Federació de Lleida

Totes les opinions

Miquel Àngel Estradé. Exalcalde de les Borges Blanques i senador d’Esquerra Republicana de Catalunya. @mangelestrade

La gran epopeia dels lleidatans

Seguint la terminologia del mestre Vallverdú també podria haver-la denominat dels ponentins, però atès el contingut a què vull referir-me el terme lleidatans potser és més precís.   En perspectiva històrica tal vegada la major epopeia dels lleidatans fou la que protagonitzàrem en temps de Jaume I i de Pere II el Gran, quan vam contribuir decisivament a la incorporació del Regne de València a la Corona d'Aragó i al seu repoblament i segurament per això, el català que parlen els valencians té més afinitat amb el nostre i el de la Franja de Ponent que amb el de les comarques gironines.

Marta Vilalta i Torres, vicesecretària General d’Estratègia, Entorn i Gestió del Coneixement, portaveu nacional i diputada al Parlament. @martavilaltat

Tribunal electoral

Dos dels magistrats del Tribunal Suprem, que ara està jutjant els líders independentistes, són membres de la Junta Electoral Central, aquella que ara ha de regular les eleccions a les quals estem convocats aquesta primavera. Uns comicis electorals als quals es presentaran de candidats alguns dels que s’asseuen al banc dels acusats. Tot molt normal.   És més però, aquesta mateixa junta electoral, formada per dos jutges del Suprem, és també la que aquesta setmana ha prohibit els llaços grocs i les estelades que hi pugui haver a les dependències de la Generalitat.

Núria Marín Casas. Regidora a la Paeria de Lleida per ERC-Avancem, diputada provincial i secretària de la Dona de la Federació Regional d’ERC de Lleida

8M, la lluita de les dones continua

Any rere any el moviment feminista es va fent més present i fort en diferents àmbits de la societat, removent consciències i interpel·lant-nos a totes i tots per canviar el nostre imaginari col·lectiu respecte del paper dels gèneres en la societat, el que s’anomena, canvis de mentalitat. En aquesta dinàmica els 8 de març dels darrers anys s’han presentat més combatius i ambiciosos. S’ha fet molta feina, és cert i cal un reconeixement als moviments feministes, associacions de dones i moltes dones anònimes que van lluitar pel reconeixement dels nostres drets i segueixen lluitant perquè no es qüestionin ni patim cap retrocés en la seva aplicació.

Marta Vilalta i Torres, vicesecretària General d’Estratègia, Entorn i Gestió del Coneixement, portaveu nacional i diputada al Parlament. @martavilaltat

Quan vaig ser feminista

El dia que em vaig fer feminista potser va ser quan en una reunió on no m’escoltaven per ser dona i jove vaig decidir que la meva veu era igual de vàlida i poderosa que la de la resta.   El dia que em vaig fer feminista potser va ser quan vaig veure la por en els ulls d’una altra i amb només una mirada va saber que no estava sola.   El dia que em vaig fer feminista potser va ser aquell en què havent d’escoltar barbaritats que em deien pel carrer vaig saber que no era jo la que havia de passar vergonya, sinó que el pocavergonya era l’altre.

Neus Ramonet i Sucarrat. Regidora d’Esquerra Republicana de Catalunya a Alpicat

Pel bé de tots

Hi ha moments en que malgrat els dimonis se’ns emportin, és bo pensar abans de parlar o actuar i, és el que he practicat abans d’escriure aquestes reflexions.   Fa una setmana de la vaga general i la imatge de la cara ensangonada del Ramon a la premsa, encara les tinc ben present.   El silenci còmplice i la connivència per part de polítics irresponsables, ens pot dur a incorporar dins del pensament col·lectiu, elements d’animadversió cap el cos de Mossos d´Esquadra, que en general no s’ho mereixen i m’atreveixo a dir, que no ens ho podem permetre com a societat.

Marta Vilalta i Torres, vicesecretària General d’Estratègia, Entorn i Gestió del Coneixement, portaveu nacional i diputada al Parlament. @martavilaltat

"No me acuerdo"

Un dels testimonis al judici de la vergonya que havia aixecat més expectació mediàtica era M. Rajoy. De la seva coneguda faceta com a president expert en deixar sempre morir els temes i qui dia passa, any empeny, ahir en vam conèixer la seva versió “no me acuerdo, señoría”.   Pot fer-se l’amnèsic o escapolir-se de l’escomesa judicial, però se’m fa difícil pensar que no se’n recorda de quan va decidir recollir firmes contra Catalunya per l’Estatut, o quan va donar un cop de porta al pacte fiscal l’any 2012.

Marta Vilalta i Torres, vicesecretària General d’Estratègia, Entorn i Gestió del Coneixement, portaveu nacional i diputada al Parlament. @martavilaltat

No hi ha tema

No hi ha causa. Aquesta és la conclusió després de cinc dies de judici al Tribunal Suprem contra al procés català. No hi ha tema. Això és el que ha quedat clar després de veure el paper galdós de la fiscalia i l’advocacia de l’estat en els interrogatoris als consellers i conselleres presos.   És així, i ho hauria d’acceptar tothom que ho hagi vist i en primer lloc els poders de l’estat davant la seva feblesa acusatòria.

Jaume Gilabert i Torruella @jaume_gilabert. Alcalde de Montgai i portaveu del grup d’ERC a la Diputació de Lleida

Els ajuts a la Diputació de Lleida: tot segueix igual

Els titulars dels diaris de finals del mes de novembre passat afirmaven que hi havia 'unanimitat per reduir els ajuts directes i pactar els pressupostos' a la Diputació de Lleida, fent-se ressò de l’aprovació per unanimitat en el ple del mes de novembre de la creació d’una comissió de treball, en un termini màxim d’un mes, per elaborar uns pressupostos justos i reduir la discrecionalitat.

Marta Vilalta i Torres, vicesecretària General d’Estratègia, Entorn i Gestió del Coneixement, portaveu nacional i diputada al Parlament. @martavilaltat

El judici de la vergonya

Dimarts vam veure una imatge per a la història. Una imatge que no s’hauria d’haver produït mai en un país democràtic. Membres del Govern català, la presidenta del Parlament i els dos líders de les principals entitats sobiranistes asseguts al banc dels acusats d’un judici vergonyós.   Un judici que no s’hauria d’haver produït mai en un país democràtic. Perquè ha estat l’error i fracàs més gran de l’estat espanyol perseguir i criminalitzar els i les líders del moviment independentista, representants d’un projecte polític totalment legítim.