldrien que fos un partit polític. Així doncs, Kevin Domínguez, ha definit un model ‘on els joves tinguem un paper, amb un projecte amb el qual ens sentim identificats, que sàpiga tirar endavant en els moments difícils i també en els bons’, alhora que ha demanat que segueixi un model paritari, ‘perquè habitualment en la política hi ha poca representació de joves i de dones’.   Xènia Sanjuan, al seu torn, ha sol·licitat ‘igualtat i equitat no només entre homes i dones sinó amb tots col·lectius discapacitats, LGTBI, emigrants, refugiats, etc’. De la mateixa manera s’ha mostrat totalment convençuda de la necessitat de que tots els partits polítics ‘han de tenir valors ètics i han d'estar lliures de casos de corrupció’.   Per la seva part, Lluís Mombiela ha volgut deixar clar que els homes i dones d’Esquerra Republicana ‘tenim la responsabilitat de ser dignes dels que ens han precedit i de deixar el terreny ben adobat per a que aquells que vinguin després de nosaltres tinguin una bona base’ i ha establert com un elements cabdals del capital polític d’Esquerra Republicana ‘és que la població ens identifica amb l’honestedat’.