El passat setembre, sortia a la llum un llibre escrit a quatre mans, entre l’Oriol Junqueras i la Marta Rovira, des de la presó i l’exili. “Tornarem a vèncer (i com ho farem)” es tracta d’un petit manual que analitza de manera crítica els èxits i fracassos associats a l’1 d’octubre i desgrana l’estratègia d’Esquerra per assolir la independència (via àmplia), per seguir avançant cap a la República Catalana. I fer front, així, des dels valors republicans i d’esquerres, a la crisi sanitària, econòmica i social en la que estem immersos, i liderar la reconstrucció i el progrés del país. Perquè d’això va la independència, de benestar i justícia social, de drets i llibertats. Aquest llibre fuig dels retrets, només trobareu una proposta per assolir una majoria àmplia que defensi el dret de l’autodeterminació i es pugui així resoldre el bloqueig actual per via democràtica i permeti la reconstrucció del país després de la crisi sanitària de la Covid-19. Tenim clar que ho tornarem a fer, i sabem que cal per guanyar. Cal aconseguir superar el 50% dels vots elecció rere elecció, construir grans majories que facin encara més inapel·lable el nostre projecte. Cal teixir grans aliances per aconseguir representar els grans consensos del país, com ara la fi de la repressió, el dret a l’autodeterminació o el model d'immersió lingüística de Catalunya, i preparar-nos millor en tots i cada un dels àmbits per tornar-hi i guanyar de manera definitiva. Per això, encarem les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb la certesa que només un govern fort encapçalat per Esquerra pot liderar la pròxima etapa de represa i reconstrucció que aquest país exigeix avui. I és per això que volem compartir amb vosaltres algunes reflexions de l’Oriol i la Marta, volem compartir la nostra proposta republicana. Així, cada dia trobareu una cita del llibre a les nostres xarxes  Twitter , Facebook i  Instagram. Després de 90 anys de lluita honesta, compromesa i incansable per les llibertats i la justícia social, a les properes eleccions tenim l'oportunitat de tornar a vèncer!   Olga Hiraldo i Martí Secretària General d’Esquerra Republicana a Gràcia  

Reflexions després d'haver visionat la pel·lícula "La Dona Il·legal" i posterior col·loqui amb l'Adriana Toroella Giró, activista afrofeminista UCFR Baix Besós i Maria Dantas, activista d'UCFR (Unitat Contra el Feixisme i el Racisme" El concepte "dona il·legal", "persona il·legal" em copsa i em fa reflexionar perquè valoro que cap persona és il·legal sinó que és un fet o acte. I més enllà d'això, també em fa pensar en què quina és la finalitat de posar aquest adjectiu, que socialment és negatiu sobre unes persones. Existeix certa hipocresia en aquesta qualificació perquè les persones amb situació administrativa irregular, popularment dites "il·legals" o "sense papers" les considerem prou bones per cuidar de la nostra gent gran, per netejar les nostres cases, per donar-nos serveis sexuals però no per tenir els mateixos drets i possibilitats que nosaltres. Quan estigmatitzem deshumanitzem i en deshumanitzar l'altra no és com jo i es pot minimitzar, justificar el seu abús o la violència sobre elles. I en el cas de les dones "il·legals", m'esgarrifa el relat normalitzat i fred de la violència que han patit, com si fos acceptable que passessin per situacions difícils i inclús de violència de tota mena. En la pel·lícula es veu com que una dona jove, pobre, sense documentació, no té més camí que acabar acceptant relacions íntimes amb un home o el treball sexual per no ser deportada. La denúncia del que passa als CIES en el film és dura. Sempre he estat en contra d'aquestes institucions perquè crec que les persones migrades amb situació administrativa irregular no són delinqüents i no haurien d'acabar tancades per després ser deportades. En la República Catalana totes les persones i totes les nenes i les dones han d'estar en una situació regularitzada. No podem tenir ciutadans de primera i segona," legals" i "il·legals" si volem un país amb llibertat i igualtat de drets. Un ciutadà és una persona amb drets i deures que viu en una ciutat o poble i ha de tenir la documentació que li permeti ser-ho amb tota la plenitud.

A “Gràcia ho trobes” neix amb la idea que totes aquelles persones que viuen o treballen al districte, s'hi quedin a l'hora de fer les seves compres, apropant el comerç al comprador, i que cap comerç més hagi d’abaixar definitivament la persiana.   Es tracta d’un projecte impulsat per veïns, veïnes i comerciants de Gràcia, darrere nostre no hi ha cap plataforma estrangera ni cap multinacional, som 100% Gràcia.   Sóc del barri de La Vila de tota la vida, hi he viscut i he fet tota la meva vida aquí, sóc una enamorada del meu barri i del meu districte, hi compro a les botigues de proximitat, hi treballo, he estudiat a escoles prop de casa, m’hi he casat i he format una família… Sóc d’aquella mena de persones que presumeixen quan expliquen d’on són, i se m’escapa un somriure quan l’interlocutor em respon “quina sort!”. Durant el confinament vaig tenir una mena d’experiència sensorial que em va colpir profundament, imagino que com a molts i moltes de vosaltres. Aquells dies van ser tristos, el barri estava en silenci, un silenci estrany i aclaparador: els carrers buits, les botigues tancades… i se’m va trencar un bocinet de cor amb tot allò que estava passant. De sobte, va sorgir del no res la necessitat de voler fer alguna cosa pel bé de la meva gent, de la comunitat on pertanyo; només això va impulsar-me a dissenyar aquest projecte. Un temps després, pel juny, vaig començar a contactar amb les associacions de comerços de Gràcia, i finalment, el 4 de setembre estrenàvem la web www.agraciahotrobes.cat   De què es tracta? A GRÀCIA HO TROBES és un projecte gestat i dut a terme íntegrament a Gràcia, que té com a principal objectiu impulsar el comerç electrònic de proximitat i també fora de línia, des de la perspectiva tant del comerciant com del comprador. Posar les eines necessàries a l’abast de tots els comerços, sigui quina sigui la seva realitat digital, i oferir a l’usuari una experiència enriquidora, que alhora enforteixi els llaços entre els veïns i les veïnes i el seu comerç de proximitat.

El director acadèmic de la Fundació Josep Irla, Lluís Pérez Lozano, va ser dimarts passat 15 de desembre el convidat del casal per fer una xerrada telemàtica sobre republicanisme, adreçada a la militància. En una densa conferència de poc més de mitja hora, i un cop superats alguns problemes tècnics inicials, va contestar sense haver-les fet moltes de les preguntes que de ben segur es feien prèviament alguns dels assistents. Què és el republicanisme? La resposta no és senzilla. Va més enllà d’un simple sistema de govern contraposat a un rei. Algú es podria sorprendre al descobrir que hi ha monarquies més republicanes que moltes repúbliques. Al tractar-se d’un terme mil·lenari, emprat des de l’antiguitat clàssica fins a l’actualitat, el seu significat ha canviat molt al llarg del temps, com també, per exemple, el més recent del liberalisme. És una tradició de pensament polític? Un model de societat? Una forma de relació entre el poble i els poders públics i privats? És tot això i més. Els tres valors principals en què es basa el republicanisme són els mateixos de la Revolució francesa: llibertat, igualtat i fraternitat.   El republicanisme entén la llibertat (vegeu vídeo) com l’absència de dominació i el control dels poders públics sobre els privats, de manera que cap d’ells acabi sent arbitrari. Per evitar que els poders públics puguin subvertir la seva funció, el republicanisme defensa que siguin dispersos. Per això és necessària la participació de la gent a la vida pública, de la qual surt un altre valor republicà anomenat ‘virtut cívica’. La igualtat (vegeu vídeo) significa que ningú estigui dominat, i per tant sotmès a un poder arbitrari; cosa que, com hem vist, està totalment contraposada a la llibertat. Qui és víctima d’una situació de desigualtat social, econòmica o de qualsevol altra mena, està dominat, i per tant, no és lliure. Entre les principals eines del republicanisme per combatre aquestes situacions hi ha la redistribució de la riquesa i la protecció dels drets socials.

El Consell plenari de Gràcia del més desembre, el darrer d'aquest any marcat per la pandèmia de la Covid-19, tot i que es duia l'aprovació del PAD o els pressupostos, a banda de diferents punts d'interès i les iniciatives dels diferents grups municipals i alguna declaració institucional, el fet que fos sense públic (a la sala de Plens només hi érem el regidor, el president, el secretari, els portaveus de cada grup municipal, i el tècnic) i que les intervencions de la ciutadania fossin llegides pel president, sense permetre una real participació dels veïns i veïnes, va fer que fos poc seguit pels graciencs i gracienques. D'altra banda, estava convocat a continuació del Consell ciutadà, que telemàticament va aglutinar només 5 assistents, a banda dels consellers de districte, i va iniciar-se amb retard en continuar els problemes tècnics que ja hem tingut en altres òrgans de participació aquests darrers mesos que pràcticament tota la tasca institucional ha passat a ser telemàtica. PLA LGTBI GRÀCIA: PER UNS BARRIS LLIURES DE LGTBI-FÒBIA En aquest Consell, es presentava una mesura de govern per erradicar les discriminacions per orientació sexual, identitat de gènere i expressió de gènere als barris de Gràcia. Des del nostre grup, defensem que cal treballar per erradicar la LGTBI-fòbia arreu, així, volem una Gràcia lliure de discriminacions i agressions per orientació sexual, d'identitat i/o expressió de gènere, per això vam presentar una sèrie d'esmenes per tal de millorar la versió inicial del govern del Districte, que van ser parcialment incorporades, com ara el tractament de la diversitat d'opcions afectives i sexuals, de models diversos de família i d'identitat o expressió de gènere als mitjans de comunicació locals, establir mesures de prevenció per a les persones LGBTI+ que puguin patir discriminació múltiple, ampliar els projectes educatius també a centres educatius i de formació, a l'educació d'adults, activitats esportives escolars i a les activitats de lleure infantil i juvenil.

La militància d’ERC Gràcia va celebrar el passat dilluns 30 de novembre el seu congrés, del qual va sortir escollida la Sílvia Barrufet com a cap de llista per representar el Casal a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, previstes pel 14 de febrer de l’any vinent. Per la resta de la llista va sortir el company Gerard Goday. La Sílvia, que va aconseguir un total de 62 avals per presentar la seva candidatura, va ser recolzada aclaparadorament per la militància amb el 94% dels suports. Tot i les dificultats amb què es va haver d’enfrontar la comissió organitzadora, formada per la Carla Clemente, l’Olga Hiraldo i l’Emma Sarri, i alguns problemes de connexió durant el congrés, aquest va ser un èxit de participació donades les actuals circumstàncies. La mesa la van compondre el Toni López com a president, la Núria Pi com a secretària i la Joana Juncà com a vocal. Entre els assistents al congrés hi havia la diputada al Congrés espanyol i militant del Casal Pilar Vallugera, la secretària de Política Cultural, Educació i Esports d’ERC, Natàlia Garriga, i el regidor a l’Ajuntament de Barcelona Max Zañartu.   Jaume Martínez Secretari adjunt de Comunicació  

Pel proper Consell Plenari el nostre grup insisteix en l’impuls al comerç de proximitat dels nostres barris, i més cara a la propera campanya de Nadal; continuem treballant per la pacificació i el guany de l’espai públic de prioritat vianant, i preguntem sobre els desnonaments ocorreguts al nostre districte. ERC, amb el comerç de proximitat davant la campanya de Nadal La campanya de Nadal serà decisiva per a la continuïtat de molts dels comerços de Gràcia greument afectats per a crisi de la Covid-19. Creiem que cal treballar amb els diferents eixos comercials aspectes fonamentals de la campanya de Nadal, com ara la celebració d’activitats als carrers i places de Gràcia. Donat que cada any se celebra una jornada de comerç al carrer el segon diumenge de desembre, i és necessari promoure la celebració d’esdeveniments comercials en via pública, demanem que se celebri una jornada de comerç dins la propera campanya de Nadal, en tots i cadascun dels barris del Districte de Gràcia, i que es fixi aquesta descentralització per a futures campanyes singulars de comerç amb la finalitat de la dinamització d’aquest sector fortament castigat enguany per la crisi provocada per la pandèmia de la Covid19, d’acord amb les associacions de comerciants i amb el pla de contingència que correspongui. ERC, per un espai públic de prioritat vianant La crisi sanitària de la Covid-19, també ha posat de manifest l’alta ocupació de l’espai públic. Així, des del primer moment el nostre grup va entendre que estàvem davant d’una oportunitat sense precedents de redistribuir l’ocupació d’aquest espai en favor del vianant amb l’objectiu de poder garantir la distància de seguretat sanitària, reduir els nivells de contaminació de l’aire i acústica, i alhora recuperar aquest espai pel vianant, mentre que fins ara era ocupat principalment pel vehicle privat. Calia aprofitar aquest moment per introduir canvis reals en el model de convivència i distribució de l’espai públic en favor de la qualitat de la vida dels seus habitants, per això plantejàvem abans d’estiu una sèrie de mesures que poguessin consolidar-se i esdevenir permanents.

"Una República lliure de violències masclistes" és l'acte que el dilluns 23 va organitzar la Secretaria de Dones de Barcelona per commemorar el 25 de Novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista vers les Dones. En aquest acte va haver-hi una conversa amb un planter de luxe, la Presidenta, Carme Forcadell, la Consellera Justícia, Ester Capella i la Regidora per l’Ajuntament de Barcelona, Elisenda Alemany. Moderava l’acte la Marina Sánchez Casanovas, Secretària de les Dones de Barcelona. "Per erradicar s'ha de treballar durant tot l'any, no sols pel 25N o pel 8M o quan succeeix un feminicidi", "S'ha de considerar el tema una qüestió d'estat i treballar-lo en tots els àmbits de manera transversal" remarcava la Carme Forcadell. L'Ester Capella afirmava "les dones quan fem xarxa, som capaces de moure el món" i "hi ha que pensa en el temps de les dones". L'Elisenda Alemany contribuïa tot comentant "veig una generació de noies joves que han passat de parlar d'igualtat a parlar de feminisme". Aquestes tres dones evidenciaven que no hi pot haver un lloc de decisió on no hagi la veu, la mirada i l'opinió de les dones, la importància de la sororitat, del suport entre les dones, i que no sols hem d'estar en els espais sinó també ser-hi per canviar les coses, i així aplanar el camí per les altres dones. L'acte va acabar amb la lectura del Manifest d'ERC per part de l'Anna Nebreda, Secretària General d'ERC Barcelona. Des del Districte de Gràcia es va celebrar un acte també per visibilitzar el dia 25 de novembre on van participar diverses entitats, i on el Casal d'ERC de Gràcia va participar a través del Consell de Dones del Districte. Va haver la lectura d'un manifest elaborat per totes les integrants del Consell de Dones i va ser llegit per diferents persones representants de les entitats gracienques, com ara l'Associació Joves Gitanos de Gràcia, Artemisabcn Multiespai Artístic, l'Associació Dones No Estàndard, Creadores de Gràcia-Projecte Minerva, la Comissió d'Igualtat de Gènere del Centre Moral de Gràcia, el Centre Cívic La Sedeta, "Salutem: Accions Comunitàries del barri de La Salut", l'Associació de Dones Ciberdones i els Castellers de Gràcia.

  Avui i cada dia, volem manifestar el nostre rebuig cap a qualsevol tipus de violència masclista i fer un pas més en el compromís per erradicar aquesta vulneració dels Drets Humans de les dones. Volem denunciar fermament la violència que patim les dones i que es manifesta de moltes maneres com una conseqüència, i un instrument alhora, de la desigualtat entre homes i dones, i de les relacions de dominació que existeixen.  La violència masclista inclou la violència sexual, la violència econòmica, la violència simbòlica i totes aquelles situacions de discriminació patides per les dones pel simple fet de ser-ho. I que no diferencia entre edats, classes socials, procedències o altres estructures socials. Tot i que el patriarcat és un sistema discriminatori que afecta a tota la societat, les dones de classe treballadora som les més afectades per aquesta problemàtica estructural. Per una banda, patim el sexisme i per altra les condicions materials en les quals treballem i vivim. A més, les feines més precàries són exercides per dones migrades on són discriminades per raó d’origen. El degoteig constant d’assassinats no és més que la punta de l’iceberg d’una problemàtica estructural de la nostra societat. Aquest any, aquest any anòmal, s’han produït 14 feminicidis als Països Catalans1. Aquest any 2020 ha estat un any diferent on hem hagut d’adaptar-nos a una manera de viure i realitat diferents. Aquesta situació no ha reduït les violències masclistes; ans al contrari. S’han invisibilitzat més que mai. El confinament ha convertit els habitatges en espais no segurs on les dones s’han vist avocades a conviure amb el seu agressor. La pandèmia ha visibilitzat el que portem temps dient, que cal posar la vida i les cures al centre i que per fer-ho, s’ha de canviar la base socioeconòmica del patriarcat.  I és per això que volem un estat amb una base feminista, que prioritzi acabar amb les violències envers les dones, no només els casos més visibles, com els assassinats i les violacions, sinó també les violències quotidianes que passen més desapercebudes i que són més difícils d’atacar però que legitimen i reforcen un sistema discriminatori.