Una de les causes que ha provocat l’actual desafecció política de la ciutadania ha estat el distanciament per part d’alguns governs i polítics del dia a dia i la realitat. Aquest allunyament fa que problemes quotidians, però no menys greus i pesants per a la ciutadania, siguin percebuts per la classe política com assumptes de segon ordre, aplicant allò de “qui dia passa any empeny” i ja s’arreglarà un dia o altre.
El proper diumenge 13 de desembre 170 municipis del Principat de Catalunya (una quinzena de les terres de Lleida) i 700.000 ciutadans iniciaran un procés mai vist fins ara en el nostre país, des de que hi regna la democràcia l’any 1977. Aquest procés té una sèrie de característiques que el fan irreversible de cara al futur immediat. Tot va començar a Arenys de Munt el passat 13 de setembre.
EL PASSAT 21 d'octubre va tenir lloc al Campus Universitari de Cappont de la UdL la jornada sobre l'aprofitament empresarial de l'aeroport Lleida-Alguaire, organitzada per Business Angels Lleida amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, la Paeria, la Cambra de Comerç i la UdL. El resultat de la jornada es pot qualificar de força positiu, ja que va deixar entreveure prou possibilitats perquè emprenedors d'aquí i de fora puguin fer negoci i, per tant, generar riquesa al territori, gràcies a l'impacte econòmic d'aquesta infraestructura tan important per a les nostres terres.
Un any més, un 25 de novembre més, les dones i els homes d’Esquerra ens adherim a la commemoració del Dia Internacional contra la Violència envers les Dones. Actualment, la societat està prenent una major consciència i sensibilitat davant aquest tipus de violència i també disposem de recursos i eines legals, que ens podem ajudar a assolir l’objectiu d’eradicar-la. L’Abril de 2008, el Parlament del nostre país va aprovar la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista.
Potser algú es preguntarà per què dotze alcaldes i alcaldesses, que van presentar-se per governar la seva població, han decidit afrontar la responsabilitat de promoure la convocatòria d’una consulta sobre el dret de Catalunya a esdevenir un estat independent, tot i tractar-se d’una transcendental qüestió que depassa l’àmbit de les seves competències. La resposta, però, és molt senzilla : perquè en molts municipis de Catalunya, incloent-hi, és clar, els nostres, la ciutadania anhela tenir l’oportunitat d’autodeterminar-se i d’expressar-se sense recança.
Divendres al vespre, vaig acompanyar Ernest Benach a Cervià, on l’associació de dones Les 7 Valls l’havia convidat a pronunciar una conferència. El públic estava expectant i gairebé totes les preguntes adreçades pels assistents al president del Parlament es van referir a la seua crida als partits polítics per obrir les institucions a la ciutadania i fer una política basada en l’honestedat i la transparència.
La concessió del premi Nobel de la Pau al president Obama sens dubte és discutible i esdevindrà forçosament polèmica. Al cap i a la fi, en el poc temps que du com a president dels EEUU és impossible que, més enllà de certs gestos i declaracions certament significatius, hagi pogut prendre mesures de calat que puguin garantir canvis sòlids en la direcció que molts esperem. D’altra banda, és obvi que existeixen moltes persones mereixedores d’aquest guardó i que han realitzat una tasca profitosa en favor de la pau que no ha gaudit, però, de tanta projecció mediàtica com el president americà.
En el darrer ple de política general al Parlament de Catalunya, una de les propostes que ha centrat el discurs d’Esquerra Republicana en veu del seu President, Joan Puigcercós, ha estat la reforma en profunditat de l’Impost de Successions i Donacions i no la seva supressió, com ha volgut fer veure que demana CIU, però que en realitat el que demana és una rebaixa de les bonificacions. El mes passat ja varem quedar atònits quan 8 diputats del PP al Congrés abandonaven l’hemicicle en una votació on s’hagués pogut aprovar una presa en consideració de la reforma de l’impost.
El dia 15 d’octubre i com cada any des d’en fa ja 69, recordem la mort del President màrtir Lluís Companys, afusellat al Castell de Montjuïc en mans de l’exèrcit franquista. Sens dubte, és un dia de tristesa i record, però també de memòria i de reflexió. La seva doble vessant d’advocat laboralista, en pro de la defensa de les classes treballadores, i de patriota, fan de la seva vida un dels exemples on emmirallar-nos en aquests temps complicats.