El número 197 (setembre de 2020) de L'Eramprunyà, la publicació mensual que edita ERC-Gavà, ja ha sortit al carrer. Hi destaquen les següents informacions: Gavà es prepara per a una Diada especial. Com cada any, els partits, entitats i sindicats sobiranistes commemoraran la Diada Nacional de Catalunya el 10 de setembre al vespre amb una ofrena floral. Ara bé, a causa de la situació de risc per la Covid-19, serà una vetllada diferent, tant pel format com per les mesures preventives. Albert Massana destaca la importància d’aquest acte al llarg dels anys i perquè cal seguir fent-lo.   La ciutadania es mostra a favor del canvi de nom de l’avinguda de Joan Carles I. El passat 23 de juliol, ERC-Gavà va proposar al ple el canvi de nom d’aquesta avinguda per la del Calamot. No és el primer cop que es demana el canvi de nom però ara, amb la constatació de la vida poc exemplar del rei emèrit, no es pot mantenir més temps aquest homenatge. Segons un sondatge de Gavainfo, un 72% dels sondejats estaria a favor d’aquest canvi.   Centenars de persones a la manifestació contra els plans urbanístics de Ponent i Can Sellarès. Una vegada més la ciutadania es mobilitza contra els plans urbanístics especulatius del PSC que comprometent tant can Sellarés com la zona del Calamot amb una suposada “millora urbana”. Malgrat aquestes mostres de rebuig, l’ajuntament s’oposa a que es daci una consulta sobre el Pla de Ponent. Així mateix, el 25 de juliol, veïns de Gavà i Castelldefels van fer una marxa de protesta arran dels continus abocaments d’aigües fecals que afecten les platges i l’Olla del Rei. Miquel Rosselló destaca com l’ajuntament del PSC, que es vanta de lemes com “Gavà decideix/participa” ignora de manera sistemàtica la ciutadania preocupada per la situació mediambiental de Gavà.   Entrevista a Brugués Pla, presidenta de la fundació Nostra Senyora de Brugués, que ens explicarà la vital tasca social que porta a terme l’entitat així com quina és la situació de Gavà respecte al nivell de pobresa existent, situació que moltes vegades no es veu.

Com cada any, a finals de juliol acaba el curs polític i ERC-Gavà us desitja que tots passeu unes bones vacances d’estiu. Però enguany seran unes vacances marcades per la pandèmia del Covid-19 que, encara que hàgim passat el desconfinament, encara és una amenaça i no ens podem relaxar encara que estiguem de vacances, ja que el coronavirus no entén ni de vacances ni de relaxament, com estem veient en els casos de rebrots que han sorgit arreu del país.   Tenint en compte això, ERC-Gavà vol fer un recordatori de les mesures de prevenció que es recomanen per tal de prevenir el contagi del coronavirus, tant per un mateix com per les persones properes, ja que si bé hom pot patir un cas lleu o asimptomàtic, pot ser un vector de transmissió per a la família o els amics.   Primerament, les mesures de prevenció generals i que són les mes eficaces per prevenir el contagi:   Mantenir la distància de seguretat (1.5 metres) Dur la mascareta posada, ja que no sempre es pot mantenir la distancia de seguretat, especialment en espais tancats (i portar-la bé, cobrint nas i boca; en cas contrari és com no portar-la). Extremar la higiene de mans.   Aquestes 3 mesures són bàsiques i sí, és cert que portar la mascareta és incòmode especialment amb la calor, però més ho és estar mesos intubat en una UCI. I no és cert que la mascareta sigui perjudicial, ni en pots ofegar per porta-la; hi ha professions que impliquen portar mascareta durant tota la jornada laboral (com personal de laboratori, empreses d’envasat d’aliments o, especialment ara, el personal sanitari) i no els hi passa res.   A part d’aquestes mesures generals, cal extremar la precaució quan aprofitem les vacances per visitar amics o família amb qui normalment no hi tenim contacte freqüent. En aquestes trobades tendim a relaxar-nos i oblidar la situació en que ens trobem i moltes d’aquestes reunions acaben sent la principal causa de contagi. Per norma general, quan fem aquestes trobades, caldria:   Procureu reunir-vos en petits grups i, si us trobeu amb persones vulnerables, extremar les mesures de precaució.

Fa més de 50 anys, l’Assemblea de les Nacions Unides va proclamar el 21 de març com el Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial i avui, en ple segle XXI, és tant necessari com ho era el 1966. Encara avui es fa imprescindible continuar reivindicant una societat igualitària i lliure de discriminació racial. Malgrat per a molts pugui semblar mentida, hi ha qui, el 2020, encara creu la mentida que algú, pel seu origen, color de pell, creença religiosa o expressió cultural és millor o pitjor que una altra persona. Això és un absurd; hom és millor o pitjor persona per les seves accions, no per l’atzar del seu naixement. Encara més, avui en dia, a la nostra societat es mantenen actituds de caràcter racista de manera estructural i que es poden veure en el comportament d’alguns membres dels cossos policials, i en empresaris i/o promotors immobiliaris que es neguen a facilitar habitatges únicament pel criteri del color de la pell, malgrat que se’l puguin permetre pel seu treball i ingressos. Encara més, a persones descendent d’immigrants, tot i ser nascudes aquí i parlar perfectament el català i el castellà, encara són percebuts com a “estrangers” pel seu color de pell i també acaben patint discriminació. Des d’ERC-Gavà creiem que, des de l’àmbit polític, es fonamental promoure polítiques que facin possible la igualtat efectiva entre les persones sempre respectant la diversitat, que mai pot ser un problema per a una societat, sinó que és la manera d’enfortir els vincles socials. Tothom ha de poder gaudir de les mateixes oportunitats de vida, al marge del seu origen o creença religiosa. D’altra banda, des d’ERC-Gavà reivindiquem que la regularització dels migrants és imperativa per tal de poder seguir gaudint d’un Estat del Benestar amb plens drets civils i socials. Durant els últims anys hem pogut observar la defallida progressiva del sistema públic de pensions a causa de l'imparable suïcidi demogràfic de les societats del benestar, el qual deixa entreveure un futur neoliberal on el sistema de pensions públiques serà monopolitzat per les grans corporacions privades, ja que no podrem sostenir totes les retribucions d'una població envellida igual o inclús superior a la població activa.

Generalment, en els nomenclàtor dels carrers, s’aconsella no utilitzar noms de persones que vives, ja que no és fins que no es pugui fer balanç de tota la seva trajectòria vital que no es pot assegurar si es mereix el nom d’un carrer o no. Això es fa evident en aquells pobles que, com Gavà, van anomenar un carrer en honor del rei emèrit Joan Carles I que, malgrat els possibles mèrits que tingués en el moment que se li va atorgar el nom d’un carrer, aquests es veuen cada cop més eclipsats per un reguitzell d’escàndols relacionats en l’origen opac de la fortuna que ha acumulat quan gaudia de la inviolabilitat legal i, també cal dir-ho, del fet que mai cap escàndol no havia transcendit a la opinió pública fins els casos del safari a Botswana i del judici del seu gendre, Iñaki Urdangarin, que va esclatar enmig de la gran crisi del 2008, quan gran part de la població es veia abocada a la misèria i aquests excessos, sempre reprovables, van passar a ser completament inadmissibles. El constant desprestigi del monarca i, també, de la pròpia institució de la monarquia va precipitar l’abdicació del ara rei emèrit el 2014 i l’ascens al tron del actual monarca, Felip VI, com a única solució per apuntalar aquesta institució anacrònica. Paral·lelament, es va voler vendre la idea que els excessos del “campechano” eren estètics (anar de safari enmig de la pitjor crisi econòmica del país) i que la única poma podrida era el cunyat de l’actual rei, que es va aprofitar del fet de ser membre de la família reial per crear una trama de corrupció, però que amb l’abdicació d’un i la condemna i expulsió de la família reial del segon tot estava resolt. Ara bé, 6 anys després es multipliquen els escàndols relacionats amb les activitats lobbistes (per dir-ho d’alguna manera) de Joan Carles, que no només l’han convertit en el posseïdor d’una fortuna que mai haguera pogut tenir amb les assignacions i prebendes que rebia com a rei, sinó que es dedueix que Urdangarin no era un aprofitat que es va aprofitar de la influencia que tenia per ser parent de la reialesa (que també), si no que sembla que, simplement, va aplicar el refrany “Allà a on aniràs, farà com veuràs”.

El passat dijous 2 de juliol les plataformes ciutadanes Salvem el Calamot i Salvem Can Sellarés, que ja al juny havien fet diverses accions per separat, van convocar una marxa conjunta per reivindicar la protecció d’aquests dos espais enfront l’especulació immobiliària que els amenaça. La marxa fou protagonitzada per centenars de veïns i veïnes dels dos municipis i va recórrer Gavà des de la porta de Can Sellarés, passant per la plaça de la Pagesia seguint el carrer Sant Pere i arribant davant la porta de l’ajuntament de Gavà, on s’hi van llegir els manifests de les dos plataformes. Una vegada més es fa evident que aquests dos plans especulatius són rebutjats per una gran part de la ciutadania que, després del confinament pel coronavirus (que va provocar l’ajornament de la gran manifestació convocada pel 14 de març i que es farà el 3 d’octubre), torna a sortir al carrer per oposar-se a l’especulació urbanística que amenaça els dos extrems de Gavà. Per una banda, tenim el cas de Can Sellarés i els seus equipaments esportius, construïts per la companyia ROCA, en un context de manca d’equipaments d’aquest tipus, per al gaudi dels seus treballadors. Posteriorment, tot el complex esportiu, amb la Masia, fou venut als ajuntaments de Gavà i Viladecans el 1987 i ambdós consistoris en tenen la propietat al 50%, amb la condició que aquest espai sempre tingués un ús d’equipaments. Ara bé, durant ela darrers 30 anys, malgrat que han estat unes instal·lacions molt utilitzades pels veïns d’ambdós municipis, aquestes han patit anys de deixadesa i manca de manteniment, com es constata amb el tancament i l’abandó de la piscina descoberta, i que, per això, la zona pateixi una constant decadència (fet utilitzat cínicament per batejar el pla urbanístic com a “Pla de Millora Urbana”). Aquest pla urbanístic implica urbanitzar gran part de les instal·lacions esportives de Can Sellarés, concretament tota la zona adjacent a la riera de Sant Llorenç, amb blocs de 10 pisos, que implicarien la pèrdua, entre altres equipaments, de les pistes de futbol-sala i bàsquet, la zona de parc infantil i el camp situat darrere la masia, a més de la zona de la piscina descoberta, és a dir, es perdria més d’un 50% de la superfície d’equipaments actual.

El número 196 (juliol de 2020) de L'Eramprunyà, la publicació mensual que edita ERC-Gavà, ja ha sortit al carrer. Hi destaquen les següents informacions:   ERC dóna tot el seu suport als treballadors de Nissan. El tancament il·legítim de Nissan comportarà la pèrdua de 3.000.llocs de treball directes i 22.000 indirectes que afectaran tota l’àrea metropolitana. ERC es compromet a treballar intensament des de totes les institucions on té presència i anima la ciutadania a participar de la Caixa de resistència per mantenir les mobilitzacions. Albert Massana reivindica que la crisi del coronavirus no pot ser excusa per a una nova precarització de l’economia productiva i reitera el seu suport als treballadors de Nissan i de les empreses proveïdores.   Tornen a obrir les platges de Gavà. Una nova aportació de sorra, actuació que es repeteix any rere any, permet la reobertura de la platja (amb les mesures de seguretat necessàries ple Covid) però és aquesta una solució a llarg termini per la regressió de la platja?   Continuen les mobilitzacions en contra els plans especulatius de Can Sellarès i el Pla de ponent: Dijous 2 de juliol es convoca a les 19H una marxa des de can Sellarès a la porta de l’ajuntament de Gavà. Es proposa el 3 d’octubre per fer la manifestació que es va anular el març passat pel coronavirus.   Entrevista a Josep Maria Lluch, president de l’Agrupació de restauradors de Gavà, que ens analitza la situació del sector de la restauració i el petit comerç de Gavà arran de la crisi del coronavirus.   ERC proposa destinar el superàvit a combatre la Covid-19.  La llei d’estabilitat pressupostaria de 2008 implica que el superàvit només pot destinar-se a eixugar deute; ERC ha proposat modificar-la per garantir als ajuntaments una millor capacitat de resposta. Montse Arnau exposa com la Covid ha suposat un gran cop per al teixit productiu del país i com aquesta es veu agreujada per la inactivitat de l’estat (retard en pagar els ERTOS, dèficits d’inversió,.

El passat 26 de maig, el Tribunal Suprem va emetre la sentència que invalida la decisió de l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife havia pres, en sessió plenària, en que reconeixia i penjava la bandera tricolor canària el 2016.Inicalment, el Tribunal Superior de Justícia de Canàries havia donat la raó a l’ajuntament però l’Advocacia de l’Estat va actuar d’ofici, portant el cas al Suprem, amb el resultat esmentat. Aquesta sentència, que fixa doctrina, estableix que els ajuntaments i les demés institucions públiques no són subjectes titulars del dret fonamental de la llibertat d’expressió i, per tant, no poden mostrar cap tipus de banderes mi ensenyes ni símbols a cap edifici públic, exceptuant la bandera municipal, de la comunitat, espanyola i europea, encara que la decisió de posar un símbol o no gaudeixi de la majoria o unanimitat al ple municipal, representant de la voluntat col·lectiva dels ciutadans del municipi. Aquesta sentència, que defensa una pretesa neutralitat, en realitat estableix una censura de fet de l’expressió de la voluntat popular en edificis i vies públiques, negant la pluralitat que sí ha de ser el fonament de les institucions públiques i tallant la imprescindible connexió entre les institucions i els diversos col·lectius que exerceixen com a motors de la lluita pels drets fonamentals. Perquè no oblidem que aquesta sentència prohibeix TOTS els símbols que no siguin les 4 banderes abans esmentades. Això inclou, per exemple, des de la bandera LGTBI+ en els dies assenyalats, la lila dels moviments feministes i en contra la violència domèstica, als crespons negres en record de les víctimes del terrorisme o del coronavirus fins els llums per desitjar un Bon Nadal. Molts d’aquests símbols no són estrictament polítics o ideològics, sinó que representen la voluntat consensuada de la societat per avançar cap a un món més just, més democràtic, que rebutja qualsevol discriminació... com pot ser que una administració que representa aquests valors, estar impedida de de defensar-los de manera pública, en representació del conjunt de la ciutadania que també els defensa i s’hi sent representada? És un contrasentit que voreja l’absurd.

A finals de maig va començar una nova campanya de treballs d'excavació arqueològica i de restauració arquitectònica del Castell d'Eramprunyà, en el marc de les actuacions previstes en el Pla director del mateix. Al poc d’iniciar-se aquesta campanya, ja s’han fet les primeres troballes, 2 projectils de bombarda que es van utilitzar en el setge del castell de l’any 1469. El Castell d’Eramprunyà és un dels referents patrimonials de Gavà que, desprès d’anys d’abandó per part dels seus propietaris i de varies campanyes ciutadanes reclamant-ho, fou comprat per l’ajuntament de Gavà el 2007 i el 2010 varen començar les primeres intervencions que la Diputació de Barcelona, en conveni amb l’ajuntament, ha anat executant al castell, sobretot per consolidar-ne la conservació, ja que tenia elements molt malmesos i a punt de perdre’s definitivament. De la mateixa manera que a Gavà tenim una gran diversitat d’espais naturals, com diu la dita “tot ho tenim a Gavà, platja, muntanya i pla”, que moltes vegades no valorem prou, Gavà també pot (o podria) presumir que té restes de la major part d’etapes històriques per les quals ha passat la nostra ciutat:       - Les mines neolítiques de can Tintorer, unes de les més importants d’Europa.     - Restes ibèriques tant al castell (fragments de ceràmica) com al turó del Calamot (on no s’hi ha fet cap intervenció arqueològic) i evidències que havien explotat la mina de ferro de Rocabruna     - Restes romanes de diverses vil·les i de les instal·lacions portuàries de les Sorres.     - De l’edat mitjana, tenim el castell (amb diverses fases constructives i restes que arriben fins al segle XVIII), les ermites vella i nova de Bruguers.     - D’època Moderna podem destacar la torre de defensa de la Masia Rosés.     - Ja d’època contemporània (segles XIX i XX), tenim molts testimonis de la 1a Revolució industrial així com el refugi antiaeri de la Guerra Civil.

Des del passat dilluns 8 de juny Gavà va entrar a la fase 2 del desconfinament que, entre altres activitats, permet la reobertura de teatres, actes culturals al carrer i, en general, de tots els equipaments culturals i esportius, amb limitacions pel que fa a l’aforament i amb la condició d’aplicar les mesures de seguretat i d’higiene pertinents (podeu consultar les característiques de la fase 2 aquí). Si bé a molts pobles i ciutats això ha comportat la reobertura d’aquests espais o, com a mínim, la publicació d’un calendari de reobertura detallat amb indicacions de com es farà i amb quines condicions, a Gavà no ha estat així. Durant la primera setmana de la fase, ha obert el cementiri (i poc més) i des de l’ajuntament s’ha publicat un petit calendari d’obertura d’alguns equipaments (ho podeu veure aquí) que es farà efectiva entre la setmana del 15 de juny i inicis de juliol. Ara bé, per a molts equipaments (com les associacions de veïns, el teatre, el museu) encara no hi ha cap notícia sobre quan s’obrirà ni com en podran fer ús les entitats i els ciutadans. Des d’ERC-Gavà observem com, una vegada més, la cultura i la vida social i cultural de Gavà no és una de les prioritats d’aquest ajuntament, com ja s’ha vist amb el tancament del Centre Cultural o per permetre la urbanització de can Sellarès (amb la pèrdua d’equipaments que comporta per als veïns i veïnes de Gavà). Certament, planificar el desconfinament no és una tasca senzilla, però cal remarcar que el calendari del mateix (amb què es pot anar obrint al públic i amb quines condicions) es va publicar a finals d’abril, amb la fase 2 inicialment prevista per al 25 de maig que, a Gavà, com a tota l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha retardat fins la setmana del 8 de juny i que altres ciutats similars a Gavà ja han obert la majoria d’equipaments permesos a la fase 2. Per tot això, des d’ERC-Gavà, demanem que des de l’ajuntament s’informi dels possibles imprevistos que hagin provocat aquest retard en la reobertura d’equipaments públics (si n’hi ha) i que s’elabori (i es compleixi) un calendari detallat de la reobertura de tots els espais abans esmentats.