Gràcia

Totes les notícies

LA FESTA MAJOR DE GRÀCIA REIVINDICA LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS

Ahir el pregó donava pas a l'inici de les Festes de Gràcia en la seva 201ena edició. Elena Carreras, cap del servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron i un referent dins d'aquest camp a nivell mundial, va ser l'encarregada de llegir-lo. El discurs va ser doblement reivindicatiu: destacant l'apoderament de la dona i demanant la llibertat pels presos polítics i exiliats.  Va tenir unes paraules dedicades especialment a les nostres preses polítiques i als presos graciencs: “També és una forma de sororitat enviar una abraçada molt forta a les nostres preses polítiques Consellera Dolors Bassa i Presidenta Carme Forcadell, una abraçada especial als familiars graciencs de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, així com a tots els presos polítics, persones a l’exili o recloses a casa, castigades de manera arbitrària i injusta i que enguany no podran compartir la Festa Major amb nosaltres. Vull que ens conjurem a agafar forces durant aquests dies de Festa Major, per aconseguir que l’any que ve siguin aquí i en aquesta balconada!”.  El pregó de la Festa Major de Gràcia 2018 d’Elena Carreras   A la balconada, entre els assistents, hi havia l'alcaldable per ERC a Barcelona Alfred Bosch, que, sobre la campanya de Ciudadanos de retirar llaços grocs, va assegurar que “la millor petició que podrien fer és que sortissin els presos polítics i no caldria que invertissin cap mena d'esforç a retirar símbols que en demanen la llibertat i que són llibertat d'expressió”.   Referent a la Festa Major de Gràcia, l'Alfred ha desitjat “que les festes es celebrin amb civisme, cordialitat, alegria, i respecte pels guarniments, una feinada dels veïns i veïnes. Són festes que aporten molts valors que cal respectar”.   Tant l'Alfred Bosch com el regidor Jordi Coronas, van passar pel Casal ERC Gràcia, on van poder compartir uns moments del muntatge del guarniment de la portalada, ja que enguany ens estrenem al 20è Concurs de Guarniments de Balcons i  Portalades, amb l'Arbre per la llibertat dels presos polítics, com no podia ser d'altre manera.

NO ESTEU SOLS, MAI

Aquest passat dilluns 6 d'agost, novament ens hem reunit a la plaça de la Vila de Gràcia per a exigir la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, en la concentració setmanal organitzada per les territorials de Gràcia d'Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional Catalana i el CDR. Des dels minuts de silenci que donen pas a la interpretació del Cant dels Ocells, fins al final del acte, quan sona Els Segadors acompanyat pels crits de llibertat, són moments emotius que compartim els centenars d'assistents a la concentració, inclosos alguns familiars dels presos. En aquesta ocasió, hem escoltat un missatge de l'actual Delegada del Govern de Catalunya davant de la Unió Europea, Meritxell Serret, qui fou Consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, fins que va ser cessada pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017. Recordem que es troba exiliada a Brussel·les des del 30 d'octubre de 2017, injustament denunciada a Espanya per malversació i desobediència. L'abril del 2018 es va presentar davant les autoritats judicials belgues i va quedar en llibertat sense fiança. Des de Brussel·les ens ha transmès unes paraules d’agraïment per exigir la llibertat dels presos i exiliats polítics cada setmana des de la plaça de la Vila de Gràcia. També ens encoratja a no defallir i persistir en aquest camí que ens durà  a la República catalana. Missatge de Meritxell Serret a la concentració de Plaça de la Vila del 06-08-2018 Rere les paraules de la Meritxell, el poeta sabadellenc Antoni Clapés ha llegit diferents poemes, entre els quals destaquem les “Corrandes d’exili” (1947) d’en Joan Oliver (Pere Quart), que també es va veure obligat a exiliar-se al començament de la postguerra. Corrandes d'exili Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena lentament, sense dir re. Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena. L'estimada m'acompanya de pell bruna i aire greu (com una marededeu que han trobat a la muntanya).

Concentració a Plaça de la Vila 23-07-2018

NO US OBLIDEM!

Aquest dilluns 23 de juliol ens hem aplegat un cop més a la plaça de la Vila de Gràcia per exigir la llibertat de les persones preses polítiques i exiliades, a la concentració convocada cada dilluns per les territorials d'Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional Catalana i el CDR de Gràcia. Just aquest dilluns ha fet 4 mesos que la Secretària General d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, va haver d'exiliar-se a Suïssa per poder continuar fent de mare i per poder trobar justícia, ja que a l'estat espanyol s'enfrontava a un judici sense garanties i una brutal persecució per complir el mandat del poble i exercir la democràcia, defensant els drets col·lectius i permetent que el poble de Catalunya pogués decidir el seu futur polític a les urnes. Aquest dilluns, malgrat la distància, hem pogut escoltar un missatge de la Marta Rovira des de Ginebra. Ens agraeix per no defallir en la nostra lluita contra aquesta repressió, contra la vulneració dels drets civils i polítics que són l'essència de la democràcia. També ens agraeix i anima en la defensa de la República catalana que volem ser. Una República amb una societat més justa, més lliure, igualitària, inclusiva, que lluiti contra el feixisme...en definitiva, un país d'homes i dones lliures que puguin decidir democràticament. Gràcies, Marta! Missatge de Marta Rovira a la concentració de Plaça de la Vila del 23-07-2018 Aquest dilluns 23 de juliol també fa 4 mesos que la M. Hble. Presidenta Carme Forcadell i l'Hble. Consellera Dolors Bassa, junt amb els Hbles. Consellers Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull, van ser injustament tancades per segona vegada a la presó; una presó preventiva incondicional, arbitrària, injusta... sense judici, vulnerant els seus drets civils i polítics, per uns delictes inexistents que posen de manifest la repressió policial i jurídica què estem sotmesos els darrers mesos per part de les institucions espanyoles. Dolors Bassa va demanar a les portes del Suprem "si se’ns queden, no ens oblideu”.

Eva Baró: "No renunciem a res, defensem totes les vies democràtiques i pacífiques per fer efectiva la República Catalana"

Aquest dimecres, onze de juliol, la militància i les amigues i amics del Casal d'Esquerra Gràcia ens hem reunit amb Eva Baró, diputada d'Esquerra Republicana de Catalunya per Barcelona al Parlament de Catalunya, per parlar de la Conferència Nacional del passat 30 de juny i 1 de juliol, i de la situació política actual. L'Eva ha volgut dividir la seva intervenció en tres apartats, per després obrir un torn obert de paraules entre els assistents. En el primer punt ha valorat la Conferència Nacional, i n'ha destacat l'esforç de negociació, la permeabilitat  i l'obertura de mires de la comissió organitzadora de la Conferència Nacional per abordar el debat intern, amb més de 1400 i escaig esmenes presentades a tot el territori. D'aquestes, algunes han estat incorporades íntegrament, altres s'ha transaccionat amb els esmenants, i d'altres aportacions, més genèriques, s'han incorporat en l'esperit del text. Els debats regionals van permetre agilitzar el debat de la ponència política, que d'altra manera hauria estat impossible d'abordar per la seva amplitud i complexitat. L'Eva ha recordat que el debat regional de Barcelona va ser molt viu i amb una altíssima participació d'esmenants, "com mai fins ara s'havia vist en un debat intern dins del partit" -ha reblat-. També ha recordat la gran participació de públic assistent a la jornada de debat obert i votació d'esmenes  a les Cotxeres de Sants. L'Eva ha fet una crida a la militància i ha apel·lat a tothom a sentir-nos orgullosos del nostre partit, perquè en uns moments tan complicats com aquests, de persecució i repressió polítiques, el partit s'ha arremangat, un cop més,  per definir un pla estratègic per seguir avançant políticament cap a l'objectiu irrenunciable de fer efectiva la República Catalana. Ha recordat que cap altre partit polític ha fet un exercici de reflexió i autocrítica com aquest, i un altre cop hem estat pioners i avantguarda del moviment per a la República Catalana.

Mare, tinc calor! Anem a la piscina? No podem fill, aquest any no funciona.

L’equipament s’ha de sotmetre a una obra de reparació que pot durar mesos per arreglar les filtracions. És incomprensible que fins al moment en què s’havia d’obrir al bany la piscina de la Creueta del Coll no s’hagués comprovat si hi havia tasques de manteniment, mitjanes o grans, que calgués fer, i amb temps suficient per fer-les i no interferir en l’activitat d’estiu. Alcaldessa, regidor, conseller portaveu i conselleres de govern, no us refugieu en els despatxos amb aire condicionat. Penseu en el veïnat que no en disposa, i refresca la calorada de l’estiu en el Parc de la Creueta. A l’estiu les estacions d’esquí fan els manteniments i reparacions de les instal·lacions per tal que, amb els primers freds i nevades, estigui tot a punt per obrir. Us imagineu que quan estigués tot nevat, provessin el telecadira, no es pogués posar en funcionament, i diguessin que no obrirà l’estació en tota la temporada? Doncs això. La direcció i gestió política assumeix la gestió tècnica, perquè n’és responsable de l’execució: els retards, els errors de planificació, és cosa del govern, de la seva gestió. La poca previsió i la manca de lideratge del govern té aquestes coses.   Papa, tinc calor! Perquè no anem a la piscina? Filla, no s’hi pot anar. Aquest estiu passarem calor en comú.   Núria Pi i Martínez Consellera de districte de Gràcia  

ORIOL JUNQUERAS: DE VICEPRESIDENT DEL GOVERN A PRES POLÍTIC

Oriol Junqueras porta 8 mesos injustament privat de la seva llibertat a la presó d’Estremera, d’ençà que la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ordenés presó incondicional pels delictes inexistents de rebel·lió, sedició i malversació de cabals públics. Per aquest motiu, Raül Múrcia, actualment coordinador de l’oficina de Pere Aragonés i vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda i en el seu rol d’amic personal i assessor del President Junqueras ens ha visitat al casal Francesc Macià per informar-nos de la seva situació. En Raül ens ha explicat diverses anècdotes i reflexions del la vida en la presó de l’Oriol. Des d’aquells primers moments d’incertesa, on ell sembla que tenia clar el que succeiria, “com a persona que veu més enllà, ell ja preveia que acabaria a la presó”. Així després d’aprofitar al màxim un cap de setmana celebrant l’aniversari del Lluc, el seu fill gran, que just el dia que va ingressar a presó complia 5 anys, va anar cap a Madrid en cotxe, donant instruccions ja que “potser demà ja no podré fer-ho”, deia. Era un escenari que no semblava que pogués ser realitat però el 2 de novembre del 2017 entrava a presó amb aquells desplaçaments insegurs on en Carles Mundó va arribar ple de cops en caure del seient del vehicle, en dur-los sense el cinturó de seguretat i emmanillats al darrera. En aquells darrers moments, estant encara al Tribunal Suprem, en Raül va rebre una trucada de la Consellera Bassa al telèfon de l’Oriol, era ell mateix, dient que al final es complia el que havia previst i demanava “cuideu tots el partit, a la Marta i sobretot a la meva família, parleu amb els vicentins i vicentines i cuideu dels meus fills, que sàpiguen que intentaré ser un bon pare més enllà d’on estigui. Comenceu a treballar ja perquè l’important no son les persones que ens quedem, sinó tot el projecte”. Des del primer moment, l’administració no ho va posar fàcil.

2ª ASSEMBLEA DE DONES D'ESQUERRA REPUBLICANA I DEL JOVENT REPUBLICÀ DE GRÀCIA

El passat dimecres 13 de juny va tenir lloc la 2a Assemblea de Dones d’Esquerra Republicana, amb la novetat que es va realitzar conjuntament amb el Jovent Republicà de Gràcia i que n’era oberta a tota la militància, simpatitzants i amics i amigues, no només a les dones. En aquest sentit, donat que feia just 72 anys del naixement de Montserrat Roig, es va recordar una cita seva: “La llibertat de les dones no implica l’esclavitud dels homes, de la mateixa manera que els homes no poden somiar a ser lliures si segueixen oprimint les dones”. Des d’ERC Gràcia tenim clar que a la República catalana, les dones haurem de reivindicar el nostre paper, ja que la societat no pot menystenir un 52% de la població. En aquest sentit, s’ha destacat la tasca des d’Esquerra Republicana en liderar l’aposta per la paritat i en l’aplicació de polítiques amb perspectiva de gènere. Cal que reivindiquem entre tots i totes el compromís que sempre ha mostrat Esquerra amb el feminisme i la igualtat, ens hem de visualitzar com un partit feminista. A Gràcia, ens mostrem força contents pel que fa a la paritat i la feminització de la militància i organització. Tenim dues conselleres de districte, l’executiva comarcal està constituïda per un 42 % de dones, tenim un 36,18% de dones militants,  si tenim en compte també simpatitzants i amics, aleshores la presència femenina és del 36,24%. No obstant, continuarem treballant per incrementar el nombre de dones militants, amigues o simpatitzants, alhora que es fixen una sèrie de estratègies per millorar la comunicació i cohesió per tal d’incrementar així la participació femenina. Es fa èmfasis en que les assemblees de dones esdevinguin espais d’accions col·lectives, a banda de ser l’espai per compartir i debatre. També es valora positivament la tasca de comunicació a les xarxes socials, fent visibles les dones i compartint informació amb una mirada feminista. Un dels temes a tractar és la formació amb perspectiva de gènere (debats, exposicions, cinefòrum, etc.

Congrés d'ERC-Gràcia

El passat dilluns, 16 d’abril, els militants del casal d’Esquerra Republicana de Gràcia vam celebrar el nostre Congrés anual ordinari. La presentació de l’Informe de la Presidència va anar a càrrec del president Toni López, que amb el suport d’un powerpoint va fer un repàs de les principals accions polítiques del curs polític (segon semestre del 2016 i 2017). Cal destacar entre d’altres accions les campanyes “La República que farem” i “Construir una República-Sí” per promoure el referèndum d’autodeterminació i decantar un vot afirmatiu a la República Catalana. També va destacar les dues conteses electorals d’aquesta etapa, l’1-O i el 21-D, i en va destacar les accions de campanya electoral i el seguiment de la jornada electoral a través de les xarxes d’apoderats i apoderades. L’acció de l’executiva del casal es va veure reflectida en les diapositives presentades d’un munt d’actes polítics organitzats durant aquest període, així com d’altres activitats d’ordre intern. A mesura que anaven apareixen a la pantalla, es va homenatjar amb aplaudiments aquells càrrecs electes que havien participat en alguna o altre acte polític al nostre districte en els darrers temps, i que avui estan empresonats, exiliats o encausats: Marta Rovira, Toni Comín, Dolors Bassa, Carles Mundó. Al final de l’exposició es va demanar un aplaudiment en record a tots els presos polítics, exiliats i encausats injustament per la causa general contra l’independentisme. També va destacar l’augment significatiu del nombre de nova militància i d’amics i amigues. Seguidament, en Toni va continuar la seva exposició amb l’Informe Econòmic on va presentar el balanç d’ingressos i despeses de l’any 2017, i el pressupost del 2018 que es van aprovar per assentiment. Va destacar-ne l’equilibri dels comptes i l’augment dels ingressos per al 2018. A continuació va prendre la paraula l’Alba Metge, Portaveu d’Esquerra Republicana al Districte.

CAP DONA EN L’OBLIT

El passat dimarts 3 d'abril, va tenir lloc un acte reivindicatiu a la plaça de la Vila de Gràcia per tal de visualitzar explícitament l’existència de preses i exiliades polítiques i altres represaliades.   Allà vam poder recordar a les preses polítiques Carme Forcadell i Dolors Bassa, i les polítiques exiliades Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Anna Gabriel i Marta Rovira. Junt a les seves fotografies, unes espelmes componien la paraula Llibertat.   Per part d’Esquerra Republicana de Catalunya, hi va assistir la diputada al Parlament de Catalunya, Jenn Diaz; la Directora General d’Igualtat, Mireia Mata; la Directora General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Georgina Oliva; la Consellera Portaveu a Gràcia, Alba Metge; i el President d’ERC Gràcia, Toni López i diversos membres de l’executiva, militància i simpatitzants. Entre les intervencions, va destacar la de la Mireia Mata, enèrgica i contundent, va reivindicar la vàlua de les dones polítiques, “tant les que ara mateix ho estan passant molt malament a la presó, com les que han anat a l'exili, que consideren que poden ser més útils en la lluita per una república popular, independent i feminista, que dintre d'una presó. Cal remarcar que les nostres polítiques estan a la presó per això, per ser dones i polítiques extraordinàries". En aquest sentit, va afegir que "en el cap i en el cor de totes nosaltres, dones i homes, hi són presents dones de gran vàlua com Carme Forcadell – que va saber unir moltes sensibilitats i lluitar per la república des del feminisme".   En el transcurs de l’acte, l’actriu Carme Sansa va llegir el manifest col·lectiu Cap Dona en l’oblit (Manifest en pdf). En acabar es va realitzar un minut de silenci en record a totes les companyes empresonades i exiliades, i es va procedir a la lectura del poema Plantar sobre la terra (El blat del temps, 1986), de Montserrat Abelló.   Plantar sobre la terra els peus. Ja no tenir por.