Des de ja fa uns anys molts municipis han habilitat una app per als mòbils que permet als usuaris pagar la zona blava de manera còmoda i fàcil, t’avisa quan et queda poc temps d’estacionament i, en molts casos, permet ampliar aquest temps sense necessitat d’estar a prop del cotxe.   Des d’ERC-Gavà ja hem demanat en més d’una ocasió que això s’apliqués a la nostra ciutat (com podeu veure aquí), més quan municipis propers ja l’estaven utilitzant (com Castelldefels, on de fet ja van per la tercera app), molts veïns i veïnes ja ho demanaven i a Gavà encara s’utilitzaven parquímetres que només acceptaven monedes, sense la opció d’utilitzar targeta, amb l’inconvenient que això comporta (a vegades no portes monedes, o no les del tipus que necessites,...).   Des de l’ajuntament sempre fugien d’estudi dient que això ja ho farien quan hi hagués una app única per a l’AMB (com si els mòbils només poguessin tenir una app...) i quan, a més, es renovessin els parquímetres de Gavà.   Quan es van renovar els parquímetres (que per fi incorporaven la opció d’utilitzar targeta) i ja hi havia diversos municipis que compartien la mateixa app, a Gavà seguíem sense incorporar aquesta eina digital tant útil, fet que xoca amb la voluntat de ser ciutat Smart i que Gavà va aconseguir el març de 2020.   A més, ja hi ha una app metropolitana però Gavà segueix depenent únicament dels parquímetres per a la zona blava. És a dir, tenim una ciutat Smart on encara no s’ha canviat res pel que fa a la digitalització dels serveis.   Si bé és cert que en els actuals pressupostos es menciona incorporar per al 2021 l’ús de l’app, encara no s’ha concretat ni com, ni quan és farà (si és que realment es fa; a Gavà no sempre es compleix el que hi ha als pressupostos).   Per tot això, des d’ERC-Gavà proposarem al proper Ple municipal que faci un projecte concret per tal que s’habiliti una aplicació mòbil per a l’ús de la zona blava i que s’implementi el més aviat possible.

En el darrer ple es va votar l’aprovació inicial del Pla Local d’Habitatge de Gavà. Evidentment es va aprovar ja que el PSC té la majoria absoluta, però el PSC es va quedar sol votant-hi a favor. La resta de grups, ERC-Gavà, JuntsxGavà, Podemos i Ciutadans, hi van votar en contra i el PP es va abstenir.   Cal dir que des d’ERC-Gava valorem positivament alguns aspectes del Pla, com el reconeixement que a Gavà hi fa falta habitatge assequible: la necessitat d’habitatge de lloguer social, mesures per limitar el preu del lloguer, la prevenció de l’envelliment de l’habitatge, la detecció i protecció de zones d’habitatge vulnerable, les ajudes per a la rehabilitació i fins i tot, algun pla urbanístic com el de l’espai Roca, que preveu construir habitatge en zones ja urbanitzades,... i sens dubte si es votés punt per punt, en aquest hi votaríem a favor.   El problema és que en aquest Pla s’hi inclouen altres projectes, com el Pla de Ponent, clarament especulatius i es preveu un creixement poblacional de Gavà que no respon a la realitat. Aquest Pla d’Habitatge està pensat per ser la cobertura amable dels plans especulatius del fons voltor Cronos pel que fa al Pla de Ponent, que implica la destrucció del nostre entorn natural per a benefici de l’especulació, no per donar resposta a les necessitats reals de Gavà.   I això es veu en com ha anat el tan pregonat procés participatiu sobre aquest Pla tant important, que implica tants canvis i que hipotecarà el futur de Gavà: s’ha fet 2 mesos abans de l’aprovació inicial del Pla, s’ha finiquitat en un mes i, en aquest temps, amb prou feina hi han participat 300 persones; per contrast, el procés participatiu de la Unió de Cooperadors (1 edifici) va durar mesos.   De debò el PSC-Gavà ens vol fer creure que s’ha elaborat el Pla en base a la opinió del a ciutadania? A més, la major part dels enquestats van dir que la solució ideal al problema d’habitatge assequible a Gavà es que l’ajuntament tingués un parc públic d’habitatges de lloguer i que aquest es pot fer comprant habitatges ja existents i això, en el Pla, hi surt de puntetes.

El transport públic és un servei essencial per als habitants de Gavà en la seva vida quotidiana, a més que el seu ús en detriment del vehicle privat és molt important per a la reducció de la contaminació atmosfèrica.   A part de les línies interurbanes que connecten Gavà amb altres pobles i ciutats del Baix Llobregat i Barcelona, a Gavà tenim una línia interna d’autobús, la GA1, que connecta els diferents barris del municipi, especialment aquells que com Ca n’Espinós, La Sentiu o Gavà Mar estan allunyats del nucli urbà, entre sí i, sobretot, amb les línies abans esmentades que connecten Gavà amb altres municipis així com amb altres mitjans de transport públic, com el ferrocarril.   Malgrat que compleixen un servei essencial, a ERC-Gavà ens ha arribat una queixa de la secció sindical de Comissions Obreres de l’empresa Mohn en que denuncien el mal tracte que reben els conductors de la línia GA1: faltes de respecte, gent fumant dins l’autobús i, en resum, incivisme de tot tipus.   Des d’ERC-Gavà creiem que això és inadmissible i que els treballadors, més si ho són d’un servei tant important, s’han de protegir d’aquestes mostres d’incivisme, així com a la resta d’usuaris que fan un ús correcte aquesta línia.   Per tot això, des d’ERC-Gavà proposarem al proper Ple que l’Ajuntament emprengui les mesures necessàries per vigilar i perseguir les conductes incíviques dins els autobusos de la línia GA1, proporcionant als conductors els mitjans per tal que aquestes situacions no es tornin a produir.  

En cas d’emergència és molt important no improvisar i prendre decisions a corre-cuita que, moltes vegades, acostumen a ser contraproduents. Per això, tant en empreses com en institucions públiques s’elaboren plans d’emergències per tal que, en cas que se’n declari una, s’hi pugi respondre de manera ràpida i eficaç.   En aquests plans es detalla qui fa què, què es pot fer i que no, mesures per a la protecció de les persones,... es vol intentar preveure el màxim d’escenaris possibles i les respostes adequades en cada cas.   Segons la llei de protecció civil de Catalunya de 1997, es designen els plans d’emergència obligatoris que han de tenir els municipis segons les seves característiques. Gavà n’ha de tenir 7 però només en té 4; li manquen:       Pla especial per emergències aeronàutiques a Catalunya (AEROCAT).       Pla especial d’emergències per contaminació d’aigües marines de Catalunya (CAMCAT)       Pla especial d’emergències per fortes ventades a Catalunya(VENTCAT)   El 2014, un decret de la Generalitat aprovava el contingut mínim per a l'elaboració i l'homologació dels plans de protecció civil municipals i s'establia el procediment per a la seva tramitació conjunta. En aquest decret es donava un marge de 4 anys (ergo, fins 2018) per adaptar els plans fets abans del decret.   Ara, a 2021. A Gavà li manquen els 3 plans esmentats, incomplint diverses normatives en matèria de Protecció Civil, amb el risc i desprotecció potencial dels veïns de Gavà en no disposar l’ajuntament de Gavà d’eines de planificació i organització de recursos humans i materials per millorar la resposta davant d’emergències o risc greu.   Per tot això, des d’ERC-Gavà proposarem al Ple que s’insti a l’ajuntament de Gavà a elaborar i  aprovar els plans inexistents en un termini no superior als 6 mesos, que un cop homologats per la Generalitat, procedeixi a implantar-los al municipi en un màxim de 3 mesos.

En el darrer número del Bruguers, l’Isidre Cases, i en nom de totes i tots els militants de Junts per Gavà, ha volgut dedicar un article (que podeu consultar aquí) a la memòria de l'Albert Massana, a fer-l’hi un últim adéu i a donar tot l’escalf i suport a la família de l’Albert, als amics i, també, als companys i companyes d’ERC-Gavà en aquests moments tant difícils. Al llarg de l’article l’Isidre destaca la relació que hi havia entre ell i l’Albert, especialment pel fet de ser els portaveus dels dos grups municipals independentistes del consistori: la feina feta, els moments de lluita compartida i, també, les discrepàncies que anaven sortint, pròpies d’una societat plural i diversa; això sí, discutides sempre des del màxim respecte mutu. Des d’ERC-Gavà, volem agrair a l’Isidre i, per extensió, a totes i tots els militants i simpatitzants de Junts per Gavà aquesta mostra de suport. Seguirem lluitant plegats, seguirem discrepant plegats i, sobretot, tal com diu la última frase de l’article: Continuarem la teva lluita Albert!  

A prop del parc del Calamot hi ha la Masia de l’Horta, masia que va estar habitada fins fa uns 30 anys i que, des dels anys 90 és propietat de l’ajuntament de Gavà.   Aquesta masia té els seus orígens a l’edat mitjana i, encara que es va convertir en un mas rònec (abandonat), el 1587 va ser adquirida pels cònjuges Figueres i es va refer de nou i, per tant, els elements que es conserven són dels segles XVII i XVIII, amb diverses dates gravades en  indrets diferents: 1653 damunt la llinda d’una finestra, 1700 a l’era (una era perfectament recuperable) i 1837 a la porta del corral que hi ha enfront de l’era.   Per tot això, aquesta masia està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (com podeu veure aquí) i consta com a Bé amb Elements d’Interès (BEI) en el Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Gavà (que podeu consultar aquí) que va entrar en vigor l’any 2000. En aquest document s’esmenta que cal fer “manteniment de les façanes, que s’hauran de restaurar, els volums dels edificis i els elements originals que es mantenen a l’interior, Manteniment de la tanca que envolta els conjunt per mantenir-ne les característiques”.   Doncs malgrat això, i com ha denunciat la Plataforma salvem el Calamot – Aturem el Pla de Ponent (com podeu veure aquí), l’Ajuntament ha incomplert les seves pròpies disposicions i la masia es troba en un estat lamentable, molt degradada i amb l’interior curull de brossa.   Malgrat que algun integrat de l’equip de govern del PSC hagi dit en xarxes socials que tot s’arreglarà quan es faci el Pla de Ponent, això és inadmissible.   Per començar el Patrimoni del municipi s’ha de mantenir i cuidar per impedir, precisament, que es degradi. I si això passa, s’ha de revertir aquesta degradació sense esperar a que hi hagi un pla especulatiu urbanístic pel mig que sembla que ho solucionarà tot.   És com dir que si es deteriora el castell d’Eramprunyà per falta de manteniment, s’arreglarà quan hi hagi un pla urbanístic que en dediqui una part de l’espai a fer-hi pisos i la constructora ja arreglarà la part que en resti.

El número 204 (abril de 2021) de L'Eramprunyà, la publicació mensual que edita ERC-Gavà, ja ha sortit al carrer. Hi destaquen les següents informacions:   L’enganyifa del pla d’habitatge municipal de Gavà: L’ajuntament del PSC l’està venent com un pla per garantir l’habitatge digne per tots els habitants de Gavà, però en realitat amaga una gran promoció d’habitatge per a residents de l’àrea metropolitana.   In memoriam Albert Massana. L’Eramprunyà recorda la trajectòria de l’Albert Massana, regidor i portaveu del grup municipal d’ERC-Gavà, que ens va deixar el passat 4 de març, i en valora el seu important llegat.   Èxit de la crida del Club Ciclista Ratpenat. El passat 14 de març, el club ciclista va dedicar la sortida de diumenge a les dones amb motiu de la commemoració del 8 de març. . Albert Massana i Gràcia, una gran persona i company. Diversos companys, amics i associacions locals recorden com era l’Albert Massana, tant a nivell personal com la seva important implicació política i social amb Gavà i amb el país.   Càritas segueix al local de sempre fins que comencin les obres. L’entitat interparroquial Càritas de Gavà, que té com a objectiu promoure, orientar i  coordinar l’acció social i caritativa del municipi, seguirà al local de sempre fins  que hi comencin les obres.   Menys alumnes per classe a les escoles públiques de primària de Gavà. L’objectiu principal d’aquesta decisió, presa pel Departament d’Educació de la Generalitat,  és apropar-se cada cop més a les ràtios dels països més desenvolupats de la Unió Europea. La crònica d’activitats esportives i culturals. Malgrat la pandèmia, segueix l’activitat, encara que de manera diferent, com la festa dels Tres Tombs o una visita-taller al Parc del Calamot.. Montse Arnau, exposa la problemàtica que suposa per a Gavà, pel patrimoni i la cultura local,  tenir el museu municipal tancat per manca d’interès de l’equip de govern, quan ja fa mesos que els museus catalans han reobert.

El passat 31 de març fou el dia internacional de la Visibilitat Trans, un col·lectiu que ha patit (i pateix) violència estructural i discriminacions quotidianes, que afecten tots els àmbits de la seva vida i impedeixen el seu desenvolupament vital en plenitud: inserció al món laboral, gaudir de l’oci i que, en molts casos, també pateixen violències i agressions,   Encara més, les persones trans segueixen tractades com un problema de salut mental i no com una mostra més de la diversitat humana. És més, tot i que l’actual legislació permet el canvi de la menció de sexe al Registre Civil, imposa condicions com el requeriment d’un diagnòstic psiquiàtric o la necessitat de sotmetre’s durant dos anys a tractaments hormonals. I aquesta és només una de les mancances de la legislació actual, que fins i tot el TC n’ha declarat inconstitucional el 1r article. Això ha de canviar.   Durant anys els col·lectius i entitats de persones han reivindicat la necessitat d’aquest canvi i, gràcies a aquesta lluita, el govern espanyol es va comprometre a impulsar una llei Trans, així com una llei contra la Discriminació de les Persones LGTBI.   Amb el nou projecte de llei (del qual ja se n’ha presentat l’esborrany), les persones podran decidir sobre els seu propi cos i la seva pròpia vida sense dependre de ningú, sense haver d’estar condicionats, en cap cas, per informes psiquiàtrics, i l’obligació de sotmetre’s a cirurgies o tractaments hormonal.   Malauradament, i com sempre amb qualsevol llei que vol dignificar la vida de les persones, des de certs sectors s’ha generat un rebuig frontal i violent a qualsevol avenç legislatiu per reconèixer els drets i garantir la dignitat de les persones trans. Entre ells destaca la vicepresidenta primera del govern, Carmen Calvo, que ha arribat a dir que la proposta de llei: “posa en risc els criteris d’identitat de la resta de 47 milions d’espanyols” (sic). I evidentment hi ha les campanyes d’odi i rebuig de la ultradreta, amb postulats excloents i negant de ple els drets de les persones trans a decidir lliurement sobre la pròpia vida.

Des d’ERC-Gavà sempre hem defensat el gran paper que tenen les entitats locals, ja siguin culturals, esportives o de lleure, per a la cohesió social.   Així mateix, nombroses vegades hem fet constar que un dels grans problemes per al correcte desenvolupament de la vida cultural i social de la ciutat és la creixent manca d’espais (com podeu veure aquí o aquí) que atrofien el creixement i l’expansió de les mateixes i fan, que cada vegada més, Gavà adquireixi les característiques d’una ciutat dormitori.   A Gavà portem molt de temps perdent espais per a les entitats ja sigui per la privatització del mateix (com és el cas del Centre Cultural) o per deteriorament de les instal·lacions (com en el cas dels baixos del casal Sant Jordi), a part del tancament temporal de molts espais per causa de la Covid-19, com és el cas dels bucs d’assaig de l’American Lake on hi assajaven els grups musicals.   Davant aquesta manca creixent d’espais, des d’ERC-Gavà ressaltem que GTI té locals buits a la zona de Can Tries, concretament als baixos dels 3 blocs que hi ha a l’avinguda de la riera de Sant Llorenç (números 207-229), just a tocar de l’Escola Marcel·lí Moragas.   Aquests espais, plantejats com a locals comercials, mai s’han fet servir des de que van ser construïts els blocs (ja fa més de 10 anys) i no és previsible que s’arribin a ocupar en un futur proper (o potser mai). Podrien ser, un cop ben condicionats, un bon lloc on ubicar locals per a les entitats que, a més, donarien més vida a un barri massa cops oblidat.   Per això, des d’ERC-Gavà, varem fer un prec al Ple Municipal del passat dijous 25 de març, on fèiem esment de la problemàtica de la manca d’espais i que hi ha aquests locals buits, tot demanant a l’Ajuntament que donés alguna sortida a les entitats i grups de música locals per tal que tinguin un aixopluc digne.   La resposta que ens van donar és que els locals esmentats estan buits, sense construir i que només són 4 parets i de moment no s’hi pot entrar i referent als espais tancats per la Covid-19; no hi ha locals insonoritzats que permetin suplir els existents i que tot depèn de les normes del Procicat i que es mirarà de reobrir-los amb les restriccions que permet el Procicat.