Gavà

Documents

1. Fundació
En el mes de febrer de 1931, ara just fa 65 anys, una vila de Gavà amb aproximadament 5.000 habitants rebia la visita, d'ingògnit, de Lluís Companys i Jover. Feia pocs mesos que el general Primo de Rivera havia dimitit, i la seva dictadura monàrquica estava a punt de caure, podrida pels escàndols, la corrupció i el descrèdit de la monarquia espanyola.

Poc abans d’aquella visita de Companys, l'1 de novembre del 1930, uns quants gavanencs d'idees progressistes i republicanes havien fundat el Foment Català Republicà, una entitat política i cultural que aplegava des d’obrers de la fàbrica Roca i pagesos del Sindicat Agrícola fins a socis del Futbol Club Gavà o la Casa de València.

El gavanenc que impulsava el Foment era el metge de la fàbrica Roca, Bartomeu Fabrés, que aquí podem apreciar en una caricatura de la premsa local de l'època. El doctor Fabrés, amb 28 anys d'edat, tenia una gran talla política, coneixia les míseres condicions en què els treballadors d'aleshores sobrevivien, i gaudia d'una gran popularitat.

El Foment Català Republicà tenia la seva seu en el mateix edifici on avui ens trobem: el Cafè del Centre. Un edifici que també aixoplugava el Cor la Igualtat, un dels cors creats a finals del segle XIX sota l'impuls del músic, poeta i polític repubicà Josep Anselm Clavé. El Centre aixoplugava els gavanencs més esquerrans des de finals dels anys 20.

Oposat al Foment Català Republicà existia llavors l'Ateneu Popular, fundat el 1910 i lligat al partit català de dretes Lliga Regionalista. A principis dels anys 20, alguns terratinents i industrials com en Salvador Lluch o els Roca havien edificat per a l’Ateneu un edifici nou: el Casino de Gavà, per aixoplugar els gavanencs regionalistes i de dretes. Aquests dos bàndols estaven a principis del 1931 atrafegats preparant les eleccions municipals del 12 d’abril. Aquí els veiem, barrejats, en una celebració oficial de l’època.

Tot Catalunya vivia aquesta febre electoral. En una gran conferència celebrada a Barcelona del 17 al 19 de març del 1931, es fundà Esquerra Republicana de Catalunya, a partir de la fussió del separatista Estat Català de Francesc Macià, l’obrerista Partit Republicà Català de Lluís Companys, i altres grups intel·lectuals, comarcals i locals. Un mes després de la seva fundació, Esquerra Republicana guanyava les eleccions. Des de l’'Ajuntament i la Generalitat, els seus líders Companys i Macià proclamaven la República Catalana, i el rei dels espanyols, Alfonso XIII havia de marxar a l'exili, rebutjat per la majoria dels votants, cansats del suport reial als partits de dretes.