Federació de Lleida

Totes les notícies

Eritja: ‘En l’Informe del 2017 del Defensor del Pueblo hi ha la voluntat de blanquejar els darrers mesos de repressió i vergonya de l’Estat Espanyol a Catalunya’

El grup d’Esquerra Republicana al Congrés ha mostrat la seva total indignació en el decurs de la presentació de l’Informe Anual 2017 del Defensor del Pueblo en el qual s’ignoren tots els fets esdevinguts a Catalunya la tardor passada i en el que es fa cas omís de l’alerta del Síndic de Greuges sobre els límits democràtics traspassats per l’Estat Espanyol, de la seva advertència sobre la normalització de la regressió democràtica i de la reclamació de diàleg a totes les parts.   Xavier Eritja, que ha actuat com a portaveu dels republicans en aquesta ocasió ha denunciat de manera contundent que l’esmentat informe ometi ‘qualsevol referència sobre la fragant vulneració dels drets i llibertats civils i polítiques a Catalunya per part de l’Estat, entre els mesos de setembre i desembre de 2017’. Alhora ha estat sarcàstic al constatar que la única referència a aquests fets sigui en el capítol sobre el “Derecho a voto y Régimen electoral” on es constaten les traves burocràtiques i les dificultats per a exercir el vot per correu durant les eleccions del 21D.   El lleidatà també ha lamentat que, en l’Informe, tampoc es faci cap referència ‘a la vulneració dels drets lingüstics al País Valencià i a les Illes Balears per part de les forces de seguretat de l’Estat; un greuge que denunciem des de fa anys i del qual, a hores d’ara, encara no hem rebut resposta’    De la mateixa manera, Eritja, també ha interpel·lat el Defensor del Pueblo sobre la corroboració d’un increment de les agressions per parts de grups d’extrema dreta que han anat actuant en diferents punts de l’Estat durant el 2017, ‘però especialment a Catalunya, on ja l’hem informat d’almenys 139 incidents violents que s’hi han produït amb la motivació política de defensa de la unitat d’Espanya, des de la passada tardor’.   Alhora que ha matisat, ‘això sense incloure les actuacions violentes contra la ciutadania catalana de les forces de seguretat de l’Estat del passat 1 d’octubre per intentar impedir el Referèndum, com la que jo mateix vaig viure a Alcarràs’.

El president del Parlament, Roger Torrent i la portaveu nacional d’Esquerra Republicana, Marta Vilalta, visiten l’Aplec del Caragol

Vilalta assegura que ERC estarà sempre dempeus contra la corrupció, la repressió i la vulneració dels drets i llibertats de la ciutadania del nostre país    La portaveu nacional d’Esquerra Republicana, Marta Vilalta, ha presidit avui la comitiva organitzada per la Federació Regional i la secció local de Lleida d’aquesta formació que ha visitat l’Aplec del Caragol de Lleida. L’han acompanyat les diputades al Parlament de Catalunya Gemma Espigares, Montserrat Fornells i Irene Fornós, el també diputat a la cambra catalana Gerard Gomez del Moral, el senador Miquel Àngel Estradé, el diputat al Congrés Xavier Eritja, els regidors dels republicans a la Paeria Carles Vega, Josep Maria Baiget i Núria Marín, el flamant candidat a l’alcaldia de Lleida, Miquel Pueyo i altres càrrecs electes i orgànics del partit.   Preguntada per la possible moció de censura proposada pel PSOE contra l’actual govern d’Espanya, Vilalta ha estat taxativa a l’afirmar que des d’Esquerra Republicana ‘sempre hem fet i farem el millor per Catalunya i la seva ciutadania. A l’estat espanyol s’obre una oportunitat per fer caure el govern del PP que lidera la corrupció, la violència i la repressió, i si tenim l’oportunitat de fer caure Mariano Rajoy, ho farem’.   De totes maneres, s’ha mostrat cauta quan se li ha demanat sobre possibles aliances en el marc de les Corts Generals espanyoles i ha afirmat que desde la formació republicana ‘estarem sempre dempeus contra la corrupció, contra la repressió, contra la vulneració dels drets i llibertats de la ciutadania del nostre país i aprofitarem qualsevol espai, també al Congrés, per denunciar la vulneració de drets que està vivint Catalunya’.   Ja en clau municipalista, Vilalta ha recordat que en el día d’avui falta justament un any per a les eleccions als ens locals i ha expressat la voluntat de la seva formació de treballar per a que ‘Lleida sigui una ciutat amb govern republicà que faci, des de l’ajuntament, les polítiques que la ciutadania necessita i defensi els drets i llibertats de la seva gent’.

Una quarantena d’alcaldes i alcaldesses d'Esquerra Republicana de Catalunya col·lapsen la subdelegació del govern espanyol a Lleida

Han adreçat cartes a Felip VI, Rajoy, Sáenz de Santamaría, Zoido i Millo en les que es denuncia la situació d’excepcionalitat que viu Catalunya des del 20 de setembre.   Una quarantena de batlles d’Esquerra Republicana de Catalunya, d’arreu de la demarcació de Lleida s’han personat en grup aquest matí a la subdelegació del govern a Lleida per manifestar el seu rebuig a l’escalada d’atacs a l’autogovern de Catalunya, la vulneració dels drets polítics i civils i l’aplicació abusiva i desmesurada de l’article 155 de la Constitució Espanyola que ha desembocat en el cessament del Govern de la Generalitat i la intervenció total de les institucions catalanes.   En aquest sentit, han registrat cadascun 4 cartes adreçades al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, al ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, a la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, i al delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. Els alcaldes i alcaldesses d’ERC portaven, també, una cinquena carta adreçada el rei d’Espanya Felip VI que no ha pogut cursar-se perquè, segons els han informat els funcionaris, el registre de la subdelegació del govern espanyol a Lleida no disposa de conveni amb la Casa Reial i per tant caldrà trametre-la per una altra via.   Els integrants de la comitiva republicana ha format una cua de més de 3 hores a les dependencies de l’edifici de la plaça de la Pau i han passat, un per un, pels taulells administratius per registrar les missives en les quals exigeixen respecte pel Molt Honorable President Quim Torra i Pla i la Generalitat de Catalunya, la publicació immediata del decret de nomenament del Govern de la Generalitat al DOGC, l’aixecament de l’aplicació de l’article 155, que el Ministeri Fiscal deixi de judicialitzar la vida política catalana, la llibertat de tots els presos polítics catalans i el retorn dels exiliats, la fi de la persecució dels moviments civils catalans, l’’acceptació de la voluntat popular catalana expressada democràticament a les urnes, que s’aixequi la intervenció de les finances de la Generalitat de Catalunya i que el Consejo General del Poder Judicial garanteixi la separació efectiva de poders.

Eritja: ‘Les dificultats que el govern de l’estat espanyol posa a la viabilitat de les plantes de tractament de purins són realment preocupants’

El diputat republicà afirma que els Presupuestos del Estado 2018 evidencien que l’estat espanyol ha renunciat a fer polítiques agràries amb criteris socials i de sostenibilitat.   El diputat i portaveu de la Comissió d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient al Congrés, Xavier Eritja, s’ha mostrat molt crític a l’hora d’analitzar els actuals Pressupostos Generals del Estat (PGE), en els qual les partides destinades a polítiques agràries continuen perdent pes relatiu passant d’un 3,44 de la inversió al 2009, a un 2,14 al 2018 i essent la major part de la mateixes provinents de la previsió de les aportacions de la política agrària comunitària.   Eritja ha posat de manifest que Esquerra Republicana ha presentat 194 esmenes, només en aquest apartat 23 dels PGE amb la pretensió de ‘subsanar-ne els dèficits des de la defensa de les garanties socials del sector agrari, un sector clau pel desenvolupament del medi rural’. Entre aquestes, un increment de dotació al Pla Nacional d’assegurances agràries o la restauració de la partida per al pagament de l’Ajuda Estatal als Fruits Secs que, ‘sorprenentment, s’ha eliminat pel 2018 quan tots sabem que l’agricultura de secà és un dels sectors més vulnerables’.   Entre aquestes prop de 200 esmenes, el diputat lleidatà, n’ha destacat un bloc d’esmenes que impulsaven ‘un model agrari sostenible amb propostes, per exemple, de foment a l’economia circular entre les que destacaria la proposta d’una partida econòmica dedicada a un projecte d’investigació i desenvolupament del tractament de purins’.   El de les dejeccions ramaderes esdevé, pel lleidatà, ‘un problema medioambiental de greus conseqüències que no rep l’atenció suficient i al qual inclús la pròpia administració posa pals a les rodes’ En aquest sentit s’ha referit amb preocupació ‘a les dificultats que el Ministeri d’energia, indústria i turisme està posant a la viabilitat de les plantes de tractament de purins’.

Esquerra Republicana denuncia que totes les subvencions de la Diputació de Lleida a entitats associatives s’adjudiquen de manera discrecional

Gilabert anuncia que ERC votarà en contra del pla estratègic de subvencions de la Diputació de Lleida per a l’any 2018 en el ple de demà.   El Plenari de la Diputació de Lleida, que tindrà lloc aquest dijous dia 24 de maig, votarà la proposta del Pla estratègic de subvencions per al 2018. Aquest pla detalla els criteris d’atorgament, de gestió i de seguiment de les partides aprovades al pressupost del 2018 i que dóna compliment al que disposa la Llei 38/2003, de 17 de novembre, en matèria de subvencions.   Pel que fa a l’exercici anterior, el Pla Estratègic es va aprovar al ple del 27 d’abril de 2017 amb els vots favorables de CIU, PSC i UA, el vot contrari d’ERC i l’abstenció de la CUP, PP i C’s. Segons el portaveu del grup republicà, Jaume Gilabert, ‘el vot contrari d’ERC i l’abstenció dels altres grups va ser motivada, entre altres punts, pel fet que el Pla no s’ajusta correctament a la llei’. En aquest sentit, també ha volgut recordar que ‘tots els grups de l’oposició van presentar una moció conjunta al ple del mes de gener de 2017 en la que sol·licitaven constituir una comissió de treball per formular el pla estratègic que donés compliment a la Llei, moció que no va prosperar per l’oposició de CIU i UA’.   La Llei 38/2003, general de subvencions estableix que el procediment ordinari de concessió de subvencions és en règim de concurrència competitiva, per tant, mitjançant criteris de valoració objectius i que únicament permet atorgar ajuts directes, sempre que hi hagi un caràcter excepcional i s’acreditin raons d’interès públic, social, econòmic o humanitari, o altres degudament justificades que dificultin l’accés a la convocatòria pública.   L’any 2017, Esquerra Republicana de Catalunya ja denunciava que ‘la Diputació de Lleida és l’ens provincial amb el percentatge més alt d’ajuts atorgats de forma directa’, i va presentar una proposta on sol·licitava que bona part dels ajuts directes als ajuntaments es fes mitjançant criteris establerts i objectius (territori, població, nuclis.

Esquerra Republicana exigeix al PP que torni a incloure les ajudes als fruits secs en els pressupostos generals de l’estat espanyol

Eritja considera contraproduent pel sector i totalment contradictòria l’eliminació d’aquestes ajudes als cultius de secà El diputat del Grup d’Esquerra Republicana al Congrés, Xavier Eritja ha defensat avui, en aquesta cambra legislativa, una esmena als pressupostos generals de l’estat mitjançant la qual es reclama que es torni a incloure dins d’aquestos la dotació asignada per al pagament de l’Ajut Estatal al Fruits Secs que no ha estat inxclosa   El diputat dels republicans creu que aquesta dotació és vital pel sector, molt present a la nostra demarcació ‘No entenem com una ajuda la qual per nosaltres és fonamental, especialment en sectors de secà i molt present en el sector agrari Català i especialment Lleidatà, es retirada, quan és precisament en el primer sector que hem d’incidir més favorablement, no sols per la crisi contstant dels preus que pateix, també per l’arrelament territorial’, apunta Eritja.   Així doncs, el govern de l’estat espanyol torna a mostrar el seu desconeixement de la realitat del sector agrari a Catalunya, ‘perquè si coneguessin la situació de la pagesia i la realitat dels petits municipis de secà els quals cal facilitar e incidir en l’arrelament de la població al territori, no s’hagués ni plantejat la retirada de l’ajuda’.   ‘Sincerament, aquesta és una decisisió que considerem contraproduent per al sector i totalment contradictoria’, ha reblat.  

Esquerra Republicana reclama que la Diputació de Lleida redacti el Pla Zonal de Carreteres, tal i com ja ho han fet la resta de diputacions catalanes

El grup d’Esquerra Republicana a la Diputació de Lleida, presenta una moció que reclama que la Diputació assumeixi la responsabilitat que li pertoca amb les vies locals, d’acord al que disposa la Llei de Carreteres del 2009, per tal de no fer suportar aquesta tasca, amb les necessitats econòmiques i tècniques pertinents, als municipis, que sovint disposen de pressupostos reduïts i capacitat tècnica limitada.  El pla també  permetria millorar la seguretat viària, amb una planificació, defensa i millora de la xarxa que només un ens supramunicipal pot portar a terme.   A partir de la Llei de Carreteres del 2009, les carreteres locals passarien a ser de titularitat de les diputacions, i la xarxa bàsica i comarcal a la Generalitat. Així, mitjançant convenis fets en el període 2010-2014, les diputacions varen assumir la titularitat de les carreteres locals que gestionava la Generalitat i aquesta va assumir les de les xarxes bàsica i comarcal, que fins aleshores gestionaven les diputacions.   En relació a la resta de carreteres locals que són de titularitat municipal, la Llei, a part d’unificar la titularitat i la gestió en les diputacions provincials, també dota a les pròpies diputacions de la capacitat de poder planificar i ordenar la xarxa de carreteres locals a través dels Plans Zonals de Carreteres Locals. Així, s’estableix que es poden afegir a la xarxa local de carreteres les que es defineixen com a tals als plans zonals que, amb aquesta finalitat, redactin les diputacions o els ens supramunicipals que les substitueixin. En relació a les altres diputacions, els Plans Zonals, suposen un increment de la Xarxa de Carreteres Locals important, així com la planificació i inversió entre 15 i 20 anys vista.   El portaveu d’ERC, Jaume Gilabert manifesta que “el Pla Zonal, és una eina pròpia del segle XXI i representa una mirada estratègica a mig i llarg termini, conjugant el dret a la mobilitat, la seguretat i la capacitat de desenvolupament econòmic del territori, atenent una necessitat i una reclamació històrica dels ens locals”.

Esquerra Republicana farà un homenatge a l’activista sindical i consellera cessada i empresonada Dolors Bassa, en el dia Mundial del Treball

Fornells la defineix com ‘una bona companya i amiga que està injustament tancada a la presó, amb altres companys, per la repressió política de l’Estat espanyol’   La Federació Regional i la secció local de Lleida d’Esquerra Republicana dedicaran la jornada del primer de maig a la figura de la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Dolors Bassa, cessada pel 155. Els republicans destaquen la seva tasca com a activista en el món de les relacions laborals que la va dur a encapçalar del sindicat UGT a les terres gironines del 2008 al 2015. La diputada al Parlament de Catalunya i alcaldessa de Vilanova de l’Aguda, Montserrat Fornells, ha definit la gironina com ‘una persona compromesa que té molt clar que cal treballar per la justícia social i per millorar la qualitat de vida dels treballadors i treballadores i la dels més desafavorits. Aquesta ha estat la seva premisa i la seva lluita al capdavant de la conselleria on ha desenvolupat polítiques en aquest sentit, com l’aprovació de la Renda Garantida de Ciutadania’.   De la mateixa manera, s’ha referit també a la vessant més personal de la figura de Bassa a qui considera una ‘bona companya i amiga’ i n’ha volgut destacar ‘la seva empatia, la seva tranquil·litat, proximitat amb les persones, el seu somriure, la seva humanitat i la seva força i la seva total convicció amb tot allò que ella defensa’. Fornells ha denunciat també la situació processal de l’activista sindical que actualment està ‘injustament tancada a la presó, amb altres companys i amics que pateixen la dura repressió política de l’Estat espanyol’. ‘Farem tot el possible per treure’ls d’on són amb la mateixa fermesa, convicció i valentia amb la qual ella actuaria si estigués amb nosaltres, sempre de forma pacífica i cívica’, ha reblat.

La Diputació de Lleida aprova una moció d’Esquerra Republicana de Catalunya contra la criminalització dels Comitès de Defensa de la República

El grup d’Esquerra Republicana de Catalunya a la Diputació de Lleida ha presentat al ple celebrat aquest matí, una moció de rebuig a la criminalització dels Comitès de Defensa de la República (CDR) per part de l’aparell de l’Estat espanyol. La moció ha estat aprovada amb els vots dels grups de CiU, CUP i ERC.   Segons el portaveu dels republicans, Jaume Gilabert, aquest tema en concret ‘no és res més que una nova evidència de que el sistema judicial espanyol actua perversament, criminalitzant la política, si no és del seu color, i aprofitant qualsevol mecanisme per tal d’alterar i revocar allò que ha sortit escollit democràticament a les urnes’.   Gilabert ha manifestat que ‘si fins ara denunciàvem aquesta instrumentació espúria de la justícia i l’ús de la repressió sota qualsevol pretext contra el moviment independentista, ara hem de denunciar la banalització del terrorisme’. I ha recalcat que s’està difonent mentides per atacar i criminalitzar els CDR que ‘senzillament són grups de veïns i veïnes dels nostres pobles que han decidit reivindicar, fent ús del seu dret de llibertat d’expressió, opinió i manifestació, la seva legítima voluntat política’.   Així mateix, ha insistit en que ‘estan creant artificialment un marc per poder legitimar la seva repressió vers aquest moviment social i posar-lo al punt de mira de la persecució política i poder justificar, així també, la persecució judicial’, ja que segons la formació republicana, ‘és evident que aquesta suposada ''kale borroka" no existeix ni existirà, i fer aquest grau de comparativa, és un insult a les víctimes del terrorisme i una banalització d’aquest fenomen, perquè la protesta pacífica al carrer és una forma d'acció política absolutament legítima’. ‘És una vergonya, que els CDR siguin considerats elements subversius de l’ordre constitucional equiparant les seves actuacions amb actes terroristes’, ha afegit.   De la mateixa manera, ha assegurat que ‘per molt que algú repeteixi les mentides i falsedats contra els CDR o contra l’independentisme intentant atribuir-nos la violència, no ho aconseguiran’.