Gràcia

Totes les notícies

PAU ALSINA, DE NOU A GRÀCIA

El resultat de la consulta veïnal  ha estat favorable a la restitució del nom del carrer Pau Alsina, teixidor, primer diputat català de classe treballadora, escollit el 1866 pel Partit Republicà Democràtic a les Corts espanyoles i regidor a l’Ajuntament de Barcelona.   L’any 1942 el dictador el va substituir pel de Secretari Coloma, impulsor de la Inquisició a Catalunya, que va signar, en nom dels Reis Catòlics, el decret d’expulsió dels jueus del Regne de Castella i la Corona d’Aragó, va ordenar tortures i dictar condemnes a la foguera per a persones que la Inquisició sentenciava com a culpables d’heretgia o bruixeria.   La Comissió de Nomenclàtor, el 17 de gener de 2017, va debatre el canvi de nom, a iniciativa del Grup d’Estudis Coll-Vallcarca, que va prendre com a pròpia la determinació del seu secretari Josep Beltri i Seguí, amb l’argument que Joan de Coloma no fou un personatge digne per a recordar-lo en un carrer del nostre districte, ja que les seves fites van ser força sagnants, fosques i reaccionàries. Es va presentar el manifest al que es donaria difusió entre el veïnat, amb recollida de signatures pel canvi, on s’informava sobre qui era aquest personatge, es promovia un procés participatiu i es demanava que l’Ajuntament de Barcelona es comprometés a retirar aquest nom si el veïnat així ho volia.   El Plenari de l’1 de març de 2017 va incloure a proposta d’ERC com a mesura d’impuls i control “Que es porti a terme una consulta ciutadana políticament vinculant per al districte de Gràcia, entre el veïnat de l’actual carrer Secretari Coloma, per tal d’eliminar aquest nom del nomenclàtor barceloní, amb les opcions de resposta prèviament seleccionades per la Comissió de Nomenclàtor del Districte de Gràcia”. Aquesta proposició va aprovar-se amb els vots favorables d’ERC, BC, PSC, Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates) i CUP i el vot en contra dels grups municipals de Cs i PPC. 15 a 2. El motiu que ens va decidir a presentar aquesta iniciativa va ser aconseguir el compromís del Plenari per tal de donar més força i materialitzar la proposta aprovada en la Comissió de Nomenclàtor.

A treballar per guanyar la llibertat

Article publicat al diari ARA el 2 de novembre del 2017 Fa només dos dies, amb l’amic i conseller Romeva, parlàvem de l’amenaça de presó que pesava sobre tots nosaltres. Les paraules del fiscal general Maza, «Más dura será la caída», no presagiaven res de bo. De fet, ja havíem vist amb els Jordis com un parell de dies abans del seu empresonament ja es filtrava en mitjans polítics i periodístics que l’ordre seria de presó, que ja estava tot acordat. Novament ha estat així, cinc minuts de declaració han estat suficients. Vuit consellers del govern de Catalunya, inclòs jo mateix, som avui a presó, en aplicació del codi de justícia que regeix a l’estat espanyol. Ens van citar a través dels mitjans de comunicació, dimarts al vespre; la citació no la vam rebre fins dimecres, dia festiu, en menys de 24 hores se’ns citava a l’Audiència Nacional de Madrid per defensar-nos de peticions fiscals que podien sumar 30 anys de presó per a cadascun de nosaltres. Deia dimarts el conseller Romeva que si el preu de la llibertat era la presó, pagaríem aquest preu. L’hi vaig sentir dir vehement, amb un verb serè i clar, amb una dignitat que em va colpir, mentre compartia amb alguns de nosaltres, també en presència dels consellers i amics Carles Mundó, Jordi Turull i Josep Rull, que aquests dies ja s’havia anat acomiadant de la família, dels fills, de la seva dona, dels amics. El mateix que havíem fet tots nosaltres, procurant passar els darrers dies a prop dels nostres, dels que més estimem, dels meus dos fills, que, petits com són, encara no poden entendre què està passant. Des de fa dies que som molt conscients del nivell d’agressivitat del govern del PP, legitimat pel PSOE. Permeteu-me que, amb tota la serenor, em pregunti si hauria estat possible l’aplicació del 155 sense l’absoluta complicitat del PSOE i, tristament també, del PSC. Sense el PSC, entregat en cos i ànima al PP, cap de nosaltres no seria avui a presó, cap.

Marta Vilalta, directora general de la Joventut de la Generalitat.

L’1 d’octubre arriba a la plaça del Diamant

El dimarts 19 de setembre, la plaça del Diamant de Gràcia va ser l’escenari d’un dels actes més multitudinaris mai organitzat per ERC al districte. El motiu era prou engrescador: el referèndum d’independència de l’1 d’octubre. I els convidats a l’acte no ho eren menys. Unes 500 persones es van aplegar per escoltar els parlaments del portaveu del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Coronas, i de la directora general de la Joventut de la Generalitat, Marta Vilalta. Els assistents també van poder escoltar les paraules de la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, i del conseller de Justícia, Carles Mundó. Abans de començar l’acte, els més petits van disposar de jocs infantils per passar una estona, mentre Marc Dantuvi  amenitzava l’espera amb la seva rumba i cançons populars. La portaveu al Districte Alba Metge va fer la presentació dels convidats. Els primers a intervenir van ser Jordi Coronas y Marta Vilalta, que van reviure el camí que ens ha portat fins on som ara, fent memòria de la gent que ho ha fet possible. També van descriure els motius pels quals l’1 d’octubre votaran ‘SÍ’, recordant que les lleis aprovades recentment pel Parlament de Catalunya donen validesa legal a la votació. Dolors Bassa va començar la seva intervenció denunciant el joc brut de l’Estat espanyol i la vulneració de drets fonamentals, com la violació de la correspondència sense ordre judicial, la incautació de publicacions de tota mena i la persecució d’alcaldes, actuacions que va definir com a demostració que el de l’1 d’octubre és un referèndum en tota regla i que el règim del 78 està a tocar la seva fi. La consellera també va fer referència a algunes dades econòmiques per desmentir els esforços dels ministres espanyols de Treball i d’Economia, Fátima Báñez i Luis de Guindos respectivament, per sembrar pors i dubtes entre la població, especialment en el tema de les pensions, recordant que Espanya ha dilapidat 64.

Ester Capella, durant la seva intervenció.

Vermut i dinar de Festa Major d’ERC Gràcia

Dijous passat, ERC Gràcia va organitzar, davant del seu casal al carrer Tres Senyores, un acte públic que va comptar amb les intervencions del diputats al Congrés espanyol Joan Tardà i Ester Capella, a més d’Alfred Bosch, president del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona. També van ser-hi presents el portaveu del grup Jordi Coronas, i els diputats al Parlament de Catalunya Gerard Gómez del Moral (ERC) i Eduardo Reyes (Junts pel Sí), així com les conselleres de districte d’ERC Alba Metge i Núria Pi. La consellera Alba Metge va fer la presentació dels parlaments davant de més d’un centenar de persones, entre militants, amics i públic en general. Acabat l’acte, els assistents van ser convidats a un vermut. Després es va celebrar ben a prop, als jardins de Manuel Torrente, el ja habitual dinar de Festa Major d’ERC Gràcia, on un cop més els protagonistes gastronòmics van ser els cargols amb salsa. En acabar, el convidats i un grup de militants i amics van anar a la Fundació Festa Major de Gràcia, a l’Espai Albert Musons, amb motiu de la celebració del 200 aniversari de les festes, abans d’iniciar un recorregut pels carrers guarnits. Just quan el grup estava visitant la travessia de Sant Antoni van arribar les primeres notícies del tràgic atemptat a la Rambla de Barcelona, moment en què es va suspendre el recorregut per poder seguir de prop els esdeveniments. Jaume Martínez Secretari adjunt de Comunicació Aquí podeu veure un recull de fotografíes de l'acte i el dinar

Darrera reunió del casal abans de vacances

Clica aquí per accedir a la galeria completa de fotos del refrigeri Els militants del Casal ens hem reunit aquest darrer dilluns de juliol 31-07, abans del tancament del curs polític, per debatre els darrers esdeveniments de la política nacional. Hi ha hagut el testimoni personal d’alguns companys que han participat de la manifestació davant de la caserna de la Guardia Civil per protestar contra els interrogatoris il·legals d’aquest cos policial, també se’n ha fet una valoració política des de diferents perspectives i opinions diverses. Durant la reunió s’ha informat del conjunt d’activitats programades pel Casal en el marc del bicentenari de la Festa Major. A hores d’ara ja podem confirmar la presència dels diputats a les corts espanyoles Joan Tardà i Ester Capella, del president del grup municipal per Barcelona Alfred Bosch, del regidor Jordi Coronas, i de les dues conselleres del districte de Gràcia Alba Metge i Núria Pi. Hi assistiran el dijous 17 d’agost en una xerrada amb vermut a les 13:00h, és un acte polític obert a militants, amics i simpatitzants, així com a tots els veïns. També s’ha informat de les accions previstes de cara a la celebració de la Diada de l’Onze de Setembre, de la importància d’inscriure-s’hi al tram corresponent seguint les indicacions de l’ANC, entitat organitzadora. Hi ha previst organitzar el tradicional dinar de la militància de Barcelona, però a hores d’ara no podem donar-ne més detalls. També s’han anunciat els dies i les ubicacions de les properes parades informatives en el marc de la campanya pel Sí del referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Tothom que hi vulgui participar hi és convidat. La reunió de Casal va acabar amb un petit refrigeri de comiat de temporada, i acompanyat d’uns canapès que la companya Carme ens ha obsequiat amb motiu del seu 40è aniversari de militància a Esquerra Republicana. Per tots aquest anys, gràcies Carme pel teu compromís! Clica aquí per accedir a la galeria completa de fotos del refrigeri Bon estiu i bona Festa Major! Pep Creus Secretaria de Comunicació i Acció Política

D'esquerra a dreta, Meritxell Solé, Toti Mumbrú, Alfred Bosch, Víctor Martínez i Núria Pi.

ERC Gràcia reuneix els veïns per xerrar de l’esport base a Barcelona

La plaça de la Virreina ha acollit aquest dilluns una trobada organitzada per ERC Gràcia en la qual han intervingut diversos protagonistes de la vida esportiva del districte. Hi han participat Meritxell Solé, gerent del Club Tennis La Salut, i Víctor Martínez, president del Club Esportiu Europa, a més de Toti Mumbrú, membre del Consell Rector de l’Institut Barcelona Esports i de la Sectorial d’Esports d’ERC, i d’Alfred Bosch, president del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona. La consellera del districte Núria Pi ha presentat els convidats, i ha justificat la convocatòria d’aquesta trobada en la poca implicació de l'administració municipal en l’àmbit esportiu. Per a ella, els trets principals de l’esport base són l’educatiu, el social i el seu efecte sobre la salut del jovent. El president del Club Esportiu Europa, Víctor Martínez, ha destacat l’efecte educatiu i social de l’escola del club, que acull uns 750 nens i nenes del districte, alhora que ha criticat la poca atenció mediàtica de les noies en l’àmbit esportiu a tots els nivells. Meritxell Solé, gerent del Club Tennis La Salut, s’ha mostrat preocupada per la manca de recolzament de les institucions municipals, que no mostren gaire interès per les competicions a diversos nivells on participen els seus 300 alumnes de l’escola de tennis i pàdel, que solen finançar-se amb les quotes i aportacions dels seus pares. Toti Mumbrú ha començat la seva intervenció destacant també els aspectes educatius, socials i saludables de l’esport base. Per a ell, els grans esdeveniments esportius que sovint es celebren a Barcelona, o els èxits internacionals de clubs com el Barça, que tant projecten la ciutat a tot el món, no amaguen la mala gestió municipal de l’esport base ni el dèficit d’instal·lacions esportives als barris, moltes vegades ofegades per entrebancs  burocràtics i d’interessos econòmics. El mític porter del Barça Antoni Ramallets, nascut per cert a Gràcia, ha servit a l’Alfred Bosch per iniciar la seva intervenció, recordant que va començar la seva carrera esportiva professional als 17 anys, quan va fitxar pel Club Esportiu Europa.

Xerrada amb Gerard Gómez del Moral

Gerard Gómez del Moral: «L’objectiu és fer un referèndum que s’assembli el màxim possible a unes eleccions qualsevol, com sempre»

El diputat per Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya, Gerard Gómez del Moral, ha visitat el casal de Gràcia per fer-hi una xerrada sobre el referèndum, ara que ja s’ha anunciat la data i la pregunta. Ha recordat que “ja estem a l’etapa final, a poc més de 100 dies per a la celebració del referèndum però queda feina per fer”. Si bé el Parlament ha d’acabar de completar el marc legislatiu que permeti celebrar-lo, i l’executiu, el Govern, ha d’acabar de prendre les decisions que permetin preparar la logística per tirar-lo endavant, la baula més important és la gent que hi dona suport i el defensa. Sense una mobilització massiva i sostinguda en el temps - ha insistit - de tots els qui defensen el referèndum no es podrà resistir l’embat dels qui no volen que es voti. En Gerard va anunciar que per a principis de juliol hi hauria més detalls sobre la convocatòria del referèndum i els seus preparatius, però ja va anunciar que “l’objectiu és fer un referèndum que s’assembli el màxim possible a unes eleccions qualsevol, com sempre, amb les mateixes regles de joc, com unes eleccions normals” tot i reconeixent les dificultats existents per no tenir vigent una Llei Electoral ni una Junta Electoral catalana, i el boicot sistemàtic de tots els organismes de l’Estat, des del Tribunal Constitucional fins a Correos. Ha explicat que en les properes setmanes, fins a les vacances d’estiu, hi ha previstos tres plens al Parlament. En el primer ha d’entrar el Codi Tributari, que ha de permetre la contractació de cinc-cents nous funcionaris per a l’Agència Tributària de Catalunya, una vertadera i imprescindible estructura d’estat que impulsa el Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya. L’altre ple es dedicarà a la Reforma del Reglament del Parlament, imprescindible per poder aprovar la llei de transitorietat jurídica o llei del Referèndum. Aquesta reforma hi estan participant tots els grups de la càmera amb l’aportació i debat d’esmenes, algunes d’aquestes esmenes presentades per l’oposició seran incorporades al text final.