Oriol Junqueras porta 8 mesos injustament privat de la seva llibertat a la presó d’Estremera, d’ençà que la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ordenés presó incondicional pels delictes inexistents de rebel·lió, sedició i malversació de cabals públics. Per aquest motiu, Raül Múrcia, actualment coordinador de l’oficina de Pere Aragonés i vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda i en el seu rol d’amic personal i assessor del President Junqueras ens ha visitat al casal Francesc Macià per informar-nos de la seva situació. En Raül ens ha explicat diverses anècdotes i reflexions del la vida en la presó de l’Oriol. Des d’aquells primers moments d’incertesa, on ell sembla que tenia clar el que succeiria, “com a persona que veu més enllà, ell ja preveia que acabaria a la presó”. Així després d’aprofitar al màxim un cap de setmana celebrant l’aniversari del Lluc, el seu fill gran, que just el dia que va ingressar a presó complia 5 anys, va anar cap a Madrid en cotxe, donant instruccions ja que “potser demà ja no podré fer-ho”, deia. Era un escenari que no semblava que pogués ser realitat però el 2 de novembre del 2017 entrava a presó amb aquells desplaçaments insegurs on en Carles Mundó va arribar ple de cops en caure del seient del vehicle, en dur-los sense el cinturó de seguretat i emmanillats al darrera. En aquells darrers moments, estant encara al Tribunal Suprem, en Raül va rebre una trucada de la Consellera Bassa al telèfon de l’Oriol, era ell mateix, dient que al final es complia el que havia previst i demanava “cuideu tots el partit, a la Marta i sobretot a la meva família, parleu amb els vicentins i vicentines i cuideu dels meus fills, que sàpiguen que intentaré ser un bon pare més enllà d’on estigui. Comenceu a treballar ja perquè l’important no son les persones que ens quedem, sinó tot el projecte”. Des del primer moment, l’administració no ho va posar fàcil.

El passat dimecres 13 de juny va tenir lloc la 2a Assemblea de Dones d’Esquerra Republicana, amb la novetat que es va realitzar conjuntament amb el Jovent Republicà de Gràcia i que n’era oberta a tota la militància, simpatitzants i amics i amigues, no només a les dones. En aquest sentit, donat que feia just 72 anys del naixement de Montserrat Roig, es va recordar una cita seva: “La llibertat de les dones no implica l’esclavitud dels homes, de la mateixa manera que els homes no poden somiar a ser lliures si segueixen oprimint les dones”. Des d’ERC Gràcia tenim clar que a la República catalana, les dones haurem de reivindicar el nostre paper, ja que la societat no pot menystenir un 52% de la població. En aquest sentit, s’ha destacat la tasca des d’Esquerra Republicana en liderar l’aposta per la paritat i en l’aplicació de polítiques amb perspectiva de gènere. Cal que reivindiquem entre tots i totes el compromís que sempre ha mostrat Esquerra amb el feminisme i la igualtat, ens hem de visualitzar com un partit feminista. A Gràcia, ens mostrem força contents pel que fa a la paritat i la feminització de la militància i organització. Tenim dues conselleres de districte, l’executiva comarcal està constituïda per un 42 % de dones, tenim un 36,18% de dones militants,  si tenim en compte també simpatitzants i amics, aleshores la presència femenina és del 36,24%. No obstant, continuarem treballant per incrementar el nombre de dones militants, amigues o simpatitzants, alhora que es fixen una sèrie de estratègies per millorar la comunicació i cohesió per tal d’incrementar així la participació femenina. Es fa èmfasis en que les assemblees de dones esdevinguin espais d’accions col·lectives, a banda de ser l’espai per compartir i debatre. També es valora positivament la tasca de comunicació a les xarxes socials, fent visibles les dones i compartint informació amb una mirada feminista. Un dels temes a tractar és la formació amb perspectiva de gènere (debats, exposicions, cinefòrum, etc.

El passat dilluns, 16 d’abril, els militants del casal d’Esquerra Republicana de Gràcia vam celebrar el nostre Congrés anual ordinari. La presentació de l’Informe de la Presidència va anar a càrrec del president Toni López, que amb el suport d’un powerpoint va fer un repàs de les principals accions polítiques del curs polític (segon semestre del 2016 i 2017). Cal destacar entre d’altres accions les campanyes “La República que farem” i “Construir una República-Sí” per promoure el referèndum d’autodeterminació i decantar un vot afirmatiu a la República Catalana. També va destacar les dues conteses electorals d’aquesta etapa, l’1-O i el 21-D, i en va destacar les accions de campanya electoral i el seguiment de la jornada electoral a través de les xarxes d’apoderats i apoderades. L’acció de l’executiva del casal es va veure reflectida en les diapositives presentades d’un munt d’actes polítics organitzats durant aquest període, així com d’altres activitats d’ordre intern. A mesura que anaven apareixen a la pantalla, es va homenatjar amb aplaudiments aquells càrrecs electes que havien participat en alguna o altre acte polític al nostre districte en els darrers temps, i que avui estan empresonats, exiliats o encausats: Marta Rovira, Toni Comín, Dolors Bassa, Carles Mundó. Al final de l’exposició es va demanar un aplaudiment en record a tots els presos polítics, exiliats i encausats injustament per la causa general contra l’independentisme. També va destacar l’augment significatiu del nombre de nova militància i d’amics i amigues. Seguidament, en Toni va continuar la seva exposició amb l’Informe Econòmic on va presentar el balanç d’ingressos i despeses de l’any 2017, i el pressupost del 2018 que es van aprovar per assentiment. Va destacar-ne l’equilibri dels comptes i l’augment dels ingressos per al 2018. A continuació va prendre la paraula l’Alba Metge, Portaveu d’Esquerra Republicana al Districte.

El passat dimarts 3 d'abril, va tenir lloc un acte reivindicatiu a la plaça de la Vila de Gràcia per tal de visualitzar explícitament l’existència de preses i exiliades polítiques i altres represaliades.   Allà vam poder recordar a les preses polítiques Carme Forcadell i Dolors Bassa, i les polítiques exiliades Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Anna Gabriel i Marta Rovira. Junt a les seves fotografies, unes espelmes componien la paraula Llibertat.   Per part d’Esquerra Republicana de Catalunya, hi va assistir la diputada al Parlament de Catalunya, Jenn Diaz; la Directora General d’Igualtat, Mireia Mata; la Directora General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Georgina Oliva; la Consellera Portaveu a Gràcia, Alba Metge; i el President d’ERC Gràcia, Toni López i diversos membres de l’executiva, militància i simpatitzants. Entre les intervencions, va destacar la de la Mireia Mata, enèrgica i contundent, va reivindicar la vàlua de les dones polítiques, “tant les que ara mateix ho estan passant molt malament a la presó, com les que han anat a l'exili, que consideren que poden ser més útils en la lluita per una república popular, independent i feminista, que dintre d'una presó. Cal remarcar que les nostres polítiques estan a la presó per això, per ser dones i polítiques extraordinàries". En aquest sentit, va afegir que "en el cap i en el cor de totes nosaltres, dones i homes, hi són presents dones de gran vàlua com Carme Forcadell – que va saber unir moltes sensibilitats i lluitar per la república des del feminisme".   En el transcurs de l’acte, l’actriu Carme Sansa va llegir el manifest col·lectiu Cap Dona en l’oblit (Manifest en pdf). En acabar es va realitzar un minut de silenci en record a totes les companyes empresonades i exiliades, i es va procedir a la lectura del poema Plantar sobre la terra (El blat del temps, 1986), de Montserrat Abelló.   Plantar sobre la terra els peus. Ja no tenir por.

Accedeix aquí a una galeria de fotos ampliada El cap de setmana del 3 i 4 de març, Esquerra Republicana de Catalunya ha organitzat més de 140 parades dins la campanya organitzada per la Plataforma Free Junqueras per reclamar la posada en llibertat del president del partit, l’Oriol Junqueras, i de la resta de presos polítics catalans, el retorn dels exiliats i la restitució de tots els seus drets polítics.   El manifest de la Plataforma Free Junqueras (freejunqueras.org) denuncia que l'estat espanyol, “actua de manera venjativa contra Oriol Junqueras i l'acusa sense fonament dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació per haver organitzat el referèndum de l'1 d'octubre, obeint el mandat de la majoria del poble de Catalunya.”   Coincidint amb la Festa de Sant Medir, des d’ERC Gràcia hem engegat la recollida de signatures junt amb una xocolatada popular, que ha estat repartint la diputada i expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, el president del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, el regidor portaveu d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Coronas i les dues conselleres del Districte, l’Alba Metge i la Núria Pi.    A la tarda, els representants polítics republicans han estat romeus i romeves a diferents colles, llençant caramels i llaminadures, com marca la tradició.   Carme Forcadell, ha viscut en primera persona la Festa de Sant Medir, “una festa profundament arrelada, que es viu amb molt entusiasme i il·lusió, que es reflectia en la gent de totes les edats, gent molt diversa, que omplia els carrers i places, esperant que comences la pluja de caramels”.   Forcadell ha destacat “la corrua de camions, amb els noms de cada colla, esperant pacientment l'hora de sortida, l'alegria de les colles explicant els quilos de caramels que repartirien i els trucs de la gent per recollir-los, l'emoció dels més joves per desfilar dalt dels cavalls, la música i l'alegria en directe.

En motiu del Dia Internacional de les Dones acollim des d’aquest dilluns 12 de març i fins el diumenge 18, l’exposició Mercè Rodoreda: 1908-1983 al casal Francesc Macià d’ERC-Gràcia.   Per la inauguració de l’exposició, cedida per l’Institut Català de la Dona, vam comptar amb la presència de Jenn Díaz, diputada d’Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya.   Al 2016 Jenn Díaz, que és escriptora, traductora i novel·lista, es va presentar al premi Mercè Rodoreda de contes i narracions (inicialment anomenat Premi Víctor Català) amb el recull de contes "Vida familiar". Tal com ens ha explicat “el primer que va fer va ser mirar quantes dones havien guanyat el premi i vaig pensar: aquest any no torna a tocar a una dona, per tant, no guanyaràs”, però es va equivocar.   Jenn Díaz va començar a escriure en castellà, de la mà de Carmen Martín Gaite i Ana Maria Matute, però quan va prendre la decisió personal d’escriure en català tenia clar que “m’havia d’emmirallar en la millor, i la millor era Mercè Rodoreda”. Jenn Díaz destaca que “Mercè Rodoreda és la escriptora dona més traduïda de Catalunya, i ens la fan llegir a l’escola. Vaig llegir “La plaça del Diamant” a l'institut, tot i que sóc absolutament fan de “Mirall trencat”. L’obra d’Aloma, per exemple, enganxa als adolescents des del primer moment, amb la frase que obre la novel·la: ‘L’amor em fa fàstic…’.” i en reconeix la seva influència  literària, “als escriptors, sovint associen els teus referents amb les teves novel·les, així que durant aquests anys he parlat de Mercè Rodoreda com si els meus llibres els escrivíssim una mica a mitges”.   Jenn Díaz, ha exposat que “una de les coses que voldria reivindicar avui, és precisament que els personatges femenins de Mercè Rodoreda són personatges femenins rics. El recorregut que fa en la psicologia femenina dels seus personatges, és una trajectòria d’emocions contradictòries, són dones imperfectes, molt complexes.

Aquest dilluns 5 de març, l’Eva Baró, diputada del Parlament de Catalunya, ha visitat la militància d’ERC Gràcia per a parlar sobre l’actualitat política nacional. Per situar-nos, l’Eva ha fet un recordatori de tot el que estem vivint, per repassar algunes dates clau i també alguns dels esdeveniments que s’han anat encadenant. Per no anar més enrere en el temps, comença recordant que:  “el 21D, unes eleccions il·legítimes, il·legals, injustes, en les que tot el bloc republicà obté una valuosa victòria amb 70 diputats i diputades dels 135 que hi ha a la cambra del Parlament de Catalunya”. El 17 de gener, es constitueix el Parlament, una victòria tenint en compte que no tothom tenia clar si calia constituir-lo, posant de manifest les diferents visions que hi ha dins el bloc sobiranista. El 30 de gener hi havia previst un ple d’investidura, però el President del Parlament, en Roger Torrent, el va ajornar atenent la petició que li havia fet arribar el President Puigdemont, demanant que defensés els seus drets com a diputat. Així, s’evita convocar automàticament noves eleccions (que rere una investidura fallida s’estableix un període de 2 mesos), “la part bona és que tenim més temps i la dolenta és que tenim més temps”. Dins d’aquest marc de converses i negociacions l’Eva ha insistit que: “tot el mes de febrer, Esquerra Republicana ha tingut clares dues coses: d’una banda, el nostre candidat ha estat sempre Puigdemont. Junts per Catalunya va ser la força política que va obtenir més vots, i per tant,  els correspon a ells proposar a qui investir. I d’altra banda, cal un govern operatiu i efectiu, un govern que pugui recuperar les institucions, i que pugui aixecar el 155 (si més no, formalment) de forma immediata, per tal que es puguin reactivar totes les polítiques paralitzades”. Calia, doncs, tenir una proposta de Govern, què tot just ens ha informat que: “fa cosa de mitja hora s’ha anunciat un preacord.

Aquest dimecres 28, l’Alfred Bosch ha fet la presentació de la seva candidatura a persona cap de llista per les properes eleccions municipals, al casal Francesc Macià d’Esquerra Republicana de Catalunya – Gràcia. La seva candidatura ha estat avalada per 393 signatures de militants, superant així el mínim de 134 signatures necessàries. La Jornada Electoral tindrà lloc el proper divendres 9 de març de 14 a 21h als col·legis electorals de Barcelona (a Gràcia, al carrer Tres Senyores, 7). Tant el candidat com el president d’ERC Gràcia, en Toni López, han animat a la militància, simpatitzants, amics i amigues presents, a exercir el seu dret a vot. Alfred Bosch ens ha explicat la seva recent visita a l’Oriol Junqueras a la presó d'Estremera, en què li va insistir que “Barcelona és molt important, Alfred, és el més important”. Ha destacat “la obligació que tenim de recuperar les institucions i fer República, i això passa per Barcelona, és indispensable”. En aquest sentit, ha recordat la postura de l’alcaldessa de Barcelona davant el Referèndum de l’1-O (no cedint tots els col·legis electorals, mantenint-se en l’equidistància davant l’empresonament de polítics i líders del moviment civil, etc). Alfred, ha apuntat que “històricament quan al país li han fallat les institucions, o ens han robat o segrestat les institucions, que al llarg de la història malauradament ha passat diverses vegades, Barcelona s’ha posat al capdavant, ha fet aquesta feina substitutòria. I aquests últims mesos ens hem quedat bastant temps sense Parlament, encara estem sense Govern, ho tenim segrestat pel Govern espanyol, i l’Ajuntament de Barcelona que durant aquests temps ha estat la primera institució lliure d’aquest país, i l’alcaldia de Barcelona que durant molts mesos ha estat la primera autoritat d’aquest país, no ha passat al capdavant, no ha fet aquesta feina substitutòria, no han fet allò que els tocava fer”. Bosch ha defensat que la ciutat mereix un projecte que estigui a la seva alçada, que ens faci sentir orgull de ciutat, i no té la impressió que sigui així, “fa temps però sobretot en el mandat d’Ada Colau, hem assistit a una Barcelona que s’ha convertit en la capital dels problemes, tot és un problema, i fins i tot allà on no n’hi havia, en sorgeixen.

Aquest dilluns, l’auditori de la Biblioteca Jaume Fuster va acollir la presentació del llibre Gabriel Rufián: la voz de la calle. L’acte, conduït per Magda Gregori, va comptar amb la presència de l’autor del llibre, l’analista polític Igor Meltxor, amb Alfred Bosch, president del Grup Municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Barcelona; i Gabriel Rufián, Portaveu adjunt del Grup d’Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats. En primer lloc, l’Igor Meltxor va descriure en Gabriel Rufián, més enllà dels 140 o 280 caràcters d’una piulada, com una persona propera i directa, del que va destacar la “decència i la consciència de classe, sap d’on ve i sap on va, sempre cercant quelcom millor”. El fet que per Rufián “es quelcom obsessiu posar-se en el lloc d’aquell que ho està veient”, ha fet que esdevingui un polític imprescindible per connectar amb la gent, i en especial amb castellanoparlants i a barris on difícilment arribava el missatge independentista. L’autor del llibre, referint-se a l’escenari dels darrers mesos i a la repressió que està patint el poble català per part del Estat espanyol, va concloure “heu demostrat coratge i us sobra dignitat. Aquesta dignitat brilla. I aquest poble té molta llum. I el més important, és que teniu un poble darrera disposat a il·luminar el camí de la República catalana”. Durant el diàleg posterior entre els ponents, es van repassar alguns dels punts més destacats del llibre, com ara les clavegueres de l’Estat i les comissions d’investigació (en el llibre trobareu la transcripció de comissions d’investigació on podreu llegir com l’ex número dos de la Policia espanyola es defineix com un “patriota que haría TODO por España”). Rufián va assenyalar l’oxímoron de les comissions d’investigació, reunions realitzades a porta tancada i que “no serveixen per a res. Si vols que alguna cosa no s'aclareixi, fes una Comissió d'Investigació”.