Figueres

Notícia

PRESSUPOST 2021 - EN TEMPS I FORMA

En temps i forma és com cal presentar els documents i és com cal fer les coses. Aquesta és la màxima que ha aplicat l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, i el govern que presideix, per aprovar el Pressupost municipal per al 2021. Serà el primer cop en molts mandats, que el Pressupost entra en vigor i comença a executar-se des del minut zero de l’any. Això significa que no hi haurà excuses que valguin per a no dur a terme feines i projectes com ara arrencar la construcció de la nova escola de maons Carme Guasch, perquè la partida ja estarà prevista. Per destinar diners a l’emergència, perquè, oh miracle!, la partida destinada a aquest fet existeix. Per vigilar que la coberta de la Rambla no s’esfondri, perquè al Pressupost ja hi està reflectida, aquesta feina. Perquè es reprenguin projectes als barris de la ciutat a través dels pressupostos participatius, perquè després del parèntesi pandèmic del 2020 ─i la inexistència per manca de voluntat del Govern municipal al 2019 i al 2018─ s’han tornat a incloure al Pressupost. Perquè es destinin recursos als serveis socials, al comerç, a l’educació i a tots els sectors de la ciutat des del primer minut de l’any. Cal donar moltes gràcies a l’àrea d’Economia i Hisenda, als tècnics i a la seva regidora Maria Gratacós, que no han estalviat hores ni esforços per fer possible que els Pressupostos per al 2021 arribessin abans fins i tot que comencés el desembre del 2020.
Els objectius del  pressupost d’enguany, segons va exposar la regidora Gratacós en fer-ne l’exposició al Ple municipal són: “destinar els recursos a l’emergència social provocada pel Covid-19, amb un 15,44%; al rellançament de l’economia, amb un increment del 4,77%; a executar inversions necessàries per a la ciutat. També apostar pel Capítol I de personal per potenciar les noves tecnologies i apostar per la transparència, i també per la seguretat ciutadana”. L’alcaldessa va remarcar que es continuaria treballant en la línia, iniciada amb el principi del mandat republicà, de “enfocar-se a millorar el nivell de vida de la gent de Figueres  (...) amb un model de gestió responsable, transparent i al servei de la ciutadania, tenint en compte les necessitats que es deriven d’una pandèmia”.
Sense cap dubte, aquest pressupost serà el més social i solidari que s’ha vist fins avui a Figueres: un 15,44% del total es destinarà a necessitats específiques de la població, com ara aliments per a moltes famílies que s’han vist abocades a haver de demanar ajuda, quan mai de la vida s’hi havia trobat, amb els daltabaixos que això comporta. Agnès Lladó defensava que aquesta crisi no es pot remuntar amb austeritat: això ja ho vam constatar durant el desastre del 2008, en què es van rescatar els bancs (que mai no han tornat els quartos ni els tornaran) i no pas les persones, i del qual mai no ens hem refet del tot. Amb un sentit del tot republicà, Lladó es referia a l’obligació de les administracions d’esdevenir motors econòmics. Al capdavall, els diners no són de les administracions, sinó que les administracions fan (o haurien de fer) això: administrar i decidir on faran més servei els diners dels ciutadans. Per aquest motiu, també s’han augmentat les partides pressupostàries que tenen a veure amb l’activitat econòmica de la ciutat. Que necessitem que rutlli i molt, si volem ser una ciutat de referència.
No s’han descurat les partides d’inversió, ans al contrari, i així trobarem que hi ha una inversió en l’escola Carme Guasch: l’any vinent se’n farà la redacció del projecte i els tràmits que aquest fet comporta. Per molts anys, i gràcies, que aquesta escola fa molts anys que cal. Tres alcaldes n’han parlat i emplenat els diaris de titulars, però no es va passar mai d’això. I tan bons alcaldes que eren. S’invertirà en adequació d’espais públics, voreres, enllumenat, manteniment de la xarxa d’aigua i clavegueram, manteniment de pavellons i equipaments esportius, tan necessaris de seguida que es puguin tornar a obrir, i moltes altres obres i inversions que ara no detallaré en aquestes quatre ratlles per no avorrir, però que aviat podrem constatar i sentir-nos-en ben cofois.
Coincidirem, suposo, que aquest pressupost, a banda de ser solidari, és ambiciós. Segurament, ho és força menys de com el voldríem en condicions normals, en unes en què no tinguéssim l’espasa de Dàmocles del Covid al damunt. Però tot i així, no s’han deixat de banda les necessitats de la ciutat. Admès això, m’agradaria fer un incís, dedicat als defensors del mantra (o cançó de l’enfadós) “no era el moment d’apujar els impostos”. En primer lloc, no es tracta d’apujar els impostos, sinó de posar-los al dia d’IPC. Però, és clar, tota actualització comporta una puja, i això sempre és impopular. No veig cap altra raó perquè no s’actualitzessin el 2015 (bé, hi havia unes eleccions al cap de poc) o el 2016 o el 2017 o el 2018 o el 2019, ai, calla, que hi havia eleccions altre cop... Tampoc aquest govern ho va fer el 2020, i s’ha reconegut com un error. Si s’hagués fet cada any, ara no caldria plorar tant per les cantonades ─o per les xarxes socials─. I, de tota manera, els diners de l’Ajuntament, tinguem-ho ben clar, no els regalen enlloc, sinó que els generem la ciutadania quan paguem els impostos per les propietats i per les obres que fem a casa o quan aparquem el cotxe en una zona de pagament. Si els impostos no es posen al dia cada cop que puja l’índex de preus al consum (normalment, cada any), quan es faci ens esperaran plors, patacades i estripamenta de vestits. Si no es fa regularment, la capacitat de despesa de l’Ajuntament baixa d’any en any.
En fi, que ja tenim el pressupost del 2021 a punt per estrenar-lo. Tenir la regidora Gratacós al capdavant d’Economia i Hisenda és una garantia que s’executarà amb el màxim de “rigorositat”, com reclamaven els regidors Rodríguez i Masquef. Sense sorpreses al calaix.
 
Montserrat Segura i Feliu