Gavà

Documents

6. El primer Ajuntament democràtic

En aquestes primeres eleccions municipals de l'abril del 1979, la candidatura conjunta entre Esquerra Republicana i el Front Nacional obté gairebé un miler de vots i un regidor: en Josep Costa i Baell.

Al primer Ple democràtic, l'únic grup que presentà propostes fou Esquerra Republicana, aconseguint l'aprovació unànime, entre d'altres, del canvi de nom dels carrers, la destinació de la Torre Lluch com a casal de cultura, o la demolició del "Monumento a los Caídos". En coalició amb el PSC, el PSUC i Convergència, Esquerra Republicana entrà al govern municipal amb la regidoria de Cultura, des d'on s'impulsà un Consell Popular que recuperà folklore local i la dansa de la Tornaboda, utilitzà els jardins de la Torre Lluch com espai lúdic, i revitalitzà l'Aplec de Sant Miquel. Durant un any molt intens es visqué una experiència de participació ciutadana única de moment en la història de Gavà.

Més endavant, trencat el pacte de govern municipal, s'impulsa la creació del Centre d'Estudis Dr. Fabrés, per potenciar la recuperació de la història i el folklore gavanencs. Al mateix temps, Josep Costa assolia el càrrec de Secretari General Adjunt d'Esquerra Republicana a nivell nacional. Paral·lelament, la candidatura a les eleccions municipals del 1983 estava encapçalada per M. Àngels Pla, fundadora del Grup de Dones de Gavà, i de l'Associació de Veïns de Les Colomeres.

Tanmateix, la dinàmica política general no és propícia a la restauració d'Esquerra Republicana. Són els anys del pujolisme emergent, del seu control absolut de la societat civil, de la qual Esquerra és sistemàticament marginada. Malgrat els més de set-cents vots obtinguts, es perd la representació municipal. S'entra aleshores en una etapa de desànim que durant prop de quatre anys posarà en perill la continuïtat d'una força política històrica com Esquerra Republicana de Catalunya. Una crisi local que és també un reflex de la crisi nacional.

Aquesta tendència no es trencà fins el 1987 quan un seguit de joves procedents de la Crida a la Solidaritat entraren a Esquerra Republicana. El 1989, després del 16è Congrés d'Esquerra Republicana de Catalunya celebrat a Lleida, es renova el partit, es defineix la Nació Catalana (de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó) com a àmbit territorial d'actuació, i s'impulsa l'independentisme com a idea-força, com el mitjà per assolir millors nivells de qualitat de vida i de benestar social per a les classes populars. Es reprèn així la tradició fundacional de l'Esquerra Republicana de Francesc Macià. El 1992, aquesta Esquerra Republicana rejovenida, aconsegueix esdevenir la tercera força política de Catalunya.