Gavà

Notícia

2075. Gavà ciutat morta. El preu de l’especulació.

Gavà , crònica d’una ciutat morta.

Enguany, 2075, en que encarem el darrer quart d’aquest segle XXI, podem constatar els greus, i possiblement irresolubles, problemes que pateix Gavà a tots els nivells: ecològic, social, econòmic,.. i podem parlar d’una situació de col·lapse. Però com es va gestar aquesta situació dramàtica?

Si bé molts dels problemes de Gavà són causa de la crisi climàtica mundial, tots els experts consideren que el punt de no-retorn a Gavà fou la urbanització del Pla de Ponent i la construcció del polígon industrial del Camí dels Joncs durant la dècada dels anys 20 que són els causants, o agreujants, de molts dels problemes que pateix Gavà:

El tancament i desaparició de la platja de Gavà: la platja ja estava amenaçada per l’augment del nivell del mar i l’augment de la freqüència i intensitat dels temporals marins per la crisi climàtica i la pèrdua del materials aportats pel Llobregat a causa del seu desviament i que no es va construir el canal proposat per pal·liar-ho. La urbanització dels espais abans esmentats i la canalització de la riera dels Canyars va impedir també l’aportació de materials que s’hi aportaven per la riera, fent que l’aportació de sorres per regenerar les platges de manera artificial va acabar tenint un cost prohibitiu i es va cancel·lar.  La decisió d’aturar les aportacions es va precipitar per l’agreujament de la progressiva contaminació de l’esmentada riera per aigües fecals, fent que progressivament s’anessin contaminant les aigües i la platja al voltant de la desembocadura.

El despoblament del barri de Gavà-Mar, tant per la pèrdua de la platja com pel fet que les causes del tancament d’aquesta també van provocar inundacions periòdiques del barri, que ja patia una inundació semi-permanent dels soterranis, en molts casos inundacions amb aigües contaminades.

Els alts nivells de contaminació atmosfèrica, que tant perjudiquen la salut dels ciutadans, provocats tant per l’augment dels cotxes particulars pels 12.000 nous veïns en un barri amb pocs serveis i sense teixit comercial com pels camions que van i venen del nou polígon; trànsit sempre molt congestionat ja que les vies de sortida d’ambdós (l’antiga N-340, ara avinguda “Naturalment Gavà” i la C-32) ja estaven molt congestionades abans de la construcció d’aquests nous espais.

La desaparició del sector agrícola gavanenc: la progressiva salinització dels camps del parc agrari del delta com la seva contaminació progressiva els va acabar fent inviables per al cultiu. Els únics camps que podrien haver resistit aquesta amenaça eren els que hi havia on ara hi ha les grans torres de pisos del Pla de Ponent i els que on ara hi ha el polígon del Camí dels Joncs, a banda i banda de l’antiga N-340. A més, la pèrdua del corredor ecològic entre el Parc del Garraf i el Delta va provocar la desaparició d’espècies vitals per a l’equilibri ecològic d’aquestes zones, precipitant la degradació de les zones de cultiu.

La desindustrialització i la pèrdua de llocs de treballs locals: si bé la inauguració del polígon dels Joncs va suposar un momentani augment de l’activitat econòmica, la permanent congestió viària sumada als periòdics desperfectes causats per inundacions als dos polígons de Gavà (per exemple, el pàrquing subterrani de l’antic centre comercial Barnasud es va tancar definitivament per això) ha acabat provocant el trasllat de la majoria d’empreses d’aquest polígons fora de Gavà.

Tampoc cal menystenir la manca crònica d’equipaments esportius, tant per l’augment de població com pel tancament definitiu de can Torelló, manca que no es va poder pal·liar amb les instal·lacions esportives que hi havia a l’actual barri de Can Sellarés (com durant el tancament temporal de can Torelló de 2020) ja que la construcció d’aquest barri va suposar-ne la desaparició.”

Aquesta crònica fictícia pot semblar molt fantasiosa, però també era fantasiós pensar fa uns 50 anys que els efectes dels abocaments de residus persistirien al llarg de dècades provocant, fa uns dies, el tancament de can Torelló.

Des d’ERC-Gavà, encara que lamentem els inconvenients d’aquesta situació, considerem que és un avís molt oportú de cara al futur de Gavà.

Per una banda, posa en valor els equipaments de can Sellarés que, a part de ser les úniques que poden absorbir les activitats de can Torelló, són unes instal·lacions més accessibles per als veïns de Gavà i molt més adequades per tal que els usuaris s’hi puguin desplaçar a peu, quan a can torelló, la opció més utilitzada és anar-hi amb cotxe.

Per una altra, és un recordatori que les agressions ecològiques persisteixen en el temps, qüestionant el model de creixement que s’ha seguit fins ara i que, inexplicablement, es vol seguir fent amb el Pla de Ponent i el camí dels Joncs.
Aquests plans urbanístics especulatius, suposen una hipoteca ecològica per a Gavà que, si no s’atura, hauran de pagar els futurs veïns de Gavà, de la mateixa manera que els d’ara hem de pagar per la contaminació de can Torelló.

Finalment, des d’ERC-Gavà, reclamem l’aturada d’aquests projectes que no responen a les necessitats reals de Gavà (el creixement previst de la qual en la propera dècada s’absorbeix de sobres amb el projecte ROCA) i que comporten un cost ecològic, ambiental i social que no podrem assumir ni reparar.