Federació de Lleida

Totes les opinions

Federació comarcal d’Esquerra de les Garrigues: Josep Cunillera, Albert Donés, Miquel Àngel Estradé i Salvador Noguera

SÍ a tractar purins, NO a cremar residus urbans

Ateses les darreres crítiques cap a Esquerra Republicana de Catalunya del senyor Cau, que sembla que s'ha erigit en portaveu dels ramaders, hem cregut oportú explicar-los de nou per tal que tothom conegui què pensem de Tracjusa i de les plantes de tractament de purins.   D'entrada, ERC sempre s'ha manifestat en contra d'usar com a combustible per assecar purins CDR'S (combustible derivat de residus).

Núria Marín i Casas, regidora a l’Ajuntament de Lleida i diputada provincial d’Esquerra Republicana de Catalunya

Parlem de model territorial, parlem de vegueries

Per a poder debatre sobre aquest tema, cal imaginar, pensar, definir el model d’estat que volem perquè aquesta definició va estretament lligada a la definició del model territorial, no només del que volem sinó també del que necessitem per a tenir un estat equilibrat, o si més no, el més proper possible a l’equilibri. Si entenem les vegueries com una de les tres peces de l’encaix d’un estat descentralitzat, les vegueries han de tenir precisament aquesta funció, descentralitzar el poder.

Xavier Eritja. Diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés.

El Règim del 78 i la reparació a les víctimes del franquisme

El passat 6 d’abril, des d’Esquerra Republicana vam denunciar, una vegada més, a la Comissió de Cultura del Congreso el reiterat incompliment per part del Govern de l’Estat de la Llei 21/2005. Una llei que estableix la devolució de la documentació confiscada a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i que fou dipositada a l’Archivo General de la Guerra Civil Española a Salamanca. Es tracta dels famosos “Papers de Salamanca”.

Maria Ros Mas i Fustà. Vicepresidenta I de la Federació Regional de Lleida d’Esquerra Republicana de Catalunya

República o República

A aquestes altures, la indefinició i el dubte ja no serveixen com a estratègia política. Ha arribat l’hora de la veritat. En un enclavatge en el qual la democràcia està amenaçada i la ciutadania és enganyada una vegada i una altra per part dels dirigents d’un govern que ignora la realitat del seu territori, vulnera les seves necessitats i menysté les seves voluntats, no podem dubtar ni un moment respecte a allò que més ens convé.

Joan Talarn i Gilabert, alcalde de Bellvís i diputat provincial d’Esquerra Republicana de Catalunya

El Pacte Nacional pel Referèndum, parlem de democràcia

No us dic res de nou si afirmo que a ERC som independentistes i, a més, demòcrates. Encara ho diria millor, si em permeten, a ERC, per damunt d’independentistes, som demòcrates. En aquest sentit ens avalen més de 86 anys de tradició i de lluita per les llibertats individuals i col·lectives de les persones.  I per això, en aquest article, no els vull parlar d’independència, com podrien suposar, sinó de democràcia.

Bernat Solé i Barril. Alcalde d’Agramunt i Diputat de Junts pel Si al Parlament de Catalunya

Educar per saber ser

Fa un any i mig que vaig ser escollit diputat al Parlament de Catalunya per Junts pel Sí. Certament, poc temps per haver pogut submergir-me en la feixuga mecànica parlamentària, però temps suficient per evidenciar certs elements que demostren que molt sovint posem l’accent en el què volem tenir per fer les coses i oblidem el perquè volem fer-les. Com a membre de la Comissió d’Ensenyament, gairebé puc assegurar que més del 80% de les propostes de resolució que s’hi han debatut han anat dirigides a dotar el sistema educatiu de nous equipaments i a resoldre els problemes derivats dels anys de recessió econòmica.

Joan Talarn i Gilabert. Alcalde de Bellvís i diputat provincial d’Esquerra Republicana de Catalunya

Cap a la segona revolució de l’aigua

La historiografia hispànica es refereix al segle XIX com el segle de les revolucions, i ho fa descrivint bàsicament revolucions de tipus polític. Però aquestes foren paral·leles, i en molts casos es retroalimentaven, amb revolucions de caire tecnològic i industrial que també deixaren forta petjada en el devenir del vuit-cents. I és en aquest sentit que hemd’entendre l’arribada de l’aigua a la plana de Lleida gràcies a la construcció dels Canals d’Urgell.

Miquel Àngel Estradé i Palau. Senador d’Esquerra Republicana de Catalunya

Afrontant les crisis i preservant la dignitat

No sóc pas expert ni en agricultura ni en ramaderia, malgrat que sóc net, fill, germà, cunyat i cosí de pagesos i de ramaders i de jove em vaig fer un tip de collir fruita, alimentar vedells, plegar ous i netejar porcs. Potser per això, quan aquest mes passat vaig veure desfilar orgullosos els pagesos i els ramaders amb els seus tractors, vaig pensar que jo també hauria fet el mateix. Considero que van fer ben fet de sortir a vindicar al dret a guanyar-se la vida amb el seu treball i a ser valorats com cal.

Núria Marín i Casas. Regidora de l’Ajuntament de Lleida i diputada provincial d’Esquerra Republicana

Quin és el preu de la llengua catalana?

La nostra llengua val un acord de govern a la Paeria, per garantir la majoria absoluta “de facto” al govern de Lleida? Val un acord PDeCat-PSC per no xafar-se els ulls de polls mútuament? Es veu que sí. Aquest és el calatge polític dels líders territorials a Lleida, negociar amb la llengua com a preu a pagar per una “pau institucional” a la Terra Ferma. El Pacte a l’inici de legislatura entre PSC i C’S ja va ser anomenat el pacte de la vergonya, vergonya que ja es va constatar quan al PSC no li va tremolar el pols en posar en mans de C’s la política lingüística de  l’Ajuntament, que, tot i les reiterades defenses de l’equip de govern del nostre Reglament d’ús de la llengua catalana, segons ells intocable, va patint un “cepillado” constant, persistent i amputador semblant al que va patir l’Estatut per part de “l’insigne” socialista Alfonso Guerra.