ERC té un clar posicionament a favor del model de gestió cívica per a la gestió d’equipaments públics sempre que es donin els condicionants perquè sigui possible. Es tracta d’un camí perquè la societat civil organitzada mitjançant associacions sense ànim de lucre pugui gestionar equipaments i generar una oferta cultural i social de proximitat al territori amb un gran coneixement d’aquest i sense la voluntat de lucrar-se. Quelcom que em sembla senzillament sensacional. Jo mateix vaig tenir l’honor de ser el responsable de la gestió cívica durant 3 anys de la Violeta de Gràcia des del voluntariat (parlant en plata, sense cobrar res). Va ser una gran aventura que em va donar grans moments de satisfacció al mateix temps que em va generar moments de forta angoixa associats en gran mesura a la gestió de la tresoreria. En la meva opinió, un dels punts febles de l’actual model de gestió cívica és que cada any, si el balanç econòmic de la gestió surt en positiu, aquest superàvit s’ha de retornar a l’administració, la qual cosa fa que les entitats no puguin acumular múscul de tresoreria per afrontar possibles futurs problemes de falta d’ingressos, com ha estat el cas de la situació generada per la COVID. Sabem que la situació de confinament ha generat molts problemes a tothom en general però amb aquest article m’he volgut focalitzar en aquesta qüestió en concret, sense deixar de ser conscient que moltes altres entitats, persones i empreses també ho estan passant malament. Em consta que les entitats que gestionen cívicament la Violeta de Gràcia, el Centre Artesà Tradicionàrius, la Finca Sansalvador/Refugi del Diamant i Casal Cardener tenen problemes econòmics degut a la caiguda d’ingressos generats per la COVID, entenc que cada cas amb les seves particularitats. Si aquestes entitats, quan tenen un bon any i generen superàvit, l’han de lliurar a l’Ajuntament, entenc que ara que tenen problemes per falta d’ingrés degut a la COVID el Govern de la Ciutat hauria d’entomar aquesta situació i trobar una solució que garanteixi la seva continuïtat, fet que ens beneficiarà a tots i totes.

LA CANDIDATURA ENCAPÇALADA PER PEP CREUS, L'ÙNICA PRESENTADA, OBTÉ LA PROCLAMACIÓ PER UNANIMITAT Aquest dijous, 9 de juliol, la militància d’ERC-Gràcia ha celebrat el seu congrés anual i també ha escollit la nova executiva per als propers quatre anys. L’acte, que es va haver d’ajornar uns mesos sobre la data prevista inicialment a conseqüència de la Covid-19, ha tingut lloc a les instal·lacions de l’ACIDH (Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà). El conseller del districte Miquel Colomé, membre de la Comissió Organitzadora del Congrés, ha explicat prèviament les mesures preses per garantir la seguretat de tots els assistents. Tot seguit s’ha constituït la mesa i s’ha aprovat l’ordre del dia. El parlament d’obertura del Congrés ha anat a càrrec del president de la Federació de Barcelona d’ERC, Gerard Gómez del Moral, que ha començat agraint la feina feta els últims anys per l’executiva sortint. Després de mostrar la seva alegria per poder tornar a retrobar-se amb els companys i recuperar, amb certes limitacions, el contacte personal, ha fet una valoració del moment polític actual. Creu que els últims temps s’ha viscut un cert desencís general, però s’ha mostrat confiat que les properes eleccions al Parlament siguin un punt de partida per generar noves estratègies de país i crear el consens necessari per avançar cap a la República Catalana. Aconseguir-ho depèn, ha dit, de disposar d’estructures fermes, i que aquesta ha de ser una de les prioritats de la nova executiva, treballant a Gràcia per generar iniciatives polítiques i il·lusió. Toni López, president de l’executiva sortint tot i que seguirà sent membre de la nova com a secretari d’atenció a la militància i creixement, ha presentat a continuació el seu informe de la presidència. Després de recordar els presos polítics, els exiliats i els represaliats, ha fet el balanç dels últims dos anys i mig, centrat en deu capítols principals: un casal feminista, activitats, mobilitzacions, campanyes electorals, congressos i debats interns, xerrades i actes diversos, imatge i comunicació, activitats durant la pandèmia, evolució de la militància i evolució dels resultats electorals.

Benvolguts veïns i veïnes de la Vila de Gràcia, Des del Grup Municipal d‘ERC hem valorat la darrera proposta que ens van transmetre el dia 16/06/2020 els representants de la Plataforma veïnal Protegim l’Interior d’Illa sobre la Modificació del Pla General Urbanístic en l’àmbit de la prolongació de Rambla de Prat. Ho hem fet mantenint reunions i contactes amb experts en patrimoni, representants veïnals de Gràcia, representants de totes les forces polítiques i institucionals de Gràcia, membres del Consell de barri de la Vila de Gràcia, ciutadans amb trajectòria reconeguda en la vida social, associativa i econòmica i, el més important per nosaltres, veïns i veïnes de la Vila de Gràcia (persones afectades directament de la MPGM de la Rambla del Prat i persones no afectades). De la darrera proposta de Protegim l’Interior d’Illa en valorem el següent: 1. La proposta suposa un decreixement important dels habitatges de protecció previstos en la darrera versió, i posaria en risc la viabilitat de la promoció. Fer habitatge públic és el repte més urgent que tenim a Gràcia. 2. No aplicar la solució que proposa ERC pel taller Vallmitjana impediria fer la promoció d’habitatge públic en la seva totalitat i suposaria no obrir el carrer de l’Àngel i mantenir el cul de sac. L’habilitació del passatge ens permetria fer-lo més segur, més comunicat i amb més presència de vianants, coherent amb els principis de l’urbanisme feminista i inclusiu que defensem. Tindríem, doncs, un carrer de l’Àngel més segur i amb més vida, obert a tota la Vila. 3. Tant amb aquesta darrera proposta com l’anterior no hi haurà afectació en la pervivència del plataner centenari. Els tècnics de parcs i jardins asseguren que el planejament actual d’ERC no suposa cap amenaça per l’arbre. La poda acurada, com la que es farà, es fa habitualment a  Barcelona. La construcció dels fonaments de l’edifici en la part més allunyada de l’arbre evitarà problemes amb les arrels.

COMUNICAT D’ERC GRÀCIA SOBRE LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ A L’ÀMBIT DE LA RAMBLA DEL PRAT   Als veïns i veïnes de la Vila de Gràcia,   Des del Grup Municipal d‘Esquerra Republicana hem arribat a un acord amb el Govern Municipal per poder Modificar el Pla General Metropolità a l’àmbit de prolongació de Rambla de Prat. Des de 1953, el Pla Comarcal traçava en un primer document urbanístic la “via O”. Un pla que entre altres coses, havia d’unir Rambla de Prat amb Torrent de l’Olla. Aquest és un fet cabdal ja que tot el planejament urbanístic que s’ha fet després ha vingut condicionat. Tant el PGM de 1976 com el PEMPRI de 1986, són reflex de la voluntat de dur a la pràctica una realitat urbanística fixada el 1953. Fins a dia d’avui, 67 anys després, disset edificis encara tenen la qualificació urbanística de vial. És a dir, segons el planejament vigent de 1976, un centenar de finques esperen ser derruïdes per fer-hi un carrer, entre elles el taller Vallmitjana. Il·lustració 1: Pla General Metropolità de 1976. En gris, els vials. El 2018, El Govern Municipal va fer una nova proposta de modificació per adaptar aquest anacronisme del planejament de 1976, a la realitat de la ciutat del S.XXI. Amb la voluntat de trobar oportunitats per construir habitatge protegit en aquestes antigues qualificacions, va identificar una sèrie de finques susceptibles de ser expropiades, alhora que desafectava bona part dels edificis que segons el PGM de 1976 havien d’anar a terra. Ho va fer sobre plànol i sense pràcticament visitar les finques. De tal manera que va acabar convertint l’oportunitat per fer habitatge públic en un rebuig frontal dels veïns a noves construccions en una trama urbana ja especialment complexa. El moviment veïnal i d’afectats, agrupats dins la “Plataforma Salvem l’Interior d’Illa”, reivindicava l’interior de l’illa de cases com un corredor verd amb riquesa ecològica i amb la seva biodiversitat interior.

Aquest  dijous 4 de juny ha tingut lloc la reunió telemàtica del casal Francesc Macià d'ERC Gràcia per parlar sobre la crisi socioeconòmica derivada de la crisi sanitària de la Covid-19  als nostres barris. Ha estat el primer cop, des de l’inici de la pandèmia, que s’ha fet una reunió virtual oberta  a totes  les veïnes i veïns del districte;  per tal que poguessin participar-hi es va fer públic l’enllaç a la plataforma Jitsi.org, que es la que normalment fa servir el Casal Francesc Macià per connectar-se en xarxa. Vàrem comptar per aquesta ocasió amb dues ponents externes al partit, val a dir que també va ser una experiència nova en aquest nou format virtual i que la valoració general va ser molt bona. D’una banda vam comptar amb la presència de la Noemí Cortés, que és membre i col·laboradora en l'àrea social de l'Església Evangèlica de Gràcia, i que s’ubica al carrer Terol 22. Va explicar-nos que abans de la pandèmia impulsaven un projecte d’atenció a persones sense llar, que dur per nom “Llum de nit”, i que atenia a unes 40 persones, oferint-los un sopar calent, allotjament per passar la nit, esmorzar i una higiene bàsica (sense dutxa, perquè no disposen d’aquestes instal·lacions). Amb la Covid-19 varen haver de que suspendre aquesta prestació per seguretat sanitària, però alhora varen acollir a la mateixa església evangèlica 10 persones sense llar que han passat tot el confinament dins les instal·lacions, i que hi seguiran mentre no s’obri el temple al públic, oferint-los l’alimentació i l’acolliment integral. Durant la pandèmia i l’estat d’alarma sanitària l’acció de l’Església Evangèlica  s’ha centrat en una tasca d’emergència, d’”apagafocs” ha qualificat la Noemi, fent assessorament a les persones que s’hi adreçaven dels recursos disponibles al districte per pal·liar l’emergència alimentaria, “per saber on anar i que fer” ja que han estat moltes les persones  que s’han trobat en una situació d’extrema precarietat i que no havien viscut mai abans una situació tan extrema.

La regidora d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona va ser la protagonista d’una nova reunió telemàtica de la militància del casal de Gràcia el passat dimecres 13 de maig. L’eix central de la seva intervenció va ser la situació actual dels serveis socials a Barcelona, posats a prova per la pandèmia del covid-19.   En la introducció al tema, la Montse va destacar la seva importància afirmant que els serveis socials haurien de ser, juntament amb la salut i l’educació, un dels tres pilars fonamentals de l’estat del benestar, ja que garanteixen una sèrie de drets dels quals la gent no en sol ser conscient. Considera un error que es pensi que estan adreçats exclusivament a la gent pobra, cosa que fa que estiguin, en certa manera, «estigmatitzats», en paraules seves. També va recordar els seus orígens, allà cap als anys 80, de la mà d’Eulàlia Vintró, qui va ser regidora a l’Ajuntament en els àmbits d’Educació i de Benestar Social. Malgrat la seva part positiva, va reconèixer que els serveis socials s’han vist afeblits progressivament des de la crisi del 2008 fins avui. Abans de l’arribada del covid-19, l’espera mitjana per ser atès era d’uns 20 dies. Actualment, els serveis socials estan saturats. Les seves actuacions, tot i ser en molts casos força limitades, encara es mantenen parcialment en els àmbits d’àpats a domicili, teleassistència, servei d’atenció domiciliària, atenció a drogodependents i sense sostre, centres d’higiene personal, menjadors socials, assentaments i centres de joves. Pel que fa als pavellons de la Fira habilitats per a l’atenció als sense sostre, que donen cabuda a unes 200 persones, la Montse va destacar la manca de transparència sobre les seves dades i funcionament tant per part de l’Ajuntament de la ciutat com de la Creu Roja, un tema que també està aixecant força polèmica entre la ciutadania. També va assenyalar que un centre de joves s’ha hagut d’obrir al municipi de Montgat perquè a Barcelona no ha estat possible.

El Consell Plenari de Gràcia del mes de maig ha estat caracteritzat per la seva excepcionalitat, tant en el format -el primer Plenari telemàtic de la història de Gràcia- com per la situació de crisi sanitària i la conseqüent crisi socioeconòmica i humanitària.   RESPOSTA A L’INFORME DEL REGIDOR   En resposta a l’informe de regidor, com és habitual, vaig intervenir jo mateixa com a Consellera Portaveu d’Esquerra Republicana al districte de Gràcia. Faig un parèntesi per destacar que, a diferència de la majoria dels altres districtes de la ciutat de Barcelona, mai rebem l’informe del regidor amb anterioritat, de manera que és una resposta cega a allò que exposa govern en el període comprés entre el darrer Consell Plenari i el que transcorre. Seria d’agrair, i entenc que també com a mostra de transparència, que se’ns fos facilitat amb anterioritat als grups de l’oposició per poder preparar les nostres respostes amb major precisió i eficiència.   Vam iniciar la intervenció expressant el nostre més sentit condol als veïns i veïnes que han perdut éssers estimats en aquests moments tant difícils, així com expressant el nostre suport i escalf a les persones que continuen lluitant contra la covid-19 a les quals, un cop més, us expressem el nostre desig d’una bona i ràpida  recuperació. Vam agrair també la feina i el compromís de tot el personal sanitari (els veritables herois i heroïnes, als quals vam suggerir interrompre un minut la sessió per tal de dedicar-los-hi els aplaudiments diaris que reben per part de la ciutadania, en aquest cas va ser en llenguatge de signes a través de les pantalles), del personal de les residències de gent gran (fent una feina ingent en ésser el col·lectiu de major vulnerabilitat davant aquest coronavirus, com hem vist arreu), dels cossos de seguretat i tots els treballadors i treballadores públics que feu que els serveis bàsics continuïn en funcionament i es pugui atendre les necessitats dels nostres veïns i veïnes.

Aquest dimecres 22 d’abril la militància d’Esquerra Republicana del Casal Francesc Macià hem tingut l’oportunitat de conversar i debatre de política nacional i municipal amb l’Elisenda Alemany, regidora a l’Ajuntament de Barcelona, i amb la Pilar Vallugera, diputada al Congrés. Sobre la taula s’han posat moltes qüestions d’interès, però la que suscita avui més debat públic és el procés cap al desconfinament de la població i la relaxació de les mesures adoptades per l’estat d’alarma. Al centre del debat hi ha l’exigència del Govern de Catalunya, la recuperació competencial de la Generalitat de Catalunya per activar un pla propi de desconfinament. Ambdues ponents hi han insistit profusament, “ningú pot entendre que les Canàries o les Illes Balears tinguin els mateixos criteris de desconfinament que Catalunya o Madrid, essent realitats tant diferents per nombre d’infectats, morts, estructura demogràfica, sistema poblacional... el procés de desconfinament ha de ser pilotat des de l’àmbit autonòmic, sí o sí, i així també ho pensen altres comunitats autònomes, governades per diverses forces polítiques, ja n’hi ha prou de recentralitzar les competències gestionades satisfactòriament durant dècades des de la Generalitat de Catalunya ”, ha afirmat indignada la Pilar. L’Elisenda ha anat més enllà i ha destacat la necessitat que Barcelona disposi d’una proposta pròpia per al desconfinament, de la mateixa manera que el Govern està preparant un pla català per al desconfinament, Barcelona hauria de tenir un projecte propi, “que necessàriament – ha dit- hauria de passar pels 10 districtes, ja que la pandèmia del Covid-19 ha tingut una incidència molt desigual en els diferents districtes de la ciutat”. En aquest sentit l’Elisenda ha recordat que des d’Esquerra Republicana estem impulsant el projecte “Impulsem l’Endemà”, per buscar respostes més ambicioses a la crisi generada per la Covid-19 i començar a reflexionar sobre les polítiques que caldrà impulsar per fer front a la crisi socioeconòmica que sobrevingui a la pandèmia.

Aquest 15 d'abril la militància d'Esquerra Republicana de Gràcia ha celebrat la seva tercera sessió de Connectem-nos, participant de la reunió telemàtica proposada pel Casal de Sarrià-Sant Gervasi, una xerrada amb Robert Fabregat, Director General de Recerca i Innovació en Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, per parlar dels diferents escenaris de futur de la crisi sanitària. Ha estat una acció virtual coordinada amb els nostres veïns i veïnes de districte, que respon, també, a la voluntat d'una major cooperació entre els Casals de la Federació de Barcelona i a una optimització dels recursos disponibles. Les plataformes digitals de videoconferències són una eina molt efectiva que ens permeten augmentar aquesta col·laboració entre districtes i, alhora, poder estrènyer lligams amb la militància confinada per la pandèmia del Covid-19. Els companys i companyes d'Esquerra Republicana de Sarrià-Sant Gervasi celebraven la seva primera sessió del Connectem-nos, podeu llegir la seva crònica de l'acte en el següent enllaç, Primera reunió telemàtica conjunta d'ERC SSTG i ERC Gràcia sobre el Covid 19 S'ha pogut abordar amb en Robert un debat per tractar diferents aspectes de gran preocupació social, com ara el calendari de desconfinament, molt concretament del desconfinament escolar de nens i adolescents, un debat que ha agafat força dimensió mediàtica aquests darrers dies. També s'ha debatut la necessitat d'adoptar mesures per poder fer tests massius al conjunt de la societat catalana i els diferents tipus de tests que hi ha ara en servei. La realització de tests massius, amb el seu document, virtual o no, de contagi és imprescindible per poder desescalar les mesures de desconfinament i anar tornat poc a poc a la "normalitat", tot i que no serà exactament la mateixa normalitat que abans de la pandèmia. En Robert també ens ha parlat de les diferents vies de recerca científica pel futur tractament de la malaltia.