La setmana passada es va publicar una carta conjunta (veure aquí) d’alcaldes del PSC del Baix Llobregat i l’Hospitalet en que s’exigia que la Generalitat permetés la reobertura immediata (amb la màxima seguretat) dels establiments d’hoteleria i restauració); en tot l’escrit es fa referència a les dificultats econòmiques dels treballadors del sector (ja siguin autònoms o assalariats) i que estem vivint "la pitjor crisi sanitària, econòmica i social de les últimes generacions”. En lo darrer estem completament d’acord, però en l’escrit no hi ha cap referència a la raó de perquè la Generalitat va decretar el tancament temporal d’aquests establiments, com si hagués estat un capritx o una ocurrència estranya. La realitat, que cal recordar, és que el tancament fou fet per recomanació de molts experts davant el creixement dels casos de Covid a tot Catalunya i al creixent perill de col·lapse de les UCI’s per aquesta raó. I aquesta decisió no és pas estranya; a França, amb la meitat d’incidència de contagi que tenia Catalunya quan es va fer el tancament, també ha decretat unes mesures de confinament que inclou el tancament de bars i restaurants (veure aquí). Certament, fins que no siguem capaços de controlar eficaçment la propagació del virus (bàsicament, fins que no disposem d’una vacuna efectiva i segura i es pugui aplicar a gran part de la població) aquestes mesures de confinament (siguin parcials, que afectin més o més sectors durant més o menys temps) seran recurrents i mai, mai, seran una decisió fàcil per a cap govern. Confinar avui perjudicant econòmicament el sector afectat o espero un temps a veure si el ritme de contagis no creix? Si no creix bé, però si creix, potser el confinament haurà de ser més dur i mentrestant la pandèmia s’ha fet més greu per no haver confinat abans. L’únic que es pot fer es confiar en els consells dels experts i tractar de compaginar com es pugui el control de la pandèmia amb no perjudicar (encara més) l’activitat econòmica.

A partir de la “operació kitchen” i després de l’esperpent de la operació “Volkhov”, famosa pel fet que Rússia anava a enviar 10.000 soldats a Catalunya en suport de la independència (fet que suposaria un atac directe a un estat membre de la OTAN amb les greus conseqüències que comportaria), s’ha sabut que líders independentistes van ser espiats, a través dels seus telèfons mòbils, ja el 2017 i, a partir de l’abril i maig de 2019, mitjançant una aplicació anomenada “Pegasus”. Aquest programari, desenvolupat per l’empresa israeliana NSO; està destinat per a ser utilitzat per part de governs i cossos de seguretat únicament amb l’objectiu de combatre el crim i el terrorisme. Segons els dos mitjans de comunicació que van desvetllar la notícia d’espionatge, The Guardian i El País, el programa va ser instal•lat a través d’una fallada de seguretat de WhatsApp, empresa que ja s’ha implicat en aquest afer (veure aquí), i permet entre d’altres qüestions activar el control remot de la càmera i el micròfon, escoltar converses, llegir missatges, accedir al disc dur, fer captures de pantalla o revisar l’historial de navegació. Ara bé, aquest programa no s’ha utilitzat amb la finalitat per la que va ser creat (combatre el terrorisme) sinó que s’ha utilitzat fraudulentament per espiar i perseguir els representants d’una determinada ideologia política; entre altres, el President del Parlament Roger Torrent, el diputat, ex-conseller d’Exteriors i cap de l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, l’ex-diputada i exiliada Anna Gabriel, el director tècnic del Consell per la República, Sergi Miquel, el membre de l’ANC, Jordi Domingo, així com Xavier Vendrell, David Madí, Oriol Soler, Josep Lluís Alay i molts altres. Aquesta és una mostra més de l’anomenada causa general contra l’independentisme, fonamentada en la invenció de càrrecs i imputacions rocambolesques sense el més mínim fonament, totes inventades per la delirant imaginació del tinent coronel Baena, altrament conegut com a Tácito a les xarxes socials.

El número 199 (novembre de 2020) de L'Eramprunyà, la publicació mensual que edita ERC-Gavà, ja ha sortit al carrer. Hi destaquen les següents informacions:   Centenars de gavanencs i gavanenques es manifesten contra el Pla de Ponent. El passat 3 d’octubre, convocats per la plataforma Salvem el Calamot, veïns i veïnes de Gavà i municipis propers van protestar contra aquest macroprojecte especulatiu que amenaça el darrer pulmó verd metropolità per construir-hi 5.000 habitatges nous quan el creixement anual de Gavà es situa en 105 habitants. Miquel Rosselló exposa les mancances i contrasentits d’aquest Pla, defensant la necessitat que es consulti la ciutadania sobre aquest afer.   Impuls a la llei d’amnistia. L’entitat cívica Amnistia i Llibertat ha elaborat una proposta de llei que anul·li les causes de tots els represaliats polítics. Per tal que arribi a ser discutida al congrés calen moltes firmes; a Gavà ja se n’han recollit 200.   ERC-Gavà demana més aparcaments Park & Ride. Aquesta proposta es fa amb l’objectiu d’incentivar l’ús del transport públic (i reduir la contaminaciò) creant aparcaments reservats als usuaris al costat de les estacions, actuant com a punts d’intercanvi entre transport privat i transport públic. Albert Massana destaca el suport d’ERC-Gavà aquesta mesura i altres similars per tal que el transport públic sigui la millor opció davant l’ús del transport privat.   Entrevista a Víctor Escolano, farmacèutic i el delegat per representar totes les farmàcies de Gavà, que ens explicarà quin ha estat el paper de les farmàcies i quines mesures han emprès davant l’amenaça del Covid-19 i com valoren la resposta a la crisi que han fet les administracions.   La Sanitat, reforçada pel govern amb més personal i despesa, Malgrat les dificultats econòmiques, el Departament de Salut ha incrementat la despesa sanitària en 300 milions d’€ i ha incorporat 416 professionals per fer el rastreig de la Covid-19 i 500 administratius.

Al començament del confinament iniciat el mes de març, entre altres restriccions fetes per tal d’aturar l’avanç de la pandèmia, va comportar el tancament de l’atenció presencial a la Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) de Gavà, obligant que tots el tràmits i gestions s’haguessin de fer de manera telemàtica. Així mateix i per tal d’evitar situacions que provoquessin nous rebrots del virus, quan va arribar el desconfinament i, finalment, es va reprendre l’atenció presencial a l’OAC, aquesta es va fer amb restriccions, evidentment necessàries i comprensibles ateses les circumstàncies, com la obligatorietat de demanar cita prèvia (per evitar aglomeracions a la recepció de l’ajuntament) o que s’incentivés la ciutadania, en la mesura del possible, a prioritzar l’atenció telemàtica a la hora de fer gestions. Des d’ERC-Gavà ens consta que des del govern municipal s’intenta millorar l’atenció als usuaris, especialment a través de la finestra virtual des d’on es poden fer les gestions per via telemàtica (vegeu l’enllaç a aquesta opció aquí). Ara bé, al llarg dels darrers mesos hem rebut moltes queixes per part d’usuaris que o bé perquè no tenen accés a la xarxa o no poden o no saben desenvolupar-se en el món digital (especialment persones grans) i que tenen molts problemes per fer les seves gestions de forma presencial. Això inclou aquells ciutadans i ciutadanes que, malgrat poder fer les seves gestions de manera telemàtica, al no tenir impressora, també tenen problemes a la hora que a la OAC se’ls facilitin els documents requerits mitjançant les dites gestions de manera presencial. Així mateix també hem rebut queixes d’usuaris que o bé es passen llargues estones trucant per telèfon a l’ajuntament i no els atén ningú o bé, quan algú els respon des de l’OAC, no els donen les instruccions adients per fer les seves gestions. En algun cas, fins i tot la persona de l’OAC que va contestar al telèfon es va negar a identificar-se.

Des d’ERC-Gavà sempre s’ha defensat l’aplicació de diverses mesures, ja sigui mitjançant l’oferiment d’incentius als propietaris (com es pot veure aquí), defensant la regulació del preu del lloguer (aquí) o proposant la creació i/o ampliació dels parc públics d’habitatge social de lloguer (aquí), per tal de garantir el dret a l’accés a un habitatge digne. Com s’ha demostrat a moltes poblacions, inclosa Gavà, la problemàtica d’habitatge és causada, més que en la manca de vivendes construïdes, per l’alt preu de les mateixes, tant de compra com de lloguer, fruit de l’especulació. A més, cal tenir en compte la divergència existent entre els sous dels ciutadans i el cost creixent dels preus del lloguer i compra de pisos. Es considera que un màxim del 30% de la renda destinat a l’habitatge és un percentatge adequat als paràmetres de dignitat d’accés a l’habitatge però des de fa anys que aquest percentatge es supera fins arribar a una mitjana del 50% (veure aquí), arribant a ser superior en algunes zones (com a l’àrea Metropolitana), on el preu de lloguer d’un pis sol estar entorn els 900€, xifra que molts treballadors és el que cobren al mes. A més cal tenir present que, especialment des de la crisi del 2008, estem en una situació de precarització creixent del món laboral, no només pel que fa als sous sinó també pel que fa a la generalització dels contractes temporals enfront dels contractes indefinits i, també, per la disminució de requisits que permeten rescindir aquest tipus de contracte des de la reforma laboral. Aquesta era la situació “normal” abans que esclatés la crisi sanitària del Covid, amb les conseqüències econòmiques que comporta i comportarà, agreujant la situació abans descrita. D’altra banda, aquesta crisi també ha portat en primer terme la situació del lloguer dels locals comercials. Com en cas del lloguer de l’habitatge, la situació “normal” és, en general,  l’alt preu dels mateixos que, en molts casos, condicionen molt negativament la continuïtat dels comerços, tant dels que porten dècades (i per tant, de solvència provada) i han de tancar per una gran pujada sobtada del preu, com especialment aquells oberts recentment, impedint que els nous emprenedors puguin desenvolupar el seu negoci.

Ja fa uns anys, el 2004 que va arribar a Europa (i a Catalunya el 2012) una espècie invasora, la vespa depredadora asiàtica, amb les conseqüències que provoca per a l’equilibri ecològic del nostre país. Tota espècie invasora és problemàtica per a un ecosistema ja que o bé no té depredadors i la seva població creix desmesuradament o bé fa de depredadora d’espècies autòctones que no estan preparades per a aquesta nova amenaça (o totes dues coses). En el cas de la vespa asiàtica, la principal problemàtica és que les larves s’alimenten d’abelles i d’altres tipus d’insectes que són capturats pels adults i transportats als nius. Si bé aquesta espècie no és sensiblement més perillosa que la vespa autòctona per als humans pel que fa a les picades, sí que provoca un gran impacte per les següents raons:   Predador molt agressiu de les abelles així com de vespes i altres pol·linitzadors importants. Greu impacte en la biodiversitat d’insectes natius i en els serveis de pol·linització en general. Danys econòmics als apicultors. El 80% de la dieta són larves d’abella. Efecte negatiu en la pol·linització que pot provocar una pèrdua de producció – fruits. Picades. Problemes amb persones al·lèrgiques. Molèstia per a les activitats recreatives. Per tot això, la Generalitat té, al seu web, una secció dedicada exclusivament a aquest problema (com podeu consultar aquí) on, a part d’informació general, hi ha diversos protocols d’actuació (tant per als ajuntaments com per als particulars), així com el prec important que si algú detecta nius d’aquesta espècie ha d’avisar al Cos d’Agents Rurals (al telèfon 93 561 70 00 o al correu velutinacar@gencat.cat ) ja que així poden fer un seguiment de l’expansió d’aquesta espècie invasora. A Gavà aquesta espècie fou detectada als mesos finals de 2019 i ja s’hi han trobat diversos nius, alguns fins i tot en cases particulars. En aquest cas, la responsabilitat de treure el niu és del propietari, fent-ho ell mateix o contractant una empresa, sempre seguint els protocols recomanats per la Generalitat.

En la lluita contra el canvi climàtic i la pol·lució a les grans concentracions urbanes una de les accions prioritàries és la potenciació de l’ús del transport públic en detriment del vehicle privat. Per aconseguir-ho hi ha, bàsicament, dos enfocaments complementaris:       Prohibir o limitar l’ús del vehicle privat en determinades zones, com per exemple als cascs antics ara convertits en zones de vianants (com per exemple, la Rambla i l’Illa de Gavà, on només hi poden accedir aquells vehicles autoritzats o limitar quins tipus de vehicles poden accedir a determinades zones (com s’ha començat a fer a Barcelona amb la zona de baixes emissions, on els vehicles més contaminants hi tenen prohibit l’accés).         Mesures que incentiven l’ús del transports públic, ja sigui pel preu (baixant les tarifes dels bitllets) o millorant-ne el servei, fent que escollir utilitzar el transport públic sigui una opció més viable.     Per aconseguir l’objectiu cal utilitzar ambdós estratègies; per molt que es prohibeixi, si el transport públic és car i/o no satisfà amb uns mínims la necessitat de transport diari, el vehicle privat seguirà sent, per molts usuaris, la millor opció de transport (ja sigui per comoditat, temps de viatge,...). Una de les actuacions que es preveuen per incentivar l’ús del transport públic a l’Àrea Metropolitana de Barcelona és la implantació, en espais propers a les estacions de tren, autobús, metro,.. d’aparcaments d’intercanvi modal (també anomenats “park & ride”). Aquests aparcaments actuen com a zones d’intercanvi d’ús del vehicle privat al transport públic. Per exemple, un ciutadà que visqui en una zona o barri on el transport públic o està lluny o els horaris d’aquest el dissuadeixen a utilitzar-lo, enlloc d’utilitzar el cotxe per arribar al destí final, fa una primera etapa en cotxe des del seu domicili fins un park & ride i després agafa el transport públic fins al seu destí.

Des de fa anys, a molts espais públics de Gavà i altres municipis del país s’hi han instalat DEA’s (desfibril·lador extern automàtic), aparells que diagnostiquen i tracten l’aturada cardiorespiratòria mitjançant una descàrrega electrica que pot reactivar la funció cardiaca. Aquests desfibril·ladors externs es van començar a instalar en els màxims espais possibles pel fet que una aturada cardiorespiratòria necessita ser tractada amb la màxima urgència possible (màxim deu minuts) ja sigui per evitar la mort o, també, per evitar les greus seqüeles que comporta la manca d’arribada d’oxígen al cervell. És a dir, que pugui ser tractada sense que s’hagi d’esperar l’arribada d’una ambulància. A més, aquests DEA, per la simplicitat el seu disseny, permeten ser utilitzats per persones inexpertes i/o sense formació mèdica, ja que mentres s’utilitza el propi aparell et comunica verbalment quins passos has de seguir. És a dir, tot i que és recomanable que a on estiguin aquests DEA’s (per exemple en unes instalacions esportives) hi hagi part del personal que hagi fet alguna formació sobre com s’utilitza, es suposa que qualsevol persona el pot utiltzar en cas d’emergència. Tot això permet reduir molt les causes de mortalitat per cardiopaties ja que moltes d’elles ho són per causa sobtada i es poden evitar mitjançant una atenció immediata amb el DEA. Per tot això, des de fa uns anys, la Generalitat de Catalunya obliga a instal·lar aquests aparells en diversos espais públics (aeroports, grans superfícies comercials i instal·lacions esportives segons el volum d’usuaris,...), amb la obligatorietat que aquests DEA’s estiguin en perfecte estat de funcionament i manteniment i que hi hagi personal format en el seu ús i en RCP. Això s’emmarca en la idea d’assolir un territori cardioprotegit, amb diverses campanyes de conscienciació i instal·lació d’aquests aparells en tots els pobles i ciutats on sigui necessari, com a Gavà, on s’han instal·lat en indrets com l’Ajuntament, la comissaria de Policia Local, en les instal·lacions esportives o en els mercats municipals (com podeu veure aquí).

El número 198 (octubre de 2020) de L'Eramprunyà, la publicació mensual que edita ERC-Gavà, ja ha sortit al carrer. Hi destaquen les següents informacions:   3r aniversari de l’1 d’octubre. Fa 3 anys, a Gavà i a tot Catalunya, es va aconseguir un referèndum que, segons un exultant Mariano Rajoy «no podran fer el referèndum perquè no tenen ni paperetes, ni sobres, ni urnes, ni cens». Aquesta gran fita, que podem celebrar amb orgull, no ens pot fer oblidar la gran feinada que encara ens queda per assolir la independència del nostre país Albert Massana fa un anàlisi de les fortaleses i mancances de l’independentisme i com l’1 d’octubre va fer aflorar amb tota la seva força les misèries del “Deep State” espanyol.   Una ofrena floral atípica. La commemoració dels màrtirs del setge es va fer mediatitzada per la Covid, però hi van participar 4 partits, dos sindicats, nou entitats i més d’un centenar de persones. A més, es va  iniciar la campanya de  recollida  de  signatures que impulsa el col·lectiu de juristes Amnistia i Llibertat.   ERC-Gavà s’oposa a la prorrogació de les concessions d’explotació dels peatges de l’AP-2. L’1  de  setembre  de  2021 finalitzen els acords de concessió de diverses autopistes; ara bé l’Estat espanyol ha autoritzat un decret-llei per prorrogar  les concessions. ERC-Gavà s’oposa a aquesta mesura ja que són infraestructures amortitzades de sobra (fina a 80 vegades). Montserrat Arnau destaca com una vegada més, els gegants empresarials amb accés als centres de poder privatitzin beneficis i socialitzin pèrdues..   Entrevista a Marta Benítez Martín, una de les impulsores de la plataforma Salvem Can Sellarès que es va posar en marxa el passat mes de gener als pobles de Gavà i Viladecans. Ens explicarà quina és la situació del pla urbanístic que amenaça l’espai i quines accions està fent la plataforma per oposar-s’hi.   Els veïns de les Talaies preocupats per l’abandonament del barri.