Gràcia

Totes les notícies

Gràcia lliure de violències masclistes

"Una República lliure de violències masclistes" és l'acte que el dilluns 23 va organitzar la Secretaria de Dones de Barcelona per commemorar el 25 de Novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista vers les Dones. En aquest acte va haver-hi una conversa amb un planter de luxe, la Presidenta, Carme Forcadell, la Consellera Justícia, Ester Capella i la Regidora per l’Ajuntament de Barcelona, Elisenda Alemany. Moderava l’acte la Marina Sánchez Casanovas, Secretària de les Dones de Barcelona. "Per erradicar s'ha de treballar durant tot l'any, no sols pel 25N o pel 8M o quan succeeix un feminicidi", "S'ha de considerar el tema una qüestió d'estat i treballar-lo en tots els àmbits de manera transversal" remarcava la Carme Forcadell. L'Ester Capella afirmava "les dones quan fem xarxa, som capaces de moure el món" i "hi ha que pensa en el temps de les dones". L'Elisenda Alemany contribuïa tot comentant "veig una generació de noies joves que han passat de parlar d'igualtat a parlar de feminisme". Aquestes tres dones evidenciaven que no hi pot haver un lloc de decisió on no hagi la veu, la mirada i l'opinió de les dones, la importància de la sororitat, del suport entre les dones, i que no sols hem d'estar en els espais sinó també ser-hi per canviar les coses, i així aplanar el camí per les altres dones. L'acte va acabar amb la lectura del Manifest d'ERC per part de l'Anna Nebreda, Secretària General d'ERC Barcelona. Des del Districte de Gràcia es va celebrar un acte també per visibilitzar el dia 25 de novembre on van participar diverses entitats, i on el Casal d'ERC de Gràcia va participar a través del Consell de Dones del Districte. Va haver la lectura d'un manifest elaborat per totes les integrants del Consell de Dones i va ser llegit per diferents persones representants de les entitats gracienques, com ara l'Associació Joves Gitanos de Gràcia, Artemisabcn Multiespai Artístic, l'Associació Dones No Estàndard, Creadores de Gràcia-Projecte Minerva, la Comissió d'Igualtat de Gènere del Centre Moral de Gràcia, el Centre Cívic La Sedeta, "Salutem: Accions Comunitàries del barri de La Salut", l'Associació de Dones Ciberdones i els Castellers de Gràcia.

25 de Novembre, Dia internacional contra la violència envers les dones

  Avui i cada dia, volem manifestar el nostre rebuig cap a qualsevol tipus de violència masclista i fer un pas més en el compromís per erradicar aquesta vulneració dels Drets Humans de les dones. Volem denunciar fermament la violència que patim les dones i que es manifesta de moltes maneres com una conseqüència, i un instrument alhora, de la desigualtat entre homes i dones, i de les relacions de dominació que existeixen.  La violència masclista inclou la violència sexual, la violència econòmica, la violència simbòlica i totes aquelles situacions de discriminació patides per les dones pel simple fet de ser-ho. I que no diferencia entre edats, classes socials, procedències o altres estructures socials. Tot i que el patriarcat és un sistema discriminatori que afecta a tota la societat, les dones de classe treballadora som les més afectades per aquesta problemàtica estructural. Per una banda, patim el sexisme i per altra les condicions materials en les quals treballem i vivim. A més, les feines més precàries són exercides per dones migrades on són discriminades per raó d’origen. El degoteig constant d’assassinats no és més que la punta de l’iceberg d’una problemàtica estructural de la nostra societat. Aquest any, aquest any anòmal, s’han produït 14 feminicidis als Països Catalans1. Aquest any 2020 ha estat un any diferent on hem hagut d’adaptar-nos a una manera de viure i realitat diferents. Aquesta situació no ha reduït les violències masclistes; ans al contrari. S’han invisibilitzat més que mai. El confinament ha convertit els habitatges en espais no segurs on les dones s’han vist avocades a conviure amb el seu agressor. La pandèmia ha visibilitzat el que portem temps dient, que cal posar la vida i les cures al centre i que per fer-ho, s’ha de canviar la base socioeconòmica del patriarcat.  I és per això que volem un estat amb una base feminista, que prioritzi acabar amb les violències envers les dones, no només els casos més visibles, com els assassinats i les violacions, sinó també les violències quotidianes que passen més desapercebudes i que són més difícils d’atacar però que legitimen i reforcen un sistema discriminatori.

Olga Hiraldo i Martí. Consellera portaveu d’Esquerra Republicana Gràcia  

Una Audiència Pública amb baixa participació

El passant dimarts 10 de novembre, es va celebrar l’Audiència pública del districte de Gràcia, un òrgan de participació on la ciutadania pot plantejar qualsevol tema en relació amb l’actuació municipal i el Regidor i l’equip de Govern els hi donen resposta. Des del passat 26 de juny no se’n celebrava cap, i durant els mesos de confinament tampoc es va convocar; tot i que, segons les normes reguladores de funcionament dels districtes, les Audiències Públiques s’han de celebrar mínim cada dos mesos. La crisi sanitària de la Covid-19 ha posat de manifest les deficiències del model de falsa descentralització actual i la manca d’interès per part del govern municipal cap als districtes i la millora del seu funcionament. Cal garantir els drets a la participació ciutadana mentre duri aquesta situació excepcional de crisi sanitària, i s’estan vulnerant els drets de la ciutadania i també dels grups municipals en no convocar òrgans de participació dels quals també en som membres com a consellers i conselleres de districte. Cal garantir aquests drets a la participació, exigint la millora de les eines tecnològiques per garantir l’accés telemàtic dels representants polítics i la ciutadania (al darrer Consell Plenari de Gràcia vam perdre 30 minuts resolent problemes tècnics), i assegurant també l’assistència presencial garantint la seguretat sanitària i per evitar que la bretxa digital impedeixi el dret a la participació ciutadana. En aquesta ocasió, seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries, no es podia assistir presencialment per tal de reduir la mobilitat i la interacció social. A la Sala de Plens només eren presents el Regidor, la Gerent, la Consellera tècnica i jo mateixa, que exercint el meu rol de Vicepresidenta del Districte de Gràcia, substituïa al President que per motius personals no hi va poder assistir. En primer moment, el regidor Eloi Badia va explicar l’afectació de la Covid-19 a Gràcia, on va posar de manifest que en alguns barris de Gràcia, la transferència comunitària havia estat de les més altes de la ciutat, calen mesures per aplanar la corba de contagi.

La Fina Campàs, durant la xerrada de dimarts.

Xerrada telemàtica sobre les realitats trans amb la Fina Campàs

La vicepresidenta de la coordinadora LGTBI+ d’ERC, Fina Campàs, va ser la protagonista de la trobada telemàtica de casal de dimarts passat. Presentada als assistents pel Gerard Goday, la Fina ens va parlar d’identitat de gènere i realitats trans, un tema encara no prou conegut i que massa sovint genera certa incomprensió, deguda quasi sempre al desconeixement. La seva exposició va començar per una descripció dels termes i conceptes bàsics que defineixen els diferents col·lectius inclosos dins el moviment LGTBI+. Així, va diferenciar entre l’expressió de gènere, la identitat de gènere i la identitat de gènere sentit. Quan la identitat de gènere d’una persona es correspon amb el gènere assignat en néixer, es parla de persones cis (gènere). Quan aquesta identificació no es dona, és a dir, quan la identitat de gènere no es correspon amb el gènere assignat en néixer, es parla de persones trans (gènere). Així, el fet trans es recolza en la identitat de gènere de les persones. En canvi, les altres realitats LGTBI+ es basen en l’orientació afectivo-sexual, la qual cosa vol dir que una persona trans pot ser heterosexual, lesbiana, gai o bisexual. Hi ha diferents maneres a l’abast de les persones trans per fer realitat el seu gènere sentit o la seva identitat de gènere, com ara els tractaments hormonals o les cirurgies, o simplement no tractant-se, però sempre respectant la seva autodeterminació. Un dels termes més coneguts, el de transsexual (que no equival a transgènere), utilitzat per definir les persones que per arribar al seu gènere sentit o a la seva identitat de gènere han passat per la cirurgia genital, és d’us poc recomanable degut al seu origen mèdic i patologitzant. La intersexualitat fa referència a les persones que neixen amb genitals tant femenins com masculins, amb diferent grau de desenvolupament. El gènere que se’ls assigna al néixer pot no coincidir amb el quals s’identifiqui la persona més endavant.

Mural Carrer Siracusa - Plaça del Poble Romaní

ERC-Gràcia mostra el seu suport a Acció Siracusa i condemna la multa posada pel Govern del Districte

La setmana passada un grup de veïns i veïnes de Gràcia van fer un mural a la plaça del Poble Romaní en commemoració del tercer aniversari de l'1 d'octubre. En aquest mural hi ha escrit un fragment de la Declaració d'Independència de Catalunya que encara es pot anar a veure. Els que hi van participar ho van fer responent a una crida que s'havia fet a través de les xarxes socials feta per Acció Siracusa i altres organitzacions de la Vila. Quan ja estaven acabant el mural, la Guàrdia Urbana s'hi va presentar i van identificar vuit persones. Finalment, el Govern del Districte de Gràcia n'ha multat set d'elles per un import total de 2.100 €. Esquerra Republicana de Catalunya de Gràcia condemnem aquesta multa perquè l'entenem com un exemple més de repressió institucional cap als veïns i veïnes organitzades, i alhora volem mostrar tot el nostre suport i solidaritat al conjunt de veïns i veïnes afectades, i ens oferim en tot allò que els puguem ajudar. Demanem al Govern del Districte, i al regidor Eloi Badia especialment, la retirada immediata d'aquesta multa, ja que és una mostra més de la persecució política institucional contra el moviment independentista organitzat, i de totes aquelles persones que demanen la llibertat dels presos i preses polítiques, el retorn de les exiliades i exiliats i, en general, la fi de la repressió política.   Esquerra Republicana de Catalunya de Gràcia    

Pares i mares davant una escola del districte.

Un inici de curs diferent

Aquest inici de curs ha estat marcat per la consciència, tot i la situació de pandèmia, que les escoles han de ser presencials. La presencialitat garanteix la qualitat i equitat educativa.  Sense presencialitat la diversitat de situacions de l’entorn familiar fa que l’accés de totes les criatures a la formació no sigui equitatiu: diferències de connectivitat, diferències d’acompanyament familiar, diferències d’espai on poder-se concentrar, fan que en situació de confinament els resultats d’aprenentatge no puguin ser el mateix i això pugui contribuir a un increment de la bretxa educativa. Amb les mesures acordades entre Educació i Salut, les escoles estan obertes i són segures. S’ha evidenciat en les setmanes de curs escolar que portem que l’escola no és transmissora, no és amplificadora ni actua com a focus. Les incidències que hi ha en algunes escoles són les mateixes que hi pot haver en el seu entorn immediat, en el seu barri. L’estratègia de grups estables permet aïllar, amb seguretat, si és el cas que hi hagi alguna incidència. L’organització en grups estables, l’esglaonament d’entrades i sortides, l’accés per diferents portes, totes elles han estat estratègies des de cada centre per protegir els infants i tota la comunitat educativa de la millor forma possible. L’increment de professionals en els centres educatius, els plans de millora de la qualitat educativa i de minorització de la bretxa digital, són les eines que permetran a les escoles fer un pas endavant en l’atenció a l’alumnat en aquests moments difícils. El repte i la responsabilitat que ara tenim, amb la implicació de totes i tots, és estabilitzar el protocol de la gestió de casos, fer tot el que estigui a les nostres mans per evitar contagis, i que així l’escola pugui concentrar tots els seus esforços en la seva acció educativa i pedagògica. Els criteris d’interrelació als parcs i a les escoles són diferents, cal molta consciència per no perdre el que ara tenim.

La mirada de Marwa

L'altre dia vaig veure el documental "Marwa" i vaig observar l'expressió d'elements com vida, alegria, cura, tristesa, amor, esperança, dol, mort, suport i altres a través de la mirada d'una nena. Destil·la bellesa encara que no és naïf i hi ha moments crus i un final incert. Veient aquest documental em fa pensar en com és el camí i l'experiència de les nenes i dones migrades. Ara que falta poc més d'un mes pel dia internacional per l'eradicació de qualsevol classe de violència vers les dones, em pregunto quin tipus de violències reben aquestes dones. Com és el seu camí des que marxen de casa seva fins que arriben a Europa, a casa nostra, a Gràcia, al meu carrer. Segons diversos estudis i persones expertes, les dones migrades tenen un risc més elevat de patir algun tipus de violència. Se sap que més de la meitat de les persones migrades són dones. Els motius pel qual una dona migra també té les seves característiques concretes: evitar la violència masclista de la seva parella, evitar un matrimoni forçat, evitar una mutilació genital, evitar el càstig o repudi per part de la seva família si la parella l'abandona després d'un embaràs, etc. Quan veiem a les dones migrades pels carrers de Gràcia no ens imaginem el calvari que han passat i que, desgraciadament, passen al costat de casa nostra. Quan les miro als ulls no puc deixar d'empatitzar com a dona i tenen tot el meu reconeixement perquè han hagut de passar per situacions que no em puc imaginar. Segons el CCAR (Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat) la majoria de dones migrades han patit explotació sexual, violació, assetjament, practicar sexe forçat com moneda de canvi, matrimoni forçat, tràfic amb finalitat d'explotació sexual...i no sols durant el seu viatge migratori, sinó també en el camp de refugiats on haurien d'estar segures. Els causants d'aquestes violències són traficants i grups criminals però també personal de seguretat i homes refugiats.

Consellera Olga Hiraldo a l'Hort de l'avi.

Horts urbans: Espais de qualitat de vida a l'espera de plantar-hi la primera llavor

Entre el 3 i l’11 d’octubre, va tenir lloc la 5a edició de la Setmana de la Natura, en la què, respectant les mesures de seguretat necessàries, vam poder participar a diverses activitats, algunes virtuals i d’altres presencials. A Gràcia, va ser una oportunitat per a conèixer els dos horts urbans del districte que pertanyen a la xarxa municipal: l’Hort de Turull (Passatge Turull, 10) i l’Hort de l’Avi (Torrent del Remei, 2). No m’ho vaig voler perdre, així que dimecres vaig visitar un i divendres l’altre! A Barcelona, hi ha actualment més de 500 horts urbans, dels quals uns 350 són horts escolars, la resta majoritàriament s’ubiquen en solars públics, com els 15 horts que formen part de la xarxa d’Horts Urbans de Barcelona, i els que es troben en sòl privat, que tendeixen a l’alça tal com hem vist aquests mesos de crisi sanitària i confinament, que vèiem proliferar horts a terrasses o balcons. Així, la crisi sanitària, social i econòmica que estem vivint, ha posat encara més de manifest la relació entre la salut de les persones i la del nostre entorn. En aquest sentit, els horts urbans no només ajuden a crear consciència sobre el vincle entre les persones i la natura, sinó que els horts urbans  aporten beneficis per a la salut física i emocional, millorant la qualitat de vida, promou espais per a la socialització i la dinamització comunitària, ajuda a la cohesió social i també a relacions intergeneracionals. També promou la formació i educació ambiental, afavoreix la biodiversitat (tot i que vam poder veure també alguna vespa asiàtica) i permet mitigar els efectes de la crisi climàtica; i, promou bones pràctiques d'agricultura ecològica i de proximitat basada en criteris de sostenibilitat ambiental, com ara usar compost que es produeix al mateix hort o evitar l’ús de fitosanitaris. La xarxa d'horts urbans de Barcelona és un programa participatiu destinat a les persones més grans de 65 anys, i a entitats socials que treballen amb persones amb diversitat funcional o en risc d'exclusió social.

Carregadíssimes de raons: Dolors Bassa i Montse Bassa

El passat dia 10 d’octubre, hi va haver ple als Lluïsos de Gràcia per la presentació del llibre “Carregades de raons” de la Dolors Bassa i la Montse Bassa. Van estar acompanyades per la Meritxell Borràs, Consellera de Governació en l’anterior legislatura  i la Natza Farré, com a moderadora. Entre els assistents hi eren en Pere Aragonès, Vicepresident i President en funcions de la Generalitat, en Chakir el Homrani, Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, l’Ernest Maragall, president del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, la Marta Vilalta, Secretària General adjunta i Portaveu d’ERC i Diputada al Parlament, en Gerard Gómez del Moral, president d’ERC-Barcelona i altres càrrecs electes donant suport a la nostra companya. Va ser una conversa distesa i molt encoratjadora on la Dolors Bassa  va voler fer palesa la seva situació de repressió però també, la de la Carme Forcadell i la resta de presos polítics i preses polítiques. “No hi ha un sol dia que no pensi en els companys que es troben empresonats”, van ser les primeres paraules de la Consellera de Treball, Dolors Bassa. En aquesta obra escrita a quatre mans, la Dolors i la Montse es sinceren per parlar-nos de la seva experiència, dels seus sentiments, d’allò que han viscut des d’octubre del 2017. Explicat des de dos punts de vista, el de dins i el de fora de la presó, i enmig el vidre com un autèntic mur emocional. Es van explicar anècdotes com que la relació entre la Dolors i la Meritxell no era bona, i el fet d’estar 33 dies juntes a la presó les va portar a conèixer-nos millor i deixar enrere antics perjudicis. De vegades, la vida et posa en situacions en les quals empatitzes amb els i les altres, i t’adones que tothom pateix d’una manera molt semblant. La Dolors també va remarcar que aquest no és un llibre de retrets, és un llibre de sentiments, experiències i esperança, l’esperança de justícia per unes dones i homes que no van cometre cap delicte.