Federació de Lleida

Totes les notícies

El grup d’Esquerra Republicana insta a la Diputació de Lleida a elaborar i aprovar un Codi de bon govern i qualitat institucional

El Plenari de l’ens provincial rebutja la moció dels republicans que sol·licitava un sistema d’elecció paritari i transparent del Consell General de l’IEI   El Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya – Acord Municipal a la Diputació de Lleida només ha comptat amb els suports del PSC i de la CUP en la moció per la qual demanava l’elaboració d’un reglament que reguli el procés de recollida de propostes i l’elecció dels membres del Consell General de l’Institut d’Estudis Ilerdencs que ha defensat la seva diputada Núria Marín.   La representant republicana, que ha qualificat d’imprescindible la redacció d’aquest Reglament ha argumentat que, aquest, hauria de ‘definir tot el procés d’avaluació i selecció de candidats, així com els criteris que regeixen les noves eleccions o renovacions’. Alhora que ha incidit en la necessitat de què aquest procidiment ‘sigui transparent i participatiu, que tingui en compte la representativitat territorial, la igualtat entre homes i dones i que defineixi els criteris per a valorar les candidatures així com la definició de l’òrgan que hauria de aplicar el reglament i que hauria establir aquests criteris sempre sota el principi de pluralitat i consens’.   De la mateixa manera, Marín, ha acabat la seva intervenció sol·licitant que aquest nou reglament s’apliqués a la propera renovació dels membres del Consell General de l’Institut d'Estudis Ilerdencs que s’iniciarà el procés a final del 2018. La proposta, que ha estat rebutjava pel Plenari, també ha volgut fer especialment palesa la poca paritat en els nomenaments a aquest ens recordant que ‘dels 18 membres escollits el passat mes d’abril, 15 són homes i només 3 són dones, fet que fa que, actualment, només 8 dels 36 membres del Consell General siguin dones’.   De la mateixa manera el Grup d’Esquerra Republica ha celebrat la iniciativa d’aprovar el codi de conducta dels alts càrrecs de la Diputació de Lleida, però el seu portaveu, Jaume Gilabert, ha aprofitat per a fer el suggeriment d’anar una mica més enllà, ‘aprofundint en el compromís amb el desenvolupament d’iniciatives que millorin la confiança de la ciutadania en les institucions’ i ha instat a l’actual equip de Govern de la Diputació de Lleida a elaborar i sotmetre a aprovació el més aviat possible un Codi de bon govern i qualitat institucional.

Estradé: ‘El nostre objectiu no és anar a Madrid a fer autonomisme, hi anem per poder fer efectiu el dret a l’autodeterminació de Catalunya’

El senador d’Esquerra Republicana de Catalunya – Catalunya Sí, Miquel Àngel Estradé, s’ha mostrat taxatiu en la seva resposta a aquelles formacions que demanen reformes legislatives per tal que els partits polítics independentistes no puguin tenir representació a les cambres de les Corts Generals Espanyoles, fet que ha considerat el ‘reflex d’un supremacisme espanyolista estructural amb unes arrels tant profundes com prepolítiques que vol negar i amagar que Catalunya té la condició de subjecte polític i és un poble amb dret a decidir el seu futur’.   De la mateixa manera, el republicà ha volgut deixar molt clara la tasca que desenvolupa la seva formació a les cambres legislatives espanyoles i s’ha refermat en que ‘el nostre objectiu no és anar a Madrid a fer autonomisme; el nostre objectiu és poder fer efectiu el dret a l’autodeterminació i, si tenim els suports externs i interns suficients, proclamar efectivament la República’.   De la mateixa manera, Estradé, s’ha volgut referir al debat sobre els Pressupostos Generals de l’Estat que aquestes darreres setmanes s’ha dut a terme al Senat i als quals Esquerra Republicana ha presentat prop de 900 esmenes assegurant que ‘mentre una part dels nostres impostos segueixin retinguts a Madrid -perquè en paguem molts i ens en retornen molt pocs- evidentment serem al debat dels Pressupostos Generals de l’Estat, hi tindrem una participació activa i intentarem que la major part possible d’aquests impostos retornin a Catalunya per afrontar i satisfer les necessitats que tenim en infraestructures, en rehabilitació i construcció d’equipaments, en polítiques de promoció econòmica i en polítiques socials’.   ‘És per això, que volem posar en evidència que quan reclamem ser un estat independent o una República sobirana és, també, perquè els pressupostos de l’estat discriminen i menystenen la població catalana i Catalunya de forma sistemàtica’, ha conclós.

Vilalta: ‘Hem de recollir la lluita i el testimoni de figures com Víctor Torres per conjurar-nos, per persistir, per resistir i per fer realitat la República Catalana’

Esquerra Republicana ha homenatjat avui la figura del polític lleidatà en el 7è aniversari de la seva defunció   Una comitiva presidida per la portaveu nacional d’Esquerra Republicana, Marta Vilalta, el candidat a l’alcaldia de Lleida, Miquel Pueyo, i la diputada al Parlament de Catalunya, Gemma Espigares, i integrada per diversos càrrecs orgànics i electes de la Federació Regional i de la secció local de Lleida dels republicans, el Jovent Republicà i el grup municipal d’ERC-Avancem a la Paeria han visitat aquesta tarda el cementiri de la capital ponentina per homenatjar la figura del polític català Víctor Torres.   Pueyo, que ha exercit de mestre de cerimònies de l’acte, ha desglossat molt breument la fiogura i la biografia de l’ex-dirigent republicà com a polític i com a persona i l’ha definit com ‘un referent, no només per la gent d’Esquerra republicana, sinó per la totes les persones d’esquerres i de pensament republicà i per la ciutat de Lleida, perquè d’alguna manera era  l’enllaç que teníem amb la que, de vegades s’ha anomenat l’edat de plata de l’èrpoca republicana’.   El candidat dels republicans ha volgut destacar que ‘també venim a homenatjar la memòria de la persona que l’acompanya en aquest nínxol, la Raymonde Salle’ i ha narrat la història de la parella que ha volgut definir ‘malgrat el tòpic, com una història de pel·lícula d’una relació de parella i d’un projecte vital que comença en plena ocupació nazi de França’. De la mateixa manera que ha anunciat que en els propers mesos la Fundació Josep Irla publicarà una biografia definitiva de Víctor Torres que ha estat encomanada al professor de la Universitat de Lleida Manel López.   Per la seva part la portaveu nacional dels republicans ha definit el polític lleidatà com ‘una de les figures més destacades del republicanisme lleidatà, una de les persones destacades de la història d’Esquerra Republicana, del nostre país i també a la ciutat de Lleida i una persona que va dedicar la seva vida a defensar els ideals, a defensar els drets i les llibertats de Catalunya en tots els fronts i malgrat totes les adversitats.

El Grup d’Esquerra Republicana a la Diputació de Lleida reclama més transparència i paritat en el Consell General de l’Institut d'Estudis Ilerdencs

Els republicans han presentat una moció en la qual demanen la creació d’un reglament que reguli l’elecció dels membres del Consell General de l’IEI més participatiu, paritari i transparent.   La proposta del grup d’Esquerra Republicana de Catalunya, que serà debatuda al ple de la Diputació de Lleida el proper dijous 21, demana que s’elabori un reglament que reguli el procediment d’elecció dels membres del Consell General de l’IEI. Els republicans consideren que el procés de nomenaments que s’ha estat duent a terme fins ara, preveu la participació a l’hora de la recollida de candidatures, però no hi ha cap reglament que en defineixi el procés d’avaluació i selecció de candidats.   Núria Marín, diputada provincial i membre de la Junta Rectora de l’IEI, creu imprescindible l’elaboració d’un reglament que reguli el procés de recollida de propostes i l’elecció dels membres del Consell General de l’IEI. “Aquest reglament hauria de definir tot el procés d’avaluació i selecció de candidats, així com els criteris que regeixen les noves eleccions o renovacions, que sigui més transparent i participatiu, que tingui en compte l’equilibri i la representativitat territorial, la igualtat entre homes i dones, que defineixi els criteris per a valorar les candidatures i l’òrgan plural que hauria de aplicar el reglament i que aquest estableixi els criteris sempre sota el principi del consens”, apunta Marín.   Els republicans creuen que l’actual Consell Directiu de l’IEI no s’ajusta a la realitat de la nostra societat, especialment per la poca paritat en els nous nomenaments, ja que  dels 18 membres escollits el passat mes d’abril, 15 són homes i només 3 són dones. “L’evolució i enfortiment de la democràcia en els últims anys, ha fet que la societat actual reclami participació, igualtat i transparència en el desenvolupament i en la presa de decisions dels nostres governs i institucions. Les institucions, hem de contribuir a donar resposta a aquesta necessitat”, manifesta Marín.

Esquerra Republicana debat sobre el feminisme i la paritat en les llistes electorals

La Federació Regional de Lleida d’Esquerra Republicana de Catalunya ha organitzat aquest dissabte una jornada de formació, que s’ha dut a terme al Casal Víctor Torres de la capital de Ponent, amb el títol Igualtat i Feminisme.   La secretaria de la Dona dels republicans, Núria Marín, ha definit els moments actuals com a ‘molt intensos pel que fa a les reivindicacions de les dones’; alhora que ha animat a totes les seves companyes de partit a ‘participar activament de la política i a tenir un discurs i un relat ben articulats que propiciïn la reflexió i debat sobre la paritat en les llistes electorals de cara a les eleccions municipals de 2019’.   Marín ha celebrat, també, que, en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya fos l’única formació amb llistes cremallera amb igualtat d’homes i dones i ha aplaudit el fet que ‘estem fent una aposta ferma per feminitzar tant les nostres estructures orgàniques com el nostre discurs com a catalanes, republicanes i independentistes’.    

Esquerra Republicana prioritza la redacció i aprovació dels Plans Zonals

Per la formació republicana, l’obtenció de recursos va condicionada a la planificació   El Fòrum comarcal de la Demarcació de Lleida, que reuneix alcaldes i consellers comarcals d’Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal ha dut a terme una jornada de treball a Sort, per tal d’informar sobre el procés d’elaboració dels plans zonals a la demarcació de Lleida, a partir de l’experiència realitzada per les altres diputacions; totes elles, en la part final de la seva tramitació.   En la jornada, en la qual han participat membres d’ERC d’altres comarques i diputacions del país, s’han compartit i s’han valorat les diferents experiències i les dificultats a les quals han hagut de fer front en el procés de redacció i tramitació: alhora, s’ha constatat la necessitat de cercar un consens territorial i el paper rellevant dels consells comarcals, com a col·laboradors imprescindibles per establir els criteris i les prioritats per determinar les vies susceptibles d’incorporar-se a la xarxa de la diputació, tal i com estableix la Llei del 2009.   En aquest sentit, el portaveu de la formació a la Diputació de Lleida, s’ha mostrat convençut de què la planificació dels Plans Zonals, ‘és una necessitat del territori per l’equilibri territorial i és una de les principals prioritats que ha de tenir la Diputació de Lleida en els propers mesos i anys. La redacció i aprovació dels plans és el punt de partida per poder obtenir recursos per part d’altres administracions’.   Jaume Gilabert, també ha manifestat que ‘els recursos són la part més important per desplegar el pla, però prèviament cal assumir les responsabilitats que ens toquen com a territori i redactar i aprovar els plans’. Alhora que ha incidit en el fet que ‘la redacció del pla, estableix prioritats, terminis i la inversió necessària per desplegar els plans, per tant, sense planificació els recursos no arribaran mai’.   Cal tenir en compte que el Pla Zonal de Tarragona preveu un horitzó d’implantació de 16 anys i una inversió de 80 milions d’euros, que es desglossaran en dos programes quadriennals d’inversions; el de Girona, un desplegament a 24 anys vista, i una inversió de 30 milions cada 5 anys, que serien uns 6 M€ anuals i el de Barcelona, un horitzó de 15 anys i preveu una aportació econòmica de millora de la xarxa de carreteres locals d’uns 300 milions (150 per part de la Generalitat de Catalunya i 150 per part de la Diputació de Barcelona) durant els 15 anys de vigència del conveni.

Esquerra Republicana demana ampliar en 145 milions d’euros la inversió de l’estat Espanyol a les comarques de la Plana de Lleida

L’alliberament del peatge de l’AP2, un projecte d’investigació i desenvolupament del tractament de purins o les obres de l’A14, figuren entre les principals inversions reclamades pels republicans.   Els Grups d’Esquerra Republicana a les Corts Generals, en les seves 870 esmenes presentades a la Llei General de Pressupostos de l’Estat, estan exigint, aquests darrers dies a l’Executiu de l’Estat Espanyol un increment de més de 145 milions euros en les inversions previstes en les comarques de la Plana de Lleida (Garrigues, Noguera, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià i Urgell) i de més de 512 milions a tota la demarcació de Lleida, segons han informat el diputat al Congrés Xavier Eritja i el senador Miquel Àngel Estradé avui.   D’entrada, Eritja, ha volgut desmentir a aquelles formacions que presenten aquests pressupostos més socials dels darrers anys i els han definit com ‘uns pressupostos amb un marcat component polític en els quals la partida que més augmenta és la del ministeri de Defensa, mentre que s’eliminen ajuts estatals com els dels fruits secs descuidant reptes tant cabdals com la competitivitat de les petites i mitjanes empreses agràries familiars o obviant temes com la cohesió social, l’equilibri territorial o la despoblació de les zones agrícoles que semblen no tenir ni el més mínim interès pel govern de l’estat’.   Així doncs, entre les inversions sol·licitades per la formació republicana a les comarques de la plana de Lleida, en destaca la bonificació de l’alliberament de l’AP2 en el seu tram entre Soses i Montblanc fet que implicaria el pagament de 71 milions d’euros a l’empresa concessionària, però que permetria, tal i com destaca Estradé, poder ‘desviar-hi tot el tràfic pesat i de llarg recorregut que va a la costa de Tarragona  i alliberar la N240 i altres carreteres auxiliars del mateix per poder fer un pla acurat de mobilitat que determini les actuacions que cal fer exactament a l’actual N240 per convertir-la en una carretera amb uns nivells de seguretat i fluïdesa òptims’.

Els cinc diputats lleidatans d’Esquerra Republicana exerciran de portaveus en 7 de les 24 comissions legislatives i no legislatives del Parlament de Catalunya

Bernat Solé serà el vicepresident de la mesa de la comissió no legislativa de Control de l'Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.   Els 5 diputats de la demarcació de Lleida, Bernat Solé, Gemma Espigares, Francesc Viaplana, Montserrat Fornells i David Rodríguez exerciran la tasca de portaveus del grup d’Esquerra Republicana de Catalunya en 7 de les 24 comissions legislatives i específiques amb les que es treballa actualment al Parlament de Catalunya i que s’han acabat de constituir aquesta setmana.   Fornells, que també presideix la mesa de la comissió de Treball, Afers Socials i Famílies, farà triplet exercint de portaveu republicana en la comissió de Matèries Secretes i Reservades, la d’Interior i la d’Investigació sobre els Atemptats del 17 i 18 d’Agost de 2017 que s’ha constituït avui i en la qual, per iniciativa del grup Republicà s’ha acordat demanar les compareixences de Soraya Saénz de Santamaria, Juan Ignació Zoido, Enric Millo, Alfonso Dastis, José Manuel Garcia-Margallo i els màxims responsables del CNI, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.   L’alcalde d’Agramunt i també diputat, Bernat Solé, ha estat nomenat vicepresident de la mesa de la Comissió de Control de l'Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i secretari de la de Territori; tasques que complementarà amb la de portaveu dels republicans a la comissió legislativa d’Ensenyament.   Per la seva part, la lleidatana Gemma Espigares, serà la secretaria de la Comissió d’Afers Institucionals i també la portaveu d’una de les tres comissions no legislatives creades per llei, la del Síndic de Greuges.   L’alcalde de Solsona, David Rodríguez, serà també el vicepresident de la comissió d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència i del portaveu d’Esquerra Republicana a la comissió presidida per la seva companya Montserrat Fornells de Treball, Afers Socials i Famílies.   Finalment el diputat de la Seu d’Urgell, Francesc Viaplana, esdevindrà el nou portaveu dels republicans en la Comissió de Peticions, que es crea en aplicació del reglament del Parlament de Catalunya.

La diputada lleidatana Montserrat Fornells presidirà la comissió legislativa de Treball, Afers Socials i Famílies del Parlament de Catalunya

Bernat Solé, Gemma Espigares i David Rodríguez també son membres de la mesa d’algunes de les comissions legislatives creades avui.   L’alcaldessa de Vilanova de l’Aguda i diputada d’Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya, Montserrat Fornells, ha estat nomenada presidenta de la mesa de la comissió de Treball, Afers Socials i Famílies, durant la jornada d’avui en la qual s’han creat les catorze comissions legislatives i tres comissions específiques de la cambra catalana.   En la seva intervenció en l’acte de constitució de la mesa, Fornells, ha manifestat que presidir la Comissió de Treball, Afers Socials i Famílies ‘és un honor i un orgull’. La lleidatana, que ha tingut un record molt especial per la qui fou companya de grup parlamentari i consellera al càrrec d’aquests temes, Dolors Bassa, ha acceptat ‘amb ple convenciment el repte immens de treballar pel benestar de les persones i al servei de la ciutadania’ i ha demanat ‘la bona sintonia i la col·laboració de tots els grups parlamentaris per tractar uns temes tan sensibles com els que se’ns han encomat’.   Pel que fa a la resta de comissions legislatives que s’han creat avui, l’alcalde de Solsona David Rodríguez, serà també el vicepresident de la comissió d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència i estarà adscrit també a les de Treball, Afers Socials i Famílies i de Polítiques Digitals i Administració Pública.   L’alcalde d’Agramunt i també diputat, Bernat Solé, ha estat nomenat secretari de la mesa de la comissió de Territori i membre de les d’Ensenyament i d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.   Per la seva part, Gemma Espigares, serà també la nova secretària de la Comissió d’Afers Institucionals, alhora que formarà part de les comissions legislatives de Salut i d’Empresa i Coneixement i de la comissió específica de Polítiques de Joventut.   Finalment el diputat de la Seu d’Urgell, Francesc Viaplana, s’ha incorporat a les comissions de Medi Ambient i Sostenibilitat, la d’Interior i a la d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.