Girona

Totes les opinions

Maria Mercè Roca

El nou Trueta, equipament estratègic

La construcció del nou hospital Josep Trueta i les característiques que ha de reunir aquest equipament és una de les decisions estratègiques més importants per a les futures generacions en l’àmbit sanitari a la demarcació de Girona. La nostra regió sanitària ha de comptar amb un hospital de referència que doni servei al conjunt de les comarques gironines, i ha de complementar-se amb la instal·lació del campus universitari amb espais per a la recerca i la investigació.

Ricard Calvo - Regidor d'ERC-MES per Girona

Sense sostre

Existeix clarament un consens en el fet que tenir un habitatge forma part dels drets fonamentals de les persones. La crisi econòmica ha generat que molta gent hagi perdut casa seva i es trobi en una situació precària. Però més enllà d’això, encara hi casos més greus, més crònics i amb històries personals més dures. Podem veure aquestes persones dormint sobre uns cartrons, en un parc o en un caixer automàtic.

Ricard Calvo regidor d'ERC-MES

Pobresa infantil: On som?

L'Administració municipal, propera per definició, permet implantar polítiques socials persona a persona, cas a cas. La lluita contra la desigualtat i contra els efectes de la crisi té una vessant local que necessàriament ha de passar per una acció decidida contra la pobresa i molt especialment la pobresa infantil. A casa nostra, el consell comarcal ofereix beques menjador per als nens i nenes amb risc d'exclusió social, i des de fa tres anys també les ofereix l'Ajuntament de Girona gràcies a una iniciativa de l'oposició.

Maria Mercè Roca

Figuerola

Una ciutat republicana vetlla sempre pel benestar de tots els ciutadans. A vegades, el benestar dels uns xoca amb els drets legítims dels altres: tots sabem que aquest equilibri és fràgil i aconseguir-lo vol molta feina, paciència i intel·ligència. A Girona, el tema de l'oci nocturn dels voltants del carrer Figuerola és un dels casos en què la ciutat tensiona aquests drets fins al punt que estan a punt de trencar-se, amb les consegüents frustracions, desconfiances i desànims.

Jaume Rocabert i Cabruja

Cal alliberar-nos de la dependència

Som a les portes de l’aniversari dels 300 anys de fatídica submissió a la Castella d’aleshores, avui Espanya, a les seves lleis, a les seves prohibicions, als menyspreus, espolis i imposicions que només tenen per objectiu ofegar-nos com a nació catalana. Tot i que des de la mort del dictador Franco, mai l’Estat espanyol havia viscut un període tan llarg de, diguem-ne, democràcia (en realitat, encara molt incipient que en molts aspectes és allunyada de la que gaudeixen els grans estats europeus), la manera de pensar o el concepte d’Estat que tenen els dos grans partits de l’altiplà castellà, PSOE i PP, i amb ells els seus polítics i la major part dels ciutadans espanyols, són mimètics a la filosofia del dissortat Decret de Nova Planta, signat per Felip V després de la Guerra de Successió.

Jaume Rocabert i Cabruja

Errors, estratègies i resultats

El 28-N va ser la cloenda d'un llarg procés on, com ja es preveia, els convergents van guanyar i els partits del govern van perdre. CiU va obtenir la victòria fent de l'ambigüitat el seu modus operandi durant la darrera legislatura, però això sí, culpabilitzant insistentment el tripartit de tots els problemes que ens ha provocat la dissortada crisi. Ja en plena campanya electoral, la seva estratègia ha estat igualment ambigua, amb només l'excepció de la proposta, a llarg termini, de negociar el concert econòmic, el sistema financer que Euskadi i Navarra varen negociar, amb èxit, després de la transició democràtica i que Catalunya, aleshores de la mà del president Pujol i del seu home fort a Madrid, en Roca Junyent, va desestimar erròniament.

Entrevista de Tribuna Municipal. Cristina Alsina i Conesa, portavoz de ERC en Girona.

‘La crisis también es oportunidad para los emprendedores’

La portavoz de ERC gerundense nos ha confesado que su mayor preocupación es el desempleo y asegura que han “realizado un esfuerzo económico muy importante, ya en el presupuesto 2009 y también en 2010 para incrementar los fondos destinados al soporte a la ocupación”. Desea además que “los ciudadanos de Cataluña puedan decidir libre y democráticamente su futuro como estado libre asociado a la Unión Europea, como oportunidad para mejorar nuestra calidad de vida y tomar nuestras propias decisiones como país que somos".

Jaume Rocabert

La patologia dels polítics

Si una cosa ens va deixar clara la manifestaciódel dia 10 de juliol és que a hores d’ara la societat civil, i no els polítics, és qui promou i qui encapçala la marxa vers la plena sobirania nacional.Dissortadament, els polítics dels grans partits catalans segueixen afectats per una hipoacúsia preocupant, ja que malgrat les sorolloses proclames d’independència i de desvinculacióde l’Espanya que manté inamovible el model jacobí d’Estat, el nostres polítics (em refereixo als que malgrat les seves greus mancances, tothom els considera de casa nostra, exceptuant,òbviament, el PP de l’Alícia Sánchez Camacho i Ciutadans de l’Albert Rivera Díaz), s’han mostrat incapacitats per fer seves com seria desitjable, les esmentades proclames.

Autonomia o sobiranisme

Les properes eleccions al Parlament de Catalunya del 28-N poden ser transcendentals, però no crec que aconsegueixin marcar tota una generació com apunta el president Montilla. Probablement podrien marcar-la si al Parlament les forces sobiranistes (que molt probablement podrien passar a ser-ne tres) assolissin prou vots per proclamar la independència. No obstant això, malgrat l'èxit de la manifestació del 10 de juliol i el creixement de les opcions independentistes (segons expressen les enquestes), malauradament aquest desitjat objectiu, imprescindible per treure Catalunya del vergonyós atzucac i de l'espoli permanent que ens porta la dependència amb Espanya, encara no podrà assolir-se en el proper procés electoral.