Federació de Lleida

Totes les notícies

ERC qüestiona els criteris d’instal·lació dels Parcs de Salut promoguts per la Diputació de Lleida

Els republicans posen en dubte que les ajudes per a la instal·lació d’aquests equipaments als diferents municipis del territori s’hagin fet de forma justa i equitativa. El grup d’Esquerra de la Diputació de Lleida qüestiona que les ajudes per a la instal·lació dels Parcs de Salut als diferents municipis del territori s’hagin fet de forma justa i equitativa. Jaume Gilabert, portaveu del grup republicà, explica que quan va sortir la primera convocatòria, l’any 2010, aquesta es va efectuar detallant el termini màxim de presentació de sol·licituds, els requisits específics per a poder fer la petició, juntament amb les altres especificacions que tenia que complir el municipi sol·licitant. “A partir de la primera convocatòria, s’ha mantingut la mateixa línia d’ajuts els anys següents, però aquestes posteriors convocatòries no han estat publicades enlloc i les sol·licituds s’han fet via petició d’ajut a presidència”,  apunta Gilabert. Segons els republicans, un cop analitzades les dades a les que ha tingut accés el seu grup de la Diputació, aquestes reflecteixen que la institució ha instal·lat dels del període 2010 al 2017, un total de 192 parcs de Salut a 173 municipis dels 231 municipis de la Demarcació de Lleida.  D’aquest municipis, 160 tenen un parc de Salut;  12 municipis (majoritàriament amb agregats)  en tenen 2 i Lleida ciutat en té 8. En els mateixos documents, també es visualitza que la majoria de Parcs de Salut s’han instal·lat a partir de les peticions fetes per municipis i EMD; tot i això, també s’ha pogut comprovar que hi ha municipis, alguns d’ells amb 2 o 3 agregats, que encara no en tenen cap de parc de Salut tot i haver presentat sol·licituds des del 2010 i 2011. Gilabert ha manifestat que “no entenem com hi pot haver municipis que tinguin més d’un parc de salut, amb sol·licituds fetes els darrers anys, i altres municipis  amb sol·licituds fetes molt més anteriorment que no han estat ateses fins l’actualitat,  tot i que consten a la llista de pendents per a una possible 5a fase a dur a terme el 2019.

Municipals 2019

Informació relativa al vot estranger per les properes eleccions municipals 2019

L'Oficina del cens electoral ja ha establert els terminis per a realitzar la inscripció de les persones estrangeres residents a l'estal espanyol amb el dret de vot reconegut. Concretament:  Les persones residents nacionals de la UE-28: poden fer la inscripció en qualsevol moment fins al 30 de desembre de 2018, tant per les eleccions municipals com europees. Si ja s'han inscrit anteriorment no cal que ho tornin a fer, però es recomana consultar la seva inclusió en el cens electoral.  Les persones residents nacionals dels estats no comunitaris amb acords de reciprocitat (Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea, Equador, Islàndia, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, i Trinitat i Tobago): amb 5 anys de residència regular en el moment de la inscripció i per les eleccions locals, poden realitzar la mateixa des de l'1 de desembre de 2018 fins al 15 de gener de 2019. L'han de realitzar en tot cas, encara que ja hagin votat en el passat a les eleccions locals. Residents nacionals de Noruega: han de fer la inscripció de l'1 de desembre de 2018 fins al 15 de gener de 2019, i complir 3 anys de residència legal en el moment de la votació (no de la inscripció), per a eleccions locals.

Moment de la votació al Ple de la Diputació de Lleida

Aprovada per unanimitat la moció d’ERC que reclama un ‘Pla de Xoc’ per les vies de muntanya amb més necessitat

En aquest document, aprovat avui en el Ple de la Diputació de Lleida, els republicans demanen al Govern inversions extraordinàries per tal d’assegurar que totes les carreteres de muntanya amb accessos a nuclis urbans siguin transitables i segures en breu. El Ple de la Diputació de Lleida ha aprovat avui per unanimitat la Moció presentada per ERC que reclama un “Pla de Xoc” per millorar la seguretat i la viabilitat d’algunes carreteres de muntanya les quals, actualment, estan molt deteriorades i poden comportar perill per a les persones. Els republicans consideren que no n’hi ha prou amb les línies de suport que reben els municipis dels diferents Departaments i insten a la Diputació de Lleida que faci d’intermediari per explorar altres vies de col·laboració institucional que comportin inversions extraordinàries i urgents destinades a atendre aquelles vies de muntanya que suposen un risc per la seguretat de les persones.   Jaume Gilabert, portaveu del grup republicà explica que actualment hi ha algunes carreteres que pel seu estat de conservació fa que siguin impracticables, pateixen moviments de terra i suposen perill imminent d’esllavissades. “Avui, gràcies a la Moció presentada pel nostre grup, estem un pas més endavant per garantir l’accés a nuclis urbans que avui pateixen les conseqüències del mal estat del ferm com són Torà de Tost, Sant Esteve de la Sarga o el municipi de Soriguera, alguns d’ells amb els accessos tallats. Ara és el torn de la Diputació de Lleida de reclamar a les administracions supramunicipals actuacions imminents sobre aquestes i altres carreteres que també tenen molta necessitat”, apunta Gilabert.   Els republicans afirmen que continuaran treballant per garantir la viabilitat de totes les vies de muntanya. “Avui hem aconseguit que la Diputació de Lleida pugui liderar un projecte tan necessari com és la millora de nostres les carreteres, però encara queda molta feina per fer. El següent pas és assolir un canvi normatiu que reculli la especificitat de cada una de les vies de muntanya i s’estableixin els instruments necessaris per garantir la seva viabilitat i protecció”, diu Gilabert.

Roda de Premsa

ERC reclama a la Generalitat un ‘Pla de Xoc’ per solucionar els problemes de viabilitat de les vies de muntanya amb necessitats urgents

El republicans insten a la Diputació de Lleida que faci d’intermediari entre els municipis afectats i el Govern per tal d’assegurar que totes les carreteres de muntanya amb accessos a nuclis urbans siguin transitables i segures en un període curt de temps. El grup d’ERC a la Diputació de Lleida ha presentat una moció per reclamar a la Generalitat un “Pla de Xoc” per millorar la seguretat i la viabilitat d’algunes carreteres de muntanya les quals, actualment estan molt deteriorades i pateixen perill d’esllavissades i moviment de talussos, amb el conseqüent perill que pot comportar això per les persones.   Jaume Gilabert, portaveu d’ERC a la Diputació de Lleida explica que les línies de suport que reben dels diferents Departaments els municipis de muntanya són absolutament insuficients per poder fer front a les necessitats urgents d’algunes vies que presenten perills imminents per les persones. “És per aquesta raó que reclamem la necessitat d’explorar altres vies de col·laboració institucional que comporti la realització d’un pla de xoc específic i extraordinari destinat a atendre aquelles vies de muntanya que suposin un risc per la seguretat de les persones”, apunta Gilabert.   Francesc Viaplana, diputat d’ERC al Parlament de Catalunya, denuncia que actualment hi ha nuclis de muntanya que tenen l’accés tallat. “Tenim exemples com Torà de Tost, Sant Esteve de la Sarga o el municipi de Soriguera, que les carreteres tenen molts moviments i possiblement es tallaran en breu. Des del Parlament tenim molta legislació a fer i l’estem treballant, però ara mateix necessitem inversions urgents a les nostres carreteres”, afirma Viaplana.   La Senadora Anna Azamar, avisa que si aquests diferents nuclis no disposen d’accessos segurs poden patir de despoblació. “Les característiques geològiques de determinades zones de muntanya, especialment del Pirineu, així com les inclemències meteorològiques agreugen  encara més la situació de les vies de muntanya,  comportant un greu deteriorament del ferm.

Els quatre alcaldes d'ERC en representació de Ponent

Alcaldes d’ERC denuncien a Prats de Molló la passivitat d’Espanya i Europa davant les greus violacions de drets i llibertats democràtiques a Catalunya

El republicans s’han reunit amb alcaldes de la zona dels Pirineus Orientals Francesos i han signat un manifest en el qual exigeixen més implicació de tots els països per trobar solucions polítiques a un problema polític que afecta l'Estat espanyol i a la Generalitat de Catalunya. Quatre alcaldes d’ERC, en representació de tot el territori Lleidatà, han assistit avui a Prats de Molló a una trobada amb alcaldes de la zona dels Pirineus Orientals Francesos, organitzada per l’AMI (Associació Municipis per la Independència). En aquesta trobada els edils han denunciat la situació de repressió de drets i de llibertats que està patint la societat catalana, en especial totes les persones preses i exiliades polítiques, i han signat un manifest en el qual és demana més implicació de totes les parts així com de la Unió Europea, per trobar solucions polítiques al conflicte català.   Els quatre alcaldes d’ERC que han assistit en representació del territori són Jordi Ignasi Vidal, alcalde de Balaguer, Eduard Piera, alcalde de la Fuliola, Carles Gibert, alcalde de la Granadella i Cristina Lafay, alcaldessa de Castelló de Farfanya. Segons Eduard Piera, els alcaldes francesos no s’han volgut posicionar a favor o en contra de la independència, però sí a favor de la democràcia. “Els alcaldes Catalans del Nord estan consternats per tot el que ha passat a Catalunya. Consideren que és un problema polític i no entenen la passivitat de la resta de països de la Unió Europea davant el conflicte català. No es posicionen a favor o en contra de la independència, però sí demanen que a Catalunya es respectin els drets i les llibertats que sustenten la democràcia a la Unió Europea i a tot el món, que s’acabi la repressió i que es garanteixi la llibertat d’expressió i de reunió entre d’altres”, descriu l’alcalde.   Piera explica que els alcaldes francesos tampoc no entenen que hi hagi persones preses i exiliades en un estat democràtic.

Esquerra Republicana exigeix el 75% de bonificació del preu del peatge de l’AP2 entre Soses i Montblanc per tal de disminuir la fluïdesa de trànsit i la sinistralitat de la N240

Estradé fa una crida a la racionalitat abans d’afrontar altres inversions que poden resultar innecessàries quan s'alliberi l’autopista.     El president de la federació comarcal d’Esquerra Republicana de Catalunya a les Garrigues, Carles Gibert, el portaveu d’ERC-AM a l’Ajuntament de les Borges Blanques, Salvador Noguera i el senador Miquel Àngel Estradé, acompanyats d’alcaldes, alcaldesses, regidors i altres càrrecs orgànics i electes d’aquesta formació s’han concentrat avui a l’accés de l’AP2 a les Borges Blanques per exigir la bonificació del preu del peatge d’aquesta autopista entre Soses i Montblanc.   Noguera ha qualificat de ‘sense sentit’ l’anunci del Servei Català de Trànsit en el sentit de bonificar només el tram entre les Borges Blanques i Montblanc per alliberar de vehicles la carretera N240 tenint en compte que ‘els camions provinents d’Espanya que ja van bonificats fins a Soses, hagin de sortir de l’AP2 en aquesta localitat, fer la circumval·lació de Lleida i anar fins a les Borges per la N240 per poder tornar a disposar de la bonificació fins a Montblanc’. De la mateixa manera, ha afirmat que ‘cal mantenir la bonificació de, com a mínim, el 75% tal i com es fa actualment amb el tram Saragossa-Soses’.   Pel republicà aquesta seria l’actuació més urgent per descongestionar i evitar la sinistralitat a la carretera N240, alhora que ha considerat totalment necessàries i ineludibles altres actuacions com ‘fer les rotondes de Juneda i, posteriorment, quan s‘arribi a alliberar del tot l’autopista com ja s’ha compromès a fer l’estat espanyol caldrà proposar fer nous accessos a l’AP2 des de la carretera de Castelldans a Juneda i a la zona de Puigverd i Artesa de Lleida per una major vertebració del territori’.   Esquerra Republicana no ha desestimat del tot la possibilitat de fer un desdoblament de la N240 en un futur però, com ha afirmat Estradé, aquesta vindria determinada ‘per un estudi de mobilitat que caldrà fer un cop tot el trànsit pesat de llarg recorregut i una part del trànsit lleuger passin per l’autopista i a partir del qual es puguin establir la sinistralitat i la fluïdesa real de la carretera nacional a partir del 2021 i les inversions a nivell d’infraestructures que seran realment necessàries’.

Eritja: ‘L’espoli del fons de Sixena del Museu de Lleida demostra que la cultura tampoc s’ha salvat del corrent de judicialització de la política’

El diputat del grup d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés, Xavier Eritja, ha sorprès avui al ministre de Cultura y Deporte, José Guirao Cabrera, al preguntar-li en comissió parlamentària: ‘Què és per a vostè la cultura espanyola? Li ho pregunto perquè de la seva resposta se’n despendrà la seva concepció del que és i del que no és Espanya?’   El lleidatà ha argumentat  que els anteriors governs, ‘i no únicament el darrer’, han construït una concepció de la cultura i, per addicció, un model cultural amb vocació uniformitzadora i homogeneïtzadora que nega la pluralitat o bé la redueix a una mera essència folkloritzada. Per Eritja ‘aquesta construcció cultural, que és identitària, no naix amb el pacte constitucional, és l’herència ancestral que el franquisme va subliminar durant 40 anys i que consisteix en construir un imaginari que aglutini aquelles expressions culturals que no posin en qüestió la concepció uniforme de la identitat espanyola/castellana’.   El republicà també s’ha referit al fons d’art sacre de Sixena del Museu de Lleida que va ser espoliat aprofitant el període d’intervenció de les institucions catalanes amb l’aplicació de l’article 155 i ha lamentat que ‘la cultura tampoc no ha quedat indemne del corrent de judicialització de la política ja que els tribunals han estat emprats per a esmorteir la falta de cultura democràtica que permet afrontar el debat social. Allí on no es convenç per consens democràtic s’intenta fer-ho per la via de la imposició judicial’.   En les interpel·lacions formulades després de la presentació del pla d’actuació del seu ministeri, Eritja també ha interpel·lat Guirao, sobre la tauromàquia, l’estatut de l’artista i del professional de la cultura, les inversions culturals, la rebaixa de l’IVA cultural, el respecte a la cooficialitat de llengües o la Llei de la memòria històrica, entre moltes altres qüestions.   ‘En resum, senyor ministre, els seus actes al capdavant d’aquesta cartera seran la prova de si el que anomenen govern del canvi té intenció de canviar realment les coses o de si, un cop més, es tracta de fer retocs estètics i una bona operació de màrqueting però que ens el fons, tot segueix igual’.

Eritja: ‘Des d’Esquerra Republicana de Catalunya treballarem per a que sigui el Govern de la Generalitat qui gestioni les ajudes agràries comunitàries al camp català’.

El diputat del grup d’Esquerra Republicana i portaveu de la Comissió d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient al Congrés, Xavier Eritja, ha interpel·lat al nou titular del ministeri, Luis Planas, sobre la gestió i el repartiment de les ajudes agràries europees, alhora que ha incidit en la prioritat de traçar una estratègia integral i global per a l’optimització dels recursos, cada cop més escasos, de les mateixes.   El diputat lleidatà ha començat la seva intervenció recordant al nou titular del ministeri les singularitats del model agrari català ‘que no reprodueix el model extensiu de grans latifundis que avui reben la major part dels recursos destinats al desenvolupament agrari i que, finalment, acaba perjudicant als petits i mitjans productors’.   Per Eritja aquest model diferencial és un element que cal tenir en compte a l’hora de fer una bona gestió d’aquests recursos i ha afirmat que la seva formació aposta, fermament, ‘per una estratègia de territorialització d’aquests ajuts’ En aquesta línea, ha assegurat que ‘Esquerra Republicana treballarà, des d’aquesta Comissió per a que siguin les comunitats autònomes les que gestionin les ajudes de la PAC per la seva proximitat i el seu coneixement de la realitat estructural i productiva del territori’.   De la mateixa manera, el republicà també s’ha referit al preu de venda marcat per als productors de fruita i ha estat taxatiu en afirmar que ‘si volem una producció competitiva i sostenible no podem tolerar els preus actuals’. ‘Cal promoure i fer una aposta, de manera seriosa, per un consum de proximitat que ens faci menys dependents del mercat exterior, per una qüestió ecològica i econòmica’, ha reblat.   En la mateixa compareixença, Eritja també ha formulat preguntes a Planas sobre el Pacte Nacional de l’Aigua, la representativitat en el sector agrari, les plantes de tractament de purins o el repartiment dels ajuts del Fons europeu marítim i de la Pesca.

Espigares: ‘C’s hauria de predicar amb el seu propi exemple al Parlament abans d'exigir més presència de dones en els càrrecs nomenats pel Govern de la Generalitat’

La diputada al Parlament de Catalunya per la demarcació de Lleida i portaveu del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana a la Comissió del Síndic de Greuges, Gemma Espigares, ha intervingut avui en la reunió en la sessió ordinària en la qual Rafael Ribó ha presentat la gestió d’aquest organisme durant l’any 2017.   Entres moltes altres assumptes, Espigares ha mostrat la seva decepció davant de la intervenció dels Grups Parlamentari de Ciutadans i de PSC en el decurs de la sessió, a qui ha acusat de ‘falta de rigor i mètode en la utilització de les dades presentades i d’una manca de respecte institucional a l’hora de presentar només queixes al respecte de l’informe però cap proposta per millorar la intervenció de la sindicatura en futurs exercicis’.   Pel que respecta als atemptats del passat mes d’agost, la republicana ha volgut expressar, en nom del seu Grup Parlamentari ‘una felicitació als Mossos i als cossos de seguretat per la seva actuació’, alhora que ha exigit que ‘cessin les ingerències de l’estat en aquest sentit i es permiti als nostres cossos de seguretat reunir-se i coordinar-se aquí i també al CITCO i a l’Europol’.   Pel que fa a la paritat en l’administració, s’ha mostrat molt taxativa en afirmar que Esquerra Republicana – Catalunya Sí va ser l’única formació que es va presentar a les eleccions del 21D amb llistes cremallera; en ressaltar el respecte d’aquesta en la formació del govern actual, tant pel que respecta a conselleries com a secretaries generals i ha demanat a C’s i PSC ‘que prediquin amb l’exemple –i no tal i com vam veure en l’elecció dels seus representants a la Mesa del Parlament- abans d’intentar donar lliçons a tercers sobre l’elecció de dones en els càrrecs amb responsabilitats de Govern. És inversemblant que, precisament vostès, vulguin erigir-se com els defensors de la paritat’.   Espigares també ha fet diverses aportacions en temes d’ajuts socials, sobre habitatge social, sobre la salut pública i universal, sobre l’àmbit prenitenciari, educació o treball, entre molts altres.