Gavà

Documents

3. El sis d'octubre
Però el 1934, el triomf de la dreta a Espanya trencà aquest progrés social. A Gavà, la fàbrica Roca acomiadà prop de la meitat dels treballadors just la vigília de la festa del 14 d'abril. Al camp, en Modest Farrés Bofill impulsava la Unió de Rabassaires, que el 5 de febrer entrava al Jutjat Municipal la primera sol licitud de revisió de contractes de conreu. Davant d'aquesta amenaça d'involució política i social, el president Companys intentà recuperar l'esperit popular del 14 d'abril mitjançant un acte simbòlic: el 6 d'octubre de 1934 proclamà l'Estat Català.

Immediatament, voluntaris de Gavà i de tota la comarca feren cap a Barcelona, però l'exèrcit els aturà a l'alçada de Montjuïc i Can Tunis. L'endemà al matí l'exèrcit asetjà la Generalitat, tot aconseguint esclafar l'Estat Català. Els militars s'havien posat al servei dels polítics retrògrads que governaven Espanya. El president Companys fou empresonat i l'Estatut suspès. A Gavà, l'Ajuntament d'Esquerra Republicana democràticament elegit fou substituït per una comissió gestora nomenada a dit. Però les classes populars entengueren el gest del President. En aquesta fotografia del mercat de la plaça de Gavà es veu una pintada borrosa. Hi diu "Visca el 6 d'octubre". I el record d'aquells fets perdurà força temps. Aquí veiem una manifestació commemorativa feta a Barcelona el 1936, amb una nutrida representació gavanenca.

Una de les víctimes d'aquell 6 d’octubre fou el dirigent sindical Jaume Compte. El veiem, uns anys abans, acompanyat del President Macià en un homenatge que se li va fer a l'American Lake de Gavà. Jaume Compte, durant la dictadura, havia intentat assaltar el tren dels reis d'Espanya als túnels del Garraf, en el cèlebre "Complot del Garraf".

Però el govern de dretes d'Espanya caigué un any i mig després del 6 d'octubre, víctima d'escàndols de corrupció. En les eleccions del 1936, Esquerra Republicana tornà a guanyar, i l'antic consistori municipal era restaurat. Acte seguit, continuà la política de progrés social: a principis del 1936 ja s'iniciava el segon mòdul dels "Col.legis Nous". Tot i això, les dretes no acceptaren el veredicte de les urnes. Les forces retrògrades propiciaren que el 18 de juliol del 1936 el general Franco realitzés un cop d'estat. Una rebelió que fou aturada a Catalunya, però que triomfà a part d'Espanya, encenent una guerra en la que es decidiria el futur de les classes populars i l'esdevenidor de Catalunya.