Fins fa poc, a Catalunya (i Espanya), s’ha ignorat i silenciat tots aquells que, fugint de la dictadura franquista a França, posteriorment foren detinguts i deportats als camps de concentració nazis, on eren classificats com a “apàtrides”. Aquest llarg silenci, a causa, sobretot, pel fet que la dictadura franquista es va mantenir fins el 1975 i pel silenci i oblit promogut durant la transició, es va començar a trencar el 1977, quan Montserrat Roig publicava “Els catalans als camps nazis”, obra en que es va començar a donar veu a aquest infern. A Catalunya, segons un estudi del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència del Govern català, de la Universitat Pompeu Fabra i de l'entitat Amical Mauthausen, eleva a 8.964 el nombre de deportats republicans als camps nazis identificats, encara que de moltes persones deportades (sobretot les dones) no n’ha quedat cap registre. A  Gavà, gràcies als estudis realitzats, coneixem que fins a tres persones van ser assassinades en camps d’extermini nazi: Josep Castejón Pérez, de la CNT, regidor de Treball en l’Ajuntament de 1936, que s’exilià a França, on fou capturat pels nazis, i morí al camp de Gusen el 25 de desembre de 1941; Francisco Sánchez Arias, cap dels carrabiners de Gavà els anys 1936-1937. Refugiat a França, fou capturat i va ser internat a Gusen, on va morir el 9 d’abril de 1941. Se li va aplicar la sentència de Nacht und Nebel (nit i boira), les sigles dels que havien de desaparèixer als forns crematoris sense deixar rastre., i Baldiri Ventura, pagès de Gavà, que va anar a parar al camp d’Ebensee, on va morir a causa d’una pallissa brutal que li va infligir el kommando Anton Ganz, el 23 de maig de 1944. A l’acta de defunció es va fer constar que havia mort en un intent de fuga. Des d’ERC-Gavà creiem que cal preservar la memòria d’aquestes víctimes i, alhora, promoure activitats de sensibilització per tal de promoure el rebuig a qualsevol ideologia totalitària.

Fa uns mesos es va generar una forta polèmica per la propera instal·lació d’una nova antena de telefonia mòbil 5G en una finca al barri de les Bòbiles, amb els veïns preocupats per quins efectes nocius per la salut podria generar l’antena però alhora sabent que les antenes de telefonia són necessàries. Des d’ERC-Gavà creiem que l’Ajuntament pot propiciar una resolució al conflicte: Tot i saber que, si es compleixen les condicions, l'Ajuntament està obligat a atorgar la llicència, fem les següents consideracions: 1) L'Ajuntament té competència per atorgar llicències d'obres, per tant pot regular i condicionar la instal·lació d'aquest equipament en tant que requereix permís d'obra major. 2) L'ajuntament té la competència i el deure de garantir la salubritat dels veïns i veïnes de la ciutat, tal com especifica l'article 66.2.h de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. 3) Els camps electromagnètics d'alta potència són perjudicials per a la salut, atès que s'ha demostrat que són potencialment cancerígens, en canvi, els camps electromagnètics de baixa potència, com els usats pels telèfons mòbils, no ho són. Per aquest motiu l'OMS ha establert un criteri per discriminar els camps perjudicials dels no perjudicials. 4) la potència dels camps electromagnètics decreix quadràticament amb la distància. Per tal que el camp electromagnètic arribi als nostres terminals mòbils, l'antena emissora ha de ser molt potent. Per això, els veïns que resideixen a les seves immediacions, poden rebre camps per sobre del llindar establert per l'OMS. En el moment d'establir la llicència per instal·lar l'antena de telefonia, l'ajuntament té el deure de vetllar per la salubritat del veïnat, per tant, ha d'assegurar-se de: A) Que el ventall emissor que surt de l'antena no impacta directament sobre el veïnat. B) Que la potència electromagnètica rebuda pel veïnat està sempre per sota dels llindars establerts per l'OMS. C) Que els beneficis econòmics derivats de la instal·lació de l'antena, atès que la mancomunitat de veïns que l'hostatja en cobra un lloguer, reverteixen de manera equitativa sobre tot el veïnat afectat.

El número 191 (febrer de 2020) de L'Eramprunyà, la publicació mensual que edita ERC-Gavà, ja ha sortit al carrer. Hi destaquen les següents informacions:   El PSC de Raquel Sánchez vol destruir can Sellarès. Un nou pla urbanístic, promogut pel PSC de Viladecans, amenaça les instal·lacions esportives de can Sellarès i consuma la dilapidació del llegat Roca. Andreu Pérez, ex membre del consell de govern de la mancomunitat de can Sellarès, descriu l’estratègia de deteriorament premeditat dels equipaments durant els darrers anys.   Els Tres Tombs tornen a Gavà. El proper 1 de març, l’associació dels Tres Tombs torna a organitzar la tradicional cavalcada, durant la qual es vendran els tradicionals tortells de Sant Antoni. L’entitat s’ha finançat amb una rifa d’un lot de Nadal a finals d’any que, el 2020, es tornarà a fer.   Entrevista a GavàGats, associació nascuda fa poc més de tres mesos amb l’objectiu de controlar les colònies de gats ferals de Gavà i brindar-los una situació de benestar.   ERC-Gavà i JuntsperGavà, presenten una declaració conjunta al Ple rebutjant l’abús que la JEC ha perpetrat contra el President Torra i l’eurodiputat Oriol Jonqueres. Ambdues formacions rebutgen la judicialització de la política. Albert Massana, portaveu d’ERC-Gavà, comparteix la seva opinió sobre la situació política actual.   Convocada el 14 de març una manifestació contra el Pla de Ponent, organitzada per la plataforma Salvem el Calomot i la riera dels Canyars i secundada per totes les entitats ecologistes de Gavà. També es planteja la possibilitat der recollir signatures reclamant una consulta ciutadana sobre el tema.   Èxit de participació a la desena edició del concurs de pessebres. L’associació de veïns del barri del centre va lliurar els guardons el passat 10 de gener. Jordi Ribò, president de l’associació, exposa als lectors de l’Eramprunyà el gran èxit ascendent d’aquest concurs.   Podeu llegir el pdf de la revista aquí.

La setmana passada ERC-Gavà es va reunir amb els representants de l’Associació de Veïns del barri de can Tries, els quals, entre altres aspectes del barri, van exposar les mancances que té el mateix, entre altres raons, per l’abandó que pateix el barri per falta de les adequades tasques d’inversió i de manteniment per part de l’ajuntament. La manca d’inversions en manteniment ja es fa visible en el centre cívic del barri, punt de trobada dels veïns i seu de l’associació, pel mal estat de les portes d’accés al mateix (situació que no és recent i ja s’hauria d’haver arreglat). Tant les portes com el centre cívic en el seu conjunt necessiten un manteniment a fons. També es pot veure el mal estat del paviment dels carrers del barri, on en 10 anys només s’ha fet un programa per asfaltar-los. Un altre problema important és la insuficient (en molts casos nul·la) neteja perimetral del barri, on s’hi acumula brossa i hi ha un evident excés de matolls; això fa que la massa vegetal acumulada pugui constituir un perill molt greu en cas d’incendi, més si és té en compte la proximitat del barri a zones boscoses. Els veïns també es queixen de la dificultat de caminar per les voreres, tant per la poca amplària de les mateixes (especialment al carrer Besòs on demanen una ampliació de les mateixes) com per la presència a les voreres de molts pals de fusta que, en molts casos, fa que els vianants hagin de baixar de la vorera, i reclamen que es treguin, de la mateixa manera com s’han tret a la resta del poble. Finalment, una de les demandes històriques del barri és el soterrament de la línia de mitja tensió que travessa el barri. Ja ERC-Gavà va fer un prec al ple a l’inici de l’anterior mandat sobre això (que podeu consultar aquí), però aquesta demanda no fou atesa. Per tot això, ERC-Gavà presentarà una proposta al proper ple demanant que es solucionin i s’atenguin les demandes dels ciutadans del barri de can Tries.

El proper diumenge 2 de febrer, encetem el cicle de "Vermuts republicans" amb la presentació del llibre Entre Ítaca i Icària a càrrec de Joan Tardà, que servirà d'aperitiu a un debat-tertúlia sobre la situació política actual amb els assistents. Hi haurà exemplars del llibre disponibles per qui estigui interessat a comprar-l'ho. Els beneficis de la venda es destinaran a l’associació catalana pels drets civils. Us convidem a tots a La Taverna de la Maite, c/ de Santa Teresa, 38, de Gavà

Fa poc, l’ajuntament de Viladecans, governat amb majoria absoluta pel PSC (fet que, com a Gavà amb el pla de Ponent, sembla que sigui garantia de promoure el totxo), ha aprovat un pla urbanístic que implica urbanitzar gran part de les instal·lacions esportives de Can Sellarés, concretament tota la zona adjacent a la riera de Sant Llorenç, amb blocs de 10 pisos, que implicarien la pèrdua, entre altres equipaments, de les pistes de futbol-sala i bàsquet, la zona de parc infantil i el camp situat darrere la masia, a més de la zona de la piscina descoberta (que fa anys que resta abandonada).   Malgrat anys de deixadesa i manca de manteniment, com es constata amb el tancament i l’abandó de la piscina descoberta, i que, per això, la zona pateixi una constant decadència (fet utilitzat cínicament per batejar el pla urbanístic com a “Pla de millora Urbana”), Can Sellarès és un equipament molt utilitzat per la ciutadania de Gavà i Viladecans per practicar lliurement l’esport a l’aire lliure i la pròpia masia acull l’activitat de diverses entitats d’ambdós municipis, a més que també és un important pulmó verd enmig de l’atapeïda trama urbana.   Igual que el Pla de Ponent i altres projectes especulatius similars que perjudiquen el conjunt de la ciutadania, aquest pla de “millora” ha generat un gran rebuig per part de la població. Aquest rebuig s’ha materialitzat amb l’inici d’una campanya de recollida de signatures en contra i s’ha creat una pàgina de facebook (Salvem can Sellarès) per aglutinar tothom que vulgui col·laborar en la campanya i com a altaveu informatiu (teniu l’enllaç de la pàgina aquí).   Can Sellarès fou comprat a la companyia ROCA pels ajuntaments de Gavà i Viladecans el 1987 i ambdós consistoris en tenen la propietat al 50%. Malgrat que Can Sellarès estigui íntegrament dins el municipi de Viladecans, es requereix l’aprovació per part de Gavà per tal que aquest pla tiri endavant. Encara que ens ha arribat la informació que, en una reunió amb els veïns el passat 22 de gener, l’ajuntament de Viladecans afirmés que havia acordat una permuta dels terrenys amb Gavà, des d’ERC-Gavà afirmem que no tenim constància que això s’hagi aprovat en cap Ple i, en l’inventari de patrimoni municipal (que podeu consultar aquí) no consta cap canvi en la propietat.

El passat dimarts 14 de gener, els veïns del passeig Maragall van veure sorpresos quan, sense cap avís, es van començar a talar diversos arbres a l’extrem del passeig que creua amb el carrer Montflorit. L’endemà dimecres, una veïna del passeig va publicar en un grup de facebook (“debates de Gavà”) preguntant si algú sabia per quina raó s’havien tallat.; encara que algú va esmentar que li semblava que estava prevista una reforma del passeig, un regidor del govern municipal va respondre breument que la raó de la tala és que els arbres estaven malalts (la resposta per defecte del PSC de Gavà quan es talen arbres); ja l’endemà, altres usuaris van enllaçar publicacions locals on s’informa de l’inici de les obres de remodelació del Passeig Maragall (per tant, la raó per la que es talaven els arbres, que estaven malalts, no era certa). Certament, la setmana anterior, el bruguers digital havia informat que properament s’iniciarien les obres de remodelació del passeig (podeu consultar la notícia aquí) i també s’informava del mateix a la web de l’ajuntament mitjançant una nota de premsa (que podeu consultar aquí). En aquestes publicacions s’esmenta que, per tal de millorar l’accessibilitat al passeig des de la vorera del carrer Montflorit, es retirarà el mur i els 3 arbres talats i que el conjunt de la remodelació, citant textualment la nota de premsa: “afectaran algunes unitats d’arbrat, un màxim de cinc, que seran substituïdes o bé es replantaran en altres espais de la ciutat”. Des d’ERC-Gavà considerem que l’inici destraler d’aquestes obres exemplifica la manera com el PSC-Gavà exerceix el govern de la ciutat: Manca de comunicació amb els ciutadans. Si bé és cert que s’ha comunicat de manera digital l’inici de les obres, molts veïns no estaven assabentats ni del contingut del projecte (sobretot pel que fa la tala d’arbres) ni de l’inici de l’execució del mateix, cosa que s’hagués evitat, simplement, enganxant alguns cartells informatius a les porteries i comerços del passeig.

Dissabte 18 de gener, a Gavà Mar, ERC es va reunir amb el president de l'associació de veïns, Carlos Domènech, i el responsable del grup d'estudi sobre l'impacte de l'aeroport, amb els regidors Marta, Albert i Miquel i els senadors Laura Castel Fort i Robert Masih Nahar per dicutir les inquietuds generades per l'anunci de l'ampliació de l'aeroport Josep Tarradellas-Barcelona-Prat. El que més els preocupa és el secretisme i la manca d'informació concreta sobre aquesta ampliació, ja que l'Estat no vol desvetllar el projecte possiblement per la por a una reacció veïnal contra els nous perjudicis que podria causar. A la reunió es va acordar presentar una bateria d'iniciatives al Congrés i al Senat per conèixer el nou Pla Director, i pressionar perquè els veïns formin part de les comissions de seguiment tècniques, cosa que fins ara no podien fer. En l'àmbit local, es va acordar també que es treballaria perquè tota l'oposició exigís conjuntament al govern local que s'adherís a l'Observatori intermunicipal del medi ambient i relacions amb l'aeroport de Barcelona, un ens que té per objectiu delegar la representació veïnal en un o diversos tècnics de confiança que transmetin directament a les diferents entitats veïnals les discussions i acord dels grups tècnics de treball de l'aeroport. 

Passat festes, el grup municipal d’ERC-Gavà ha rebut a la seva bústia un escrit, dirigit tant a l’alcaldessa com a la resta de grups municipals, referent a la problemàtica en que es troba l’associació del ball de Gavà. En l’escrit, l’esmentada associació esmenta que fins fa poc utilitzaven les instal·lacions del col·legi Jacme March per a organitzar les sessions de ball, però per varies dificultats amb la direcció del col·legi, ja no poden fer-les servir i no troben cap local disponible per seguir organitzant les sessions de ball. Com a solució proposen que s’adeqüin les instal·lacions de la bolera del barnasud (avui en dia tancades i sense cap perspectiva que es torni a obrir) com a pavelló multi-usos per tal que l’associació del ball com altres associacions i entitats i els ciutadans en el seu conjunt en puguin treure profit. Des d’ERC-Gavà sempre hem denunciat la manca d’espais culturals i de lleure populars de la ciutat, tant per la falta de l’adequació de nous espais com per la pèrdua d’instal·lacions que s’havien utilitzat per a aquest fi, com l’espai del centre cultural (ara en mans privades), els baixos del casal Sant Jordi (inutilitzables per humitats), les pistes esportives Ernest Barrufet (al terrat de l’antic Merca-Gavà) o la previsible pèrdua de gran part de les pistes esportives i parcs de la Masia de can Sellarés (per la urbanització prevista d’aquests espais). Aquesta problemàtica de manca d’espais impedeix un correcte desenvolupament de la vida cultural i social de la ciutat, atrofiant el creixement i expansió de les entitats i fa que, cada vegada més, adquireixi les característiques d’una ciutat dormitori. Per tant, des d’ERC-Gavà, demanem que es tingui en compte la demanda d’amics del ball de Gavà i es plantegi l’adequació de noves instal·lacions i equipaments per tal que la ciutadania de Gavà pugui gaudir, de manera autònoma, d’una millor vida cultural i esportiva a Gavà.