Federació de Lleida

Totes les notícies


Caminal i Bailac a la concentració de protesta davant de la seu d'ENDESA a Madrid

Bailac: ‘ENDESA vol augmentar els seus beneficis a costa dels drets socials dels seus treballadors jubilats, mentre continua subministrant la llum més cara d’Europa’

Els senadors Sara Bailac i Miquel Caminal participen a la concentració de protesta dels jubilats i jubilades de la companyia hidroelèctrica Els fins ara senadors per Lleida del grup d'Esquerra Republicana-EH Bildu, Sara Bailac i Miquel Caminal, han acompanyat avui els jubilats d'ENDESA en la concentració de protesta que han fet davant la seu de l'empresa a Madrid, per mostrar el seu suport a les persones afectades davant el que, Bailac ha considerat ‘una clara vulneració per part d'ENDESA dels drets dels treballadors jubilats’.   Per la fins ara senadora, ‘la negociació del nou conveni col·lectiu no ha de comportar la pèrdua de drets adquirits per part dels treballadors ja jubilats, ni pels seus cònjuges" i ha valorat que amb aquesta actuació unilateral ‘l'èlectrica vol augmentar els seus beneficis a costa dels drets socials dels seus treballadors jubilats, mentre fem front a la llum més cara d'Europa i als incompliments en matèria de pobresa energètic’.   Per la seva part, Caminal ha fet costat també al centenar de persones afectades de Lleida, el Pirineu i l'Aran que s'han desplaçat fins la capital espanyola i ha recordat que ‘les instal·lacions hidroelèctriques i les línies elèctriques tenen un fort impacte al Pirineu i, per contra, generen pocs llocs de treball’.   Actualment, la direcció d'empresa d'ENDESA ha comunicat de manera unilateral que deixa de fer-se càrrec de les bonificacions de la tarifa elèctrica, així com la resta dels beneficis socials que els jubilats han estat gaudint durant dècades com a retribució en espècie. Es tracta d'un dret social compromès entre empresa i treballadors que es mantenia de per vida tant pel treballador com pel seu cònjuge. Aquesta eliminació unilateral dels beneficis socials, que ha estat portada als tribunals, afecta unes 9.000 persones a tot Catalunya entre treballadors jubilats, prejubilats, cònjuges i orfes, unes 500 de les quals al Pirineu.   ‘Si en lloc d'aquestes retribucions en espècie s'haguessin apujat els sous, aquests treballadors, ja jubilats, haurien tingut salaris més alts durant anys i també haurien cotitzat més, i ara ningú no ho discutiria’, ha recordat Bailac.

El Grup d’Esquerra Republicana a la Diputació de Lleida es reuneix amb els seus càrrecs electes municipalistes a Coll de Nargó

El Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya a la Diputació de Lleida està realitzant una sèrie de trobades amb tots els alcaldes i alcaldesses i els regidors –tant a govern com a l’oposició- d’arreu de la demarcació de Lleida, per donar a conèixer els seus diputats i diputades per a l’actual legislatura, les àrees de govern que duu cadascun d’ell, la situació actual de la Diputació i informar dels nous objectius i maneres que volen ser radicalment diferents del que hi havia fins ara.   En aquesta ocasió, la comitiva republicana, encapçalada pel president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha visitat la localitat de Coll de Nargó on s’ha reunit amb un bon nombre  càrrecs electes republicans. La reunió ha comptat amb la presència de gairebé tots els diputats i diputats i diputades provincials, el diputat al Parlament de Catalunya i president regional, Francesc Viaplana, i la delegada del Govern a la vegueria del Pirineu, Rosa Amorós.   Aquestes trobades, que es duen a terme de manera coordinada amb les federacions regionals de Lleida, de l’Alt Pirineu i Aran i la federació comarcal del Solsonès d’Esquerra Republicana de Catalunya, es van iniciar la setmana passada al municipi d’Agramunt i s’aniran produint de manera periòdica al llarg l’actual legislatura per tal d’apropar i explicar la feina feta pel Grup republicà a l’organisme provincial arreu del territori.  

Sara Bailac i Xavier Castellana en el decurs de la roda de premsa

Sara Bailac: ‘La resposta del govern espanyol davant l’elevada sinistralitat al tram lleidatà de l’A2 és molt lenta i s’ha demostrat totalment insuficient’

Per la seva part, el també senador Xavier Castellana assegura que la situació de deixadesa de l’autovia no és justificada per la situació d’interinitat actual.   Els diputats i senadors d’Esquerra Republicana de Lleida han traslladat a les Corts espanyoles la preocupació per la sinistralitat de l’autovia A-2. És per aquest motiu, que la senadora lleidatana del grup d’Esquerra Republicana de Catalunya - EH Bildu, Sara Bailac, ha demanat aquest matí al govern espanyol en funcions, a través d’una moció a la comissió de Foment del Senat, que presenti, en un termini màxim de quatre mesos, un calendari raonable d’execució de les obres de millora del ferm de l’A-2 en el seu pas per la plana de Lleida.   Bailac també ha denunciat que en els 85 quilòmetres d’aquesta via que recorren les comarques de Lleida ‘s’hi han registrat, en el període de gener a juny de 2019, més de 200 accidents, 5 d’ells mortals, fet que convertirà l’actual en el pitjor any de la darrera dècada amb una mitjana de 34 accidents al mes, més d’un cada dia’.   La senadora targarina, també ha lamentat que ‘la resposta del govern espanyol i, concretament del Ministeri de Foment, davant d’aquesta elevada sinistralitat en l’esmentada autovia és molt lenta i s’ha demostrat totalment insuficient’. Alhora que ha recordat que la seva formació ja va registrar a la cambra alta legislativa, a principis de juliol, un seguit de preguntes al govern en funcions ‘sobre el calendari d’obres i les previsions de manteniment de l’autovia per part del Ministeri de Foment, que encara no han estat contestades’.   A través de la moció, també es demana al govern de Pedro Sánchez que consensuï, amb les institucions i els agents socials del territori, un pla de millora de fluïdesa del trànsit i de la seguretat de l’A-2 al seu pas per les comarques lleidatanes.   Per la seva part el també senador d’Esquerra Republicana de Catalunya, Xavier Castellana, s’ha mostrat taxatiu davant algunes veus que afirmen que la culpa de la manca de inversions és deguda a la interinitat del govern espanyol en afirmar que ‘la situació de deixadesa d'aquesta infraestructura es remunta a l’endemà de la seva inauguració, ja fa més de 25 anys, i no és justificada per la situació d’interinitat actual’.

Foto de Dani Duch, fotògraf de La Vanguàrdia

Eritja: ‘Esquerra Republicana ha actuat amb molta generositat, però Podemos i PSOE, irresponsablement, han preferit donar l'oportunitat de governar l'estat espanyol al trifatxito’

El diputat al Congrés per la coalició Esquerra Republicana de Catalunya – Sobiranistes, Xavier Eritja, ha qualificat de ‘molt mala noticia’ la investidura, un altre cop fallida de la investidura d’un govern d’Unidas Podemos i el Partit Socialista que s’ha produït aquest migdia, alhora que s’ha mostrat poc esperançat de que la situació se solucioni de cara a un proper plenari al setembre.   Pel republicà entre les dues formacions espanyoles han quedat ‘massa ferides obertes’ i que aquest desgasts de les relacions entre elles, ‘probablement, ens derivarà cap a unes noves eleccions que faciliten a la dreta i a l’extrema dreta treure uns millors resultats i arribar a possibles acords que els facilitin el govern de l’estat espanyol’   Eritja, que ha qualificat l’abstenció de la seva formació en aquesta segona votació com ‘un gest de molta responsabilitat però, sobretot, de molta generositat’, ha volgut deixar clar que des de la mateixa campanya electoral ‘ja vam manifestar que no volíem ni dificultar, ni ens oposaríem a aquest acord de les forces d’esquerra, bàsicament perquè volíem evitar altres acords com un trifatxito o, també, un acord dels Socialistes amb Ciutadans, perquè cap d’ells hauria estat beneficiós per Catalunya. Malauradament, no ha pogut ser’.   De la mateixa manera que ha declarat que, des des d’Esquerra Republicana consideràvem que ‘la única possibilitat d’obrir una escletxa, un espai per al diàleg, amb l’estat espanyol sobre la qüestió catalana i una oportunitat per començar a evitar la vulneració reiterada dels drets i les llibertats de totes les persones preses i exiliades era, precisament, amb un govern d’esquerres’.   ‘Per tant, si les coses continuen així i anem inevitablement a unes noves eleccions entrem en un nou període d’irresponsabilitats i d’incerteses’, ha reblat Xavier Eritja.  

Inés Granollers i la senadora Sara Bailac al ple d'avui.

Granollers: ‘Des d’Esquerra Republicana de Catalunya, exigim a Sánchez que faci política i que vingui al segon ple d’investidura amb els deures ben fets’

La diputada al Congrés per la coalició Esquerra Republicana de Catalunya – Sobiranistes, Inés Granollers, ha valorat avui primera sessió d’investidura a la presidència de l’estat espanyol que s’ha celebrat el dilluns i dimarts a la cambra baixa legislativa de les Corts Generals alhora que ha manifestat la seva decepció per ‘l’arrogància, la prepotència i la incapacitat del partit socialista per arribar a acords’.   La republicana també ha explicat els motius del vot negatiu de la seva formació en aquesta primera sessió constitutiva, tenint en compte que Pedro Sanchez ’no ens ha fet cap proposta de res, com a proposta de govern no es volen ni seure a parlar, no és gens conciliador i com que amb Podemos tampoc hi ha sabut arribat a cap acord, hem votat que no’.   Granollers ha volgut llençar el missatge de que ‘estem donant un cop de mà a Podemos’, de la mateixa manera que s’ha mostrat taxativa a l’afirmar que ‘ja vam advertir que no bloquejaríem la governabilitat però també que no donaríem xecs en blanc; reclamem al senyor Sánchez que faci política i que vingui al segon ple d’investidura de dijous amb els deures ben fets’.   Malgrat tot no s’ha mostrat partidària d’anar a unes Eleccions Generals perquè podria ser ‘donar una oportunitat a les dretes de tenir una entesa i de poder fer un pacte de govern o donar més força al partit dels socialistes. Si ara que no té una majoria absoluta està així d’innegociable i que no es pot parlar amb ell, amb 20 diputats més, s’esgotaria qualsevol possibilitat de diàleg’.   ‘I els fem un adveriment, no menystinguin ni subestimin la nostra força i determinació. Sóm aquí per fer política, i la farem, però tinguin molt clar que no renunciem a cap de les nostres conviccions. Aquest conflicte només es podrà resoldre quan Catalunya voti en un referèndum’, ha etzibat Inés Granollers.

Joan Talarn, nou president de la Diputació de Lleida per majoria absoluta

El nou cap de la corporació es proposa millorar el sistema de finançament local i generar polítiques “transformadores i integradores”  L’elecció de Talarn s’ha produït en el Ple extraordinari de constitució de la legislatura durant el qual ha comptat amb els 11 vots favorables del seu grup i els 9 de Junts per Catalunya. En el seu primer discurs com a nou president, Joan Talarn, alcalde de Bellvís, ha començat donant les gràcies per la confiança atorgada i ha dit que dedicarà tots els seus esforços a “honorar l’encàrrec que m’he fet”. El projecte que vol defensar diu que els pobles “han de ser en el centre de les polítiques”, i ho vol fer aplicant la “governança republicana”, una forma d’exercir el govern basada “en l’ètica, la transparència, la participació i l’equitat”, aquest suport establirà un millor sistema de finançament local”, amb un territori que es caracteritzi “per la igualtat d’oportunitats, sobretot al Pirineu”, generant des de la Diputació polítiques “transformadores i integradores” que assegurin que “tots els municipis tinguin els serveis bàsics”, i implicant en aquesta tasca totes les àrees de la corporació. Talarn també s’ha referit a la feina que ha de fer la Diputació per ajudar els municipis i els ajuntaments a modernitzar els serveis als ciutadans. El nou president ha fet una part del seu discurs en aranès, en què ha admès que l’Aran i la seva llengua necessiten una especial atenció. Finalment, ha remarcat que la Diputació té un compromís “amb la nació a la que pertany” i “amb la voluntat democràtica i les ànsies de llibertat del poble de Catalunya”, motiu pel qual ha dit que no es cansaran de demanar la llibertat dels presos polítics. Per acabar, Talarn ha dit que el projecte que liderarà des de la presidència és “consensuat i compartit” per dos grups polítics, però que el vol “fer extensiu a la resta de forces”, amb la mà oberta per poder aconseguir un objectiu “comú i compartit: enfortir la identitat o identitats de les nostres comarques i fer del territori lleidatà un espai de futur i progrés”.

Inés Granollers i Xavier Eritja al Plenari de la Diputació de Lleida d'aquest migdia

Esquerra Republicana torna a demanar al futur govern espanyol una bonificació obligatòria del 95% en els impostos cadastrals de bens rústecs per a les Comunitats de Regants

 El Grup Republicà al Congrés encapçala, de nou, una mesura que vol evitar que els agricultors sofreixin una doble càrrega impositiva que posaria en risc, en molts casos la viabilitat de les explotacions agràries de regadiu     El diputats, Inés Granollers i Xavier Eritja, ha registrat avui, com a portaveus d’Esquerra Republicana a la Comissió d’Agricultura, Pesca i Alimentació del Congrés, una proposició no de llei que permeti poder incorporar les Comunitats de Regants com a mereixedores de bonificació obligatòria en les valoracions cadastrals dels bens rústics.   D’aquesta manera, la formació republicana iniciarà de nou el tràmit legislatiu per esmenar el greuge produït pel Procediment per a la Regulació Cadastral 2013-2016 que ha donat com a resultat un alt valor cadastral per als bens de les Comunitats de Regants, així como la conseqüent obligatorietat del pagament de l’Impost de Bens Immobles (IBI). Eritja ja va presentar aquesta iniciativa parlamentària en l’anterior legislatura i la comissió d'Agricultura, Pesca i Alimentació del Congrés de Diputats ja va aprovar el passat mes de novembre una proposició no de llei d'Esquerra Republicana a aquest respecte que no es va acabar de desplegar per la convocatòria d’eleccions anticipades.   Segons informa Eritja, les Comunitats de Regants ja han rebut per part de les Gerències Cadastrals ‘propostes de resolució d’acords d’alteració de les quals es dedueix una modificació dels criteris  que afecta les infraestructures indispensables per al regadiu com bassals, estacions de bombeig o estacions de filtratge’.   Això significaria que aquestes instal·lacions que actualment no tenien assignat un valor cadastral i estaven exempts del pagament de l’IBI sota l’epígraf d’elements indispensables per a l’explotació agrària en una parcel·la rústica, ‘passarien a tenir un valor cadastral i se’ls aplicarà l’impost corresponent donant com a resultat un important increment de costos per als regants i el fet de que es carregui l’agricultor amb una doble imposició ja que es pagaria per ser regadiu i per participar de les infrestructures per a poder-ho ser, fet que posaria en risc, en molts casos la viabilitat de l’aquestes explotacions agràries’.

Joan Talarn: ‘Volem que la Diputació de Lleida sigui un ens que treballi, de manera efectiva, al servei dels ajuntaments i de tota la ciutadania de les Terres de Lleida’

Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya han presentat aquesta tarda a la sala de premsa de la Diputació de Lleida les línies programàtiques de l’acord de govern que han signat ambdues formacions i que es formalitzarà demà en l’elecció de l’alcalde de Bellvís, Joan Talarn, com a nou president republicà de l’ens provincial.   Talarn, que ha exercit de portaveu, ha volgut incidir en que s’ha volgut ‘donar una especial prioritat a la coordinació de les polítiques públiques més enllà de la pròpia distribució de les àrees de govern’. Alhora que ha anunciat que ‘s’està redactant un detallat pla de mandat  que es presentarà a la ciutadania a finals del proper mes d’octubre’.   El republicà també ha desgranat algunes de les novetats del que ha definit com a ‘nova etapa de governança republicana’ de l’organisme supramunicipal com ‘la creació d’una àrea d’igualtat, la rebaixa de sous dels càrrecs electes, la celebració de reunions periòdiques d’àmbit comarcal i reunions descentralitzades per conèixer de primera mà les necessitats del territori’.   De la mateixa manera, i tal com ja ha demanat reiteradament Esquerra Republicana de Catalunya en l’anterior legislatura, Talarn ha anunciat que ‘vetllarem per la equitat en la distribució de recursos de la Diputació de Lleida i la creació d’un mecanisme que efectuï, amb la suficient antelació, la previsió dels recursos de que disposarà cada Ajuntament per a que puguin fer les seves planificacions anuals en els pressupostos municipals’.   ‘Volem que la Diputació de Lleida sigui, de manera efectiva, un ens al servei del territori i els ajuntaments i així ho reflectim en el que serà un bon acord per a les terres de Lleida i per als lleidatans i les lleidatanes’, ha etzibat el futur president de la Diputació de Lleida.

Esquerra Republicana demana explicacions al govern espanyol sobre el mal estat de l’A-22 al seu pas per Almacelles

El Grup Parlamentari Republicà al Congrés, de la mà dels diputats Inés Granollers i Gerard Gómez del Moral, ha exigit explicacions al govern espanyol pel mal estat de la carretera A-22 al seu pas per Almacelles. Concretament, han sol·licitat resposta escrita sobre quines són exactament les inversions que tenen previstes fer durant aquest any, quan es duran a terme i si el ministeri de Foment té constància de les nombroses queixes dels usuaris i dels requeriments que ha fet l’Ajuntament. Unes preguntes que tots dos diputats han presentat per escrit i que ara el govern aviat haurà de respondre.   En aquest sentit, la diputada Inés Granollers, ha reiterat que  ‘continuarem insistint des de Lleida. El ministeri ens ha de dir d'una vegada per totes quan té previst arreglar aquest tram que ja fa dos anys que està en mal estat i que pot provocar accidents que després haurem de lamentar. Pensem que es tracta d’una via molt transitada ja que és via de servei de l'autovia A2. És una autèntica vergonya que estiguem formulant queixes i que no només no ho arreglin, sinó que no es dignin ni a contestar. Fins aquí hem arribat’.   Per la seva banda, la senadora del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana-EH Bildu al Senat, Sara Bailac, també ha volgut posar de relleu ‘el compromís d’aprofitar totes les eines al nostre abast per reivindicar unes infraestructures dignes per a les nostres comarques i, sobretot, segures. Cal escoltar les reivindicacions del món local i donar-hi resposta al més aviat possible’.   Totes dues representants d’Esquerra Republicana al Congrés i al Senat van poder conèixer el passat divendres, de primera mà i in situ, el mal estat i l’abandonament d’aquesta via de servei, acompanyades del portaveu d’ERC a l’Ajuntament d’Almacelles, Ignasi Comella.   Des de fa unes setmanes, l’ajuntament s’ha vist obligat, fins i tot, a marcar els vials de servei de la carretera A-22 per fer visible que són de titularitat de Foment.