El número 193 (abril de 2020) de L'Eramprunyà, la publicació mensual que edita ERC-Gavà, ja ha sortit al carrer. Hi destaquen les següents informacions:   Cal reprensar el creixement de l'aeroport La potenciació dels serveis dels aeroports de Girona i Reus contribuiria a un creixement econòmic sense comprometre l’entorn del Prat amb l’ampliació. El projecte d’AENA podria posar en risc el benestar dels veïns més propers a l’aeroport, la preservació d’espais naturals i empitjorar l’emergència climàtica. Albert Massana explica la necessitat d'un creixement sostenible   El 90% dels gavanencs, en contra del Pla de Ponent. Una enquesta realitzada per Gava.info, sobre una mostra de més d'un miler de persones, ha donat com a resultat que el 90% de ciutadans estan en contra d'aquest projecte especulatiu.   Entrevista a la nova junta directiva de la UME, La nova junta, en el marc de la candidatura «Fem Grup» vol representar les idees i projectes de tots els socis de l’UME.   Êxit del mural participatiu sobre els drets de les dones. Més de 50 persones van participar deixant la seva aportació en forma de missatge. Alícia Carmona, membre de Joves de Gavà per la república, ens ofereix la seva opinió.   La salut primer. Miquel Roselló explica les raons per ajornar la manifestació del 14 de març. Cassolada al rei i aplaudiments al personal sanitari. El departament d'educació (ERC) converteix les beques menjador en targetes per comprar aliments, per evitar que els més desafavorits quedin desatesos.   Emotiu homenatge a Teresa Balsells. Fou homenatjada durant la presentació de les actes de la XII Trobada d'Eramprunyà, dedicada a les dones. Josep Campmany, president del Centre d’estudis, ens explica les raons de l'homenatge   Podeu llegir el pdf de la revista aquí.

Des d’ERC Gavà volem fer un reconeixement als veïns i veïnes de Gavà que, amb gran esforç i abnegació, compleixen les mesures de confinament per tal d’aturar l’expansió del Coronavirus, confinament dur però necessari i, si com sembla s’ha d’allargar més temps, ho serà encara més. Especialment, acompanyem en el sentiment a tots qui han perdut algun familiar o amic pel coronavirus, especialment pel fet que, per tal d’impedir el contagi, no se’n han pogut acomiadar ni fer el dol adequat. Són moments molt difícils d’assimilar i pels quals mai s’està prou preparat; i en aquest cas menys encara. Aquest sofriment reforça encara més la necessitat que la ciutadania de Gavà segueixi complint les mesures empreses per aconseguir parar l’expansió de la pandèmia. Tot esforç és poc per salvar vides. Si bé ara la prioritat és salvar vides, no es pot menystenir les conseqüències que aquest confinament tindrà sobre l’economia i la qualitat de vida dels ciutadans després d’aquesta crisi sanitària. Des d’ERC-Gavà reclamem que des dels organismes corresponents es prenguin les mesures necessàries per tal de pal·liar aquestes conseqüències, sobretot pel que fa a aquells col·lectius més vulnerables; s’ha de garantir que tothom pugui seguir mantenint unes condicions mínimes i sortir menys debilitats l’endemà, quan la crisi sanitària i humanitària hagi passat i arribin les conseqüències econòmiques més dures. No és just demanar als ciutadans i ciutadanes que es sacrifiquin, que compleixin estrictament el confinament i que després es trobin a l’atur sense possibilitat de mantenir-se ni a ells/es ni a les seves famílies. No pot passar com amb la crisi del 2008, quan es van fer mans i mànigues per rescatar el sistema bancari però no es va res pels que van acabar perdent feina i casa. Malgrat tot, des d’ERC-Gavà reiterem tot el nostre suport a la ciutadania de Gavà; a les famílies amb nens i joves, amb la dificultat que suportin aquest confinament tan llarg; a tots els que tinguin familiars, companys o amics ingressats pel coronavirus, als que tenen algú en situació de risc i no poden veure en persona; a tots als qui, per la seva feina essencial per mantenir els serveis bàsics encara hagin d’exposar-se al risc de contagi,.

En aquests moments en que la població pateix l’embat de la pandèmia provocada pel Coronavirus Covid-19, ERC-Gavà vol agrair la imprescindible tasca que els/les professionals de la salut estan portant a terme per tal de pal·liar els greus efectes que aquesta està provocant i que implica que es posin cada dia en perill; aquest agraïment es fa extensiu a tots aquells col·lectius professionals (des de la resta de serveis d’emergència i protecció civil, com bombers i policies, als botiguers i treballadors del sector de la distribució d’aliments) que també s’exposen al perill d’infectar-se per tal de garantir la disponibilitat dels serveis bàsics per a tots als ciutadans. Aquest sentit i profund agraïment que tots els ciutadans expressem cap a aquests professionals no ha de servir per ocultar que aquesta sobre-exposició  al perill de contagi està agreujada per la manca de suficients equips de protecció (com mascaretes i guants), manca que es fa més greu conforme avancen els dies. Cal que les diverses administracions facin els esforços necessaris per garantir que ningú s’hagi d’exposar sense un mínim de protecció. Des d’ERC-Gavà també volem remarcar que tot aquest esforç serà en va si no s’augmenta el grau de confinament. No té sentit demanar a la població un confinament estricte quan encara hi ha treballadors de sectors no essencials que encara han d’anar a la feina. Certament l’economia es ressentirà però aquest confinament és la única manera de contenir l’expansió del virus. Si no es fa ara, tard o d’hora s’haurà de fer, però amb més infectats i més col·lapse dels serveis sanitaris. També remarquem que el pes d’aquesta crisi no pot tornar a recaure en les classes social més desafavorides; no es pot demanar a la població que sigui responsable i compleixi el confinament i que després es trobi sense ingressos ni recursos per viure. Finalment, volem agrair i encoratjar l’esforç, el civisme i la responsabilitat que la majoria de la ciutadania de Gavà està demostrant a la hora de seguir les mesures de confinament, remarcant les iniciatives solidaries que tant persones individuals com empreses estan portant a terme per pal·liar les greus dificultats inherents a aquesta situació (des de la confecció de material de protecció per als hospitals a l’oferiment de voluntaris per fer la compra de persones grans que viuen soles).

ERC-Gavà veu amb gran preocupació com s’està enfocant l’ampliació de l’aeroport del Prat per part d’AENA sense tenir en compte l’impacte que aquesta ampliació pot tenir sobre el territori i, sobretot, perquè sembla que no es té en compte l’actual situació d’emergència climàtica ni l’impacte que pot tenir sobre la població propera a l’aeroport. Certament l’aeroport del Prat és un dels puntals de l’economia catalana i està arribant a la seva màxima capacitat ja que aquesta és d’uns 55 milions de passatgers anuals i enguany ja ha arribat als 52.6 milions i, per tant, cal ampliar-ne la capacitat; ara bé, com s’ha de fer aquesta ampliació? Cal que el Prat segueixi sent una mena de “llanero solitario” respecte als aeroports de Girona i Reus? És raonable el créixer per créixer o cal pensar molt bé com es vol créixer? Des d’ERC-Gavà considerem que el futur de l’aeroport del Prat (i de la gestió aeroportuària de Catalunya) hauria de guiar-se per les premisses següents: -Els aeroports de Girona i Reus haurien de ser complementaris al del Prat i actuar tots com un conjunt. Cal que els primers estiguin ben connectats amb enllaços ferroviaris d’alta velocitat amb Barcelona i el Prat (amb un temps de viatge aproximat d’una hora i escaig màxim), deixant aquest com a hub d’enllaç i Girona i Reus com a receptors dels viatgers amb destí a Barcelona/Catalunya. Seria una opció semblant a la que fan servir els aeroports de Londres, París,... A part, també seria una oportunitat per potenciar la diversificació de destins del turisme, descongestionant Barcelona dels efectes negatius que un turisme massiu estan ocasionant, tant a la ciutat com al conjunt de l’àrea metropolitana (com la pressió a l’alça dels preus, especialment en vivenda, o la saturació dels sistemes de transport). -Cal que la gestió i governança del sistema aeroportuari respecti l’autonomia de cada aeroport i, sobretot, que es compti amb la participació de l’entorn socioeconòmic del país.

ERC-Gavà s’adhereix a la manifestació del proper dissabte 14 d’abril en contra el macroprojecte especulatiu del Pla de Ponent convocada per la plataforma Salvem el Calamot i la riera dels Canyars, que agrupa diverses entitats cíviques i socials (incloent-hi les entitats referents de l’ecologisme de Gavà), i fa una crida a la participació de la ciutadania en la mateixa. A més, es començarà una campanya de recollida de firmes per tal de forçar una consulta ciutadana sobre el projecte. Aquest projecte, els inicis del qual es remunten a finals dels 80 (amb altres noms i plantejaments), es va aprovar definitivament el 2006, basat en la llei d’urbanisme de 2001, que no incloïa temes com la protecció del paisatge, la biodiversitat o els aqüífers ni es tenia en compte el canvi climàtic i, per tant, és un projecte basat en criteris obsolets que no responen al repte que suposa la situació d’emergència climàtica. El PSC de Raquel Sánchez, obsessionat amb la cultura del totxo, ha intentat adornar aquest projecte de totes les maneres possibles per tal d’aplacar el rebuig que provoca en la majoria de la població gavanenca, des de dir que és la solució al problema d’habitatge dels joves (quan dels pisos de protecció oficial construïts al Calamot en la 1a fase del projecte només un 3% han acabat en mans de joves de Gavà) fins a posar el projecte com a exemple de creixement sostenible, dins la campanya de propaganda del “Gavà Naturalment"). Aquesta estratègia de rentat verd, que fa que algú es podria pensar que el Pla de Ponent solucionaria l’emergència climàtica a nivell mundial, va ser denunciada recentment en un comunicat conjunt de les entitats ecologistes de Gavà (com podeu veure aquí) i res ho exemplifica tant com el Pla de Ponent. Aquest Pla, que no respon cap necessitat real de Gavà, suposaria una augment de la població de 12.000 habitants, quan el creixement previst de l’àrea metropolitana pels propers 25 anys és de 2.

Prop d'una cinquantena de persones van deixar el seu missatge en favor dels drets de les dones el passat 7 de març, a la carpa d'ERC de la plaça de la Pagesia. La commemoració d'enguany tenia com a objectiu demostrar que la defensa dels drets de les dones no és cosa d'un dia, sinó que s'ha de mantenir durant els 365 dies de l'any. Entre les reivindicacions més importants ressalta la denúncia de la bretxa salarial, la taxa rosa, i les actituds d'alguns jutges que encara es guien per patrons patriarcals a l'hora de jutjar casos de violència contra les dones, així com el dret a decidir sobre el propi cos. També es reclamaven pensions dignes per a les vídues i persones que per circumstàncies diverses no han pogut cotitzar suficients anys.

El número 192 (març de 2020) de L'Eramprunyà, la publicació mensual que edita ERC-Gavà, ja ha sortit al carrer. Hi destaquen les següents informacions:   Gavà contra el pla destructiu de Raquel Sánchez. Es convoca una gran manifestació el proper 14 de març (inici a l’estació de la RENFE a les 11) contra aquest macroprojecte especulatiu, obsolet, lesiu per al medi ambient i contrari al benestar dels ciutadans,   ERC-Gavà organitza actes pel Dia de les Dones. El dissabte 7 de març a la plaça de la pagesia (de 10 a 14) es farà un mural participatiu i el dissabte 28 una taula rodona sobre l’evolució dels feminismes a la Taverna de la Maite a les 17.   Entrevista a Manel Armengol, propietari del restaurant Major Trenta-Sis, a qui entrevistem arran d’haver obtingut l’acreditació de segon millor restaurant del Baix Llobregat i l’Hospitalet.   ERC-Gavà contra la taxa rosa. S’exposa la declaració que va fer ERC-Gavà contra aquest greuge que pateixen les dones. Mireia Villuendas, secretària de la dona d’ERC-Gavà, ens explica la injustícia que comporta la taxa rosa.   La pagesia reclama la protecció estructural del parc agrari. Aquest sector reclama solucions efectives, tant per fer front als episodis meteorològics com per la poca valoració que rep aquesta activitat. Albert Massana, portaveu municipal d’ERC-Gavà, exposa les principals dificultats del sector.   Nou èxit de participació del Curs d’Història de Gavà. Aquest curs, organitzat pel Centre d’Estudis de Gavà i que s’imparteix a l’associació de veïns del Centre, arribà a la 8a edició. Josep Campmany, president del Centre d’estudis, ens explica les raons d’aquest èxit.   Podeu llegir el pdf de la revista aquí.  

En el Ple Municipal del passat dijous, ERC-Gavà va presentar un prec sobre el projecte d’urbanització de Llevant-Mar, que compren la zona entre l’autovia i la platja, entre els carrers de Begur i de l’Escala. Aquest projecte urbanístic, com el Pla de Ponent, segueix criteris antiquats pel que fa a la protecció del medi ambient, no s’adapta al nou escenari que comporta l’emergència climàtica i demostra l’ànsia compulsiva que té el PSC per promoure el totxo per sobre qualsevol altra consideració (com també es pot veure amb la voluntat d’urbanitzar can Sellarés). Recentment, el 24 de gener, la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, va rebutjar emetre un informe favorable a aquest pla si abans no es solucionaven un seguit de punts que, per ERC-Gavà, exemplifiquen que per molt que el PSC reivindiqui l’eslògan de “Gavà Naturalment", a la hora de la veritat es demostra que no és més que una pantalla de fum per amagar la seva falta de sensibilitat pel medi ambient.. Entre altres aspectes destacables de la resolució, es demana:   1-Que es tinguin en compte els impactes derivats del canvi climàtic, especialment els relatius a l’increment del nivell del mar. 2-Incorporar el pla de gestió de les pinedes per garantir-ne la conservació. 3-Reubicar les zones urbanitzables per garantir la continuïtat de la massa vegetal de la pineda, 4-Estudi d’un pas de fauna per garantir la connectivitat ecològica. 5-Reforçar el sistema dunar per fer front a inundacions marines. 6-Comprovar el compliment dels objectius de qualitat acústica. Arrel de la resolució, ERC-Gavà, que des fa temps ja havíem avisat d’aquestes mancances del pla, vam instar al govern local que es reformulés completament el planejament del sector i es complissin les condicions esmentades. El PSC, com és ja naturalment, va adoptar una postura de “sostenella i no enmendalla”, dient que és fals que la Generalitat hagi rebutjat el projecte (evidentment, rebutjar una cosa és completament diferent que no aprovar-la, és clar), que “només” falten alguns estudis, que hi estan treballant (resposta estàndard del PSC-Gavà) i que la petició d’ERC no té cap base jurídica ni ambiental.

Qui més qui menys, tothom està familiaritzat amb el concepte de la bretxa salarial, que descriu el fet que les dones, pel fet de ser dones, cobren menys salari que un home per fer la mateixa feina. Ara bé, si la bretxa salarial fa que les dones tinguin menys ingressos per defecte, a la hora de consumir hi ha una altra bretxa que fa que hagin de gastar més per a adquirir un mateix producte: la taxa rosa. Aquesta “taxa rosa” fa referència al fet que molts productes, sobretot en el àmbit de la higiene (maquinetes d’afaitar, desodorant, cremes,...) encara que es pot trobar, per exemple, en els cascs de bicicleta d’infants, tenen una versió masculina i una femenina però aquestes 2 versions són exactament iguals pel que fa a prestacions, materials, cost de fabricació, qualitat,... i únicament es diferencien per 2 aspectes del producte:   1.la presentació o la denominació (men/women, de color blau pels homes; rosa per les dones,...).   2.el preu de la versió femenina, que de mitjana, en els països europeus, pot suposar entre un 25 i un 50% d’encariment respecte a la versió masculina. Si bé el primer cas fos la única diferència seria trivial (si bé es podria qualificar de carca i antiquat), no té sentit i és profundament injust el segon, a més que suposa una vulneració dels drets dels consumidors així com, més concretament, una vulneració dels drets de les dones en el marc de la llei d’igualtat efectiva entre dones i homes. És una situació inadmissible, que ens escandalitzaria, per exemple, si passés per motius racials. Per si no fos prou, les dones, simplement pel fet de ser dones també pateixen un greuge comparatiu pel que fa a l’adquisició de productes d’higiene femenina (copes menstruals, compreses, tampons,..). Aquests productes, fins al 2012, estaven catalogats com a article de “luxe” pel que fa a l’IVA i estaven gravats amb un 18-21% de l’impost. Si bé a partir del 2012 van passar a ser gravats amb un IVA del 8-10 %, Moltes distribuïdores van optar per apujar el preu de venda al públic d’aquests productes, negant la rebaixa de l’impost a les consumidores i augmentant el seu marge de benefici.