Federació de Lleida

Totes les opinions

Marta Vilalta i Torres, vicesecretària General d’Estratègia, Entorn i Gestió del Coneixement, portaveu nacional i diputada al Parlament. @martavilaltat

Moments

Totes les decisions tenen les seves conseqüències i produeixen els seus efectes, a vegades els no desitjats. Per això l’Estat espanyol hauria de ser molt conscient que la seva via repressiva contra el moviment independentista català, lluny d’aconseguir afeblir i fer desaparèixer l’independentisme, es pot convertir en el seu propi malson. Se m’acudeixen dos moments previs on l’acció agressiva de l’aparell estatal no només no ha reeixit, sinó que ha provocat l’efecte contrari.

Jaume Gilabert i Torruella @jaume_gilabert. Alcalde de Montgai i portaveu del grup d’Esquerra Republicana de Catalunya a la Diputació de Lleida

Mateixes polítiques que abans a la Diputació de Lleida

Diu el tòpic que la Diputació és l’Ajuntament dels ajuntaments. La primera frase que autodefineix aquest organisme al seu web també reforça aquesta idea: és una institució supramunicipal que té la seva raó de ser en els ajuntaments i, per tant, en tots els lleidatans. Malauradament, i malgrat aquesta realitat, els pressupostos de la Diputació de Lleida i els seus organismes autònoms per al 2019 no van en aquest sentit.

Marta Vilalta i Torres, vicesecretària General d’Estratègia, Entorn i Gestió del Coneixement, portaveu nacional i diputada al Parlament. @martavilaltat

No rebaixem els propòsits

Amb l’albada del nou any arriba el moment de fer-nos també nous propòsits i d’afrontar reptes carregats d’il·lusió. Ara sí, és el moment d’apuntar-nos al gimnàs, de viatjar més, de quedar més sovint amb amics, o de cuidar de veritat el medi ambient. Amb els anys, i després de fer-nos molts propòsits i no complir-ne massa, anem relaxant les aspiracions i ens conformem amb anar sobrevivint i qui dia passa any empeny.

Marta Vilalta i Torres, vicesecretària General d’Estratègia, Entorn i Gestió del Coneixement, portaveu nacional i diputada al Parlament. @martavilaltat

Seguim fent camí

Escric aquest article encara entaulada després del dinar de Sant Esteve, amb un doble sentiment compartit per moltíssima gent al nostre país. D’una banda, l’alegria de poder viure aquests dies amb els que més t’estimes, de retrobaments, com amb el cosí que viu a Itàlia, i que fa mesos que no veus; però d’altra banda, la tristesa de saber que hi ha gent que avui no pot ser taula, perquè fa massa dies que està injustament privat de llibertat.

Marta Vilalta, vicesecretària General d’Estratègia, Entorn i Gestió del Coneixement, portaveu nacional i diputada al Parlament

Predictor C's

No sabem si és a través de la tècnica del tarot, de la bola de vidre, de llegir les mans, o bé si es tracta de sistemes més innovadors com els de la pel·lícula protagonitzada per Tom Cruise, Minority Report, però el cas és que C’s ha anunciat una querella contra el president i el Govern de la Generalitat per la “violència” que hi haurà el divendres als carrers. És a dir, demà. I ho van anunciar ahir.

Jaume Gilabert i Torruella @jaume_gilabert. Alcalde de Montgai i portaveu del grup d’ERC a la Diputació de Lleida

El projecte FutbolNet de la Fundació Futbol Club Barcelona i la Diputació de Lleida

Fa uns dies, hem sabut la notícia de que la Fundació Futbol Club Barcelona signava un acord amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, per a promoure l'acollida i la integració de joves migrants sense referents familiars, justament alhora que des del grup d’Esquerra Republicana de Catalunya a la Diputació de Lleida qüestionàvem la forma de designar els municipis destinataris dels convenis FutbolNet de la mateixa Fundació Futbol Club Barcelona amb la Diputació de Lleida i diversos ajuntaments de la demarcació de Lleida.

Marta Vilalta, vicesecretària General d’Estratègia, Entorn i Gestió del Coneixement, portaveu nacional i diputada al Parlament

Què volen aquesta gent?

Què volen aquesta gent que venen a reunir-se sense voler parlar amb nosaltres? Per què proposen un Consell de Ministres a Barcelona, si no és per provocar, just un any després de les eleccions imposades i més intervingudes que mai, amb candidats a la presó i amenaces constants? Són capaços de venir a fer-se una foto i a anunciar una mesura estrella com la del salari mínim, però incapaços d’afrontar políticament la resposta al debat de fons a Catalunya que és el dret a l’autodeterminació i la fi de la repressió?   Què volen aquesta gent que utilitzen Catalunya per treure’n un rèdit electoral i li fan el joc a l’extrema dreta, en lloc d’aïllar-la i actuar com un Gobierno d’esquerres, progressista i amb la valentia política i responsabilitat que se li hauria de pressuposar?   Què volen amenaçant-nos cada dia amb un nou 155 selectiu, fet a mida de tergiversacions i excuses basades en mentides?   Crec que està clar: volen humiliar-nos, atemorir-nos, vèncer-nos.

Miquel Àngel Estradé. Exalcalde de les Borges Blanques i senador d’Esquerra Republicana. @mangelestrade

Els esvorancs del règim

El règim, em refereixo a l'Estat, està profundament corcat i els esvorancs que finalment permeten veure la profunda descomposició que impera en les seves entranyes, així ho evidencia. N’hi ha que ho neguen obstinadament, mentre duen tapats els ulls amb una enorme bena rojigualda i advoquen per la sagrada unitat de la pàtria. Però qualsevol ciutadà que no visqui permanentment intoxicat pels mitjans d’adoctrinament periodístic madrilenys pot percebre la realitat.

Marta Vilalta, vicesecretària General d’Estratègia, Entorn i Gestió del Coneixement, portaveu nacional i diputada al Parlament

Sense por a qui espanta

Sense res a celebrar en el 40è aniversari de la Constitució espanyola que se dieron entre ellos perquè és la cotilla que oprimeix els drets de la ciutadania de Catalunya. Sense res a celebrar, perquè és l’excusa per retallar i impugnar lleis i suspendre institucions democràtiques.   Sense cap ganes de celebrar una transició de fireta que va ser un fals final de la dictadura. I en els últims temps ho veiem més que mai amb l’auge dels moviments feixistes i d’extrema dreta, que mai han desaparegut.