Un dels elements clau en la lluita envers el canvi climàtic és afrontar la necessitat d’una transició energètica, és a dir, canviar el model actual de producció d’energia basada en recursos no renovable i contaminants com el carbó, els hidrocarburs i la fissió nuclear a un altre fonamentat en energies renovables i no contaminants (sol, aigua, vent). Aquest nou model també té l’objectiu de canviar l’actual model de producció, gestió i distribució de l’energia, potenciant un paper més actiu de la ciutadania, que passa de ser únicament un consumidor d’energia sinó que també passi a tenir-hi un paper central com a productors i gestors, especialment en el cas de l’energia solar fotovoltaica, incrementant l’eficiència energètica, reduint les emissions contaminant i reduint l’alta dependència energètica de Catalunya. Aquest objectiu està concretat en diverses lleis i marcs legals, tant a nivell català com europeu, que estableixen uns objectius d’assolir un percentatge d’energia renovable d’almenys un 32% i d’eficiència energètica d’un 32.5% pel 2030 i un model energètic 100% renovable el 2050. Així mateix, aquest marc legal reconeix que els ens locals són corresponsables en l’assoliment d’aquestes finalitats, especialment pel que fa a l’adopció de mesures de caràcter normatiu que afavoreixin l’autoconsum energètic a partir d’energies renovables. És amb aquest objectiu que s’aprova el decret llei 16/2019 de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables que semblava buscar facilitar la transició cap a les energies renovables, facilitant-ne els tràmits per a la seva implantació però així també ha servit per recuperar antics projectes eòlics (aturats per la crisi de 2008) i sumar-ne de nous; projectes promoguts pels oligopolis energètics, generant una nova situació de desequilibri territorial i malestar per part dels municipis i la ciutadania. Aquest document, per tant, no contempla criteris territorials ni escolta la veu dels municipis que reclamen la creació de criteris d’integració paisatgística, que protegeixin els espais agraris i fomentin la seva participació.

El proper 1 de setembre de 2021 finalitzen les concessions dels trams de les autopistes de peatge AP-2, entre el Vendrell i Lleida i AP-7 entre Cambrils i La Jonquera. Aquestes concessions, que han durat dècades, responen a un temps de ínfima o nul·la inversió estatal en infraestructures viaries bàsiques per a la mobilitat del nostre país. Per pal·liar aquesta manca, la solució adoptada fou finançar aquestes autopistes amb capital privat en canvi que els inversors podrien cobrar peatge als usuaris d’aquestes vies durant x anys i, segons l’ús que els usuaris fessin o no d’aquestes vies, recuperar l’import de la obra i obtenir-ne beneficis. En tots aquests anys de concessió, aquestes infraestructures han estat pagades de sobres (la que menys unes 10 vegades i alguns trams, com el de l’AP-7 entre Molins de rei i Martorell, més de 80 vegades). Malgrat que en el seu moment, el model d’autopista de peatge per concessió fou la única opció si es volien tenir unes infraestructures modernes, això ha suposat un drenatge constant, i potser excessiu, de les rendes de molts catalans i catalanes que, per anar a treballar, l’autopista de peatge era (i és) la única opció viable. Ara bé, malgrat que com s’ha esmentat, el proper any s’acaben algunes d’aquestes concessions, les empreses concessionàries com Abertis reclamaven, a l’inici de la pandèmia, que el govern espanyol compensés les pèrdues que es poguessin produir per la disminució del volum de trànsit al llarg d’aquest període de pandèmia. Una vegada més, hi ha empreses que són ultra-liberals quan hi ha beneficis però que quan hi ha dificultats ràpidament es converteixen en socialistes per repartir pèrdues. Si bé en un primer moment el govern espanyol va tancar la porta a compensar les empreses concessionàries, mitjançant un decret-llei han autoritzat a aquestes empreses que puguin demanar a l’Estat una pròrroga en els contractes de concessió per compensar les pèrdues ocasionades per les mesures per frenar l’expansió de la pandèmia durant l’estat d’alarma.

Com cada any, els partits sobiranistes, entitats i ciutadans de Gavà commemoraran la Diada en el ja tradicional acte commemoratiu, reivindicatiu i obert a la ciutadania que ERC-Gavà va començar a organitzar el 1992 i que, any rere any, ha anat aplegant cada cop més gent i més entitats. Ara bé, aquesta Diada, al igual que tots els demés actes públics, no es podrà celebrar amb el mateix format que altres anys per causa del Covid-19 però això no vol dir que no s’hagi de fer, ja que motius no en sobren: la persistència de la repressió i la venjança envers els presos polítics, la qualificació com a moviment terrorista dels CDR’s i el Tsunami democràtic, quan han protagonitzat actes de desobediència sense cap tipus de violència,... Enguany, per tal de mantenir les mesures de seguretat i prevenció, es delimitarà l’espai on es faran les ofrenes i s’hi limitarà el nombre de persones que hi podran accedir en un mateix moment. Així mateix, es comptaran amb mesures com el control de temperatura, gel hidroalcohòlic i la imposició  habitual de l’ús de mascareta. Per adequar-se a aquestes mesures de prevenció, a la hora de dipositar la ofrena, només un representant de cada entitat hi serà present, sense fer cap parlament per entitat com és usual. Sí que hi haurà un parlament a l’inici (amb un record especial per les víctimes del Covid-19) i un altre al final (més reivindicatiu) abans de cloure l’acte amb el cant dels segadors. Els ciutadans que vulguin assistir a l’acte podran fer-ho des de fora del recinte de l’acte, procurant mantenir les mesures de protecció habituals: mantenir la distancia de seguretat i portar en tot moment la mascareta. Finalment, des d’ERC-Gavà comuniquem que tant la secció local com el jovent Republicà participaran a l’acte, ja que la situació de pandèmia no ens farà oblidar els companys i companyes que romanen injustament a la presó o a l’exili.  

El número 197 (setembre de 2020) de L'Eramprunyà, la publicació mensual que edita ERC-Gavà, ja ha sortit al carrer. Hi destaquen les següents informacions: Gavà es prepara per a una Diada especial. Com cada any, els partits, entitats i sindicats sobiranistes commemoraran la Diada Nacional de Catalunya el 10 de setembre al vespre amb una ofrena floral. Ara bé, a causa de la situació de risc per la Covid-19, serà una vetllada diferent, tant pel format com per les mesures preventives. Albert Massana destaca la importància d’aquest acte al llarg dels anys i perquè cal seguir fent-lo.   La ciutadania es mostra a favor del canvi de nom de l’avinguda de Joan Carles I. El passat 23 de juliol, ERC-Gavà va proposar al ple el canvi de nom d’aquesta avinguda per la del Calamot. No és el primer cop que es demana el canvi de nom però ara, amb la constatació de la vida poc exemplar del rei emèrit, no es pot mantenir més temps aquest homenatge. Segons un sondatge de Gavainfo, un 72% dels sondejats estaria a favor d’aquest canvi.   Centenars de persones a la manifestació contra els plans urbanístics de Ponent i Can Sellarès. Una vegada més la ciutadania es mobilitza contra els plans urbanístics especulatius del PSC que comprometent tant can Sellarés com la zona del Calamot amb una suposada “millora urbana”. Malgrat aquestes mostres de rebuig, l’ajuntament s’oposa a que es daci una consulta sobre el Pla de Ponent. Així mateix, el 25 de juliol, veïns de Gavà i Castelldefels van fer una marxa de protesta arran dels continus abocaments d’aigües fecals que afecten les platges i l’Olla del Rei. Miquel Rosselló destaca com l’ajuntament del PSC, que es vanta de lemes com “Gavà decideix/participa” ignora de manera sistemàtica la ciutadania preocupada per la situació mediambiental de Gavà.   Entrevista a Brugués Pla, presidenta de la fundació Nostra Senyora de Brugués, que ens explicarà la vital tasca social que porta a terme l’entitat així com quina és la situació de Gavà respecte al nivell de pobresa existent, situació que moltes vegades no es veu.

Com cada any, a finals de juliol acaba el curs polític i ERC-Gavà us desitja que tots passeu unes bones vacances d’estiu. Però enguany seran unes vacances marcades per la pandèmia del Covid-19 que, encara que hàgim passat el desconfinament, encara és una amenaça i no ens podem relaxar encara que estiguem de vacances, ja que el coronavirus no entén ni de vacances ni de relaxament, com estem veient en els casos de rebrots que han sorgit arreu del país.   Tenint en compte això, ERC-Gavà vol fer un recordatori de les mesures de prevenció que es recomanen per tal de prevenir el contagi del coronavirus, tant per un mateix com per les persones properes, ja que si bé hom pot patir un cas lleu o asimptomàtic, pot ser un vector de transmissió per a la família o els amics.   Primerament, les mesures de prevenció generals i que són les mes eficaces per prevenir el contagi:   Mantenir la distància de seguretat (1.5 metres) Dur la mascareta posada, ja que no sempre es pot mantenir la distancia de seguretat, especialment en espais tancats (i portar-la bé, cobrint nas i boca; en cas contrari és com no portar-la). Extremar la higiene de mans.   Aquestes 3 mesures són bàsiques i sí, és cert que portar la mascareta és incòmode especialment amb la calor, però més ho és estar mesos intubat en una UCI. I no és cert que la mascareta sigui perjudicial, ni en pots ofegar per porta-la; hi ha professions que impliquen portar mascareta durant tota la jornada laboral (com personal de laboratori, empreses d’envasat d’aliments o, especialment ara, el personal sanitari) i no els hi passa res.   A part d’aquestes mesures generals, cal extremar la precaució quan aprofitem les vacances per visitar amics o família amb qui normalment no hi tenim contacte freqüent. En aquestes trobades tendim a relaxar-nos i oblidar la situació en que ens trobem i moltes d’aquestes reunions acaben sent la principal causa de contagi. Per norma general, quan fem aquestes trobades, caldria:   Procureu reunir-vos en petits grups i, si us trobeu amb persones vulnerables, extremar les mesures de precaució.

Fa més de 50 anys, l’Assemblea de les Nacions Unides va proclamar el 21 de març com el Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial i avui, en ple segle XXI, és tant necessari com ho era el 1966. Encara avui es fa imprescindible continuar reivindicant una societat igualitària i lliure de discriminació racial. Malgrat per a molts pugui semblar mentida, hi ha qui, el 2020, encara creu la mentida que algú, pel seu origen, color de pell, creença religiosa o expressió cultural és millor o pitjor que una altra persona. Això és un absurd; hom és millor o pitjor persona per les seves accions, no per l’atzar del seu naixement. Encara més, avui en dia, a la nostra societat es mantenen actituds de caràcter racista de manera estructural i que es poden veure en el comportament d’alguns membres dels cossos policials, i en empresaris i/o promotors immobiliaris que es neguen a facilitar habitatges únicament pel criteri del color de la pell, malgrat que se’l puguin permetre pel seu treball i ingressos. Encara més, a persones descendent d’immigrants, tot i ser nascudes aquí i parlar perfectament el català i el castellà, encara són percebuts com a “estrangers” pel seu color de pell i també acaben patint discriminació. Des d’ERC-Gavà creiem que, des de l’àmbit polític, es fonamental promoure polítiques que facin possible la igualtat efectiva entre les persones sempre respectant la diversitat, que mai pot ser un problema per a una societat, sinó que és la manera d’enfortir els vincles socials. Tothom ha de poder gaudir de les mateixes oportunitats de vida, al marge del seu origen o creença religiosa. D’altra banda, des d’ERC-Gavà reivindiquem que la regularització dels migrants és imperativa per tal de poder seguir gaudint d’un Estat del Benestar amb plens drets civils i socials. Durant els últims anys hem pogut observar la defallida progressiva del sistema públic de pensions a causa de l'imparable suïcidi demogràfic de les societats del benestar, el qual deixa entreveure un futur neoliberal on el sistema de pensions públiques serà monopolitzat per les grans corporacions privades, ja que no podrem sostenir totes les retribucions d'una població envellida igual o inclús superior a la població activa.

Generalment, en els nomenclàtor dels carrers, s’aconsella no utilitzar noms de persones que vives, ja que no és fins que no es pugui fer balanç de tota la seva trajectòria vital que no es pot assegurar si es mereix el nom d’un carrer o no. Això es fa evident en aquells pobles que, com Gavà, van anomenar un carrer en honor del rei emèrit Joan Carles I que, malgrat els possibles mèrits que tingués en el moment que se li va atorgar el nom d’un carrer, aquests es veuen cada cop més eclipsats per un reguitzell d’escàndols relacionats en l’origen opac de la fortuna que ha acumulat quan gaudia de la inviolabilitat legal i, també cal dir-ho, del fet que mai cap escàndol no havia transcendit a la opinió pública fins els casos del safari a Botswana i del judici del seu gendre, Iñaki Urdangarin, que va esclatar enmig de la gran crisi del 2008, quan gran part de la població es veia abocada a la misèria i aquests excessos, sempre reprovables, van passar a ser completament inadmissibles. El constant desprestigi del monarca i, també, de la pròpia institució de la monarquia va precipitar l’abdicació del ara rei emèrit el 2014 i l’ascens al tron del actual monarca, Felip VI, com a única solució per apuntalar aquesta institució anacrònica. Paral·lelament, es va voler vendre la idea que els excessos del “campechano” eren estètics (anar de safari enmig de la pitjor crisi econòmica del país) i que la única poma podrida era el cunyat de l’actual rei, que es va aprofitar del fet de ser membre de la família reial per crear una trama de corrupció, però que amb l’abdicació d’un i la condemna i expulsió de la família reial del segon tot estava resolt. Ara bé, 6 anys després es multipliquen els escàndols relacionats amb les activitats lobbistes (per dir-ho d’alguna manera) de Joan Carles, que no només l’han convertit en el posseïdor d’una fortuna que mai haguera pogut tenir amb les assignacions i prebendes que rebia com a rei, sinó que es dedueix que Urdangarin no era un aprofitat que es va aprofitar de la influencia que tenia per ser parent de la reialesa (que també), si no que sembla que, simplement, va aplicar el refrany “Allà a on aniràs, farà com veuràs”.

El passat dijous 2 de juliol les plataformes ciutadanes Salvem el Calamot i Salvem Can Sellarés, que ja al juny havien fet diverses accions per separat, van convocar una marxa conjunta per reivindicar la protecció d’aquests dos espais enfront l’especulació immobiliària que els amenaça. La marxa fou protagonitzada per centenars de veïns i veïnes dels dos municipis i va recórrer Gavà des de la porta de Can Sellarés, passant per la plaça de la Pagesia seguint el carrer Sant Pere i arribant davant la porta de l’ajuntament de Gavà, on s’hi van llegir els manifests de les dos plataformes. Una vegada més es fa evident que aquests dos plans especulatius són rebutjats per una gran part de la ciutadania que, després del confinament pel coronavirus (que va provocar l’ajornament de la gran manifestació convocada pel 14 de març i que es farà el 3 d’octubre), torna a sortir al carrer per oposar-se a l’especulació urbanística que amenaça els dos extrems de Gavà. Per una banda, tenim el cas de Can Sellarés i els seus equipaments esportius, construïts per la companyia ROCA, en un context de manca d’equipaments d’aquest tipus, per al gaudi dels seus treballadors. Posteriorment, tot el complex esportiu, amb la Masia, fou venut als ajuntaments de Gavà i Viladecans el 1987 i ambdós consistoris en tenen la propietat al 50%, amb la condició que aquest espai sempre tingués un ús d’equipaments. Ara bé, durant ela darrers 30 anys, malgrat que han estat unes instal·lacions molt utilitzades pels veïns d’ambdós municipis, aquestes han patit anys de deixadesa i manca de manteniment, com es constata amb el tancament i l’abandó de la piscina descoberta, i que, per això, la zona pateixi una constant decadència (fet utilitzat cínicament per batejar el pla urbanístic com a “Pla de Millora Urbana”). Aquest pla urbanístic implica urbanitzar gran part de les instal·lacions esportives de Can Sellarés, concretament tota la zona adjacent a la riera de Sant Llorenç, amb blocs de 10 pisos, que implicarien la pèrdua, entre altres equipaments, de les pistes de futbol-sala i bàsquet, la zona de parc infantil i el camp situat darrere la masia, a més de la zona de la piscina descoberta, és a dir, es perdria més d’un 50% de la superfície d’equipaments actual.

El número 196 (juliol de 2020) de L'Eramprunyà, la publicació mensual que edita ERC-Gavà, ja ha sortit al carrer. Hi destaquen les següents informacions:   ERC dóna tot el seu suport als treballadors de Nissan. El tancament il·legítim de Nissan comportarà la pèrdua de 3.000.llocs de treball directes i 22.000 indirectes que afectaran tota l’àrea metropolitana. ERC es compromet a treballar intensament des de totes les institucions on té presència i anima la ciutadania a participar de la Caixa de resistència per mantenir les mobilitzacions. Albert Massana reivindica que la crisi del coronavirus no pot ser excusa per a una nova precarització de l’economia productiva i reitera el seu suport als treballadors de Nissan i de les empreses proveïdores.   Tornen a obrir les platges de Gavà. Una nova aportació de sorra, actuació que es repeteix any rere any, permet la reobertura de la platja (amb les mesures de seguretat necessàries ple Covid) però és aquesta una solució a llarg termini per la regressió de la platja?   Continuen les mobilitzacions en contra els plans especulatius de Can Sellarès i el Pla de ponent: Dijous 2 de juliol es convoca a les 19H una marxa des de can Sellarès a la porta de l’ajuntament de Gavà. Es proposa el 3 d’octubre per fer la manifestació que es va anular el març passat pel coronavirus.   Entrevista a Josep Maria Lluch, president de l’Agrupació de restauradors de Gavà, que ens analitza la situació del sector de la restauració i el petit comerç de Gavà arran de la crisi del coronavirus.   ERC proposa destinar el superàvit a combatre la Covid-19.  La llei d’estabilitat pressupostaria de 2008 implica que el superàvit només pot destinar-se a eixugar deute; ERC ha proposat modificar-la per garantir als ajuntaments una millor capacitat de resposta. Montse Arnau exposa com la Covid ha suposat un gran cop per al teixit productiu del país i com aquesta es veu agreujada per la inactivitat de l’estat (retard en pagar els ERTOS, dèficits d’inversió,.