Federació de Lleida

Totes les opinions

Marta Vilalta i Torres, vicesecretària General d’Estratègia, Entorn i Gestió del Coneixement, portaveu nacional i diputada al Parlament. @martavilaltat

El judici de la vergonya

Dimarts vam veure una imatge per a la història. Una imatge que no s’hauria d’haver produït mai en un país democràtic. Membres del Govern català, la presidenta del Parlament i els dos líders de les principals entitats sobiranistes asseguts al banc dels acusats d’un judici vergonyós.   Un judici que no s’hauria d’haver produït mai en un país democràtic. Perquè ha estat l’error i fracàs més gran de l’estat espanyol perseguir i criminalitzar els i les líders del moviment independentista, representants d’un projecte polític totalment legítim.

Miquel Àngel Estradé. Exalcalde de les Borges Blanques i senador d’Esquerra Republicana. @mangelestrade

Democràcia bàsica i elemental

Haig de confessar que em dol haver d’escriure aquest article, perquè se suposa que els conceptes que hi exposo la ciutadania ja els hauria de tenir ben assumits i els polítics electes encara més. No sé, però, si perquè alguns dirigents polítics es van saltar alguna lliçó de democràcia bàsica i van fer pila o perquè el Reino de España cada cop té més vocació d’autarquia política, però em sembla que s’haurà de seguir insistint en allò que és obvi.

Marta Vilalta i Torres, vicesecretària General d’Estratègia, Entorn i Gestió del Coneixement, portaveu nacional i diputada al Parlament. @martavilaltat

Diàleg com a excusa

Estem immersos en un fals debat sobre terminologia: que si relator, que si notari, que si mediador, que si facilitador, que si intermediari... quan el debat i les reivindicacions són de fons.   El que cal és poder construir una solució política basada en l’exercici de la democràcia. El que cal és desfer el camí de la repressió i deixar de perseguir la gent judicialment i policialment. El que cal és poder crear un marc de joc de negociació i de diàleg.

Noemí Fabregat. Portaveu Regional de Jovent Republicà a Ponent. @n_fabregat

L’orgasme de poder sentir plaer

Resulta desesperançador i aberrant, saber que el món que habitem permeti que se’ns violi, se’ns maltracti i fins i tot se’ns mati. Tenim de precedent tots els assassinats que han acabat amb la vida de sis dones en el que portem d’any. Tenim de precedent la impunitat de la Manada, la impunitat de tants d’altres assassins als que matar els hi ha sortit molt barat i al feminisme i a les dones que el defensem amb tot l’ímpetu, ens ha resultat molt dolorós.

Marta Vilalta i Torres, vicesecretària General d’Estratègia, Entorn i Gestió del Coneixement, portaveu nacional i diputada al Parlament. @martavilaltat

Fem pinya

A les portes del judici a la democràcia, i precisament sabent que malgrat la injustícia estem davant d’una oportunitat per desemmascarar la repressió de l’estat, m’entristeix veure que a vegades caiem de quatre grapes a les trampes que ens posen al davant.   Ara, justament ara, és quan caldria fer més pinya al voltant de denunciar un judici farsa, rebutjar la via judicial i apostar per una solució democràtica i política.

Noemí Fabregat. Portaveu Regional de Jovent Republicà a Ponent. @n_fabregat

La millor violència és la que es rendeix

El 30 de Gener de 1948, moria Mahatma Gandhi, el més gran dels referents de la desobediència civil impulsada de forma pacifista. Anys després, al 1993, la UNESCO va decidir reconèixer el 30 de Gener com el Dia Escolar de la No-violència i la Pau.   Com sempre, romanem fent malabars i equilibris sobre la fina i estreta línia de la insensatesa i la estupidesa humana; reconèixer aquest dia en el calendari ens indica que estem fracassant com a societat i que, com a conseqüència, estem obligats moralment a dur a terme una gran tasca per desfer l’entorn educatiu de la violència i les actituds agressives que campen amb aires imperials per les ruïnes de la nostra societat.

Montserrat Fornells i Solé. @mfornells Alcaldessa de Vilanova de l’Aguda i Diputada al Parlament de Catalunya

El futur de la seguretat i les emergències del nostre país

La setmana passada, el Ple del Parlament, va debatre i aprovar la validació del Decret Llei 8/2018 de 20 de desembre pel que s’autoritza la creació de 750 places del Cos de Mossos d’Esquadra i 250 places del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya.   En primer lloc, des del grup parlamentari Republicà; tal com hem fet sempre, vam manifestar el nostre reconeixement a la tasca que duen a terme tots els efectius del Cos de Bombers i del cos de Mossos d’Esquadra.

Marta Vilalta i Torres, vicesecretària General d’Estratègia, Entorn i Gestió del Coneixement, portaveu nacional i diputada al Parlament. @martavilaltat

Esperança i llibertat

Ahir al vespre vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació del llibre que el Raül Romeva ha escrit entre reixes titulat Esperança i Llibertat. Un acte que mai m’hauria pensat viure i que impacta de forma frustant i impotent: vam fer la presentació d’un llibre on el seu autor n’era absent precisament perquè està segrestat en una presó de forma injusta.   No us faré cap spoiler però sí que crec que les paraules escrites pel Raül haurien de ser far i guia i mapa actitudinal.

Núria Marín @NuriaMarinCasas. Regidora d’Esquerra Republicana-Avancem a la Paeria de Lleida i diputada provincial i Berta Vidal @bertavidal. Regidora d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell.

Decidir com vivim fins al final de la nostra vida

No podem més que reconèixer i agrair la tasca que porta fent l’associació de defensa del Dret a Morir Dignament-Catalunya (DMD-CAT). Agrair-los el compromís, la sensibilització i la difusió que han fet i continuen fent sobre una qüestió dura d’abordar; és cert, dura i difícil perquè s’hi barregen sentiments i raó, perquè és una de les qüestions que ens afecten en el nucli més íntim de la nostra persona, però que apel·la directament a la llibertat de les persones a decidir com volen viure i com volen morir.