Federació de Lleida

Totes les notícies

Anna Simó: ‘En un estat democràtic, qui vegi un perill en posar les urnes és que té un problema molt greu’

La diputada i secretària primera de la Mesa del Parlament de Catalunya, Anna Simó, ha participat avui en la xerrada debat ‘Cap a la República Catalana’, que s’ha dut a terme al Casal de Benavent de Segrià, organitzat per Esquerra Republicana de Catalunya. El conductor i moderador de l’acte ha estat el regidor de la localitat i conseller comarcal del Segrià, Ferran Accensi, que ha definit aquest com ‘la voluntat de que la gent sàpiga de primera veu y puguin preguntar i comentar sobre la més rabiosa actualitat política amb una persona que ho està vivint en primera persona’   Accensi, que ha lamentat considerablement, que estigui encausada pels presumptes delictes de desobediència i prevaricació per haver permès la votació de la resolució sobre el referèndum unilateral d'independència de Catalunya, ha agraït la presència d’Anna Simó a la seva localitat i ha definit com ‘un autèntic luxe comptar avui amb l’Anna i, més a molts pocs dies perquè es fixin la pregunta i la data del referèndum’.   Simó per la seva part, ha afirmat que els actes com el d’avui entren de ple a l’agenda d’actes de la precampanya d’Esquerra Republicana a favor del sí a la República Catalana que es duran a terme arreu del país i que el que es pretén amb els mateixos és ‘donar la força i la tranquil·litat que la ciutadania necessita sentir i que els refermi que Parlament, Govern i les entitats nacionalistes estem fent una cosa que no serà fàcil perquè l’estat espanyol no vol ni parlar-ne però que, com que tenim un mandat democràtic i n’estem totalment convençuts, ho farem’.   De la mateixa manera ha reiterat la necessitat de donar, també a la ciutadania de Catalunya, ‘la garantia de que no som una colla d’arreplegats –com volen fer veure- i que sabem el que volem, que el que estem fent és democràtic, que el que, per alguns, és el gran desafiament no és res que democràcia pura, totalment serena i tranquil·la’.   La diputada, d’arrels familiars a la comarca del Segrià, també s’ha referit a la reacció de l’estat espanyol i dels poders del Partit Popular davant d’aquesta situació que ha definit en aquests termes ‘es lamentable com estan agafant els tribunals per a que arremetin contra la democràcia, contra el mateix Parlament i contra la Mesa del Parlament pel fet de permetre debatre unes resolucions polítiques’.

Eritja: 'Hem de fer un 'mea culpa' a l'estigmatització que s'ha fet històricament del poble gitano'

La comissió de Cultura del Congrés dels Diputats aprova una proposició d'Esquerra Republicana per al reconeixement de la llengua, cultura i identitat gitanes   La Comissió de Cultura del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous amb les úniques abstencions del PP una proposició no de llei d'Esquerra Republicana per al reconeixement de la identitat, llengua i cultura del poble gitano. La iniciativa, que ha defensat el diputat Xavier Eritja, pretén ser també un acte de desgreuge 'davant l'estigmatització que històricament ha rebut el col·lectiu', ha assenyalat, que creu necessari un 'mea culpa' davant d’aquesta 'injusta' situació.   Pel mateix motiu, ha destacat Eritja, el reconeixement al poble gitano no ha de ser abordat des de l'àmbit de serveis socials sinó més aviat, en el marc del Congrés de Diputats, 'des de la comissió Constitucional, com a nació sense estat que són, o la de Cultura, per tot el que representa la seva història i la seva identitat com a poble des dels segles XV i XVI'. El diputat republicà ha recordat que 'tenim ciutadans molt propers a nosaltres que són referents per a la societat i també dins de la seva pròpia comunitat gitana, sense que per això hagin de renunciar als seus orígens'. Eritja ha reivindicat que el reconeixement a la identitat gitana no ha de limitar-se solament a la bandera o a l'himne sinó també a la seva llengua, el romaní. La iniciativa d'Esquerra Republicana posa l'accent a reconèixer els drets lingüístics dels gitanos en el marc de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries. 'Atenent al caràcter dispers de la seva presència al llarg de la geografia europea, més motiu encara perquè la Unió Europa i l'Estat espanyol vetllin pels seus drets', ha conclòs Eritja. En aquest sentit, la proposició d'Esquerra demana la divulgació de la història, llengua i cultura gitanes, tenir present als gitanos com a interlocutors en la definició del model educatiu i treballar perquè aquest reconeixement es defensi, també, des de la Unió Europea.

Esquerra Republicana debatrà aquest dissabte a Concabella sobre la gestió del territori a la nova República

Per als republicans la planificació de la gestió del territori d’acord a les diferents realitats locals és clau per tal de garantir la sostenibilitat i l’equilibri territorial, però també per a contrarestar aspectes tant importants per a les zones rurals, com el despoblament.   Esquerra Republicana de Catalunya ha organitzat una jornada que versarà sobre la gestió del territori a la nova República i que tindrà lloc aquest dissabte, dia 3 de juny al castell de Concabella. Ferran Cívit, diputat i portaveu de Junts pel Sí a la comissió de Medi Ambient i Sortenibilitat al Parlament de Catalunya, Francesc Coll, president de l’Associació Professional d’Agents Rurals de Catalunya, Eduard Porta, enginyer de forests i soci d’Enginyeria Marsal i Porta, SL i Montserrat Fornells, alcaldessa de Vilanova de l’Aguda i diputada al Parlament de Catalunya.   L’alcalde de Montoliu de Segarra i conseller comarcal, Vicenç Roig, que exercirà de moderador de la xerrada, ha volgut fer esment en que ‘com a base per a la planificació del model de gestió del territori, cal partir de la premissa de que Catalunya és un país molt divers, amb molta biodiversitat, orografia molt irregular, asimetria poblacional’; cal recordar que el 50% de la població s’aglutina en 23 municipis que representen el 3% del territori. De la mateixa manera ha destacat ‘el desequilibri territorial evident quant a infraestructures i serveis si tenim en compte que el 50% dels municipis tenen el 2,6% de la població i ocupen més de la meitat del territori’.   En aquest sentit, ha manifestat que ‘Catalunya té, també, gairebé 2 milions d'hectàrees de massa forestal, un 62% del seu territori, molt per sobre de la mitjana dels països de la Unió Europea, que està al voltant del 44%, i una gran superfície inclosa a la Xarxa Natura 2000, una eina molt important per assegurar la biodiversitat. Malgrat això, Catalunya, tot i tenir un 30% del territori protegit, rep al voltant del 4% del total de fons que van a Espanya destinats a gestionar aquests espais’.

Meritxell Serret: ‘L’Aplec del Caragol ja és un dels principals esdeveniments lúdics i festius del nostre país’

L’Honorable consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, juntament amb el senador Miquel Àngel Estradé, el diputat al Congrés, Xavier Eritja, i el president del Grup Municipal d’ERC-Avancem a la Paeria de Lleida, Carles Vega, han presidit la comitiva de càrrecs electes i orgànics d’Esquerra Republicana de Catalunya que han visitat avui la 38a edició l’Aplec del Caragol.   La consellera Serret, com a bona lleidatana, ha qualificat l’Aplec del Caragol com ‘una festa que forma part de l’imaginari col·lectiu de les Terres de Ponent i un dels principals esdeveniments lúdics a nivell del nostre país. A més de fer que un recurs natural, que és el caragol, hagi esdevingut una icona que serveix alhora com a símbol d’identitat i com a marca de promoció de les nostres comarques i de posar en valor la nostra cultura gastronòmica’.   Per Serret, l’Aplec és una mostra d’implicació ciutadana que forma part, també, de ‘l’esperit que, com a país, volem continuar mantenint en aquest projecte col·lectiu de construir una República Catalana basada en la convivència, en l’esperit constructiu, en la voluntat de compartir i de construir plegats un futur millor’.   Per la seva part, Carles Vega, ha considerat aquesta festa com un ‘element cohesionador i alhora com un potenciador de la imatge de la ciutat arreu, no només del país, sinó dels països catalans’, en una clara al·lusió a la presència d’una colla de Perpinyà. ‘Està molt bé que la ciutat de Lleida pugui gaudir d’un maig tant ple d’esdeveniments tenint en compte que, malauradament, les finances municipals potser no van tant bé’, ha reblat.   La comitiva també ha visitat la mostra 'Inundem el país de colors!' organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana a la rambla de Sant Francesc de Lleida.  

Terricabras: ‘La Gran Bretanya, com tots els països civilitzats, permet els referèndums i respecta les decisions de la seva ciutadania’

El diputat al Parlament Europeu d’Esquerra Republicana i vicepresident del grup de l'Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu, Josep-Maria Terricabras, ha fet avui una xerrada a la Cambra de Comerç de Lleida titulada ‘El procés vist des d’Europa i el Brexit’ i en ella explicarà les reaccions i l’expectació que desperta el referèndum català en el marc de la Unió Europea i una anàlisi de les conseqüències que pot tenir la sortida del Regne Unit del marc comunitari.   Per Terricabras, la situació de la UE és, en aquests moments, complicada perquè ‘sembla que hi ha hagut una sensació generalitzada d’un cert distanciament entre la ciutadania i les institucions europees i aquesta és, en part, la causa del Brèxit; perquè, tot i que la immensa majoria de lleis i disposicions europees han estat aprovades sempre amb el vot favorable de la Gran Bretanya, s’ha volgut fer veure que les coses que no anaven bé a Gran Bretanya eren culpa de Brussel·les i fer una campanya antieuropea’.   Tot i reconèixer que cal combatre l’euroescepticisme, ell mateix s’ha manifestat eurocrític i convençut de que cal millorar, entre moltes altres coses, el fet que la Unió Europa sigui encara ara ‘només un club d’estats, fet que fa que no es puguin prendre decisions realment comunitàries en temes com, per exemple, el de la immigració perquè cada estat va pel seu compte’.   Malgrat tot, i ja fent una clara al·lusió al procés català, l’eurodiputat ha assegurat  que la Gran Bretanya té dues característiques que són de bon gust, ‘la primera, que fa referèndums i, la segona, que els compleix; que és el que ha de fer un país civilitzat, preguntar a la seva  ciutadania i complir i respectar la voluntat d’aquesta’.   Terricabras també s’ha mostrat clar a l’afirmar que el procés sobiranista català ‘no és un tema prioritari a Europa, fet que no vol dir que no sigui un tema que es tingui molt en compte i que s’haurà de plantejar de manera més contundent a mesura que avanci el procés i culminat aquest ens faran un vestit a la mida de Catalunya com a nou estat membre’.

Terricabras donarà la visió europea del procés català i del Brexit, demà a la Cambra de Comerç de Lleida

La Federació Regional i la secció local de Lleida d’Esquerra Republicana de Catalunya han organitzat per demà, dimecres 24 de maig una xerrada a càrrec del diputat d’aquesta formació al Parlament Europeu, Josep-Maria Terricabras. L’acte, que és obert al públic, es durà a terme a la sala d’actes de la Cambra de Comerç de Lleida, a les 12 del migdia. El filòsof i catedràtic de Calella, que actualment és el president del grup de l'Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu, ha titulat la seva xerrada ‘El procés vist des d’Europa i el Brexit’ i en ella explicarà les reaccions i l’expectació que desperta el referèndum català en el si de la Unió Europea i les conseqüències econòmiques que pot tenir la sortida del Regne Unit d’aquesta per a les terres de Lleida.

Estradé defensarà al Senat una iniciativa que permetria reobrir totes les plantes de tractament de purins

El grup d’Esquerra Republicana de Catalunya al Senat ha presentat una moció sobre la vida útil reguladora de les plantes de purins que es debatrà a la propera reunió de la Comissió d’Agricultura, Pesca i Alimentació de la cambra alta. ‘Una iniciativa suposaria la reobertura de totes les plantes de tractament de purins i garantir-ne la seva viabilitat durant els 25 anys de vida útil regulatòria en comptes dels 15 anys que proposa una nova Ordre ministerial que pretén canviar els paràmetres retributius de les instal·lacions de tractament i reducció de purins’ tal i com ha declarat el senador Miquel Àngel Estradé que ha estat el promotor de la mateixa.    La proposta derls republicans pretén impulsar la modificació de la Proposta d’Ordre Ministerial per la que s’estableixen els paràmetres retributius aplicables a intal·lacions de tractament y reducció de purins per tal de que no es redueixi la vida útil regulatòria de les plantes de purins, i té com a objectiu, segons el senador republicà, ‘la modificació dels paràmetres retributius de les instal·lacions per tal de que es garanteixi el funcionament futur durant els 25 anys de vida útil regulatòria, deixant sense sense efecte la proposta actual que fixaria una limitació de la vida útil a 15, i que conseqüentment, faria pràcticament inviable la continuïtat d’aquestes plantes de tractament de purins’. De fet, aquesta proposta d’Ordre Ministerial produeix un important efecte negatiu en les esmentades plantes, ja que impedeix l’activitat a futur de 3 de les 6 instal·lacions existents a Catalunya, per limitar-ne a 15 anys la vida útil regulatòria, i a 2 d’elles les restringeix a tres anys.   La reobertura de les cinc plantes de Catalunya afectades, en paraules d’Estradé, ‘comportaria que es poguessin arribar a tractar 500.000 tones de purins anuals, fet que donaria solució a una part important del purí excedentari a nivell local’. ‘De la mateixa manera considerem que l’obertura de les mateixes permetria mantenir les plantes de tractament i reducció de purins dins els paràmetres de funcionament actuals, una de les premisses que des d'Esquerra Republicana creiem imprescindibles per anar adaptant els processos dintre d'un marc agrari propi’, ha reblat.

Capdevila: ‘M’enorgulleix constatar un gran teixit de joves emprenedors, amb ganes d’innovar i de trobar la seva quota de mercat’

Els diputats del Grup d’Esquerra Republicana al Congrés espanyol, Xavier Eritja i Joan Capdevila, han visitat aquesta tarda diverses empreses de l’àmbit agroalimentari de la Noguera Baixa, acompanyats dels alcaldes de les dues primeres localitats, Miquel Plensa i Anna Maria Calvís, el regidor d’ERC-AM de la tercera, Jordi Oronich, i altres càrrecs electes comarcals. La jornada s’ha iniciat al molí d’oli Magri, d’Algerri, posteriorment, a la cervesera artesana La Vella Caravana de Menàrguens i han conclòs la visita  a Alimentació Farràs-Gurmet Rural, de Térmens.   Per Capdevila, que ha definit la visita com el ‘plaer d’apartar-se de l’escó de tant en tant i sortir a trepitjar el territori per conèixer l’emprenedoria de petits empresaris  sobre tot del sector de agrícola i alimentari que poc a poc van sabent trobar la seva quota de mercat amb ganes de fer coses noves i de sobreviure i més que sobreviure’   El diputat martorellenc ha volgut aclarir les diferències entre els models econòmics català, 'el 80% del qual és basat en petites empreses i autònoms emprenedors com els que hem visitat aquesta tarda', i l’espanyol que es basa en grans empreses i latifundis agrícoles i ha estat taxatiu a l’afirmar que ‘a Espanya ja no hi ha dretes ni esquerres, hi ha els quatre de dalt i tots els de baix que paguem als de dalt; per aquest motiu, l'autònom acaba essent un maltractat malgrat que és la cavalleria lleugera de l'economia catalana’. Per la seva banda, Eritja ha volgut deixar patent, que s’han sentit ‘positivament impressionats per aquests joves emprenedors que s’han centrat en els productes del territori, que són productes excel·lents, i que el que fan és treballar-ne molt bé aquesta qualitat perquè és el seu valor afegit respecte a la competència’. ‘El que fan és un enfocament que consisteix en treballar molt bé el producte de qualitat de les nostres terres i intentar, primer garantir un mercat local, però també hem descobert propostes força interessants per intentar vendre el seu producte a l’exterior’, ha conclòs.

Suport unànime de la Diputació de Lleida a la moció d’ERC per a la instal·lació de caixers automàtics en l’àmbit rural

El ple de la Diputació de Lleida ha aprovat per unanimitat la moció presentada pel grup d’Esquerra Republicana de Catalunya per tal de que des d’aquesta administració s’estableixin els contactes amb les entitats bancàries interessades per tal d’arribar a un conveni que garanteixi la implantació de caixers automàtics als municipis de la demarcació que no disposin d’aquest servei amb l’objectiu de reduir l’exclusió financera a què es veuen molts municipis de la demarcació de Lleida, per fomentar la dinamització econòmica del territori i per a evitar el greuge de les empreses i negocis d’aquests municipis.   El portaveu del grup, Jaume Gilabert, ha destacat que ‘més de 37.000 habitants de 127 municipis de la nostra demarcació s’han de desplaçar a municipis veïns per poder realitzar qualsevol tipus de tràmit amb la seua entitat financera, ja no perquè no es disposa d’oficina bancària al mateix municipi si no perquè no es compta ni amb un caixer automàtic on realitzar alguns d’aquests tràmits. Ens trobem per tant en què més de la meitat de municipis de la demarcació no disposen de serveis bancaris al municipi’.   Els republicans han denunciat que ‘aquest fet, juntament amb altres, és un element més que ajuda al despoblament dels nostres pobles i a que existeixi un desequilibri cada vegada més gran’, i han plantejat que les entitats bancàries ‘tot i que són avui en dia empreses privades, presten un servei que es pot considerar bàsic, per la qual cosa tenen una responsabilitat social al territori, que hem de vetllar perquè es dugui a terme’.   Gilabert ha denunciat que ‘els veïns d’aquests municipis pateixen una discriminació per viure en l’àmbit rural, que si a més, es tracta de nuclis amb població en edat avançada, es produeix una doble discriminació ja no només de residència sinó d’edat’ i ha reforçat la proposta al·legant també l’afectació sobre els ‘petits negocis d’aquestes poblacions, en les que molts cops el cobrament en efectiu és l’única manera de poder cobrar els seus serveis o productes’.