Federació de Lleida

Totes les notícies

Talarn: ‘La sentència del Tribunal Constitucional al respecte de l’occità és una vulneració flagrant dels drets lingüístics i de la identitat del poble aranès’

El Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya demanarà al Plenari de la Diputació de Lleida que aprovi una moció mitjançant la qual es vol mostrar el rebuig de l’ens provincial a la sentència del Tribunal Constitucional que declara inconstitucional que l’occità sigui llengua d’ús preferent a la Val d’Aran i que expressi alhora la defensa de la cambra a la Llei 35/2010, de l’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran, aprovada pel Parlament de Catalunya   El portaveu dels republicans, Jaume Gilabert, que ha expressat ‘la necessitat de preservar la llengua aranesa’, ha qualificat la resolució del Tribunal Constitucional com un ‘atac a la llengua occitana i a la voluntat de la ciutadania que en aquests processos de judicialització de la política, veuen retallats els seus drets expressats a través de la tasca legislativa del Parlament de Catalunya’ i demanarà a tots els grups polítics de la Diputació de Lleida ‘el seu compromís en la defensa de l’autogovern de l’Aran i de Catalunya, de les seves Institucions i del contingut legislatiu que ha estat retallat per aquesta sentencia’.   Pel també diputat provincial republicà, Joan Talarn, aquesta sentència ‘menysté la identitat del poble aranès, ja que la llengua, esdevé un dels trets principals i fonamentals d’identitat de les persones, de les societats i dels territoris’. Alhora que ha manifestat que la llengua aranesa esdevé, també, ‘un element de cohesió, una manifestació cultural i un reconeixement al desenvolupament històric del territori i no es pot tolerar una vulneració tan flagrant als drets de la ciutadania aranesa’.   Talarn ha volgut deixar palès que ‘l’occità és la llengua vehicular a l’ensenyament’ i que com a tal cal una protecció especial per la mateixa, ‘una discriminació en positiu per tal de garantir-ne la seva supervivència, per aquest motiu, el seu ús preferent és una necessitat i una qüestió de base i sentit comú social’.

Gilabert: ‘Cal rebutjar i fer front comú contra tota actuació que posi en perill o pretengui canviar la política d'immersió lingüística de Catalunya i el model educatiu català que són les nostres eines de cohesió social'

El Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya demanarà, en la sessió plenària del proper dijous 22 de febrer, que la Diputació de Lleida aprovi una moció a partir de la qual es doni suport al Parlament de Catalunya en la defensa del model lingüístic català i en la qual també es demana que s’aturi la progressiva substitució del català que s’està produint en el si de l’administració de la Generalitat de Catalunya   Per al portaveu del grup republicà a la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, és absolutament necessari ‘rebutjar i fer front comú contra totes les actuacions que ataquin o posin en perill la immersió lingüística i pretenguin, de la mateixa manera, canviar la política lingüística de Catalunya i el model educatiu català separarant els infants i joves per la seva llengua d’origen; perquè aquesta ha estat l’eina per construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure’.   En la mateixa línia, segons els republicans, és imprescindible ‘exigir que s’aturi la progressiva substitució del català que s’està produint en el si de l’administració de la Generalitat de Catalunya, que està tenint lloc arran de l’aplicació de l’article 155’. Pel seu portaveu, l’aplicació d’aquest article de la Constitució Espanyola ha estat molt negativa, malgrat que el Govern d’Espanya havia assegurat que era un mecanisme excepcional, però que fins ara ‘ha comportat comportar cessaments, empresonaments, dissolucions d’organismes, la paralització de totes aquelles iniciatives d’acció de govern que estaven previstes però encara no s’havien pogut desenvolupar i el bloqueig d’alguns projectes i iniciatives que ja estaven molt avançades o, fins i tot, en funcionament’   Per la seva part, la també diputada provincial d’Esquerra Republicana de Catalunya, Núria Marín, ha volgut incidir en el fet constatable ‘que la immersió lingüística ha estat un factor important per a afavorir la cohesió social des d’una perspectiva intercultural i un dels puntals del model educatiu català’.

Estradé: ‘El govern espanyol nega l’evidència de les agressions policials de l’1O i en menysprea les victimes convertint-les en els botxins que van intentar desprestigiar l’Estat de dret’

Tal i com ja ho van posar de manifest diversos mitjans de comunicació, el Grup Polític d’Esquerra Republicana de Catalunya al Senat, per iniciativa del lleidatà Miquel Àngel Estradé, va registrar a finals del passat mes de novembre dues preguntes parlamentàries en que es demanava una valoració del ministeri de l’Interior pel fet que la Policia Nacional obsequiés amb pilotes de goma a la ciutadania, entre ells als alumnes d’educació primària del col·legi Lestonnac, tal i com van denunciar públicament un grup de pares d’alumnes d’aquest centre.   La resposta per escrit de Zoido que no va arribar fins ahir a la tarda, i en ella es defineixen literalment aquests esdeveniments de ‘fet puntual, a títol individual, no institucional i tret del seu context’ afegint que les bales de goma són ‘un regal que es dona amb certa freqüència en actes com el Saló de la Infància’. En el mateix escrit, el ministre també minimitza i considera justificada la forta presència policial al voltant d’aquest centre educatiu, perquè ‘per imperatiu legal, la Policia Nacional ha de protegir els edificis públics estatals’ i acaba afirmant que l’executiu del Partido Popular ‘no creu, ni defensa, ni propugna la violència en cap de les seves formes’.   Estradé que qualifica com a ’ignominiosa’ aquesta resposta del titular del ministeri de l’Interior es mostra taxatiu a l’afirmar que ‘després d’haver presentat dotzenes de preguntes escrites sobre la violència policial de l'1 d’octubre, interpel·lacions i preguntes orals al ministre Zoido i valorar les seves respostes, la conclusió és clara: neguen les evidències de les agressions policials i l’existència de centenars de ferits. I ho fan, fins i tot, amb sorna i menyspreu’   Pel senador republicà, aquesta mena de declaracions constitueixen una mostra més de que l’executiu espanyol vol imposar la seva visió partidista dels esdeveniments d’aquell dia i ‘s’entesten en acusar una part de la ciutadania que vam defensar les urnes de ser escamots organitzats per tal provocar aldarulls i ressalten que l’actuació policial va ser modèlica, prudent i proporcionada i que cal felicitar-los’.

L’expresidenta i diputada del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, visita Ponts, Gualter i Artesa de Segre el dimarts de Carnaval

Una comitiva d’Esquerra Republicana de Catalunya, encapçalada per les diputades i el diputat al Parlament de Catalunya Carme Forcadel, Montserrat Fornells, Bernat Solé i Gemma Espigares, el senador Miquel Àngel Estradé, el president de la Federació Regional de Lleida, Carles Comes i altres càrrecs orgànics i electes d'aquesta formació, ha visitat ahir les poblacions de Ponts, Gualter i Artesa de Segre i ha participat en les Festes del Ranxo i en la Matança del Porc d’aquestes localitats.   Durant el matí, la comitiva, acompanyada per l’alcaldessa, Maria Basomba, diversos regidors i membres de la Secció Local de la formació republicana a Ponts ha visitat la fira d’artesania, entitats i productes autòctons de la capital del Mig Segre. Posteriorment, l’expresidenta del Parlament ha fet la tradicional remenada i ha assistit al «tastet del Ranxo» amb la resta d’autoritats assistents a l’acte.   Seguidament, els representants d’Esquerra Republicana s’han desplaçat al nucli de Gualter (la Baronia de Rialb) on han gaudit, també, del Ranxo popular i han rebut l’escalf dels veïns i de les veïnes d’aquesta localitat, juntament amb els regidors d’Esquerra Republicana al municipi, juntament amb el regidor d'ERC-AM Josep Subarroca.   A la tarda, la comitiva ha visitat la veïna localitat d’Artesa de Segre per assistir a la tradicional recepció d’autoritats que se celebra a l’Ajuntament, durant el decurs de la qual Forcadell ha signat al llibre d’honor municipal i, acte seguit, acompanyats de l’alcalde Mingo Sabanés i la corporació municipal, han participat en la degustació de productes de la matança del porc amb la qual aquesta localitat celebra i acomiada el dimarts de Carnaval.  

Esquerra Republicana demana al Senat la identificació dels responsables dels operatius policials de l’1 d’octubre i la reparació de les víctimes dels mateixos

La demanda inclou tots els locals electorals de la demarcació de Lleida en els quals es van produir càrregues policials ‘desproporcionades’ durant la jornada del Referèndum   El grup polític d’Esquerra Republicana al Senat ha demanat al govern espanyol que identifiqui els responsables dels dispositius policials que es van dur a terme durant la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. Esquerra, a banda de qui comandava els dispositius, reclama que s’expliqui quin protocol es va seguir i quantes denúncies de particulars contra l’actuació de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat s’han registrat des d’aleshores. De la mateixa manera, es qualifiquen les càrregues policials de ‘desproporcionades’, s’explicita que es van dirigir contra ‘població indefensa que només volia votar pacíficament’ i es pregunta si es donarà algun tipus de reparació als afectats o si es demanarà perdó a les víctimes de les mateixes.   La bateria de preguntes presentada per Esquerra Republicana a la cambra alta inclou, segons ha declarat el senador Xavier Castellana, fins a 75 escrits diferents, un per a cada una de les seus electorals en les que es va registrar algun tipus de càrrega policial contra la població civil i es demana al govern espanyol si considera ‘legítimes, professionals i proporcionades’ les actuacions de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Pel que fa la demarcació de Lleida, les interpel·lacions fan referència als municipis d’Alcarràs, Artesa de Lleida, Menàrguens, Ponts, Puigverd de Lleida, Ponts i Soses i al CAP de Cappont, a l’IES la Caparella, a l’Escola Oficial d’Idiomes i al Centre Cívic de la Mariola a la ciutat de Lleida.   El senador lleidatà, ha volgut incidir en el fet que ‘l’1 d’octubre es va produir una onada de violència policial contra la ciutadania catalana que exercia cívicament i pacífica els seus drets i llibertats públiques. Una violència que ha vist i condemnat el món sencer i que no pot quedar impune per molt que ho intentin els poders de l’estat espanyol.

Eritja: 'PP i C’s han demostrat la seva nul·la voluntat política de crear una ponència específica per assignar un valor cadastral just a les construccions en sòl rústic’

El diputat d’Esquerra Republicana al Congrés, Xavier Eritja, ha denunciat aquest matí davant del ministre d’Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, que un any després que el ple de la cambra aprovés una moció instant el govern espanyol a elaborar una ponència específica que reguli l’assignació del valor cadastral aplicable a les construccions sobre sòl rústic indispensables per al desenvolupament d’activitats agrícoles, ramaderes i forestals per tal que no s’equipari aquest, com es fa actualment aplicant la llei 16/2012, de 27 de setembre, al valor cadastral urbà vigent a cada municipi, ‘ha quedat demostrat que n’hi s’ha fet res a aquest respecte, ni hi ha cap voluntat política de fer-ho’.   Durant la sessió de control al govern al ple del Congrés, el lleidatà ha recordat una vegada més a Montoro ‘el greuge que representa per a les activitats agrícoles, ramaderes i forestals que se’ls valorin les construccions on desenvolupen la seva tasca com si fossin de l’àmbit urbà, amb el sobrecost que això representa a efectes cadastral’. De la mateixa manera, ha constatat de nou que l’absència d’una ponència específica de la rústica crea una distorsió del valor real de les construccions rurals, suposa un greuge als propietaris que han d’assumir una càrrega fiscal que no els correspon, que deriva en un valor patrimonial no ajustat a la realitat i, ‘el més greu de tot, que acaba perjudicant greument el sector agrari’.   Eritja ja va denunciar fa un any que el procediment de regularització cadastral 2013-2016 s’havia ‘fet a corre-cuita i amb una clara intencionalitat recaptatòria, perquè es evident que si aquesta mesura ha permés un finançament dels municipis mitjançant l’Impost de Bens Immobles (IBI), però també a les arques de l’estat’ . De la mateixa manera que va qüestionar ‘la seva aplicació sense una ponència específica per a la rústica, com ja es va fer al seu moment amb l’urbana, fet que hauria estalviat el greuge en la valoració d’aquestes construccions’.

Estradé, al ministre Català: ‘Li sembla normal actuar com a portaveu del Tribunal Suprem?’

El senador d’ERC ha denunciat a la cambra alta la inexistència de la separació de poders a l’Estat espanyol   El portaveu adjunt d’Esquerra Republicana al Senat, Miquel Ángel Estradé, ha preguntat aquest dimarts al govern si considera que el poder judicial a l’Estat espanyol és independent. Estradé ha formulat la següent pregunta directament al ministre de justícia, Rafael Català, en el ple de la cambra alta: ‘Li sembla normal que vostè anunciï amb antelació que condemnaran els líders independentistes? Li sembla normal actuar com a portaveu del Tribunal Suprem?’, ha interpel·lat el republicà, com a exemple de la manca de separació de poders, i tot plegat després de les declaracions del mateix ministre on avançava les inhabilitacions dels líders catalans.   En aquest sentit, Estradé ha volgut constatar que a l’Estat espanyol no existeix un poder judicial veritablement independent, després de recordar també les pressions de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, al Tribunal Constitucional perquè s’acceptés el recurs en contra de la investidura del president de la Generalitat.    ‘L’única divisió de poders que existeix a Espanya és la d’aquells t’ho afinen o d’aquells que t’amenacen recordant-te que tens fills’, ha denunciat el senador. En aquest mateix ordre de coses, ha afirmat que existeix una trama de poder formada per polítics, fiscals, policies i periodistes que ‘volen aixafar el moviment independentista i venjar-se del que consideren un desafiament a l’Estat’. Per concloure, Estradé ha assegurat que ‘si volem justícia, haurem d’anar als tribunals europeus’.  

La Diputació de Lleida aprova una moció del Grup d'ERC que exigeix revertir la reclamació de l’IVA a les entitats culturals i mitjans públics de comunicació

El grup d’Esquerra Republicana de Catalunya a la Diputació de Lleida ha presentat al ple de la Diputació de Lleida una moció per instar al ministeri d’Hisenda per a que reverteixi aquest requeriment de retornar l’IVA de les subvencions rebudes a les entitats culturals i als mitjans públics de comunicació, moció que ha estat aprovada amb els vots dels grups de CiU, CUP i ERC.   Segons el portaveu del grup d’ERC a la Diputació, Jaume Gilabert, ‘el Ministre Montoro posa el focus sobre el sector cultural i sobre els mitjans públics de comunicació, exigint que aquests paguin IVA per les subvencions rebudes, en molts casos amb un efecte retroactiu de fins a quatre anys. Evidentment aquesta problemàtica amenaça la continuïtat de moltes entitats del sector i obliga als mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a efectuar retallades i a reestructurar la seva graella de ràdio i televisió, perjudicant la qualitat del servei que ofereix’.   Gilabert ha manifestat que les ‘subvencions atorgades per les administracions públiques permetien reduir el preu del servei o producte final, de manera que la recaptació final de l’IVA acabava sent inferior de la que hagués estat sense la existència de la subvenció’. En aquesta línia, ha destacat que aquest requeriment amb un clar objectiu recaptatori, tensionarà les entitats afectades posant en perill la seva viabilitat econòmica i per tant, la seva continuïtat, i comportarà una destrucció de llocs de treball.   El portaveu republicà ha remarcat que ‘malgrat haver modificat la Llei de l’IVA amb efectes a partir del 10 de novembre del 2017, el Ministre Montoro continua reclamant a les entitats culturals del país i a la Corporació de Mitjans Audiovisuals les quantitats de IVA dels darrers quatre anys, en base al seu anterior criteri, malgrat haver-se corregit a ell mateix amb la recent modificació introduïda mitjançant la Llei de Contractes del Sector Públic’ i ha criticat que el l’aplicació d’aquest requeriment és completament discriminatori, atès que no afecta, per posar un exemple a RTVE i sí a altres mitjans de comunicació públics’.

El grup d’Esquerra Republicana de Catalalunya a la Diputació de Lleida presenta una moció contra la reclamació de l’IVA a les entitats culturals i als mitjans públics de comunicació

El grup d’Esquerra Republicana de Catalunya a la Diputació de Lleida presentarà demà al ple de la Diputació de Lleida una moció per instar al ministeri d’Hisenda per a que reverteixi aquest requeriment de retornar l’IVA de les subvencions rebudes a les entitats culturals i als mitjans públics de comunicació, ja que amenaça la continuïtat de moltes entitats del sector i obliga als mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a efectuar retallades i a reestructurar la seva graella de ràdio i televisió, perjudicant la qualitat del servei que ofereix.   Per al portaveu del grup republicà, Jaume Gilabert, ‘l’Estat espanyol vol exprimir tots els mecanismes possibles per a obtenir nous recursos per a fer front a la greu crisi de les finances públiques que l’obliga a passar sovint per sobre dels interessos d’altres nivells d e l’administració i del propi interès general; ho saben molt bé els ajuntaments que han patit un atac sistemàtic a la seva autonomia’.   Per la seva part, la diputada provincial i regidora de la Paeria, Núria Marín ha recordat que ‘davant la magnitud del problema i veient les liquidacions que rebien moltes entitats del país, el grup d’Esquerra Republicana al Congrés va presentar una esmena al Projecte de Llei de Contractes del Sector Públic, aprofitant per a introduir una modificació sobre la Llei de l’IVA que deixés clarament sense tributació les subvencions a entitats culturals, empreses de transport i altres serveis públics de caràcter general’. L’esmena va ser aprovada i va acabar modificant l’articulat de la Llei de l’IVA, posant fi a una inseguretat jurídica de molts anys. Malgrat tot, Marín ha deixat clar que és imprescindible aturar l’escanyament exercit sobre el sector cultural i sobre els mitjans de comunicació públics del país i ha destacat que ‘ara ens trobem que, tot i haver modificat la Llei de l’IVA amb efectes a partir del 10 de novembre del 2017, el Ministre Montoro continua reclamant a les entitats culturals del país i a la Corporació de Mitjans Audiovisuals les quantitats d'IVA dels darrers quatre anys, en base al seu anterior criteri, malgrat haver-se corregit a ell mateix amb la recent modificació introduïda mitjançant la Llei de Contractes del Sector Públic’.