La reunió de casal de dimarts passat va consistir en una trobada amb el regidor d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona Max Zañartu. Una xerrada telemàtica sobre la mobilitat del nostre districte  i més enllà,superant els límits de l'àmbit municipal, i que va acabar amb un animat debat entre els assistents. El conseller del districte de Gràcia Miquel Colomé va fer la introducció exposant els principals àmbits d’actuació política en temes de mobilitat, com la regulació de l’aparcament de cotxes i motos, la pacificació de l’entorn de les escoles, la implantació de superilles, l’amplada de les voreres dels carrers i les freqüències dels semàfors. Tot seguit, el Max va començar la seva intervenció recordant que la mobilitat és una competència dels ajuntaments que, tot i no ser per a la gent un dels principals problemes, sempre surt a totes les enquestes com un dels temes a resoldre. Malgrat que les maneres de desplaçar-se han variat molt, fins fa poc la mobilitat sempre havia estat pensada al voltant del cotxe. Per això -diu- prefereix parlar més de «dret a l’accessibilitat» que de mobilitat. Els efectes d’aquest «dret a l’accessibilitat» es mourien, segons va exposar, en tres terrenys: la contaminació, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i l’espai públic. La contaminació (que pot ser lumínica, acústica o d’altres tipus), en aquest cas, seria l’atmosfèrica, produïda principalment pel diòxid de nitrogen procedent dels motors de combustió, i pels aerosols o partícules en suspensió, procedents de les obres i la indústria. Un dels efectes positius més notables del confinament per la COVID-19 va ser la gran davallada dels nivells de contaminació a tota la ciutat i l’àrea metropolitana. L’emissió a l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle com el diòxid de carboni, el metà i l’òxid de dinitrogen, principals responsables del canvi climàtic, prové principalment del transport (amb un 27% de les emissions de CO2), l’activitat portuària i aeroportuària, els serveis i també de la indústria.

Matinada-Pòrtics i Espurna de Gràcia són dos esplais que des del 2014 compartien local al c/ Jaén 7, a la seu d'YMCA, gestionat per les Carmelites. Era un espai precari i més havent-hi de conviure-hi les dues agrupacions. El novembre del 2019 Carmelites els van anunciar que no renovaven el contracte de lloguer i que havien de deixar l'espai, provocant que aquests dos esplais es quedessin sense un lloc on poder guardar material, trobar-se, fer-hi reunions, etcètera. Malgrat que les entitats en tot moment van tenir voluntat dialogant i de mirar d'arribar a un acord, no van tenir cap opció d'obrir unes negociacions serioses, ja que l'orde es va tancar en banda. Amb la pandèmia i el posterior confinament, aquesta expulsió es va acabar endarrerint fins al 31 d'agost del 2020. A hores d'ara, ambdós esplais es troben sense un local on poder desenvolupar les seves activitats amb normalitat. Cal recordar que l'ajuntament es va comprometre a trobar un espai definitiu des de ja fa temps. Només els va oferir l'espai de Tres Lliris, sense parlar amb el Casal Popular i sense poder ser aquesta una solució definitiva, ja que no és un local adequat per les entitats. A hores d'ara, els esplais han engegat una campanya exigint a l'ajuntament que trobi aquest espai que els han promès. Mentrestant, guarden el material al CP Tres Lliris i altres locals o domicilis particulars. Les entitats d'educació en el lleure com els esplais o caus són generadors de comunitat, són espais que mantenen els barris vius i amb activitat, i més si es tracta de dues entitats amb dues-centes famílies i 50 monitors i monitores que en formen part. Deixar-los sense local no és només deixar-los sense un lloc on poder emmagatzemar material, és treure-hi un lloc de trobada per a l'equip de monitors on puguin fer reunions, acabar amb un espai de socialització per a infants del barri on fan llaços d'amistat i on es genera un sentit crític imprescindible avui en dia. Cal urgentment que el districte trobi un local definitiu per a Matinada-Pòrtics i l'Espurna de Gràcia, un lloc adequat perquè puguin desenvolupar el seu dia a dia.

Davant la greu afectació econòmica que estava patint el sector de la restauració a causa del confinament i les seves fases posteriors, l’Ajuntament va publicar un decret d’alcaldia que permetia als bars i restaurants sol·licitar una ampliació temporal de terrasses.   El decret estava emmarcat en un pla de xoc de 42 mesures econòmiques i feia èmfasi en com un sector tan important a la ciutat de Barcelona podia resistir a les fases de desconfinament i represa. La mesura va ser aprovada amb el vot de tots els grups municipals i era publicat d’urgència el 21/05/20, a temps per poder afrontar els mesos de bonança meteorològica.   La mesura consistia en que els bars i restaurants poguessin ampliar les seves terrasses o sol·licitar-ne de noves, en el cas que no en tinguessin, per tal de superar les limitacions d’aforament a l’interior dels locals i les distàncies de seguretat entre taules i persones. Aquesta ampliació es plantejava de manera excepcional i havia d’acabar el desembre de 2020. És a dir, aquestes ampliacions de cap manera es podien consolidar.   Hem de recordar que en les primeres fases de desconfinaments els aforaments permesos eren del 50%, no es podia servir a la barra i la distància entre taules havia de ser de 2 metres. A més de les limitacions del PROCICAT, cal tenir en compte que els consumidors es varen anar decantant cap aquells establiments que tenen terrassa a l’exterior, en detriment dels que no en tenen. Amb aquestes perspectives, la majoria d’establiments no s’han vist en cor d’incorporar tots els treballadors que estaven a l’ERTO i alguns ni tan sols de tornar a obrir el bar. També n’hi ha que han plegat definitivament.   Durant unes setmanes 85.000 treballadors, 8.000 establiments i el Gremi de Restauració de Barcelona van esperar amb candeletes que s’implantés el decret d’ampliació de terrasses.  Malauradament, la nefasta gestió de l’Ajuntament va fer que la majoria de sol·licituds no fossin respostes positivament.

Una pregunta que cal fer-se és: aquesta situació viscuda per la COVID-19  ha sigut igual per a totes les persones? No ha fet diferència entre gèneres? Sabem que davant d’una crisi les desigualtats augmenten entre les persones més vulnerables, però entre homes i dones també?   Informes i estudis com l’elaborat pel Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA) confirmen que la situació de la COVID-19 afecta de forma diferent en funció del gènere. Podem afirmar que amb la pandèmia les desigualtats s'han agreujat  entre les dones i les nenes. Els motius d’aquesta vulnerabilitat són factors com un sistema sanitari fràgil, una cobertura social deficitària, una economia dèbil i molt encarada al treball no professional, entre d’altres.   Per què les dones són més vulnerables a la COVID-19 i pateixen més les seves  conseqüències? Les dones suposen un 70% del personal de l’àmbit sanitari i social; això implica que tenen una major probabilitat a l'exposició i al contagi. De les persones treballadores del sector de la salut contagiat un 76% eren dones i un 24% eren homes.   Les dones han tingut un pes fonamental en el sistema de cures; tant en les feines professionals  (salut, neteja, serveis socials, comerç, etc.) com no professionals (cures d'altres persones i tasques domèstiques).   És un col·lectiu amb més precarietat laboral perquè davant d'una situació de crisi, els impacta més la pèrdua de feina. I a més a més, les seves feines són més precàries i amb condicions pitjors i més desprotegides.   La conseqüència més dura del confinament, però, ha sigut l'augment de casos i la intensitat dels episodis de violència de gènere a nivell sexual, físic i psicològic.    Queda clar que existeix un desequilibri en el rol de lideratge i en la resposta d'aquesta crisi sanitària i social: les dones estem treballant a primera línia però estem infrarepresentades en les posicions de presa de decisions per lluitar contra la pandèmia.

El retorn a les aules en format presencial és de vital importància després dels mesos de confinament, teleformació, teletreball i vacances. La formació de la canalla i el jovent té una vessant socialitzadora que és imprescindible per al seu correcte desenvolupament; pedagògicament necessitem el retorn a les aules amb la màxima normalitat possible, i ho hem de fer en les millors condicions possibles. Una de les estratègies que s’han plantejat és la cerca d’espais addicionals, per permetre grups estables de mida més petita. El professorat i les direccions dels centres prioritzen els espais en el propi edifici que puguin adequar-s’hi (és del tot comprensible: proximitat, flexibilitat, coordinació...) abans que espais en altres indrets que comporten desplaçaments d’alumnat i professorat, i tal vegada aïllament del grup que s’hi ubiqués. Aquests espais dins els propis centres (aules polivalents, gimnasos, tallers, biblioteques, patis, etcètera) són necessaris en sí mateixos, no hi són pas de més, i tot i així potser enguany el centre haurà de reinventar-se, prescindir d’alguns, sense poder-los donar aquest ús i convertir-los en aules. Els ajuntaments han tingut la responsabilitat de cercar espais fora dels centres educatius, a demanda. Un centre educatiu pot haver plantejat a priori una necessitat, i aquesta necessitat modificar-se en el temps. Veiem com les condicions i circumstàncies poden variar, i molt, en poc temps. Per tant, penso que cal ser proactiu i la relació d’espais a disposició hauria de ser més extensa que la petició inicial, per poder reaccionar ràpidament si és el cas que les peticions creixen. El nostre grup municipal es va reunir durant el confinament amb moltes entitats del Districte, per fer-los costat i veure en què els podíem ajudar. Els vam traslladar que probablement aquest curs els centres educatius tindrien necessitat d’espais addicionals; que revisessin els espais de la seva entitat, quins podrien posar a disposició per utilitzar-los com a aules de grups reduïts.

El passat 15 de juliol, el Parc de la Creueta del Coll reobria el seu llac amb funció de piscina exterior, rere estar dos estius tancat al públic per obres de millora per solucionar els problemes de filtracions dels darrers anys (amb una inversió d’uns 600.000€). Dies previs encara estaven fent les darreres actuacions per deixar el llac a punt, ja que s’havien aixecat algunes de les rajoletes (gresite) que cobreixen la superfície submergida. Va ésser una reobertura molt esperada, no només pels veïns i veïnes del barri del Coll, sinó també barris propers, però malauradament va ser força accidentada. Més d’un centenar d’usuaris i usuàries de la piscina exterior van ser atesos en patir ferides als peus i genolls en entrar a la piscina, el mateix Govern del Districte en reconeix 69 afectats, sent la majoria de lesionats infants que hi eren amb els companys i companyes del casal d'estiu, degut a les irregularitat del fons i de les escales. En aquell moment, des del nostre Grup Municipal, vam demanar responsabilitats i explicacions, com ara les causes d’aquestes ferides, quin control de qualitat s'havia realitzat a fi d'obrir l’equipament i quines serien les actuacions que l'Ajuntament pensava fer per arranjar aquests desperfectes . Encara restem a l’espera de la resposta, tot i que el Districte de Gràcia va emetre un comunicat gens convincent, ni pels usuaris i usuàries de l’equipament, ni per nosaltres. El Govern apuntava que “el problema es deriva de dues causes principalment. En primer lloc, l’acumulació de pedres petites al fons del llac. I en segon lloc, els peus en remull durant molta estona, que pot suposar una major sensibilitat. També informaven que “després d’haver realitzat les inspeccions pertinents, no s’ha detectat cap punt de risc ni zones de paviment que puguin provocar aquestes ferides”. Doncs bé, aquí no va acabar la cosa i fets posteriors mostren que aquest comunicat no s’ajustava a la realitat. El 17 de juliol, l'Ajuntament de Barcelona va procedir al tancament del llac-piscina al·legant que es tancava degut a les mesures de seguretat decretades per la Generalitat per evitar contagis de coronavirus.

El 26 de maig del 2019 Esquerra Republicana va tornar a guanyar unes eleccions municipals a Barcelona. Després de més de 80 anys sense aconseguir-ho, va fer-ho amb els millors resultats de la història amb més de 160.000 vots a la ciutat, tot i que un pacte entre BeC, PSC i Manuel Valls va fer que no estiguem governant la ciutat de Barcelona. A Gràcia passàvem d’un 12% al 2015 al 23.76%, amb 14.789 vots i esdevenint segona força a només 40 vots de Barcelona en Comú i guanyant en 4 dels 5 barris del Districte: Camp d’en Grassot – Gràcia Nova, La Salut, El Coll, i, Vallcarca i els Penitents. Aquests bon resultats van permetre que dos mesos més tard, prengués possessió els consellers i conselleres d’Esquerra Republicana al Districte de Gràcia, constituït pels consellers Miquel Colomé, Núria Pi, Marc Bosch i Guillem Roma, i jo mateixa, Olga Hiraldo, com a consellera portaveu, a més del regidor adscrit a Gràcia Max Zañartu. Des del primer moment, però, vam mostrar-nos com una oposició constructiva amb la què no només fiscalitzaríem la tasca del govern, i n’exigiríem un bon funcionament,  sinó que impulsaríem totes les transformacions necessàries, teixint aliances amb tota la ciutadania, per construir una Gràcia més justa, més verda, més feminista, més pròspera i més lliure. Seriem els que sempre hi som, buscant sempre la complicitat amb Gràcia, treballant per millorar els nostres barris, escoltant, dialogant i esdevenint l’eina per canalitzar les demandes dels graciencs i gracienques, el que ens ha dut a reunir-nos amb més d’un centenar d’entitats i associacions. Des de l’inici del mandat, hem presentat al Consell Plenari: 5 proposicions (totes aprovades), 8 precs (7 acceptats i 1 rebutjat) i 2 preguntes. A més, de 12 precs i 15 preguntes per escrit. A banda de treballar per desencallar problemàtiques com la MPGM en l’àmbit de la prolongació de la Rambla del Prat, on la nostra proposta recollia les demandes veïnals i permetia mantenir el patrimoni natural i cultural (per a més informació, clica aquí - adjuntar enllaç) o el tancament definitiu de la discoteca Canela.

La precarietat de l’ocupació juvenil no ens ve de nou, sovint els nostres joves són els més perjudicats davant d’una crisi econòmica, i així ho estem constatant en aquesta crisis socioeconòmica derivada de la crisi sanitària de la Covid-19. L’actual crisi, doncs, sembla que no difereixi massa de la crisi del 2008 pel que fa al nostre jovent. S’espera un 40% d’atur juvenil, ja que habitualment la taxa en joves dobla la del conjunt de la població i la Comissió Europea preveu un 18.9% d’atur. Segons dades de l’Agència Catalana de la Joventut de febrer a març d’enguany la caiguda més acusada d’afiliacions a la Seguretat Social ha estat en persones d’entre 16 a 29 anys, que van registrar una caiguda del 40.5%. A més, durant el mes de març, la caiguda de la contractació jove va ser gairebé del 30% i, mentre s’ha recuperat el 70% de l’ocupació perduda per la crisi sanitària de persones majors de 50 anys, pel que fa a ocupació juvenil, només s’ha recuperat un 15%.   D’altra banda, cal considerar que, segons dades del mateix Ajuntament, l’any 2018 el salari mig dels joves d’entre 25 i 29 anys era un 34% inferior que la mitja salarial de la ciutat, i encara es veu més marcada aquesta diferència entre els joves menors de 25 anys, dels quals el salari mig és un 66% inferior a la mitjana. Davant aquesta situació, ens sembla inadmissible que el Govern de l’Estat hagi retallat el 50% dels diners que han d’anar destinats a les Comunitats Autònomes per polítiques actives d’ocupació, perjudicant en gran mesura al jovent. Per tot això, el passat mes de juny el nostre regidor Max Zañartu, adscrit a Gràcia va presentar al Consell Plenari del Ajuntament de Barcelona un prec instant al govern a presentar en el termini màxim d’un mes mesures a curt i mig termini per pal·liar els efectes de l’actual crisi sobre el mercat laboral dels i les joves de Barcelona provocades per la crisi de la COVID-19. I des del territori, el nostre conseller de districte Marc Bosch, que se n’ocupa del àmbit de la infància, adolescència i joventut, va presentar per escrit la següent pregunta dirigida al Regidor del Districte: “Quines mesures està treballant el govern del districte amb el moviment associatiu juvenil i punts Infojove per pal·liar les conseqüències ocupacionals de la crisi de la COVID-19 en la realitat que afecta als i les joves de Gràcia?”.

L'emergència social derivada de la crisi sanitària del coronavirus ha derivat en una crisi humanitària amb devastadors efectes econòmics i socials per a molts veïns i veïnes de Gràcia i de la nostra ciutat. Entre el 16 de març i el 14 de maig, els serveis socials van atendre a Barcelona  34.385 persones, un terç del total atès en tot l'any passat. D’aquestes, un 17% no havien demanat mai ajuda o feia més d'un any que no la requerien, i el 72% de les persones ateses han estat dones, posant també de manifest la feminització de la pobresa i la violència masclista, agreujades durant el confinament.    La majoria de les ajudes dirigides a pal·liar les conseqüències de la crisi han estat per sufragar despeses d’alimentació i necessitats bàsiques (80%) i d’habitatge (20%). Així, la crisi també es reflexa en l’increment de persones que necessiten adquirir aliments i productes de primera necessitat en no tenir ingressos per suplir aquestes despeses (sovint els afectats provenen de l’economia submergida i treballs sense contracte, que per tant no poden accedir a cap tipus de  prestació, i en menor mesura, persones que podent accedir-hi encara no han cobrat cap tipus de prestació).   A Gràcia tenim un bon exemple, el Rebost Solidari de Gràcia, que va veure la llum a inicis d’any, i que en poques setmanes veia com el nombre de demandes augmentava per sobre de les seves possibilitats. El Rebost Solidari s’abasteix de productes provinents del Banc dels Aliments, de la Unió Europea i de supermercats, forns de pa i botigues del barri, i també les darreres setmanes ha rebut productes aportats per altres entitats del districte que no han dubtat en col·laborar fent recollides de productes de primera necessitat per fer pinya davant l’emergència social, com ara els Castellers de la Vila de Gràcia.   El servei de provisió d’aliments arrencava amb 396 usuaris el passat 7 de gener, i actualment atén més de 4.000 persones amb necessitat d’aliments i productes bàsics.