Gràcia

Totes les notícies

Pares i mares davant una escola del districte.

Un inici de curs diferent

Aquest inici de curs ha estat marcat per la consciència, tot i la situació de pandèmia, que les escoles han de ser presencials. La presencialitat garanteix la qualitat i equitat educativa.  Sense presencialitat la diversitat de situacions de l’entorn familiar fa que l’accés de totes les criatures a la formació no sigui equitatiu: diferències de connectivitat, diferències d’acompanyament familiar, diferències d’espai on poder-se concentrar, fan que en situació de confinament els resultats d’aprenentatge no puguin ser el mateix i això pugui contribuir a un increment de la bretxa educativa. Amb les mesures acordades entre Educació i Salut, les escoles estan obertes i són segures. S’ha evidenciat en les setmanes de curs escolar que portem que l’escola no és transmissora, no és amplificadora ni actua com a focus. Les incidències que hi ha en algunes escoles són les mateixes que hi pot haver en el seu entorn immediat, en el seu barri. L’estratègia de grups estables permet aïllar, amb seguretat, si és el cas que hi hagi alguna incidència. L’organització en grups estables, l’esglaonament d’entrades i sortides, l’accés per diferents portes, totes elles han estat estratègies des de cada centre per protegir els infants i tota la comunitat educativa de la millor forma possible. L’increment de professionals en els centres educatius, els plans de millora de la qualitat educativa i de minorització de la bretxa digital, són les eines que permetran a les escoles fer un pas endavant en l’atenció a l’alumnat en aquests moments difícils. El repte i la responsabilitat que ara tenim, amb la implicació de totes i tots, és estabilitzar el protocol de la gestió de casos, fer tot el que estigui a les nostres mans per evitar contagis, i que així l’escola pugui concentrar tots els seus esforços en la seva acció educativa i pedagògica. Els criteris d’interrelació als parcs i a les escoles són diferents, cal molta consciència per no perdre el que ara tenim.

La mirada de Marwa

L'altre dia vaig veure el documental "Marwa" i vaig observar l'expressió d'elements com vida, alegria, cura, tristesa, amor, esperança, dol, mort, suport i altres a través de la mirada d'una nena. Destil·la bellesa encara que no és naïf i hi ha moments crus i un final incert. Veient aquest documental em fa pensar en com és el camí i l'experiència de les nenes i dones migrades. Ara que falta poc més d'un mes pel dia internacional per l'eradicació de qualsevol classe de violència vers les dones, em pregunto quin tipus de violències reben aquestes dones. Com és el seu camí des que marxen de casa seva fins que arriben a Europa, a casa nostra, a Gràcia, al meu carrer. Segons diversos estudis i persones expertes, les dones migrades tenen un risc més elevat de patir algun tipus de violència. Se sap que més de la meitat de les persones migrades són dones. Els motius pel qual una dona migra també té les seves característiques concretes: evitar la violència masclista de la seva parella, evitar un matrimoni forçat, evitar una mutilació genital, evitar el càstig o repudi per part de la seva família si la parella l'abandona després d'un embaràs, etc. Quan veiem a les dones migrades pels carrers de Gràcia no ens imaginem el calvari que han passat i que, desgraciadament, passen al costat de casa nostra. Quan les miro als ulls no puc deixar d'empatitzar com a dona i tenen tot el meu reconeixement perquè han hagut de passar per situacions que no em puc imaginar. Segons el CCAR (Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat) la majoria de dones migrades han patit explotació sexual, violació, assetjament, practicar sexe forçat com moneda de canvi, matrimoni forçat, tràfic amb finalitat d'explotació sexual...i no sols durant el seu viatge migratori, sinó també en el camp de refugiats on haurien d'estar segures. Els causants d'aquestes violències són traficants i grups criminals però també personal de seguretat i homes refugiats.

Consellera Olga Hiraldo a l'Hort de l'avi.

Horts urbans: Espais de qualitat de vida a l'espera de plantar-hi la primera llavor

Entre el 3 i l’11 d’octubre, va tenir lloc la 5a edició de la Setmana de la Natura, en la què, respectant les mesures de seguretat necessàries, vam poder participar a diverses activitats, algunes virtuals i d’altres presencials. A Gràcia, va ser una oportunitat per a conèixer els dos horts urbans del districte que pertanyen a la xarxa municipal: l’Hort de Turull (Passatge Turull, 10) i l’Hort de l’Avi (Torrent del Remei, 2). No m’ho vaig voler perdre, així que dimecres vaig visitar un i divendres l’altre! A Barcelona, hi ha actualment més de 500 horts urbans, dels quals uns 350 són horts escolars, la resta majoritàriament s’ubiquen en solars públics, com els 15 horts que formen part de la xarxa d’Horts Urbans de Barcelona, i els que es troben en sòl privat, que tendeixen a l’alça tal com hem vist aquests mesos de crisi sanitària i confinament, que vèiem proliferar horts a terrasses o balcons. Així, la crisi sanitària, social i econòmica que estem vivint, ha posat encara més de manifest la relació entre la salut de les persones i la del nostre entorn. En aquest sentit, els horts urbans no només ajuden a crear consciència sobre el vincle entre les persones i la natura, sinó que els horts urbans  aporten beneficis per a la salut física i emocional, millorant la qualitat de vida, promou espais per a la socialització i la dinamització comunitària, ajuda a la cohesió social i també a relacions intergeneracionals. També promou la formació i educació ambiental, afavoreix la biodiversitat (tot i que vam poder veure també alguna vespa asiàtica) i permet mitigar els efectes de la crisi climàtica; i, promou bones pràctiques d'agricultura ecològica i de proximitat basada en criteris de sostenibilitat ambiental, com ara usar compost que es produeix al mateix hort o evitar l’ús de fitosanitaris. La xarxa d'horts urbans de Barcelona és un programa participatiu destinat a les persones més grans de 65 anys, i a entitats socials que treballen amb persones amb diversitat funcional o en risc d'exclusió social.

Carregadíssimes de raons: Dolors Bassa i Montse Bassa

El passat dia 10 d’octubre, hi va haver ple als Lluïsos de Gràcia per la presentació del llibre “Carregades de raons” de la Dolors Bassa i la Montse Bassa. Van estar acompanyades per la Meritxell Borràs, Consellera de Governació en l’anterior legislatura  i la Natza Farré, com a moderadora. Entre els assistents hi eren en Pere Aragonès, Vicepresident i President en funcions de la Generalitat, en Chakir el Homrani, Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, l’Ernest Maragall, president del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, la Marta Vilalta, Secretària General adjunta i Portaveu d’ERC i Diputada al Parlament, en Gerard Gómez del Moral, president d’ERC-Barcelona i altres càrrecs electes donant suport a la nostra companya. Va ser una conversa distesa i molt encoratjadora on la Dolors Bassa  va voler fer palesa la seva situació de repressió però també, la de la Carme Forcadell i la resta de presos polítics i preses polítiques. “No hi ha un sol dia que no pensi en els companys que es troben empresonats”, van ser les primeres paraules de la Consellera de Treball, Dolors Bassa. En aquesta obra escrita a quatre mans, la Dolors i la Montse es sinceren per parlar-nos de la seva experiència, dels seus sentiments, d’allò que han viscut des d’octubre del 2017. Explicat des de dos punts de vista, el de dins i el de fora de la presó, i enmig el vidre com un autèntic mur emocional. Es van explicar anècdotes com que la relació entre la Dolors i la Meritxell no era bona, i el fet d’estar 33 dies juntes a la presó les va portar a conèixer-nos millor i deixar enrere antics perjudicis. De vegades, la vida et posa en situacions en les quals empatitzes amb els i les altres, i t’adones que tothom pateix d’una manera molt semblant. La Dolors també va remarcar que aquest no és un llibre de retrets, és un llibre de sentiments, experiències i esperança, l’esperança de justícia per unes dones i homes que no van cometre cap delicte.

Crònica republicana del Consell Plenari de Gràcia del 14 d'octubre del 2020

El Consell plenari de Gràcia del mes d’octubre ha suposat la represa de l'activitat semi presencial després d’estiu, continuant amb aforament limitat degut a les normes sanitàries i el que va suposar començar 25 minuts tard per problemes tècnics en no poder establir contacte amb la resta de consellers que estaven a la sala virtual; i, dificultant també la participació ciutadana tot i que va haver alguna intervenció de veïns i veïnes que va llegir el President del Districte.   PLA DE XOC DE SUPORT AL COMERÇ DE PROXIMITAT DEL DISTRICTE DE GRÀCIA La intervenció va ser a càrrec del nostre conseller, Miquel Colomé, què començava recordant que just feia “7 mesos què es decretava l’estat d’alarma i començava un període  fatídic pel comerç. Set mesos han hagut de passar perquè des del districte facin una proposta, un pla de xoc. Desenes de comerços han tancat i hi ha eixos que han perdut un terç dels associats”. Des del primer moment, en Miquel i el nostre grup, ens vam posar a disposició del Conseller de comerç. Les principals preocupacions del sector eren aleshores el pagament de lloguers, l’obtenció de crèdits ICO i el cobrament dels ERTO. Al Plenari del mes de maig, ja vam presentar tot un seguit de propostes: la mediació de propietaris i llogaters, el marketplace del comerç de proximitat a Gràcia, la taxa Amazon, la supervivència de les associacions de comerciants. No vam parar ni hem parat de fer propostes. Pel que fa a la restauració, també apuntava que “del decret d’ampliació de terrasses, Gràcia va ser l’últim districte a veure actuacions mentre tota la ciutat s’omplia de noves terrasses. Ara revisaran les denegacions, som dels districtes amb més denegacions. Actuïn ràpidament! Estan posant terrasses a bars que ja han tancat!”. En el darrer punt del pla de xoc es parla de la governança i del seguiment, que es farà a través   del Consell de Comerç i les associacions de comerciants. Però com es va veure en el darrer Consell de Comerç, no hi ha confiança, i ho comprenem perfectament en veure que "l’única proposta del Districte va ser la de fer un dia de Comerç al carrer sense comerç”.

Marc Bosch · Conseller de districte

Ocupació juvenil i participació de Schrodinger. On anem?

La crisi econòmica provocada per la COVID-19 ha afectat de manera desproporcionada les persones joves, amb una taxa d’atur que ha vorejat el 50%. La situació precària que ja patia el jovent barceloní s’ha agreujat encara més: les taxes d’ocupació es recuperen molt més lentament que per la població general i posa encara més obstacles a l’emancipació. Independitzar-se a Barcelona avui és poc menys que una quimera. Malgrat que l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat una inversió considerable en foment de l’ocupació, des del Jovent Republicà hem trobat a faltar concreció pel que fa a les polítiques d’ocupació a favor de la gent jove. Per aquest motiu, vam presentar una pregunta per escrit a tots els districtes demanant quines polítiques i programes té previst iniciar l’ajuntament en aquest àmbit. La resposta que a Gràcia vam rebre del nostre regidor Eloi Badia va ser, diguem-ne, sorprenent. El regidor Badia ens va detallar una sèrie de grups de treball, teòricament participatius vinculats a l’ocupació juvenil. Aquests grups són, però, totalment desconeguts no només per l’oposició sinó pel teixit associatiu gracienc i barceloní. El Consell de la Joventut només hi participa a nivell tècnic. Participació de Schrodinger i rendiment de comptes inexistent. L’oposició rebem informació amb comptagotes i la ciutadania ni això. No entenem com, en un moment d’emergència social no es té en compte el teixit associatiu dels barris ni per què l’oposició ja no és que no se’ns convidi a participar sinó que ni tan sols se’ns informi si no preguntem. No és res de nou, però ens preocupa la parquedat del govern a l’hora d’explicar-se i de treballar constructivament amb l’oposició i els moviments socials. L’ocupació juvenil és un problema endèmic del nostre país i s’ha agreujat encara més amb l’actual pandèmia. Des del Jovent Republicà reclamem més transparència i participació en les polítiques d’ocupació juvenil.

Autor:

“Tornarem a vèncer”: una mirada retrospectiva a l’ 1-O i una proposta estratègica de futur.

Aquest dimarts 29 de setembre, pocs dies abans de la commemoració del tercer aniversari del referèndum de l’1-O, i amb la sala d’actes de La Violeta plena de gom a gom (tot respectant les mesures i distàncies de seguretat recomanades pel Departament de Salut), el Casal Francesc Macià ha organitzat la presentació del llibre “Tornarem a vèncer (I com ho tornarem a fer)”.   El llibre escrit a quatre mans pels dos màxims dirigents d’Esquerra Republicana, l’Oriol Junqueras des de la presó de Lledoners i la Marta Rovira des de l’exili suís és, com diu la mateixa Marta Rovira, fruit d’una reflexió col·lectiva, compartida al llarg d’aquests darrers anys per moltes persones, com ella mateixa afirma -qui vulgui trobar-hi retrets personals no els hi trobarà, aquí només trobarà anàlisi i propostes, i feina, feina i feina per fer per guanyar la República Catalana-. Cal ressaltar que aquesta presentació ha estat el primer acte públic presencial que ha organitzat el Casal d’ençà que va ser escollida la nova executiva, a principis de juliol, des de llavors l’acció política de la militància republicana gracienca s’havia abocat de ple a l’àmbit telemàtic.   La introducció de l’acte ha anat a càrrec de la Carla Clemente, Secretària d’Organització del Casal Francesc Macià, que ha presentat dels dos ponents, ambdós regidors d’ERC per l’Ajuntament de Barcelona, l’Eva Baró i en Max Zañartu,  i n’ha ressaltat el seu vincle personal amb el Casal, ja que tots dos són veïns de Gràcia.   En Max Zañartu ha fet una anàlisi acurada del llibre, que ha qualificat de manual per assolir la República Catalana, sense dreceres màgiques ni astúcies, sinó amb una rigorosa anàlisi de la situació i un conjunt de propostes de futur, en clau de ponència política estratègica. Una mirada en positiu de les fortaleses i les lliçons apreses  pel moviment independentista a la tardor republicana del 2017, però també una mirada autocrítica, sense autoenganys, de les febleses i mancances que no ens van permetre culminar l’objectiu de la independència.

Olga Hiraldo, Consellera portaveu de districte per Esquerra Republicana. Pça.de la Vila de Gràcia, 12-11-2018. Autor de la foto: Xavier Erruz.

Tres anys de Gràcia Llibertat, tres anys de lluita.

Des de fa ja tres anys ciutadanes de Gràcia es troben cada dilluns a les vuit del vespre a plaça de la Vila de Gràcia. I ho fan per un motiu ben clar: reclamar la llibertat dels presos i preses polítiques i el retorn dels exiliats i exiliades, així com que s'aturi la repressió de l'Estat en els 2.850 casos  oberts per la judicatura espanyola contra el moviment independentista,  una repressió que va des dels membres del Govern legítim i la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, fins els líders de les entitats independentistes, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, com els de Tamara Carrasco, Jordi Pesarrodona o les persones detingudes pel 23 de setembre, que s'estructuren amb la plataforma Encausades 23-S. Com a Esquerra Republicana de Catalunya de Gràcia hi hem estat des del principi, i hi seguirem sent. Només aconseguirem la victòria si hi ha una unitat entre els moviments i partits, i aquesta unitat és vital en un districte com el de Gràcia. La plataforma Gràcia Llibertat, l'entitat que convoca i organitza les concentracions de cada dilluns, va néixer i està formada per entitats com el CE Europa, els Lluïsos de Gràcia o els Castellers de la Vila de Gràcia. També hi són presents els partits polítics del districte: el PDeCAT, la CUP i, evidentment, ERC. Aquesta pluralitat d'entitats i partits, que vénen de diferents àmbits de la societat, és quelcom molt rellevant i en el que aprofundiré més endavant.   La importància de l'existència d'aquests plataformes rau en que agrupen i sumen diversos col·lectius de molts diversos àmbits i orígens, i que són crucials en la vida del districte. Mostren una unitat d'acció i una unitat estratègica en certs punts, com és el cas del fi de la repressió i els suport als represaliats , que ens ensenyen que més enllà de les evidents diferències ideològiques entre grups i persones, hi ha quelcom superior, un objectiu comú, que ens uneix i unirà. Un fet molt remarcable de Gràcia Llibertat és la seva activitat ininterrompuda davant qualsevol adversitat.

Dones i mobilitat ciclista

Les dones ciclistes consideren que els homes són més agressius anant en bicicleta i a més, adopten actituds condescendents o fan “mansplaining” (manera de parlar o de tractar d’un home a una dona d’una manera condescendent o paternalista, que la deslegitima) i també manifesten que han viscut assetjament viari o una situació d’assetjament verbal o físic sexual o de gènere anant en bici. Com a exemples d’aquest assetjament vial i sexual serien: Discrepàncies verbals (“vés-te’n a casa a fer el dinar al teu home”), assetjaments sexuals (xiulades, mirades lascives), Assetjaments de gènere i homòfobs (“perquè ets una dona si no et pegava”, “portes la faldilla molt curta”, ...). Les principals dificultats que es troben com a dones ciclistes són la conflictivitat, l’agressivitat i l’assetjament del trànsit motoritzat, la contaminació i el no respecte i la criminalització de la bicicleta. Això és, segons l’estudi  “DONES I PERSONES NO BINÀRIES EN BICI. ESTUDI DE MOBILITAT CICLISTA A BARCELONA DES D’UNA PERSPECTIVA FEMINISTA” realitzat pel Col·lectiu Punt 6 . Com a conclusió positiva, l'estudi remarca el fet que anar en bicicleta és un element d’autodefensa feminista, ja que dóna llibertat i seguretat, sobretot, a la nit. Les dones se senten més segures quan tornen a casa en bicicleta que caminant. Aquest estudi té com a objectiu la visibilitat i l'obtenció de  dades quantitatives i qualitatives sobre l’ús de la bicicleta. De forma molt abreujada, les dades més interessants que mostra són: 1. L’ús de la bicicleta a Barcelona és el 65,5 % homes i el 34,5% dones 2. El 15% de les participants són del Districte de Gràcia 3. El  44% tenen persones a càrrec seu 4. L’edat mitjana de les dones ciclistes és de 40 anys 5. Un 13% de les dones ciclistes formen part d’alguna entitat o col·lectiu ciclista 6. El 26% de les participants no són ciclistes; són dones que van a peu o utilitzen el transport públic 7.