Girona

Notícia

Esquerra Girona defensa que cal una aposta decidida pel lleure inclusiu

Reivindica que les persones amb discapacitat puguin gaudir dels mateixos drets i serveis de què disposa la resta de la ciutadania

Denuncia que el govern municipal ha renunciat a les seves obligacions i, un cop més, ha traspassat tota la responsabilitat a les entitats

 
El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a Girona creu prioritari que tots aquells drets, serveis i llibertats de què gaudim com a ciutadans estiguin a l’abast de tothom. Alguns d’ells tenen a veure amb el lleure, que hauria de ser totalment inclusiu. Els casals d’infants i juvenils o la pràctica esportiva son clars exemples dels deures que queden pendents. “Cal trencar uns estereotips encara massa presents i motivar els nens i nenes amb discapacitat a sentir l’esport tant seu com el sentiria qualsevol altre infant”, afirma la regidora republicana Annabel Moya.
 
Esquerra fa aquest toc d’atenció coincidint amb la jornada Posa’t al meu lloc de Girona i del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. La jornada, que va tenir lloc diumenge, va donar l’oportunitat als assistents a posar-se en la pell de les persones amb discapacitat, i comprovar les dificultats que afronten en el seu dia a dia. En aquest sentit, els republicans denuncien que el govern municipal de JxCat ha renunciat totalment a les seves obligacions en aquest àmbit, i ha traspassat tota la responsabilitat a les entitats.
 
Fer de Girona un espai amable i accessible per a tothom ha estat, és i serà una de les prioritats per Esquerra. És per això que el grup municipal treballa perquè totes les polítiques de l’Ajuntament incorporin aquesta perspectiva. Un pas endavant en aquesta línia es va fer al Ple d’octubre, quan Esquerra va presentar una moció per a una Girona accessible universalment. Aquesta iniciativa, treballada amb les entitats, incorporava deu propostes d’acord que van ser aprovades per unanimitat. Aquestes es van centrar sobretot en temes d’urbanisme i de mobilitat: qüestions bàsiques com millorar l’accessibilitat dels equipaments públics i dels parcs infantils, potenciar la presència de semàfors i parades de bus adaptats per a persones invidents o col·locar pictogrames orientatius a l’espai públic i equipaments municipals per a persones amb TEA, entre d’altres.
 
Ara bé, és important entendre que l’accessibilitat no només abarca aquestes qüestions, sinó que va molt més enllà. En altres paraules, les persones amb discapacitat no només han de poder circular de forma lliure i segura per la ciutat, sinó també gaudir de la resta de drets i serveis de què disposa la ciutadania: qüestions com l’accés una educació de qualitat, a la cultura, al lleure, a la participació o a una feina digna són igual d’importants que el mer fet de poder-se desplaçar, però sovint oblidades.
“Encara que l’exercici de tots aquests drets sol requerir el pretext de poder-se desplaçar amb normalitat, la feina no acaba aquí”, alerta la regidora republicana Annabel Moya,  “cal treballar per fer que tots aquells drets i llibertats de què gaudim com a ciutadans estiguin a l’abast de tothom; des de les coses més importants fins a les més quotidianes”.
 
Un exemple clar és el cas dels casals per a nens i nenes. En el cas del CEE Palau, l’AMPA de l’escola organitza casals adaptats als nens i nenes pluridiscapacitats, com també passa al CEE Font de l’Abella, ja que fins ara no hi havia oferta de casals d’aquest tipus. Creiem que, davant això, l’Ajuntament ha renunciat a les seves obligacions i, un cop més, ha traspassat tota la responsabilitat a les entitats. Com en tants altres àmbits, les entitats estan fent un esforç i una feina extraordinaris, però la manca de suport i d’aposta per part de l’Ajuntament fa que no arribin on voldrien i podrien arribar; per exemple, a principis de setembre, en el període abans de començar el curs escolar, fonts del CEE de Palau asseguren que no poden fer res perquè el pressupost ja no els arriba. L’Ajuntament hauria d’acompanyar les entitats i permetre, plegats, arribar molt més lluny, apostant i liderant tots aquests projectes.
 
Sobretot perquè per a molts aquesta és l’única opció. Pares i mares d’aquests nens i nenes ens confirmen que, si volguessin portar els seus fills a un casal ordinari, es podria posar un monitor/vetllador específic, tot i que amb això no n’hi hauria prou, ja que no existeix la garantia que les activitats que es facin siguin adaptades i inclusives, o que el monitor/vetllador tingui la formació o l’experiència suficients per a tractar els nens i nenes amb pluridiscapacitat (cadira de rodes, mobilitat molt i molt reduïda, alimentació específica en alguns casos amb botó gàstric, administració de medicacions anticonvulsionants, possibles crisis convulsives, etc.). Davant aquesta realitat, moltes famílies amb fills amb discapacitat acaben apostant per portar-los a casals adaptats, sovint organitzats per les mateixes famílies, ja que només així tenen la garantia que els seus fills i filles tindran l’atenció que requereixen.
 
La manca d’aposta per part del govern municipal de JxCat pel que fa al lleure inclusiu també es reflecteix en el camp de l’esport. A Girona, existeixen iniciatives d’esport inclusiu tant de clubs privats com també d’entitats com MIFAS o Multicapacitats, però molts cops aquestes no tenen la mateixa visibilitat que d’altres. “Des de l’Ajuntament hem d’assegurar que aquestes iniciatives tinguin el màxim suport municipal i la màxima difusió”, proposa Moya, que conclou que “s’ha de mostrar que aquestes experiències no només existeixen sinó que són exitoses.”