Gràcia

Totes les notícies

Equip de Consellers.

Balanç del primer any de mandat

El 26 de maig del 2019 Esquerra Republicana va tornar a guanyar unes eleccions municipals a Barcelona. Després de més de 80 anys sense aconseguir-ho, va fer-ho amb els millors resultats de la història amb més de 160.000 vots a la ciutat, tot i que un pacte entre BeC, PSC i Manuel Valls va fer que no estiguem governant la ciutat de Barcelona. A Gràcia passàvem d’un 12% al 2015 al 23.76%, amb 14.789 vots i esdevenint segona força a només 40 vots de Barcelona en Comú i guanyant en 4 dels 5 barris del Districte: Camp d’en Grassot – Gràcia Nova, La Salut, El Coll, i, Vallcarca i els Penitents. Aquests bon resultats van permetre que dos mesos més tard, prengués possessió els consellers i conselleres d’Esquerra Republicana al Districte de Gràcia, constituït pels consellers Miquel Colomé, Núria Pi, Marc Bosch i Guillem Roma, i jo mateixa, Olga Hiraldo, com a consellera portaveu, a més del regidor adscrit a Gràcia Max Zañartu. Des del primer moment, però, vam mostrar-nos com una oposició constructiva amb la què no només fiscalitzaríem la tasca del govern, i n’exigiríem un bon funcionament,  sinó que impulsaríem totes les transformacions necessàries, teixint aliances amb tota la ciutadania, per construir una Gràcia més justa, més verda, més feminista, més pròspera i més lliure. Seriem els que sempre hi som, buscant sempre la complicitat amb Gràcia, treballant per millorar els nostres barris, escoltant, dialogant i esdevenint l’eina per canalitzar les demandes dels graciencs i gracienques, el que ens ha dut a reunir-nos amb més d’un centenar d’entitats i associacions. Des de l’inici del mandat, hem presentat al Consell Plenari: 5 proposicions (totes aprovades), 8 precs (7 acceptats i 1 rebutjat) i 2 preguntes. A més, de 12 precs i 15 preguntes per escrit. A banda de treballar per desencallar problemàtiques com la MPGM en l’àmbit de la prolongació de la Rambla del Prat, on la nostra proposta recollia les demandes veïnals i permetia mantenir el patrimoni natural i cultural (per a més informació, clica aquí - adjuntar enllaç) o el tancament definitiu de la discoteca Canela.

Olga Hiraldo, Consellera Portaveu

ERC-Gràcia amb l'ocupació juvenil

La precarietat de l’ocupació juvenil no ens ve de nou, sovint els nostres joves són els més perjudicats davant d’una crisi econòmica, i així ho estem constatant en aquesta crisis socioeconòmica derivada de la crisi sanitària de la Covid-19. L’actual crisi, doncs, sembla que no difereixi massa de la crisi del 2008 pel que fa al nostre jovent. S’espera un 40% d’atur juvenil, ja que habitualment la taxa en joves dobla la del conjunt de la població i la Comissió Europea preveu un 18.9% d’atur. Segons dades de l’Agència Catalana de la Joventut de febrer a març d’enguany la caiguda més acusada d’afiliacions a la Seguretat Social ha estat en persones d’entre 16 a 29 anys, que van registrar una caiguda del 40.5%. A més, durant el mes de març, la caiguda de la contractació jove va ser gairebé del 30% i, mentre s’ha recuperat el 70% de l’ocupació perduda per la crisi sanitària de persones majors de 50 anys, pel que fa a ocupació juvenil, només s’ha recuperat un 15%.   D’altra banda, cal considerar que, segons dades del mateix Ajuntament, l’any 2018 el salari mig dels joves d’entre 25 i 29 anys era un 34% inferior que la mitja salarial de la ciutat, i encara es veu més marcada aquesta diferència entre els joves menors de 25 anys, dels quals el salari mig és un 66% inferior a la mitjana. Davant aquesta situació, ens sembla inadmissible que el Govern de l’Estat hagi retallat el 50% dels diners que han d’anar destinats a les Comunitats Autònomes per polítiques actives d’ocupació, perjudicant en gran mesura al jovent. Per tot això, el passat mes de juny el nostre regidor Max Zañartu, adscrit a Gràcia va presentar al Consell Plenari del Ajuntament de Barcelona un prec instant al govern a presentar en el termini màxim d’un mes mesures a curt i mig termini per pal·liar els efectes de l’actual crisi sobre el mercat laboral dels i les joves de Barcelona provocades per la crisi de la COVID-19. I des del territori, el nostre conseller de districte Marc Bosch, que se n’ocupa del àmbit de la infància, adolescència i joventut, va presentar per escrit la següent pregunta dirigida al Regidor del Districte: “Quines mesures està treballant el govern del districte amb el moviment associatiu juvenil i punts Infojove per pal·liar les conseqüències ocupacionals de la crisi de la COVID-19 en la realitat que afecta als i les joves de Gràcia?”.

Esquerra Republicana de Gràcia, amb el Rebost Solidari

L'emergència social derivada de la crisi sanitària del coronavirus ha derivat en una crisi humanitària amb devastadors efectes econòmics i socials per a molts veïns i veïnes de Gràcia i de la nostra ciutat. Entre el 16 de març i el 14 de maig, els serveis socials van atendre a Barcelona  34.385 persones, un terç del total atès en tot l'any passat. D’aquestes, un 17% no havien demanat mai ajuda o feia més d'un any que no la requerien, i el 72% de les persones ateses han estat dones, posant també de manifest la feminització de la pobresa i la violència masclista, agreujades durant el confinament.    La majoria de les ajudes dirigides a pal·liar les conseqüències de la crisi han estat per sufragar despeses d’alimentació i necessitats bàsiques (80%) i d’habitatge (20%). Així, la crisi també es reflexa en l’increment de persones que necessiten adquirir aliments i productes de primera necessitat en no tenir ingressos per suplir aquestes despeses (sovint els afectats provenen de l’economia submergida i treballs sense contracte, que per tant no poden accedir a cap tipus de  prestació, i en menor mesura, persones que podent accedir-hi encara no han cobrat cap tipus de prestació).   A Gràcia tenim un bon exemple, el Rebost Solidari de Gràcia, que va veure la llum a inicis d’any, i que en poques setmanes veia com el nombre de demandes augmentava per sobre de les seves possibilitats. El Rebost Solidari s’abasteix de productes provinents del Banc dels Aliments, de la Unió Europea i de supermercats, forns de pa i botigues del barri, i també les darreres setmanes ha rebut productes aportats per altres entitats del districte que no han dubtat en col·laborar fent recollides de productes de primera necessitat per fer pinya davant l’emergència social, com ara els Castellers de la Vila de Gràcia.   El servei de provisió d’aliments arrencava amb 396 usuaris el passat 7 de gener, i actualment atén més de 4.000 persones amb necessitat d’aliments i productes bàsics.

Crónica republicana del Consell Plenari de Gràcia del 7 de juliol del 2020

El Consell plenari de Gràcia del mes de juliol ha suposat la represa de l'activitat semipresencial després del confinament, i amb aforament limitat degut a les normes sanitàries i de seguretat.   RESPOSTA A L’INFORME DEL REGIDOR   En aquesta ocasió, l’informe del regidor plantejava temes com l'afectació de la Covid-19 a Gràcia, el PAD, les mesures impulsades per guanyar espai públic per al veïnat, l'augment de la demanda d'habitatge al districte o el projecte urbanístic de la Rambla del Prat. La resposta va anar a càrrec meu, com a consellera portaveu d’Esquerra Republicana al districte de Gràcia.   Vaig iniciar la intervenció donant la benvinguda als veïns i veïnes que ens seguien en directe i per streaming, tot manifestant el nostre més sentit condol als veïns i veïnes que han perdut éssers estimats en aquests mesos de pandèmia, i al mateix temps, expressant el nostre suport a les persones que continuen lluitant contra la Covid-19, tot recordant que cal continuar complint amb les indicacions de seguretat i sanitàries perquè el coronavirus continua entre nosaltres.   Impulsem Gràcia   Seguidament, vaig recordar que aquest proper 24 de juliol farà un any que es va constituir el Consell Plenari del Districte, i vaig valorar amb tres exemples recents, com aquest govern d’impuls que estem exercint des de l’oposició està donant els seus fruits. Per començar, vaig destacar la bona feina del nostre Grup en desencallar la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que millora l’ordenació urbanística de l’àmbit de la prolongació de la Rambla del Prat, i en concret a l’entorn del Taller Vallmitjana, tal i com ja ens havíem posicionat anteriorment en el següent article: ERC manté la seva proposta  per la MPGM de Rambla del Prat.   D’altra banda, just es feia realitat una altra petició del nostre grup, què, a més, també formava part de l’acord dels pressupostos: el carril bici a Via Augusta (entre Av. Diagonal i Riera de Cassoles, tot i que la demanda és fins a la plaça Borràs dels districte de Sarrià - Sant Gervasi), com vàrem defensar en el Consell Plenari del mes de maig amb un prec.

Gestió cívica en dificultats, els ajudem?

ERC té un clar posicionament a favor del model de gestió cívica per a la gestió d’equipaments públics sempre que es donin els condicionants perquè sigui possible. Es tracta d’un camí perquè la societat civil organitzada mitjançant associacions sense ànim de lucre pugui gestionar equipaments i generar una oferta cultural i social de proximitat al territori amb un gran coneixement d’aquest i sense la voluntat de lucrar-se. Quelcom que em sembla senzillament sensacional. Jo mateix vaig tenir l’honor de ser el responsable de la gestió cívica durant 3 anys de la Violeta de Gràcia des del voluntariat (parlant en plata, sense cobrar res). Va ser una gran aventura que em va donar grans moments de satisfacció al mateix temps que em va generar moments de forta angoixa associats en gran mesura a la gestió de la tresoreria. En la meva opinió, un dels punts febles de l’actual model de gestió cívica és que cada any, si el balanç econòmic de la gestió surt en positiu, aquest superàvit s’ha de retornar a l’administració, la qual cosa fa que les entitats no puguin acumular múscul de tresoreria per afrontar possibles futurs problemes de falta d’ingressos, com ha estat el cas de la situació generada per la COVID. Sabem que la situació de confinament ha generat molts problemes a tothom en general però amb aquest article m’he volgut focalitzar en aquesta qüestió en concret, sense deixar de ser conscient que moltes altres entitats, persones i empreses també ho estan passant malament. Em consta que les entitats que gestionen cívicament la Violeta de Gràcia, el Centre Artesà Tradicionàrius, la Finca Sansalvador/Refugi del Diamant i Casal Cardener tenen problemes econòmics degut a la caiguda d’ingressos generats per la COVID, entenc que cada cas amb les seves particularitats. Si aquestes entitats, quan tenen un bon any i generen superàvit, l’han de lliurar a l’Ajuntament, entenc que ara que tenen problemes per falta d’ingrés degut a la COVID el Govern de la Ciutat hauria d’entomar aquesta situació i trobar una solució que garanteixi la seva continuïtat, fet que ens beneficiarà a tots i totes.

Foto de família de la nova executiva al complet.

El Congrés de Districte d’ERC-Gràcia escull la nova executiva

LA CANDIDATURA ENCAPÇALADA PER PEP CREUS, L'ÙNICA PRESENTADA, OBTÉ LA PROCLAMACIÓ PER UNANIMITAT Aquest dijous, 9 de juliol, la militància d’ERC-Gràcia ha celebrat el seu congrés anual i també ha escollit la nova executiva per als propers quatre anys. L’acte, que es va haver d’ajornar uns mesos sobre la data prevista inicialment a conseqüència de la Covid-19, ha tingut lloc a les instal·lacions de l’ACIDH (Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà). El conseller del districte Miquel Colomé, membre de la Comissió Organitzadora del Congrés, ha explicat prèviament les mesures preses per garantir la seguretat de tots els assistents. Tot seguit s’ha constituït la mesa i s’ha aprovat l’ordre del dia. El parlament d’obertura del Congrés ha anat a càrrec del president de la Federació de Barcelona d’ERC, Gerard Gómez del Moral, que ha començat agraint la feina feta els últims anys per l’executiva sortint. Després de mostrar la seva alegria per poder tornar a retrobar-se amb els companys i recuperar, amb certes limitacions, el contacte personal, ha fet una valoració del moment polític actual. Creu que els últims temps s’ha viscut un cert desencís general, però s’ha mostrat confiat que les properes eleccions al Parlament siguin un punt de partida per generar noves estratègies de país i crear el consens necessari per avançar cap a la República Catalana. Aconseguir-ho depèn, ha dit, de disposar d’estructures fermes, i que aquesta ha de ser una de les prioritats de la nova executiva, treballant a Gràcia per generar iniciatives polítiques i il·lusió. Toni López, president de l’executiva sortint tot i que seguirà sent membre de la nova com a secretari d’atenció a la militància i creixement, ha presentat a continuació el seu informe de la presidència. Després de recordar els presos polítics, els exiliats i els represaliats, ha fet el balanç dels últims dos anys i mig, centrat en deu capítols principals: un casal feminista, activitats, mobilitzacions, campanyes electorals, congressos i debats interns, xerrades i actes diversos, imatge i comunicació, activitats durant la pandèmia, evolució de la militància i evolució dels resultats electorals.

ERC manté la seva proposta per la MPGM de Rambla del Prat

Benvolguts veïns i veïnes de la Vila de Gràcia, Des del Grup Municipal d‘ERC hem valorat la darrera proposta que ens van transmetre el dia 16/06/2020 els representants de la Plataforma veïnal Protegim l’Interior d’Illa sobre la Modificació del Pla General Urbanístic en l’àmbit de la prolongació de Rambla de Prat. Ho hem fet mantenint reunions i contactes amb experts en patrimoni, representants veïnals de Gràcia, representants de totes les forces polítiques i institucionals de Gràcia, membres del Consell de barri de la Vila de Gràcia, ciutadans amb trajectòria reconeguda en la vida social, associativa i econòmica i, el més important per nosaltres, veïns i veïnes de la Vila de Gràcia (persones afectades directament de la MPGM de la Rambla del Prat i persones no afectades). De la darrera proposta de Protegim l’Interior d’Illa en valorem el següent: 1. La proposta suposa un decreixement important dels habitatges de protecció previstos en la darrera versió, i posaria en risc la viabilitat de la promoció. Fer habitatge públic és el repte més urgent que tenim a Gràcia. 2. No aplicar la solució que proposa ERC pel taller Vallmitjana impediria fer la promoció d’habitatge públic en la seva totalitat i suposaria no obrir el carrer de l’Àngel i mantenir el cul de sac. L’habilitació del passatge ens permetria fer-lo més segur, més comunicat i amb més presència de vianants, coherent amb els principis de l’urbanisme feminista i inclusiu que defensem. Tindríem, doncs, un carrer de l’Àngel més segur i amb més vida, obert a tota la Vila. 3. Tant amb aquesta darrera proposta com l’anterior no hi haurà afectació en la pervivència del plataner centenari. Els tècnics de parcs i jardins asseguren que el planejament actual d’ERC no suposa cap amenaça per l’arbre. La poda acurada, com la que es farà, es fa habitualment a  Barcelona. La construcció dels fonaments de l’edifici en la part més allunyada de l’arbre evitarà problemes amb les arrels.

COMUNICAT D’ERC GRÀCIA SOBRE LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ A L’ÀMBIT DE LA RAMBLA DEL PRAT

COMUNICAT D’ERC GRÀCIA SOBRE LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ A L’ÀMBIT DE LA RAMBLA DEL PRAT   Als veïns i veïnes de la Vila de Gràcia,   Des del Grup Municipal d‘Esquerra Republicana hem arribat a un acord amb el Govern Municipal per poder Modificar el Pla General Metropolità a l’àmbit de prolongació de Rambla de Prat. Des de 1953, el Pla Comarcal traçava en un primer document urbanístic la “via O”. Un pla que entre altres coses, havia d’unir Rambla de Prat amb Torrent de l’Olla. Aquest és un fet cabdal ja que tot el planejament urbanístic que s’ha fet després ha vingut condicionat. Tant el PGM de 1976 com el PEMPRI de 1986, són reflex de la voluntat de dur a la pràctica una realitat urbanística fixada el 1953. Fins a dia d’avui, 67 anys després, disset edificis encara tenen la qualificació urbanística de vial. És a dir, segons el planejament vigent de 1976, un centenar de finques esperen ser derruïdes per fer-hi un carrer, entre elles el taller Vallmitjana. Il·lustració 1: Pla General Metropolità de 1976. En gris, els vials. El 2018, El Govern Municipal va fer una nova proposta de modificació per adaptar aquest anacronisme del planejament de 1976, a la realitat de la ciutat del S.XXI. Amb la voluntat de trobar oportunitats per construir habitatge protegit en aquestes antigues qualificacions, va identificar una sèrie de finques susceptibles de ser expropiades, alhora que desafectava bona part dels edificis que segons el PGM de 1976 havien d’anar a terra. Ho va fer sobre plànol i sense pràcticament visitar les finques. De tal manera que va acabar convertint l’oportunitat per fer habitatge públic en un rebuig frontal dels veïns a noves construccions en una trama urbana ja especialment complexa. El moviment veïnal i d’afectats, agrupats dins la “Plataforma Salvem l’Interior d’Illa”, reivindicava l’interior de l’illa de cases com un corredor verd amb riquesa ecològica i amb la seva biodiversitat interior.

"Parlem de la crisi sanitària i socioeconòmica de la Covid-19"

Aquest  dijous 4 de juny ha tingut lloc la reunió telemàtica del casal Francesc Macià d'ERC Gràcia per parlar sobre la crisi socioeconòmica derivada de la crisi sanitària de la Covid-19  als nostres barris. Ha estat el primer cop, des de l’inici de la pandèmia, que s’ha fet una reunió virtual oberta  a totes  les veïnes i veïns del districte;  per tal que poguessin participar-hi es va fer públic l’enllaç a la plataforma Jitsi.org, que es la que normalment fa servir el Casal Francesc Macià per connectar-se en xarxa. Vàrem comptar per aquesta ocasió amb dues ponents externes al partit, val a dir que també va ser una experiència nova en aquest nou format virtual i que la valoració general va ser molt bona. D’una banda vam comptar amb la presència de la Noemí Cortés, que és membre i col·laboradora en l'àrea social de l'Església Evangèlica de Gràcia, i que s’ubica al carrer Terol 22. Va explicar-nos que abans de la pandèmia impulsaven un projecte d’atenció a persones sense llar, que dur per nom “Llum de nit”, i que atenia a unes 40 persones, oferint-los un sopar calent, allotjament per passar la nit, esmorzar i una higiene bàsica (sense dutxa, perquè no disposen d’aquestes instal·lacions). Amb la Covid-19 varen haver de que suspendre aquesta prestació per seguretat sanitària, però alhora varen acollir a la mateixa església evangèlica 10 persones sense llar que han passat tot el confinament dins les instal·lacions, i que hi seguiran mentre no s’obri el temple al públic, oferint-los l’alimentació i l’acolliment integral. Durant la pandèmia i l’estat d’alarma sanitària l’acció de l’Església Evangèlica  s’ha centrat en una tasca d’emergència, d’”apagafocs” ha qualificat la Noemi, fent assessorament a les persones que s’hi adreçaven dels recursos disponibles al districte per pal·liar l’emergència alimentaria, “per saber on anar i que fer” ja que han estat moltes les persones  que s’han trobat en una situació d’extrema precarietat i que no havien viscut mai abans una situació tan extrema.