Federació de Lleida

Totes les notícies

La Federació Regional donarà a conèixer, el proper 21 de març, el nom dels guardonats en la sisena edició dels premis Víctor Torres i Victorina Vila

La Secretària Regional de Formació, Dolors Regué, i el vicepresident primer de la Federació Regional de Lleida d’Esquerra Republicana de Catalunya,Juli Otal, desvetllaran, el proper dimecres 21 de març, a 2/4 de vuit del vespre, el nom dels guardonats en la sisena edició dels Premis República, que es concedeixen anualment en la Festa de la República que organitza la formació.   Aquests guardons, que homenatgen a VICTORINA VILA i VÍCTOR TORRES, distingeixen des de l’any 2013, respectivament, una entitat i una persona que hagin contribuït a la defensa del valors republicans, catalans i a la defensa de Catalunya, han estat creats i cedits per l’escultor i forjador de Vilanova de Bellpuig, Pep Solé i Vilamajó, reconegut, entre altres obres, pel Monument a la Independència d’Arenys de Munt o el monument dels 800 anys de Golmés.   Després d’anunciar els noms dels guanyadors d’enguany, l'acte que es durà a terme a la sala d’actes de l’alberg de Sant Anastasi de Lleida, continuarà amb una molt interessant conferència amb el títol "Els litigis pels béns artístics del monestir de Sixena" a càrrec del conservador del Museu de Lleida, Albert Velasco.   El premi Víctor Torres ja s’ha concedit a personalitats com Josep Vallverdú, Joan Baptista Culla, Santi Vidal, Lluís Llach o Carme Forcadell; alhora que el duu el nom de la pedagoga lleidatana Víctorina Vila també ha reconegut la tasca d’Òmnium Cultural, del Colectiu Cultural Cappont, de l’Ateneu Popular de Ponent, de l’Ateneu Cultural Garriguenc i de l’Associació pel Patrimoni Artístic i Cultural de Torà.

Vergés: ‘Sempre denunciarem la censura o qualsevol atac a la llibertat d’expressió i mai no permetrem que aquests existeixin al nostre país’

La diputada i secretaria de la mesa del Parlament, Alba Vergés, ha presidit una ampla comitiva formada per diputats al Parlament i al Congreso, diputats provincials, regidors i càrrecs orgànics d’Esquerra Republicana de Catalunya que ha assistit avui, al Museu de Lleida, a l’acte d’inauguració de l’exposició ‘Presos polítics a l’Espanya contemporània’ de Santiago Sierra   Vergés, ha expressat el seu agraïment a Tatxo Benet, alhora que s’ha mostrat satisfeta de que ‘aquesta obra que va ser censurada a la Fira ARCO en el primer lloc on s’exposi a Catalunya sigui precisament a la ciutat d’aquest empresari i més després de l’episodi tant dramàtic que es va viure a Lleida el passat 11 de desembre’.   En aquest sentit ha volgut denunciar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola ‘va permetre al govern d’Espanya treure del museu les obres de Sixena, fet que va indignar molt a la ciudania de Lleida, per això encara és un punt més de satisfacció que el lloc on s’exposi aquesta obra sigui, precisament, el Museu de Lleida’   Per la diputada igualadina, l’obra de Sierra i les circumstàncies que l’han envoltat són un ‘atac més a la llibertat d’expressió en aquest context de repressió política que s’està vivint a l’estat espanyol’. ‘Sempre manifestarem la nostra denúncia constant de la censura o dels atacs a la llibertat d’expressió, i aquesta exposició és la mostra de que no volem que aquesta censura existeixi al nostre país’, ha reblat.

La ‘macroparada’ Free Junqueras reclama, arreu del país, la posada en llibertat del president d'Esquerra Republicana i dels altres presos polítics

La Federació Regional de Lleida ha programat, durant els propers dies, una quinzena de parades informatives en diversos municipis de la Plana de Ponent.   El cap de setmana del 3 i 4 de març Esquerra Republicana fa un gran desplegament al territori a iniciativa de la Plataforma Free Junqueras per reclamar la posada en llibertat del president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, així com de la resta de presos polítics; Joaquim Forn, Jordi Sanchez i Jordi Cuixart. Les més de 150 parades comptaran amb la presència de destacats dirigents i càrrecs electes institucionals d'Esquerra Republicana.   La Plataforma Free Junqueras denuncia que l'estat espanyol actua de manera venjativa contra Oriol Junqueras i l'acusa sense fonament dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació per haver organitzat el referèndum de l'1 d'octubre, obeint el mandat de la majoria del poble de Catalunya. L'empresonament d'Oriol Junqueras, juntament amb els de Jordi Cuixart, Jordi Sánchez i Quim Forn, mostra els límits i la feblesa d'un estat que és capaç de conculcar drets fonamentals per derrotar els seus adversaris polítics.   L'empresonament i l'exili forçat d'adversaris polítics són la constatació definitiva del fracàs del Govern espanyol a l'hora d'abordar amb maduresa i sentit democràtic la reivindicació, massiva, continuada i sempre escrupolosament pacífica, d'una part importantíssima de la ciutadania catalana.   La macroparada és una iniciativa que vol posar en relleu, un cop més, que la reacció de l’Estat posa en perill els principis democràtics més elementals.   El vicesecretari general de Coordinació Interna, Territori i Organització d’Esquerra Republicana, Isaac Peraire, ha explicat que “amb la macroparada Free Junqueras es reclama la immediata posada en llibertat d’Oriol Junqueras i la resta de presos polítics, el retorn dels exiliats i la restitució de tots els seus drets polítics com a representants electes del conjunt del poble de Catalunya”.

La Diputació de Lleida aprova la moció d’Esquerra Republicana que rebutja la sentència del TC que declara inconstitucional que l’aranès sigui llengua preferent a era Val d’Aran

La formació republicana també ha aconseguit el compromís ferm de l’executiu provincial a fer les gestions necessàries per a que l’obra “Presos Polítics” s’exposi a la ciutat de Lleida.   Les votacions a favor de la majoria de grups polítiques al Plenari de la Diputació de Lleida, excepte el PP i C’s, han fet prosperar la  moció presentada per Esquerra Republicana de Catalunya i la Candidatura d’Unitat Popular que expressa el rebuig de l’ens provincial a la sentència del Tribunal Constitucional que declara inconstitucional que l’occità sigui llengua d’ús preferent a la Val d’Aran i que expressi alhora la defensa de la cambra a la Llei 35/2010, de l’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran, aprovada pel Parlament de Catalunya   El diputat Joan Talarn, que ha defensat la proposta dels republicans, ha argumentat amb contundència ‘la necessitat de preservar la llengua aranesa’ i ha qualificat la resolució del TC com un ‘atac a la llengua occitana i a la voluntat de la ciutadania que en aquests processos de judicialització de la política, veuen retallats els seus drets expressats a través de la tasca legislativa del Parlament de Catalunya’. Alhora que ha manifestat que la llengua aranesa esdevé, també, ‘un element de cohesió, una manifestació cultural i un reconeixement al desenvolupament històric del territori i no es pot tolerar una vulneració tan flagrant als drets de la ciutadania aranesa’.   De la mateixa manera, i amb la intenció de buscar el màxim de consens possible al respecte, el Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya ha retirat la seva proposta en defensa del model lingüístic català com a eina de cohesió social i ha votat favorablement a una moció en el mateix sentit presentada pel grup de PDeCAT. La diputada provincial, Núria Marín, ha manifestat la voluntat de la seva formació de ‘rebutjar i fer, sempre, front comú contra totes les actuacions que ataquin o posin en perill la immersió lingüística i pretenguin, de la mateixa manera, canviar la política lingüística de Catalunya i el model educatiu català separant els infants i joves per la seva llengua d’origen; perquè aquesta ha estat l’eina per construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure’.

Talarn: ‘La sentència del Tribunal Constitucional al respecte de l’occità és una vulneració flagrant dels drets lingüístics i de la identitat del poble aranès’

El Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya demanarà al Plenari de la Diputació de Lleida que aprovi una moció mitjançant la qual es vol mostrar el rebuig de l’ens provincial a la sentència del Tribunal Constitucional que declara inconstitucional que l’occità sigui llengua d’ús preferent a la Val d’Aran i que expressi alhora la defensa de la cambra a la Llei 35/2010, de l’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran, aprovada pel Parlament de Catalunya   El portaveu dels republicans, Jaume Gilabert, que ha expressat ‘la necessitat de preservar la llengua aranesa’, ha qualificat la resolució del Tribunal Constitucional com un ‘atac a la llengua occitana i a la voluntat de la ciutadania que en aquests processos de judicialització de la política, veuen retallats els seus drets expressats a través de la tasca legislativa del Parlament de Catalunya’ i demanarà a tots els grups polítics de la Diputació de Lleida ‘el seu compromís en la defensa de l’autogovern de l’Aran i de Catalunya, de les seves Institucions i del contingut legislatiu que ha estat retallat per aquesta sentencia’.   Pel també diputat provincial republicà, Joan Talarn, aquesta sentència ‘menysté la identitat del poble aranès, ja que la llengua, esdevé un dels trets principals i fonamentals d’identitat de les persones, de les societats i dels territoris’. Alhora que ha manifestat que la llengua aranesa esdevé, també, ‘un element de cohesió, una manifestació cultural i un reconeixement al desenvolupament històric del territori i no es pot tolerar una vulneració tan flagrant als drets de la ciutadania aranesa’.   Talarn ha volgut deixar palès que ‘l’occità és la llengua vehicular a l’ensenyament’ i que com a tal cal una protecció especial per la mateixa, ‘una discriminació en positiu per tal de garantir-ne la seva supervivència, per aquest motiu, el seu ús preferent és una necessitat i una qüestió de base i sentit comú social’.

Gilabert: ‘Cal rebutjar i fer front comú contra tota actuació que posi en perill o pretengui canviar la política d'immersió lingüística de Catalunya i el model educatiu català que són les nostres eines de cohesió social'

El Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya demanarà, en la sessió plenària del proper dijous 22 de febrer, que la Diputació de Lleida aprovi una moció a partir de la qual es doni suport al Parlament de Catalunya en la defensa del model lingüístic català i en la qual també es demana que s’aturi la progressiva substitució del català que s’està produint en el si de l’administració de la Generalitat de Catalunya   Per al portaveu del grup republicà a la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, és absolutament necessari ‘rebutjar i fer front comú contra totes les actuacions que ataquin o posin en perill la immersió lingüística i pretenguin, de la mateixa manera, canviar la política lingüística de Catalunya i el model educatiu català separarant els infants i joves per la seva llengua d’origen; perquè aquesta ha estat l’eina per construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure’.   En la mateixa línia, segons els republicans, és imprescindible ‘exigir que s’aturi la progressiva substitució del català que s’està produint en el si de l’administració de la Generalitat de Catalunya, que està tenint lloc arran de l’aplicació de l’article 155’. Pel seu portaveu, l’aplicació d’aquest article de la Constitució Espanyola ha estat molt negativa, malgrat que el Govern d’Espanya havia assegurat que era un mecanisme excepcional, però que fins ara ‘ha comportat comportar cessaments, empresonaments, dissolucions d’organismes, la paralització de totes aquelles iniciatives d’acció de govern que estaven previstes però encara no s’havien pogut desenvolupar i el bloqueig d’alguns projectes i iniciatives que ja estaven molt avançades o, fins i tot, en funcionament’   Per la seva part, la també diputada provincial d’Esquerra Republicana de Catalunya, Núria Marín, ha volgut incidir en el fet constatable ‘que la immersió lingüística ha estat un factor important per a afavorir la cohesió social des d’una perspectiva intercultural i un dels puntals del model educatiu català’.

Estradé: ‘El govern espanyol nega l’evidència de les agressions policials de l’1O i en menysprea les victimes convertint-les en els botxins que van intentar desprestigiar l’Estat de dret’

Tal i com ja ho van posar de manifest diversos mitjans de comunicació, el Grup Polític d’Esquerra Republicana de Catalunya al Senat, per iniciativa del lleidatà Miquel Àngel Estradé, va registrar a finals del passat mes de novembre dues preguntes parlamentàries en que es demanava una valoració del ministeri de l’Interior pel fet que la Policia Nacional obsequiés amb pilotes de goma a la ciutadania, entre ells als alumnes d’educació primària del col·legi Lestonnac, tal i com van denunciar públicament un grup de pares d’alumnes d’aquest centre.   La resposta per escrit de Zoido que no va arribar fins ahir a la tarda, i en ella es defineixen literalment aquests esdeveniments de ‘fet puntual, a títol individual, no institucional i tret del seu context’ afegint que les bales de goma són ‘un regal que es dona amb certa freqüència en actes com el Saló de la Infància’. En el mateix escrit, el ministre també minimitza i considera justificada la forta presència policial al voltant d’aquest centre educatiu, perquè ‘per imperatiu legal, la Policia Nacional ha de protegir els edificis públics estatals’ i acaba afirmant que l’executiu del Partido Popular ‘no creu, ni defensa, ni propugna la violència en cap de les seves formes’.   Estradé que qualifica com a ’ignominiosa’ aquesta resposta del titular del ministeri de l’Interior es mostra taxatiu a l’afirmar que ‘després d’haver presentat dotzenes de preguntes escrites sobre la violència policial de l'1 d’octubre, interpel·lacions i preguntes orals al ministre Zoido i valorar les seves respostes, la conclusió és clara: neguen les evidències de les agressions policials i l’existència de centenars de ferits. I ho fan, fins i tot, amb sorna i menyspreu’   Pel senador republicà, aquesta mena de declaracions constitueixen una mostra més de que l’executiu espanyol vol imposar la seva visió partidista dels esdeveniments d’aquell dia i ‘s’entesten en acusar una part de la ciutadania que vam defensar les urnes de ser escamots organitzats per tal provocar aldarulls i ressalten que l’actuació policial va ser modèlica, prudent i proporcionada i que cal felicitar-los’.

L’expresidenta i diputada del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, visita Ponts, Gualter i Artesa de Segre el dimarts de Carnaval

Una comitiva d’Esquerra Republicana de Catalunya, encapçalada per les diputades i el diputat al Parlament de Catalunya Carme Forcadel, Montserrat Fornells, Bernat Solé i Gemma Espigares, el senador Miquel Àngel Estradé, el president de la Federació Regional de Lleida, Carles Comes i altres càrrecs orgànics i electes d'aquesta formació, ha visitat ahir les poblacions de Ponts, Gualter i Artesa de Segre i ha participat en les Festes del Ranxo i en la Matança del Porc d’aquestes localitats.   Durant el matí, la comitiva, acompanyada per l’alcaldessa, Maria Basomba, diversos regidors i membres de la Secció Local de la formació republicana a Ponts ha visitat la fira d’artesania, entitats i productes autòctons de la capital del Mig Segre. Posteriorment, l’expresidenta del Parlament ha fet la tradicional remenada i ha assistit al «tastet del Ranxo» amb la resta d’autoritats assistents a l’acte.   Seguidament, els representants d’Esquerra Republicana s’han desplaçat al nucli de Gualter (la Baronia de Rialb) on han gaudit, també, del Ranxo popular i han rebut l’escalf dels veïns i de les veïnes d’aquesta localitat, juntament amb els regidors d’Esquerra Republicana al municipi, juntament amb el regidor d'ERC-AM Josep Subarroca.   A la tarda, la comitiva ha visitat la veïna localitat d’Artesa de Segre per assistir a la tradicional recepció d’autoritats que se celebra a l’Ajuntament, durant el decurs de la qual Forcadell ha signat al llibre d’honor municipal i, acte seguit, acompanyats de l’alcalde Mingo Sabanés i la corporació municipal, han participat en la degustació de productes de la matança del porc amb la qual aquesta localitat celebra i acomiada el dimarts de Carnaval.  

Esquerra Republicana demana al Senat la identificació dels responsables dels operatius policials de l’1 d’octubre i la reparació de les víctimes dels mateixos

La demanda inclou tots els locals electorals de la demarcació de Lleida en els quals es van produir càrregues policials ‘desproporcionades’ durant la jornada del Referèndum   El grup polític d’Esquerra Republicana al Senat ha demanat al govern espanyol que identifiqui els responsables dels dispositius policials que es van dur a terme durant la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. Esquerra, a banda de qui comandava els dispositius, reclama que s’expliqui quin protocol es va seguir i quantes denúncies de particulars contra l’actuació de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat s’han registrat des d’aleshores. De la mateixa manera, es qualifiquen les càrregues policials de ‘desproporcionades’, s’explicita que es van dirigir contra ‘població indefensa que només volia votar pacíficament’ i es pregunta si es donarà algun tipus de reparació als afectats o si es demanarà perdó a les víctimes de les mateixes.   La bateria de preguntes presentada per Esquerra Republicana a la cambra alta inclou, segons ha declarat el senador Xavier Castellana, fins a 75 escrits diferents, un per a cada una de les seus electorals en les que es va registrar algun tipus de càrrega policial contra la població civil i es demana al govern espanyol si considera ‘legítimes, professionals i proporcionades’ les actuacions de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Pel que fa la demarcació de Lleida, les interpel·lacions fan referència als municipis d’Alcarràs, Artesa de Lleida, Menàrguens, Ponts, Puigverd de Lleida, Ponts i Soses i al CAP de Cappont, a l’IES la Caparella, a l’Escola Oficial d’Idiomes i al Centre Cívic de la Mariola a la ciutat de Lleida.   El senador lleidatà, ha volgut incidir en el fet que ‘l’1 d’octubre es va produir una onada de violència policial contra la ciutadania catalana que exercia cívicament i pacífica els seus drets i llibertats públiques. Una violència que ha vist i condemnat el món sencer i que no pot quedar impune per molt que ho intentin els poders de l’estat espanyol.