Folgueroles

Dijous, 13 d'octubre del 2011

12 d'octubre, RES A CELEBRAR!

Un any més, ens trobem aquí per dir que aquest dia, els catalans, no tenim res a celebrar. I quin sentit té celebrar que avui fa 519 anys, un grup de gent, després de mesos de navegació, van començar el que va ser un extermini massiu dels nadius d’una terra que van decidir que havien descobert?
Per uns, la culminació de la gran gesta de desafiar la realitat coneguda i eixamplar les fronteres de les cartografies de l’època. Trobar una terra desconeguda d’on poder importar nous productes, riqueses i expandir les terres de la corona per qui treballava.
Pels altres, l’inici del final, destrucció de l’entorn natural, robatori de totes les riqueses materials de què disposaven. Aniquilació de la cultura, llengua i creences que tenien. Sense entrar a l’aniquilació humana que va comportar conquerir unes terres per la força de les armes.
Quin sentit té una festa on s’exalta el poder de les armes amb desfilades militars, fent ostentació del bel•licisme per sobre del poder de la raó? Quin sentit té al segle XXI “marcar paquet” traient tancs i potencial armamentístic al carrer per lluir-lo?
Quin sentit té, tota la moguda de la desfilada en un context de crisis? Quin sentit té aquesta despesa quan estem retallant amb coses molt més essencials com són la sanitat o l’educació?
I es que, quina necessitat hi ha d’exaltar valors arcaics com el de la força, el poder, la violència i les armes? No hauríem de superar ja l’Edat Mitjana i les gestes de cavalleria i avançar cap a un futur-present on la paraula i la raó tindrà més valor que les armes?
Estem en crisi, i pels catalans i catalanes, en molts aspectes, la major crisi es seguir lligats a “España”. Una “España” que ens esprem fins a treure’ns més del què podem donar, una “España” que ens nega drets i llibertats, una “España” que ens maltracta, una “España” que ens insulta i calumnia.
I es que hem de seguir treballant, hem de sumar esforços per aconseguir el què fa tant temps que anhelem, la llibertat per els Països Catalans. No ens podem adormir, hem d’estar ben desperts i units, així és l’única manera que podrem algun dia aconseguir una Catalunya lliure!
A cada envestida que ens fa el brau español, més fermesa hem de mostrar en el nostre propòsit. Cada vegada, són més els atacs que rebem, cada vegada són més les senyals que ens allunyen de la possibilitat d’entendre’ns amb aquesta “España”, una “España” que ens vol callats, submisos i renunciant. Renunciant a la llengua, a la cultura, a les tradicions i cada vegada a més...
I es que es voldrien com aquell fatídic 12 d’octubre van voler als indígenes d’Amèrica, anul•lats, integrats, submisos...
I es que els catalans amb “España” no hi tenim res a pelar.
Aquesta diada no tenim res a celebrar.
Tant de bo, un dia, no tinguem res a reivindicar!
Visca Catalunya!