El número 195 (juny de 2020) de L'Eramprunyà, la publicació mensual que edita ERC-Gavà, ja ha sortit al carrer. Hi destaquen les següents informacions:   L’economia per a la vida, alternativa al capitalisme? Les darreres dècades han estat una marxa triomfal del capitalisme salvatge, regit per les polítiques neoliberals, en que s’ha prioritzat el guany ,i el benefici econòmic per sobre (i en molts casos en detriment) del benestar de les persones. L’economia per a la vida vol situar l’economia i la riquesa al servei de les persones. Albert Massana concreta com aquesta idea s’ha d’aplicar amb l’objectiu de garantir les nostres vides i salut col·lectives.   L’Eramprunyà recorda dos gavanencs il·lustres, Salvador Mercader i Pere Marrugat, traspassats recentment. Salvador Mercader fou, entre altres activitats, un dels principals promotors del bàsquet local. Pere Marrugat fou reconegut, sobretot, pels seus treballs fotogràfics.   Entrevista a Jordi Albert, ex-president comarcal d’ERC i diputat al parlament, que ens explica com s’està gestionant la crisi sanitària a nivell nacional. .   El Pla de Ponent: un pulmó verd irrenunciable.  Amb l’inici del desconfinament, la primera opció on anar per a molts gavanencs han estat els diversos paratges naturals a tocar del nucli urbà, com la platja, la riera dels Canyars i la Sentiu. Miquel Rosselló exposa com fer una petita excursió en aquestes zones, ara amenaçades, és un privilegi al que no hem de renunciar.   La ciutadania de Gavà rebutja el Pla de Ponent. Diversos veïns de Gavà que amb el desconfinament han sortit a passejar per les zones afectades pel pla urbanístic, exposen el seu rebuig al pla en ser preguntats per l’Eramprunyà   La Xarxa ofereix espectacles online. Per substituir el Festival de Titelles, la xarxa va oferir una programació de teatre online que es mantindrá fins que tornin les funcions presencial. Griselda Esteve, membre de la Xarxa, exposa que el retorn a la normalitat no es pot fer sense tornar als teatres.

La crisi del coronavirus (i el confinament decretat per tal d’aturar-ne l’expansió) ha provocat un gran trasbals a la societat. Un dels efectes negatius més durs ha estat la suspensió temporal de l’activitat laboral en molts sectors econòmics, fet que ha provocat, alhora, que milers de persones s’hagin vist afectades per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO). Les dades mostren una realitat desoladora. Segons el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies informa que, fins el dia 24 de maig, s’han presentat a Catalunya 97.531 expedients de regulació temporal d’ocupació que afecten un total de 718.801 persones treballadores. Els ERTO per força major representen el 93,5% dels presentats, i afecten el 84,6% de les persones treballadores. Des de l’inici d’aquesta crisi, el govern de l’estat espanyol, liderat pel PSOE, ha acumulat un seguit d’errors, ineficiències i retards injustificats en la tramitació de les prestacions vinculades als ERTO. Recentment, aquesta setmana, hem vist com apareixien notícies a la premsa que expressen una situació de desgavell i incertesa, com que el SEPE reclami a les empreses que tornin a enviar la documentació si els seus treballadors no han cobrat o que hi hagi gent que sí hagi cobrat un ERTO que no han demanat. No podem oblidar que tot això ha fet que moltes famílies s’hagin vist privades de qualsevol ingrés durant aquests darrers 2 mesos, provocant que s’accentuï la vulnerabilitat de les seves vides. La Generalitat de Catalunya, i també específicament el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, ha estat exigint a la Ministra Yolanda Díaz el pagament d’aquestes prestacions, i ha posat a la seva disposició, de forma excepcional, els professionals, la infraestructura tecnològica, l’atenció telefònica i suport general en la tramitació dels expedients, però malauradament res ha fet canviar la realitat, que és que moltes persones encara no han cobrat la seva prestació econòmica.

Des de fa setmanes ha crescut la incertesa respecte al manteniment de la producció de la planta que Nissan té a la Zona Franca de Barcelona per la possibilitat real que Nissan traslladi la producció d’aquesta planta a diferents plantes de Renault (Tant Renault com Nissan formen part d’una mateixa aliança amb Mitsubishi). Actualment aquesta planta dóna feina de manera directa a 3.000 treballadors i, indirectament, a uns 20.000 més a tota la província de Barcelona. Ja a inicis del confinament pel coronavirus, Nissan va presentar un ERTO que afectava a més de 3.000 treballadors de les plantes que té a la Zona Franca, Montcada i Sant Andreu de la Barca. Com ja va advertir ERC-Gavà anteriorment (en aquest article), ens va preocupar molt la rapidesa amb que moltes empreses van començar a fer ERTOs i que aquests, realment, fossin ERO’s encoberts, com sembla que és el cas de la planta de la Zona Franca. Davant aquesta situació d’indefinició de la companyia respecte al futur de la planta de Barcelona, els sindicats que formen part del comitè d’empresa de les plantes abans citades (CCOO, UGT, USOC i CGT) van convocar una vaga indefinida el passat 4 de maig que ha aconseguit paralitzar-ne la producció, vaga que tenen la voluntat de mantenir fins que no es garanteixi, per part de la companyia i les administracions competents, la continuïtat i la viabilitat de la planta de la Zona Franca i els llocs de treball que en depenen. Des d’ERC-Gavà donem tot el nostre suport als treballadors i treballadores de Nissan i, per això,  declarem els següents punts:       - Manifestem el nostre total suport als treballadors i treballadores de Nissan, que, des del 4 de maig del 2020, es troben en vaga indefinida per la incertesa a què s’enfronten davant el possible cessament de l’activitat industrial de Nissan als centres de treball de la Zona Franca (Barcelona), Montcada i Reixac, i Sant Andreu de la Barca.       - Reclamem a totes les institucions al més alt nivell (Govern de la Generalitat i Govern central) a promoure totes les accions necessàries per interpel·lar la direcció de Nissan perquè mantingui actives les plantes de fabricació de Nissan i l’ocupació que en depèn.

La crisi del coronavirus ha afectat de ple tots els aspectes de la vida dels ciutadans i ciutadanes del nostre país. Un dels que més s’ha vist afectat és el transport (tant públic com privat) tant pel fet de la baixada dràstica de l’activitat econòmica i de lleure pel confinament com per la necessitat de mantenir la distancia de seguretat. De fet la necessitat de mantenir la distancia de seguretat ha comportat que el descens de demanda del transport públic hagi estat molt més alta que no la disminució del trànsit a les principals vies d’alta velocitat de l’àmbit metropolità i que aquesta hagi recuperat més ràpidament el seu ús. Evidentment, en els propers mesos, l’èmfasi en el transport públic serà adaptar-lo a les necessitats imposades per la crisi del coronavirus, augmentant la freqüència i la oferta de transport públic per tal de pal·liar les restriccions del 30% d’ocupació per tractar de garantir que no hi hagi aglomeracions en les hores punta i impedir una substitució massiva del transport públic per l’ús del vehicle privat. Ara bé, aquest enfocament centrat en el coronavirus (ara absolutament necessari) no ens pot fer oblidar les problemàtiques ja existents que pateix el transport públic de l’àrea metropolitana. Que el transport públic és un tema de gran interès per a la població es va poder comprovar amb la polèmica generada arrel del canvi efectuat per l’AMB en les tarifes i, sobretot, en el canvi de funcionament d’alguns dels títols de transport (especialment pel que fa a la T-Casual, que substitueix l’antiga T-10 i ha passat a ser d’ús unipersonal). Deixant de banda la disputa sobre si és convenient apujar algunes de les tarifes amb l’argument que el transport públic està molt subvencionat quan es vol, precisament, que s’utilitzi més en detriment del vehicle privat, una de les crítiques més esteses era que calia una millora substancial de la qualitat del transport públic, que de fet ja patia una baixada percentual respecte al vehicle privat per aquesta causa abans que esclatés la crisi del coronavirus.

Així com fa unes setmanes des d’ERC-Gavà vam lloar la política comunicativa del govern municipal del PSC-Gavà respecte a la crisi del Coronavirus, no podem fer el mateix amb la manera com el govern del PSOE està gestionant la mateixa. En primer lloc, considerem un greu error el sobtat canvi organitzatiu del model de gestió sanitària que es va fer amb el decret d’alarma. A Espanya, des de fa dècades, és un model descentralitzat, semblant al d’Alemanya, amb les autonomies gestionant la Sanitat, adaptant-se a les característiques particulars de cada comunitat. A diferència d’Alemanya, on el govern federal actua com a òrgan coordinador però respectant l’àmbit competencial dels lands, el govern de Pedro Sánchez ha optat per suprimir les competències de les autonomies, establir un sistema “d’ordeno y mando” (que no és el mateix que coordinar) y funcionar, a tots els efectes, amb un model centralista oposat a l’existent. A parer d’ERC-Gavà, això ha estat un error:       - Un canvi de model organitzatiu, pel simple fet de canviar (independentment de si el canvi és a millor o no), sempre provoca disfuncions i retards, que en mig d’una crisi sanitària com aquesta, on cada segon compta, és una imprudència.       - El ministeri de Sanitat, després de dècades de gestió descentralitzada de les competències (exceptuant Ceuta i Melilla), és un ministeri buit de personal a qui ara se li encarrega la gestió total de tot el territori, ignorant   l’experiència acumulada dels diversos Departaments de Salut de les Comunitats. No estava preparat per assumir aquesta tasca per manca del personal necessari, independentment de la vàlua dels funcionaris del mateix.       - Un aspecte a destacar és l’inicial desgavell en la compra de material sanitari. Malgrat que cada departament, regió sanitària, hospital, etc, té el seus propis canals de compra i distribuïdors de confiança, es va establir un sistema de compra centralitzada, paralitzant els canals esmentats amb greus retards fruit de la improvisació pel canvi de model, amb polèmiques comla requisa per part de la Guardia Civil d’una remesa de material originalment destinat a l’hospital d’Igualada (un dels focus més greus de la pandèmia als inicis de la crisi).

El número 194 (maig de 2020) de L'Eramprunyà, la publicació mensual que edita ERC-Gavà, ja ha sortit al carrer. Hi destaquen les següents informacions:   Com ha de ser el món post-pandèmia? Si una cosa ha demostrat aquesta crisi és la necessitat d’un sector públic fort que ha d’anar acompanyat d’una gestió publica, que al seu torn ha d’allunyar-se de tics autoritaris i potenciar uns lideratges que defugin el messianisme. Albert Massana ens explica com la pandèmia ha demostrat el fracàs de les polítiques neo-liberals..   Les pandèmies al llarg de la història. El Covid-19 és la última de les pandèmies globals, no la única; des de l’antiguitat diverses pandèmies han delmat la humanitat, tradicionalment escampades pels moviments dels exèrcits en guerra.   Entrevista a Josep Pañella, president de l’Agropecuària de Gavà, que ens exposa la greu situació del sector agrícola gavanenc i quines solucions proposa per sortir de la crisi.   La conselleria de salut al servei del país.  S’exposen les mesures preses per aquesta conselleria, liderada per Alba Vergés (ERC), per fer front a la Pandèmia. Marta Jiménez exposa les carències del nostre sistema de salut (les retallades neo-liberals, la frivolitat de certs partits en aquesta crisi, la gestió de les residències...).   De la crisi ens n’hem de sortir tots.  ERC emprèn mesures per tal que no es quedi cap grup social a l’estacada (immigrants, obrers,..) com va passar el 2008. Miquel Rosselló analitza com la crisi afecta tots el sectors socials, especialment la precarietat creixent dels treballadors.   La cultura...des de casa. La crisi sanitària ha fet cancel·lar diversos actes culturals, com la Festa Major, la Romeria o el Festival de Titelles, però s’han emprés iniciatives, com la obertura dels serveis virtuals de les biblioteques o les iniciatives de les llibreries locals per mantenir viva la Diada de Sant Jordi. Montse Arnau ens recorda com la cultura és essencial per a una societat sana.

El passat 1 de maig fou el dia del treballador. Enguany, aquesta data s’ha donat en mig de la crisi sanitària provocada pel coronavirus Covid-19, amb tot el que ha implicat i implicarà per a la situació laboral de la majoria de treballadors del nostre país. Per bé que el confinament que va començar a mitjans de març i que s’ha començat a relaxar aquesta setmana ha estat una mesura imprescindible per tal d’evitar un col·lapse absolut del sistema sanitari, no podem menystenir la seva gran afectació en el teixit econòmic de la nostra societat, sobretot fel que fa al comerç, ja que molts han romàs tancats gairebé 2 mesos i que la represa de la seva activitat no serà a ple rendiment. Una de les mesures que s’han pres durant el confinament és facilitar els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) per a les empreses directament afectades per les mesures de confinament, permetent suspendre els contractes de tots o part dels empleats durant un temps limitat i amb la garantia (a priori) de recuperar el lloc de treball un cop finalitzi el període. Ara mateix, a Catalunya, es comptabilitzen més de 95.000 ERTOs que afecten més de 700.000 treballadors. Si bé els ERTOs poden ser una bona mesura per tal d’evitar la pèrdua de llocs de treball a llarg termini, fa feredat la rapidesa amb que moltes empreses els van fer, al cap de pocs dies d’iniciar-se el confinament, i que dóna la sensació que molts acabaran sent ERO’s encoberts, sense cap causa de força major pel coronavirus. Un dels casos més destacats ha estat el d’Inditex (empresa poc sospitosa d’estar a punt d’entrar en fallida) que just una setmana després de l’inici del confinament va proposar un ERTO que afectaria 25.000 treballadors, proposta finalment descartada. Des d’ERC-Gavà ens preocupa que, com amb la crisi del 2008, s’acabi fent recaure la major part del cost de la crisi envers els treballadors i els col·lectius més desafavorits i vulnerables del sistema.

La crisi provocada pel coronavirus i el confinament de la població per tal d’aturar la propagació del virus ha comportat greus conseqüències econòmiques i socials que han afectat tant la vida quotidiana de la població com la viabilitat econòmica de moltes activitats de la nostra ciutat, conseqüències que es faran més greus conforme passi el temps, especialment pel que fa a activitats presencials públiques i als comerços (sobretot aquells que porten setmanes tancats) La crisi del coronavirus també agreuja les desigualtats. El confinament ha comportat la suspensió de les classes presencials d’infants i joves a les escoles i instituts, fet que es vol pal·liar amb alternatives acadèmiques no presencials per Internet, però moltes famílies no tenen, ni es poden permetre, connexió a Internet, desigualtat que es pot agreujar si, com sembla, el proper curs també comportarà cert grau de no presencialitat en els ensenyaments. A més, no cal oblidar els efectes destructius del recent temporal de pluges a la zona agrícola de les Sorres, que ha comportat la pèrdua de la major part de la collita de primavera, efectes que es sumen als provocats en el seu moment pel temporal Glòria. Tenint en compte que pel coronavirus s’han suspès diversos actes i esdeveniments públics, com la Festa Major, el Festival de Titelles o la Fira d’Espàrrecs, tots amb partides pressupostaries que ja no s’executaran (amb un valor d’entre 600.000 i 900.000 €), des d’ERC-Gavà proposem que aquests recursos es destinin a pal·liar la greu crisi que s’anuncia:      - Donar suport a les entitats culturals gavanenques que no podran disposar de l’aparador anual que suposa la festa major i que, amb la crisi econòmica comportarà possible pèrdua de socis, comprometent la seva viabilitat econòmica.      - Que s’ajudi el sector agrícola gavanenc, ajudant en la recuperació dels camps malmesos pel temporal.      - Que es complementin les partides existents de beques per a material escolar amb una nova modalitat d’ajut per a paquets de connexions a Internet, ja que les noves tecnologies cada cop tenen un paper més rellevant en el sistema educatiu, fet accelerat per la crisi del coronavirus.

Aquest dijous 23 d’abril és sant Jordi, una diada en que catalans i catalanes la celebren al carrer, gaudint de l’inici de la primavera, triant i remenant llibres de les diverses paradetes al carrer, amb la oportunitat que el seu autor favorit els signi el llibre i, el més important, acabar comprant llibres i roses per les persones estimades, sense oblidar que també és una ocasió en que els infants tinguin un sa contacte amb la lectura en un ambient molt festiu. Enguany, com una conseqüència més de la crisi del coronavirus, Sant Jordi (així com altres festivitats, actes,...) no es podrà celebrar d’aquesta manera. Malgrat que evidentment no es pot comparar en gravetat amb el fet de contraure la malaltia o perdre algú proper, és una mostra de com aquesta crisi ha trencat la vida quotidiana i els hàbits de vida de la població. Encara que s’ha proposat com a data per celebrar la diada de Sant Jordi al carrer pel 23 de juliol (d’aquí 3 mesos), no es pot assegurar que es pugui celebrar en aquesta data ni molt menys, saber exactament com serà el format en que es pugui fer; una mostra més de la incertesa que provoca una crisi com aquesta. Ara bé, malgrat el confinament i les restriccions, des de la societat civil s’han emprés diverses iniciatives per, d’alguna manera, poder seguir celebrant aquesta diada des de casa, programa activitats que podeu consultar aquí, on també podreu trobar el contacte de floristeries i llibreries de Gavà per fer comandes online de roses i llibres. Concretament pel que fa als llibres, hi ha la iniciativa de “llibreries obertes” que es fa a nivell de tot Catalunya i on hi són presents les llibreries de Gavà. Aquesta iniciativa consisteix en que pots triar i comprar un llibre dins un ampli catàleg per regalar-ho a qui vulguis de manera telemàtica. En el moment de fer la comprar, tries la llibreria on la persona a qui li regalis el llibre el podrà anar a recollir un cop acabi el confinament i, a més, serà la llibreria que rebrà els diners.