Per segona vegada, aquest diumenge tornem a estar convocats a votar en unes eleccions al congrés i al senat per causa de la incapacitat dels partits espanyols d’arribar a acords d’investidura. Ja va passar amb les eleccions del desembre de 2015, que es van repetir el 2016; una mostra més del desgavell polític i institucional en que està instal·lat el Regne d’Espanya, no només però sobretot, per la incapacitat dels partits espanyols de buscar una solució política i dialogada a les demandes d’un referèndum fetes per la major part dels votants de Catalunya.   En aquests anys hem vist com un moviment pacífic, no-violent i basat en l’exercici del drets fonamentals propis d’una democràcia ha rebut una resposta en forma de repressió, de criminalització de l’adversari i en la judicialització de la política, exemplificat en el judici als presos polítics, qüestionat per diverses organitzacions internacionals per la seva manca de garanties i que ha comportat penes de presó que sumen 99 anys simplement per seguir el mandat de les urnes.   A més, darrerament, hem vist com el PSOE, que fins fa no massa encara reclamava diàleg, que es fes política, que la política no es podia fer als jutjats i a qui des d’ERC i EH Bildu se li va oferir una abstenció per a la investidura sempre que pactés amb Podemos i oferís una via de diàleg, sembla que ha optat, una vegada més, per intentar un pacte amb partits, com Ciudadanos o el PP, que en el seu discurs només hi ha autoritarisme i repressió.   Durant els mesos posteriors a les eleccions d’abril, el PSOE ha actuat atacant furibundament els partits que, com ERC, li permetien desencallar el conflicte (o com a mínim, intentar-ho); sembla com si es busqués un bloqueig d’aquesta opció i, amb l’excusa que només amb Podemos no suma prou escons i pel bloqueig dels partits independentistes, justificar un pacte amb Ciudadanos (que molts dels votants del PSOE no volen). En no aconseguir-ho, el PSOE ha optat, menystenint els votants (que es veu que no voten correctament), per unes noves eleccions.

Fa gairebé 14 anys es va aprovar el Pla de Ponent, encara que les primeres propostes del mateix es van començar fer públiques a finals de la dècada dels 80, en base al Pla General Metropolità de 1976 i implica la urbanització de l’espai que hi ha entre Gavà i Castelldefels, eliminant el corredor natural entre el Garraf i el Delta del Llobregat.   Aquest pla s’havia d’executar entre els anys 2006 i 2017 en previsió d’un creixement anual local de 1034 habitants (encara que el creixement real ha estat de 174) i ja, des d’un inici, fou rebutjat per la majoria de la ciutadania de Gavà que no vol veure com es destrueix l’entorn natural de la ciutat. Davant aquest rebuig, el pla va incorporar la construcció d’habitatge social, però com ja ha exposat ERC-Gavà anteriorment, les promocions que s’han fet no han beneficiat als ciutadans de Gavà (i molt menys els joves) pels alts requisits de solvència econòmica que requereix la hipoteca necessària per adquirir un pis de protecció oficial.   Des d’ERC-Gavà considerem que aquest Pla respon a uns plantejaments obsolets en que l’únic que es tenia en compte era el creixement continuat de les ciutats i una economia basada en l’especulació immobiliària, sense tenir en compte l’impacte que aquest creixement té sobre el medi, la sostenibilitat a llarg termini i el benestar ambiental de la població.   Actualment hi ha altres criteris en vigor i, especialment en resposta a l’emergència climàtica mundial, s’han explicitat en noves lleis i nous plans urbanístics que invaliden les premisses del Pla de Ponent (sense anar més lluny, el CAP-3 al Calamot avui no es podria aprovar per excés de pendent i, també, des del greu episodi de sequera de 2008, l’aqüífer del Delta del Llobregat és estratègic i perillaria amb la urbanització del sud del Caçagats).   Per tot això, i considerant que Gavà és un municipi que s’ha posicionat clarament i públicament preocupat pels efectes del canvi climàtic i a favor de la sostenibilitat, entenem que, naturalment, adopti mesures concretes en aquest sentit.

El passat 14 d’octubre, l’estat espanyol va demostrar, una vegada més, que davant un moviment pacífic, democràtic i que sempre ha defensat que els problemes es solucionen parlant, ha optat per respondre amb la repressió, la criminalització del pluralisme polític i retallant i limitant drets fonamentals que defineixen les democràcies i l’estat de dret, com el dret de reunió i manifestació.   Constatem que els presos polítics han estat jutjats per les seves idees i no pels seus actes i que el principal objectiu d’aquest judici polític és criminalitzar la dissidència i les protestes i manifestacions pacífiques, fent que el règim del 78 es mostri com és en realitat: autoritari, repressor de la dissidència i que busca el sotmetiment de l’adversari polític.   Aquesta sentència ignora i menysté els avisos fets per diverses organitzacions internacionals, com el grup de treball sobre detencions arbitràries de les Nacions Unides, així com els tractats internacionals que recullen el dret de l’autodeterminació.   Preocupats profundament per aquesta situació d’excepcionalitat que implica l’amenaça directa de drets i llibertats dels ciutadans i la renúncia de l’estat a donar una resposta raonada, dialogada i pacífica a les demandes pacífiques de la ciutadania, tant Junts per Gavà com ERC-Gavà reclamem que el Ple adopti els següents acords:   El rebuig a la sentència pel que comporta de regressió de drets i llibertats. La llibertat immediata dels presos i preses polítics i la seva amnistia. El compromís amb el dret fonamental d’autodeterminació en base del qual resoldre el conflicte polític existent. Constatar el caràcter pacífic del moviment independentista i condemnar els intents de criminalitzar-lo. Que el govern de l’Estat respecti la legitimat dels càrrecs electes i les institucions, com a màxima expressió de la sobirania popular. La ferma voluntat de garantir els drets i llibertats de tota la ciutadania, el diàleg, la pluralitat política i els principis democràtics.

Davant la notícia que el bisbat ha privatitzat la gestió del Centre Cultural i el fet que les entitats culturals que hi feien les seves activitats no hi tenen assegurada de la seva permanència, ja sigui perquè no se’ls permeti la continuïtat o perquè no puguin pagar el lloguer de l’espai, ERC-Gavà considera que és el moment que l’ajuntament es plantegi la política cultural i associativa del consistori. Creiem que seria molt positiu per a la vida cultural i social de Gavà que les diverses entitats disposessin d’un espai conjunt on poguessin relacionar entre elles de manera contínua i no només quan es facin actes on coincideixin. Aquest espai conjunt hauria d’anar més enllà d’un local on tinguin situat el despatx i on facin reunions, hauria d’esdevenir un espai de convivència amb les altres entitats i obert a la ciutadania. Sense que això qüestioni l’autonomia de cada associació individual, el contacte entre elles permetria que aquestes podrien créixer i reforçar-se mútuament, creant sinèrgies que contribuirien a dinamitzar el teixit cultural i de lleure de tots els gavanencs i gavanenques. Per això, instem el govern municipal que, començant per les entitats que ara possiblement es quedin orfes d’espai per la privatització de la gestió del Centre Cultural, projecti nous equipaments cultural o n’adeqüi algun existent que pugui funcionar com a centre d'entitats culturals, amb un model de gestió comunitària, defugint la segregació de les mateixes i permeti que aquestes s’agrupin i promocionin la vida associativa i col·lectiva de Gavà. Podeu consultar el prec íntegre aquí.  

ERC-Gavà proposa, entre altres, incloure una esmena al projecte de pressupost municipal de 2020 que consisteix en la dotació de partida de 500.000 € ampliables per a l’adquisició, mitjançant el dret a tempteig i retracte establert a l’article 15 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, d’habitatges desocupats en mans de grans tenidors a fi de constituir un parc d’habitatges de lloguer social. Com s’ha demostrat a moltes poblacions, inclosa Gavà, la problemàtica d’habitatge és causada, més que en la manca de vivendes construïdes, per l’alt preu de les mateixes, tant de compra com de lloguer, fruit de l’especulació, com ERC-Gavà ja ha exposat moltes vegades (com podeu veure aquí) Durant molt temps s’ha potenciat el model d’habitatge protegit de compra que té dues mancances importants: 1r. És una solució que depèn de la urbanització continuada del territori, que tard o d’hora s’acaba, i molt lligada a promocions d’habitatge privat. .  2n. per accedir-hi cal que els beneficiats contractin una hipoteca, fet que implica el tenir un contracte fix que per a molta gent de Gavà, especialment els més joves, és una utopia. Això ja s’ha comprovat en el cas de la darrera promoció d’habitatge protegit a Gavà, en que el percentatge de joves de Gavà que hi han pogut accedir és ínfim. Per contra, tenir un parc d’habitatge social de lloguer, que es pot anar ampliant sense dependre de grans promocions urbanístiques, permet garantir el dret de vivenda dels més desafavorits, impedint que acabin vivint al carrer, i, si aquests poden millorar la seva situació, accedir a una altra vivenda i deixar disponible la de lloguer social un altre cop. Ara mateix, Gavà no disposa d’un parc d’habitatge social i des d’ERC-Gavà creiem que és una mancança que cal començar a solucionar, ja que el preu de la vivenda és una problemàtica recurrent i, el fet de no poder accedir a un habitatge és una de les principals causes d’exclusió social.

ERC-Gavà lamenta profundament les tàctiques del PSC que han motivat la retirada de  la Proposta de resolució que demanava que el CAP 3 no es fes a costa de destruir el Calamot sinó que es fes en barris habitats i sense assistència sanitària de proximitat.   Davant la proposta d’ERC que donava solució a una demanda històrica de la ciutat, el govern socialista va presentar a última hora un esmena a la totalitat de la PDR  que en desvirtuava completament el contingut fins al punt que si ERC-Gavà hi votava a favor implicava recolzar el projecte especulatiu del Pla de Ponent, al que mai hem donat suport ni mai li donarem i alhora deixar sota mínims l’assistència sanitària a Gavà Mar amb un minúscul dispensari.   L’esmena demanava que el CAP 3 es fes al Calamot i que es reobrís el dispensari de Gavà Mar, quan el PSC-Gavà sap perfectament que la política sanitària actual, aprovada per consens al Parlament, prioritza la concentració del personal sanitari en CAPs especialitzats i l’atenció domiciliaria especialitzada i això implica que el dispensari, com a tal, no es tornarà a obrir MAI. La única manera que els veïns de Gavà-Mar puguin recuperar l’atenció sanitària de proximitat seria la construcció del CAP 3 al barri, fet que també descongestionaria els CAPs existents.   A més, la proposta del Calamot implica situar el CAP 3 a un extrem de la població, a 800 metres del CAP 2. Aquest emplaçament només es pot entendre com a preàmbul de la urbanització del Pla de Ponent, que implicaria (segons el projecte) la construcció d’habitatges per a 12.000 habitants nous i la destrucció de l’entorn natural de Gavà i del corredor natural entre el Garraf i el Delta del Llobregat.   Aquest projecte especulatiu (ja que el creixement anual de la població previst per a TOTA l’àrea Metropolitana es de 4000 persones, i a Gavà d’unes 170)  és rebutjat per la majoria d’habitants de Gavà, i creiem que no ha de condicionar l’emplaçament dels equipaments que ja AVUI necessita la ciutat.

El grup municipal d’ERC-Gavà ha presentat una proposta de resolució al Ple d’aquest dijous, 27 de setembre, instant al Ple Municipal a anular la cessió d’una parcel·la al Calamot i cedir una de Gavà Mar al Departament de Salut per fer-hi el tercer ambulatori de Gavà. Aquest tercer CAP és ja necessari actualment per la població que té Gavà però el govern socialista actual el vol utilitzar per edulcorar el macroprojecte urbanístic del Pla de Ponent, que preveu fer habitatges que incrementarien la població de Gavà en 12.000  habitants més i que és rebutjat per la majoria de la població. Fer el CAP al Calamot implicaria situar-lo en una zona que encara ara no està urbanitzada i quedaria en una zona excèntrica, lluny de la població que hauria d’atendre. Per contra, a Gavà-Mar, donaria servei a un barri d’uns 10.000 habitants on el CAP més proper és a 6 quilòmetres, amb els greus inconvenients que provoca a la gent gran que viu sola al barri, i on el dispensari que hi havia era completament insuficient per les necessitats del barri i no s’ajusta a la política sanitària aprovada per consens al Parlament, que prioritza els ambulatoris especialitzats i no els consultoris i dispensaris dispersos . Per tot això, ERC-Gavà demana que l’Ajuntament faci accions que atenguin les necessitats reals dels ciutadans de Gavà i no a projectes especulatius que aquests ciutadans rebutgen. Podeu lleguir el text íntegre de la proposta de resolució aquí.    

El grup municipal d’ERC-Gavà ha presentat una proposta de resolució al Ple d’aquest dijous, 27 de setembre, instant al Ple Municipal a anular la cessió d’una parcel·la al Calamot i cedir una de Gavà Mar al Departament de Salut per fer-hi el tercer ambulatori de Gavà. Aquest tercer CAP és ja necessari actualment per la població que té Gavà però el govern socialista actual el vol utilitzar per edulcorar el macroprojecte urbanístic del Pla de Ponent, que preveu fer habitatges que incrementarien la població de Gavà en 12.000  habitants més i que és rebutjat per la majoria de la població. Fer el CAP al Calamot implicaria situar-lo en una zona que encara ara no està urbanitzada i quedaria en una zona excèntrica, lluny de la població que hauria d’atendre. Per contra, a Gavà-Mar, donaria servei a un barri d’uns 10.000 habitants on el CAP més proper és a 6 quilometres, amb els greus inconvenients que provoca a la gent gran que viu sola al barri, i on el dispensari que hi havia era completament insuficient per les necessitats del barri i no s’ajusta a la política sanitària aprovada per consens al Parlament, que prioritza els ambulatoris especialitzats i no els consultoris i dispensaris dispersos . Per tot això, ERC-Gavà demana que l’Ajuntament faci accions que atenguin les necessitats reals dels ciutadans de Gavà i no a projectes especulatius que aquests ciutadans rebutgen. Podeu lleguir el text íntegre de la proposta de resolució aquí.    

El president de la federació comarcal d'ERC al Baix Llobregat i L'Hospitalet i diputat al Parlament, Jordi Albert, participarà a la commemoració sobiranista local de la Diada a Gavà. L'acte es farà el 10 de setembre al vespre, seguint una tradició instaurada per Esquerra a la ciutat l'any 1992. La celebració local de l'Onze de Setembre, que aplega els partits sobiranistes, entitats i ciutadans davant del monument als Màrtirs de 1714, viurà enguany l'edició més diversa i amb més participants, consolidant així el seu creixement continuat. La trobada començarà a les 20.00 hores amb les ofrenes i els parlaments dels representants dels partits polítics republicans. La delegació d'Esquerra estarà encapçalada per Jordi Albert i els quatre regidors municipals (Albert Massana, Marta Jiménez, Miquel Roselló i Montserrat Arnau). Així mateix, i per primer cop, participarà a l’acte el Jovent Republicà, que s’ha acabat de constituir a la ciutat. A continuació serà el torn dels sindicats i després de les entitats i associacions locals. Clouran l’acte les ofrenes dels representants del CDR, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium a Gavà. En acabar, s’aixecarà un pilar amb els castellers mentre els assistents formaran un gran llaç groc. La reclamació de l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats tornarà a ser un dels punts centrals de la Diada, juntament amb les crides a una resposta potent i democràtica a la presumible sentència punitiva contra els acusats dels fets de l’1 d’octubre, per sumar més gent al projecte d’una República catalana socialment justa i respectuosa amb els drets civils i polítics.