Federació de Lleida

Totes les notícies

Meritxell Serret: ‘L’Aplec del Caragol ja és un dels principals esdeveniments lúdics i festius del nostre país’

L’Honorable consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, juntament amb el senador Miquel Àngel Estradé, el diputat al Congrés, Xavier Eritja, i el president del Grup Municipal d’ERC-Avancem a la Paeria de Lleida, Carles Vega, han presidit la comitiva de càrrecs electes i orgànics d’Esquerra Republicana de Catalunya que han visitat avui la 38a edició l’Aplec del Caragol.   La consellera Serret, com a bona lleidatana, ha qualificat l’Aplec del Caragol com ‘una festa que forma part de l’imaginari col·lectiu de les Terres de Ponent i un dels principals esdeveniments lúdics a nivell del nostre país. A més de fer que un recurs natural, que és el caragol, hagi esdevingut una icona que serveix alhora com a símbol d’identitat i com a marca de promoció de les nostres comarques i de posar en valor la nostra cultura gastronòmica’.   Per Serret, l’Aplec és una mostra d’implicació ciutadana que forma part, també, de ‘l’esperit que, com a país, volem continuar mantenint en aquest projecte col·lectiu de construir una República Catalana basada en la convivència, en l’esperit constructiu, en la voluntat de compartir i de construir plegats un futur millor’.   Per la seva part, Carles Vega, ha considerat aquesta festa com un ‘element cohesionador i alhora com un potenciador de la imatge de la ciutat arreu, no només del país, sinó dels països catalans’, en una clara al·lusió a la presència d’una colla de Perpinyà. ‘Està molt bé que la ciutat de Lleida pugui gaudir d’un maig tant ple d’esdeveniments tenint en compte que, malauradament, les finances municipals potser no van tant bé’, ha reblat.   La comitiva també ha visitat la mostra 'Inundem el país de colors!' organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana a la rambla de Sant Francesc de Lleida.  

Terricabras: ‘La Gran Bretanya, com tots els països civilitzats, permet els referèndums i respecta les decisions de la seva ciutadania’

El diputat al Parlament Europeu d’Esquerra Republicana i vicepresident del grup de l'Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu, Josep-Maria Terricabras, ha fet avui una xerrada a la Cambra de Comerç de Lleida titulada ‘El procés vist des d’Europa i el Brexit’ i en ella explicarà les reaccions i l’expectació que desperta el referèndum català en el marc de la Unió Europea i una anàlisi de les conseqüències que pot tenir la sortida del Regne Unit del marc comunitari.   Per Terricabras, la situació de la UE és, en aquests moments, complicada perquè ‘sembla que hi ha hagut una sensació generalitzada d’un cert distanciament entre la ciutadania i les institucions europees i aquesta és, en part, la causa del Brèxit; perquè, tot i que la immensa majoria de lleis i disposicions europees han estat aprovades sempre amb el vot favorable de la Gran Bretanya, s’ha volgut fer veure que les coses que no anaven bé a Gran Bretanya eren culpa de Brussel·les i fer una campanya antieuropea’.   Tot i reconèixer que cal combatre l’euroescepticisme, ell mateix s’ha manifestat eurocrític i convençut de que cal millorar, entre moltes altres coses, el fet que la Unió Europa sigui encara ara ‘només un club d’estats, fet que fa que no es puguin prendre decisions realment comunitàries en temes com, per exemple, el de la immigració perquè cada estat va pel seu compte’.   Malgrat tot, i ja fent una clara al·lusió al procés català, l’eurodiputat ha assegurat  que la Gran Bretanya té dues característiques que són de bon gust, ‘la primera, que fa referèndums i, la segona, que els compleix; que és el que ha de fer un país civilitzat, preguntar a la seva  ciutadania i complir i respectar la voluntat d’aquesta’.   Terricabras també s’ha mostrat clar a l’afirmar que el procés sobiranista català ‘no és un tema prioritari a Europa, fet que no vol dir que no sigui un tema que es tingui molt en compte i que s’haurà de plantejar de manera més contundent a mesura que avanci el procés i culminat aquest ens faran un vestit a la mida de Catalunya com a nou estat membre’.

Terricabras donarà la visió europea del procés català i del Brexit, demà a la Cambra de Comerç de Lleida

La Federació Regional i la secció local de Lleida d’Esquerra Republicana de Catalunya han organitzat per demà, dimecres 24 de maig una xerrada a càrrec del diputat d’aquesta formació al Parlament Europeu, Josep-Maria Terricabras. L’acte, que és obert al públic, es durà a terme a la sala d’actes de la Cambra de Comerç de Lleida, a les 12 del migdia. El filòsof i catedràtic de Calella, que actualment és el president del grup de l'Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu, ha titulat la seva xerrada ‘El procés vist des d’Europa i el Brexit’ i en ella explicarà les reaccions i l’expectació que desperta el referèndum català en el si de la Unió Europea i les conseqüències econòmiques que pot tenir la sortida del Regne Unit d’aquesta per a les terres de Lleida.

Estradé defensarà al Senat una iniciativa que permetria reobrir totes les plantes de tractament de purins

El grup d’Esquerra Republicana de Catalunya al Senat ha presentat una moció sobre la vida útil reguladora de les plantes de purins que es debatrà a la propera reunió de la Comissió d’Agricultura, Pesca i Alimentació de la cambra alta. ‘Una iniciativa suposaria la reobertura de totes les plantes de tractament de purins i garantir-ne la seva viabilitat durant els 25 anys de vida útil regulatòria en comptes dels 15 anys que proposa una nova Ordre ministerial que pretén canviar els paràmetres retributius de les instal·lacions de tractament i reducció de purins’ tal i com ha declarat el senador Miquel Àngel Estradé que ha estat el promotor de la mateixa.    La proposta derls republicans pretén impulsar la modificació de la Proposta d’Ordre Ministerial per la que s’estableixen els paràmetres retributius aplicables a intal·lacions de tractament y reducció de purins per tal de que no es redueixi la vida útil regulatòria de les plantes de purins, i té com a objectiu, segons el senador republicà, ‘la modificació dels paràmetres retributius de les instal·lacions per tal de que es garanteixi el funcionament futur durant els 25 anys de vida útil regulatòria, deixant sense sense efecte la proposta actual que fixaria una limitació de la vida útil a 15, i que conseqüentment, faria pràcticament inviable la continuïtat d’aquestes plantes de tractament de purins’. De fet, aquesta proposta d’Ordre Ministerial produeix un important efecte negatiu en les esmentades plantes, ja que impedeix l’activitat a futur de 3 de les 6 instal·lacions existents a Catalunya, per limitar-ne a 15 anys la vida útil regulatòria, i a 2 d’elles les restringeix a tres anys.   La reobertura de les cinc plantes de Catalunya afectades, en paraules d’Estradé, ‘comportaria que es poguessin arribar a tractar 500.000 tones de purins anuals, fet que donaria solució a una part important del purí excedentari a nivell local’. ‘De la mateixa manera considerem que l’obertura de les mateixes permetria mantenir les plantes de tractament i reducció de purins dins els paràmetres de funcionament actuals, una de les premisses que des d'Esquerra Republicana creiem imprescindibles per anar adaptant els processos dintre d'un marc agrari propi’, ha reblat.

Capdevila: ‘M’enorgulleix constatar un gran teixit de joves emprenedors, amb ganes d’innovar i de trobar la seva quota de mercat’

Els diputats del Grup d’Esquerra Republicana al Congrés espanyol, Xavier Eritja i Joan Capdevila, han visitat aquesta tarda diverses empreses de l’àmbit agroalimentari de la Noguera Baixa, acompanyats dels alcaldes de les dues primeres localitats, Miquel Plensa i Anna Maria Calvís, el regidor d’ERC-AM de la tercera, Jordi Oronich, i altres càrrecs electes comarcals. La jornada s’ha iniciat al molí d’oli Magri, d’Algerri, posteriorment, a la cervesera artesana La Vella Caravana de Menàrguens i han conclòs la visita  a Alimentació Farràs-Gurmet Rural, de Térmens.   Per Capdevila, que ha definit la visita com el ‘plaer d’apartar-se de l’escó de tant en tant i sortir a trepitjar el territori per conèixer l’emprenedoria de petits empresaris  sobre tot del sector de agrícola i alimentari que poc a poc van sabent trobar la seva quota de mercat amb ganes de fer coses noves i de sobreviure i més que sobreviure’   El diputat martorellenc ha volgut aclarir les diferències entre els models econòmics català, 'el 80% del qual és basat en petites empreses i autònoms emprenedors com els que hem visitat aquesta tarda', i l’espanyol que es basa en grans empreses i latifundis agrícoles i ha estat taxatiu a l’afirmar que ‘a Espanya ja no hi ha dretes ni esquerres, hi ha els quatre de dalt i tots els de baix que paguem als de dalt; per aquest motiu, l'autònom acaba essent un maltractat malgrat que és la cavalleria lleugera de l'economia catalana’. Per la seva banda, Eritja ha volgut deixar patent, que s’han sentit ‘positivament impressionats per aquests joves emprenedors que s’han centrat en els productes del territori, que són productes excel·lents, i que el que fan és treballar-ne molt bé aquesta qualitat perquè és el seu valor afegit respecte a la competència’. ‘El que fan és un enfocament que consisteix en treballar molt bé el producte de qualitat de les nostres terres i intentar, primer garantir un mercat local, però també hem descobert propostes força interessants per intentar vendre el seu producte a l’exterior’, ha conclòs.

Suport unànime de la Diputació de Lleida a la moció d’ERC per a la instal·lació de caixers automàtics en l’àmbit rural

El ple de la Diputació de Lleida ha aprovat per unanimitat la moció presentada pel grup d’Esquerra Republicana de Catalunya per tal de que des d’aquesta administració s’estableixin els contactes amb les entitats bancàries interessades per tal d’arribar a un conveni que garanteixi la implantació de caixers automàtics als municipis de la demarcació que no disposin d’aquest servei amb l’objectiu de reduir l’exclusió financera a què es veuen molts municipis de la demarcació de Lleida, per fomentar la dinamització econòmica del territori i per a evitar el greuge de les empreses i negocis d’aquests municipis.   El portaveu del grup, Jaume Gilabert, ha destacat que ‘més de 37.000 habitants de 127 municipis de la nostra demarcació s’han de desplaçar a municipis veïns per poder realitzar qualsevol tipus de tràmit amb la seua entitat financera, ja no perquè no es disposa d’oficina bancària al mateix municipi si no perquè no es compta ni amb un caixer automàtic on realitzar alguns d’aquests tràmits. Ens trobem per tant en què més de la meitat de municipis de la demarcació no disposen de serveis bancaris al municipi’.   Els republicans han denunciat que ‘aquest fet, juntament amb altres, és un element més que ajuda al despoblament dels nostres pobles i a que existeixi un desequilibri cada vegada més gran’, i han plantejat que les entitats bancàries ‘tot i que són avui en dia empreses privades, presten un servei que es pot considerar bàsic, per la qual cosa tenen una responsabilitat social al territori, que hem de vetllar perquè es dugui a terme’.   Gilabert ha denunciat que ‘els veïns d’aquests municipis pateixen una discriminació per viure en l’àmbit rural, que si a més, es tracta de nuclis amb població en edat avançada, es produeix una doble discriminació ja no només de residència sinó d’edat’ i ha reforçat la proposta al·legant també l’afectació sobre els ‘petits negocis d’aquestes poblacions, en les que molts cops el cobrament en efectiu és l’única manera de poder cobrar els seus serveis o productes’.

Suport unànime de la Diputació de Lleida a la moció d’ERC per a la instal·lació de caixers automàtics en l’àmbit rural

El ple de la Diputació de Lleida ha aprovat per unanimitat la moció presentada pel grup d’Esquerra Republicana de Catalunya per tal de que des d’aquesta administració s’estableixin els contactes amb les entitats bancàries interessades per tal d’arribar a un conveni que garanteixi la implantació de caixers automàtics als municipis de la demarcació que no disposin d’aquest servei amb l’objectiu de reduir l’exclusió financera a què es veuen molts municipis de la demarcació de Lleida, per fomentar la dinamització econòmica del territori i per a evitar el greuge de les empreses i negocis d’aquests municipis.   El portaveu del grup, Jaume Gilabert, ha destacat que ‘més de 37.000 habitants de 127 municipis de la nostra demarcació s’han de desplaçar a municipis veïns per poder realitzar qualsevol tipus de tràmit amb la seua entitat financera, ja no perquè no es disposa d’oficina bancària al mateix municipi si no perquè no es compta ni amb un caixer automàtic on realitzar alguns d’aquests tràmits. Ens trobem per tant en què més de la meitat de municipis de la demarcació no disposen de serveis bancaris al municipi’.   Els republicans han denunciat que ‘aquest fet, juntament amb altres, és un element més que ajuda al despoblament dels nostres pobles i a que existeixi un desequilibri cada vegada més gran’, i han plantejat que les entitats bancàries ‘tot i que són avui en dia empreses privades, presten un servei que es pot considerar bàsic, per la qual cosa tenen una responsabilitat social al territori, que hem de vetllar perquè es dugui a terme’.   Gilabert ha denunciat que ‘els veïns d’aquests municipis pateixen una discriminació per viure en l’àmbit rural, que si a més, es tracta de nuclis amb població en edat avançada, es produeix una doble discriminació ja no només de residència sinó d’edat’ i ha reforçat la proposta al·legant també l’afectació sobre els ‘petits negocis d’aquestes poblacions, en les que molts cops el cobrament en efectiu és l’única manera de poder cobrar els seus serveis o productes’.

Esquerra Republicana demana ampliar en 127 milions d’euros la inversió de l’estat Espanyol a la Plana de Lleida

L’alliberament del peatge de l’AP2, un projecte d’investigació i desenvolupament del tractament de purins o les obres de l’A14, figuren entre les principals inversions reclamades per la formació republicana en les seves esmenes a la Llei General de Pressupostos de l’Estat   Els Grups d’Esquerra Republicana a les Corts Generals, en les seves gairebé 500 esmenes presentades a la Llei General de Pressupostos, exigiran a l’Executiu de l’Estat Espanyol un increment de més de 127 milions euros en les inversions previstes a les comarques de la Plana de Lleida (Garrigues, Noguera, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià i Urgell) i de gairebé 500 milions a tota la demarcació de Lleida, segons han informat el diputat Xavier Eritja i el senador Miquel Àngel Estradé.   Entre les inversions sol·licitades per la formació republicana a les comarques de la plana de Lleida, destaquen un projecte per a la investigació i el tractament dels purins, amb una assignació de 35 milions d’euros, mitjançant el qual, segons Eritja ‘es pretén treballar conjuntament amb els promotors de les plantes per tal de cercar sistemes alternatius, dins del marc agrari, que ajudin a consolidar aquest sector i a buscar solucions efectives i sostenibles per a la problemàtica de les dejeccions ramaderes’.   També es demana l’alliberament immediat de l’AP2 en el seu tram entre Soses i Montblanc fet que implicaria el pagament de 71 milions d’euros a l’empresa concessionària, però que permetria, tal i com destaca Estradé, poder ‘valorar si la N240 s’acaba convertint en una carretera segura i fluida i a partir d’aquí adoptar les previsions necessàries a aquest respecte, mentre de forma paral·lela es podria continuar invertint en les rotondes i en els futurs accessos que des de fa anys ja reivindiquem en aquesta via’.   També se sol·liciten, entre altres moltes altres infraestructures, la finalització de les obres de la carretera A14 en el seu tram entre Lleida i Rosselló i l’enllaç amb l’A2, amb una partida pressupostària de 10 milions d’euros, la reparació, condicionament i millora dels camins de titularitat de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre entre els municipis d’Alcarràs, Almacelles, Gimenells i Plà de la Font, Sucs i Raïmat, amb una assignació de 4,6 milions, o una subvenció de 2 milions per concloure la darrera fase de la rehabilitació de l’edifici de l’Ateneu de Guissona.

El Grup d'Esquerra Republicana a la Diputació de Lleida vol garantir l’accés als serveis bancaris al món rural

Esquerra Republicana presenta una moció al ple de la Diputació de Lleida, que es durà a terme divendres dia 19, adreçada a la instal·lació de caixers automàtics en l’àmbit rural, com a mesura contra l’exclusió financera a la que es veuen abocats alguns nuclis arran del tancament d’oficines d’entitats bancàries.     El grup d’Esquerra Republicana a la Diputació de Lleida ha fonamentat la proposta en les queixes que s’han anat donant al territori com a conseqüència del tancament d’algunes oficines de les entitats de dipòsit a la demarcació de Lleida arran de la reestructuració del sector bancari i financer originada per la crisi econòmica, augmentant el percentatge de la població que no té accés a cap sucursal bancària al seu municipi de residència.   El portaveu del grup d’ERC a la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, ha remarcat que ‘en 7 anys, les nostres comarques han passat de 118 municipis sense oficina bancària a 127 municipis que no disposen d’aquest servei, cosa que representa el 55% dels municipis i afecta a una població de 37.458 persones de la demarcació de Lleida’.   Des d’ERC s’ha remarcat que ‘les entitats financeres, tot i ser entitats privades, tenen una responsabilitat social al territori, ja que aporten un servei bàsic fonamental per als ciutadans i per al desenvolupament dels nostres municipis’. Gilabert ha defensat ‘la proposta com una mesura per a combatre el desequilibri territorial i frenar el despoblament que patim a les nostres comarques’, i ha destacat que aquest fet ‘afecta a molts municipis de zones allunyades i mal comunicades, sovint agreujat pel fet de que es tracta d’una població envellida per als qui la banca electrònica tampoc és la solució, tant per inconvenients tecnològics com per dificultats en la seva utilització’.   La moció planteja que, des de la Diputació de Lleida, s’estableixin els contactes amb les entitats bancàries interessades per tal d’arribar a un conveni que garanteixi la implantació de caixers automàtics als municipis de la demarcació que no disposin d’aquest servei, per a fomentar la dinamització econòmica del territori i per a evitar el greuge per a les empreses i negocis d’aquests municipis.