Gràcia

Totes les notícies

Jornada de formació: «Cercant la veritat a les xarxes socials», per Alexandre López

 Dilluns, 24 d’abril del 2017   La reunió de casal posterior a la diada de Sant Jordi la vam dedicar a la formació sobre el tractament dels continguts a les xarxes socials. Sota el nom de “Cercant la veritat a les xarxes” vàrem comptar amb la presència i les intervencions de l’Alexandre López, professor dels Estudis de la Informació i la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya i ex-president del casal d’ERC Gràcia. La xerrada tenia com objectiu principal ajudar a la  militància a millorar l’ús de les xarxes socials: per guanyar en credibilitat en el nostre entorn d’influència,  incrementar en qualitat els continguts publicats, i fer-ne, entre tots, de les xarxes una eina útil en la nostra acció política diària. Amb l’ajuda d’un programa de presentacions, que el mateix Alexandre López ens ha facilitat a tota la militància del casal (https://www.slideshare.net/alopezbo/cercant-la-veritat-a-les-xarxes-socials), ens ha explicat amb dades concretes que avui en dia hi ha un gruix molt important de gent d’arreu del món que s’informa a través de les xarxes socials, i per tant, allò que comuniquem té una rellevància molt important que forçosament ens responsabilitza. Per això hem d’anar molt en compte amb les informacions que repliquem, sigui al Twitter, al Facebook o al WhatsApp, perquè poden ser notícies falses, amb voluntat de desinformar, creadores d’un estat d’opinió més propera a la postveritat (concepte que descriu la situació en la qual, a l’hora de crear l’opinió pública, els fets objectius tenen menys influència que les crides a l’emoció i a les creences personals) que a la realitat objectiva. L’Alexandre ens va advertir d’estar amatents a les falses “exclusives”, especialment aquelles en forma de cadenes, ja que sovint es difonen notícies pretesament d’actualitat quan en el fons ja fa anys que circulen i ha estat desmentida manta vegades. Tanmateix, aquestes cadenes mai donen les fonts d’on treuen les dades ni van signades per qui les redacta, siguin persones individuals o col·lectius.

Ester Capella: «La caserna de la Travessera ha de ser retornada a la ciutat perquè ja no té cap funció de seguretat pública»

Aquest primer dilluns d’abril un nombrós grup  de veïnes i veïns de Gràcia ens hem trobat al Centre Cívic de La Sedeta per escoltar a Ester Capella, diputada per Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats  i promotora de la Proposició No de Llei presentada en aquesta mateixa càmera per demanar al govern espanyol que cedeixi les instal·lacions de la caserna de la Travessera  a l’Ajuntament de Barcelona al preu simbòlic d’un euro el metro quadrat. L’acte ha estat presentat per Alba Metge, consellera del districte i portaveu d’Esquerra Republicana Gràcia, i ha recordat la lluita històrica del moviment veïnal contra la construcció de la caserna, així com les iniciatives polítiques impulsades per Esquerra Republicana, de la mà del regidor Ricard Martínez quan estava al capdavant del govern del districte, per forçar-ne el retorn a la ciutadania. La Proposició es fonamenta en dos aspectes irrefutables, d’una banda, tot el veïnat sap, perquè s’hi passeja pel davant,  que la caserna no té gairebé cap activitat, hi ha un moviment escassíssim de persones i vehicles, i està infrautilitzada.  La poca feina que s’hi pugui fer es podria traslladar sense entrebancs a les instal·lacions que la Guàrdia Civil disposa a Sant Andreu de la Barca, que és on porten els detinguts de les gran operacions policials tal i com veiem al telenotícies. També podrien traslladar-se, de moment, a una de les altres dues casernes que disposen  a la mateixa Barcelona (a l’Avinguda de Madrid, 11 o al carrer de Sant Pau, 92), o a les mateixes oficines de la Direcció General de la Guàrdia Civil de la Via Laietana, 49 o a les instal·lacions de la “Compañía” del Port de Barcelona al Moll Álvarez de la Campa.  D’espais n’hi ha de sobra per desenvolupar unes competències cada cop més minses: control de fronteres i duanes, crim organitzat i terrorisme entre d’altres. Els Mossos d’Esquadra, com a policia integral que són, han assumit totes les competències en seguretat pública.

Albert Castellanos: «Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017 són uns pressupostos expansius gràcies a la vitalitat de l’economia catalana»

El proppassat dilluns 27 de març vam comptar al casal d’ERC Gràcia amb la presència d’Albert Castellanos, Director General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació de la Generalitat de Catalunya, per parlar del pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2017. Tot i reconeixent que el pressupost per al 2017, encara dins del marc autonòmic, no és el pressupost que des d’ERC voldríem, podem afirmar – va assegurar l’Albert Castellanos- que significa un avenç i un canvi de tendència envers períodes anteriors. El pressupost per al 2017 ha estat consensuat amb d’altres forces polítiques, en el marc de Junts pel Sí i amb el suport crític de la CUP, amb models econòmics tan dispars, fins i tot antagònics en molt aspectes. L’Albert  en valorava la dificultat de les negociacions, alhora que el mèrit d’arribar-hi. La bona gestió de l’equip del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, amb l’Oriol Junqueras al capdavant, ha estat determinant a tothora fins l’aprovació final. En primer lloc, cal assenyalar que són un avenç perquè s’han pogut quadrar els comptes de l’anterior exercici, un fet aquest molt destacable si tenim en compte que tothom ens deia que era impossible fer-ho. Ingressos i despeses s’han equilibrat sense el temut augment del dèficit públic. Això ha estat possible gràcies a la vitalitat de l’economia catalana, que ha anat a més  sobretot pel pes de les exportacions, que han permès un augment de la recaptació. Una altra dada significativa que confirma un canvi de tendència en els gran números de la economia catalana és l’augment de les inversions estrangeres, que refermen la confiança que genera la nostra política econòmica a tot el món –va assenyalar l’Albert Castellanos- per molt que els nostres adversaris polítics vulguin posar l’accent en una suposada inestabilitat política generada per la demanda del referèndum d’independència. Tot plegat ens porta a poder concloure, sense equivocar-nos, que la economia catalana creix, i ho fa molt bon ritme, per sobre dels països del nostre entorn, gairebé el doble, i que gràcies això s’han pogut aprovar uns pressupostos  expansius i equilibrats, i alhora, fer-los els més socials de la història, a nivell percentual.

La Plaça de les Dones, per a tothom

L'any 2009 s'inaugurava la Plaça de les Dones del 36. Malgrat no tenir projectades tanques, el govern Espriu, no sense crisi interna entre els dos socis de govern, PSC i ICV-EUiA, va enreixar-la. D'entrada, un espai públic amb porter automàtic i accés a habitatges i comerços no té cap mena de sentit. Però més enllà de la incoherència d'inaugurar una plaça 'pública' tancada, hi havia el fet que Les Dones del 36, a qui encertadament es va dedicar l'espai, es van negar a posar-hi els peus mentre tingués reixes, una qüestió de coherència. I així ho hem reclamat des del primer dia. En diversos espais, oficials i oficiosos, des d'ERC hem reivindicat l'obertura de la plaça, la retirada de les reixes, la recuperació de l'espai que havia de ser públic. Ho hem portat sempre als programes electorals, i sempre ho hem posat sobre la taula en negociacions de plans d'actuació. Finalment, i gràcies a una avaria de les reixes fa un any, es va considerar provar de deixar oberta la plaça. Ara es fa oficialment, i per tant es retiraran les tanques. Si per algun motiu de seguretat es vol posar algun element, esperem que siguin tanques d'espais infantils o espai verd, però no volem veure més reixes a un lloc on recordem i homenatgem dones valentes, lluitadores i treballadores com Enriqueta Gallinat, Josefina Piquet o Conxa Pérez, que ja van veure i patir prou reixes durant la seva vida, i totes les que recordem any rere any en diversos actes a la mateixa plaça. Aquí teniu alguns enllaços sobre les Dones del 36: https://ca.wikipedia.org/wiki/Associació_Les_Dones_del_36 http://www.donesenxarxa.cat/les-dones-del-36-es-dissolen-com-a I aquí algunes de les nostres reivindicacions: http://ricardmartinez.blogspot.com/2009/08/placa-de-les-dones-del-36-espai-public.html http://independent.cat/nova/noticia/2009/10/09/espriu-atribueix-als-tecnics-lerror-de-culpar-erc-de-les-reixes-a-dones-del-36/ http://blocs.gracianet.cat/monolegs_politicofestius/2011/05/17/espai_public_gracia/index.

Presentació del Grup de Treball Animalista d’ERC Barcelona

El passat dilluns, 13 de febrer, vam fer al Casal de Gràcia la presentació del nou Grup de Treball Animalista d'ERC Barcelona, a càrrec de Raúl Barahona, conseller de districte d'Horta-Guinardó i impulsor de la constitució d’aquest nou grup. Aquest acte de presentació es va fer en el marc d'una gira informativa pels diferents casals de la ciutat per donar a conèixer a la militància, i a les veïnes i els veïns en general, les activitats i els debats de la sectorial animalista i fomentar-ne la participació. La recent constitució del Grup de Treball Animalista, s’han estrenat aquest mateix any, ha estat una iniciativa llargament gestada. Barcelona sempre ha estat ciutat pionera en la defensa dels Drets dels Animals, els valors cívics i la convivència a l’espai públic, així com ha estat capdavantera en la lluita anti-taurina, la supressió d’exposició de mascotes als aparadors o en l’accés d’animals al transport públic. ERC ha estat  present, i sovint protagonista, amb moltes d’aquestes lluites en defensa del benestar animal, com així ho demostra el seu programa electoral de les darreres eleccions municipals al maig del 2015. Calia, doncs, consolidar aquest trajectòria activista en favor del benestar animal amb la creació d’un Grup de Treball Animalista permanent, per garantir i  continuar amb la lluita política contra qualsevol forma de maltractament animal i afrontar els nous reptes de futur animalista a Barcelona: un nou model de zoo, l’Aquàrium, el foment d’adopcions d’animals de companyia abandonats, la lluita contra l’abandonament o la població de senglars a Collserola entre d’altres punts ineludibles del debat municipal.

Toni López, Jordi Foz i Pep Creus, dilluns al casal.

Jordi Foz: «Estem treballant molt intensament en la creació de les estructures d’Estat»

Una de les tasques que ha entomat amb més il·lusió l’actual executiva d’ERC Gràcia és la d’acostar el procés polític de la independència a les veïnes i veïns del districte, apropar-se a la situació política nacional a través de la comunicació directa amb els nostres representants a les institucions mitjançant un diàleg obert i pròxim. Per això, dilluns passat ens va semblar oportú convidar al casal en Jordi Foz, pel fet de ser militant de Gràcia i Secretari de Transparència, Govern Obert i Contractació Pública del Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya. Calia parlar amb ell d’un dels pilars claus de la construcció de la nova República Catalana: les polítiques de lluita contra el frau i en pro de la transparència, l’ètica pública i el govern obert. Així, la xerrada es va centrar en dues vessants: un repàs de les tres fases del full de ruta cap a la República Catalana, i un resum de la feina que es fa des de la Secretaria de Transparència en la lluita contra el frau i la corrupció. D’una banda, Foz va fer reviure als assistents el camí que hem recorregut aquests darrers mesos en el marc del full de ruta cap a la independència. El tret de sortida va ser l’anunci públic a la comunitat internacional de la nostra voluntat política de plena sobirania, el 9 de novembre de 2014. Amb la victòria política de Junts pel Sí es va iniciar la fase de construcció de les estructures d’estat, fase en què ens trobem ara mateix, i que té de termini una durada aproximada de divuit mesos, tal com varen establir en el programa electoral del 27-S.  Una fase que en Jordi Foz defineix de menys èpica però, alhora, fonamental per assolir l’objectiu final. «Cal esgotar, encara, tot els àmbits de competències del marc autonòmic, -va assegurar- ja que són molts més del que la gent es pensa. L’Agència Tributaria Catalana és el millor exemple d’estructura d’Estat que podria estar més avançada dins el marc competencial autonòmic des de fa molts anys enrere».

Els guardonats mostren els premis acompanyats per representants d'ERC.

Marta Rovira, al lliurament dels premis Francesc Vilaplana: «Tornarem a posar les urnes perquè no hi ha cap altra manera de decidir el que volem ser. O referèndum o referèndum»

El sopar de lliurament dels Premis Francesc Vilaplana, que ERC-Gràcia atorga anualment, ha comptat enguany, el passat 17 de novembre, amb la presència de Marta Rovira, secretària general d’Esquerra Republicana de Catalunya i d’Alfred Bosch, president del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona.   Marta Rovira ha confirmat que "tornarem a posar les urnes perquè no hi ha cap altra manera de decidir el que volem ser. O referèndum o referèndum". Rovira ha afirmat que "el nostre objectiu últim no és la independència, sinó treballar per una República de justícia social i oportunitats".   Alfred Bosch ha lloat la Fundació Eulàlia Torras de Beà, "per la seva tasca social en l’àmbit de la psiquiatria i la psicologia del Nen i de l’Adolescent" i la figura de Toni Torrens, "per ser l’impulsor dels Foguerons de Sa Pobla a Gràcia", a qui ha dedicat una glossa pròpia.   Al seu torn, els premiats han agraït la distinció rebuda. Toni Torrens ha comentat que "ningú és profeta a casa seva però jo sí, perquè a Gràcia estic a casa meva". La pròpia Eulàlia Torras de Beà, en representació de la fundació premiada, ha agraït el premi "que ha estat inesperat" i ha passat la paraula a la directora Anna Taberner, que ha assegurat que "estem molt contents d’estar a Gràcia per ajudar els joves que necessiten una atenció especial".   La seu de l’Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament (ACIDH) va acollir aquest dijous l’entrega dels 3rs Premis Francesc Vilaplana, que ha comptat amb l'assistència d'un centenar de veïns i veïnes de la Vila de Gràcia. Èrica Orte Rocasalbas Federació de Barcelona d'ERC  

Un moment de la trobada

Jornada d'acollida de nous militants, amigues i amics

El passat dilluns 24 d'octubre vam organitzar una trobada de nous militants, simpatitzants i amics amb l'executiva del nostre casal i en Jordi Coronas, regidor portaveu d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Barcelona. A les sis menys cinc, una desena llarga de companys i companyes esperaven puntuals a la porta per a començar i després d'una roda de presentacions va començar l'acte amb una intervenció d'en Jordi Coronas. El portaveu al consistori va començar per donar les gràcies a totes les persones que han fet, en les seves paraules, «un pas que no s'estila». Al partit hi tenim molta feina i cada parell de braços i cada cap és benvingut, ens va dir. A nivell nacional tocarà arremangar-nos en una nova campanya que de ben segur serà de bell nou la campanya de les nostres vides, i a nivell municipal va asseverar que «tenim un Dragon Khan a l'ajuntament» arran dels darrers esdeveniments produïts al Centre Cultural El Born que han desembocat amb  la retirada de les estàtues feixistes de la via pública. Els diferents membres de l'executiva que van prendre la paraula van explicar la nostra dinàmica de treball, el paper que tenim a l'ajuntament i, sobre tot, que la gent d'Esquerra som els ulls i les orelles del partit fora de les quatre parets del casal. Després de l'acte d’acolliment de nous militants vam celebrar la nostra reunió habitual dels dilluns, que va comptar amb la presència de Montserrat Benedí,  regidora d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, i on vàrem debatre conjuntament algunes de les propostes d’ERC pel proper plenari municipal, en especial la defensa d’un model d’urbanisme de gènere, més inclusiu i d’igualtat de tracte. La jornada va cloure amb un refrigeri entre la nova i la vella militància, tot recordant els propers actes polítics impulsats pel casal: l’acte de proximitat de l’Alfred Bosch amb les veïnes i veïns del barri del Coll i el sopar de lliurament dels premis Francesc Vilaplana, que comptarà amb la presència de la Secretària General d’ERC, Marta Rovira.

Aspecte del casal durant la xerrada. Marta Jiménez

Alfred Bosch: «No es pot defensar Barcelona sense defensar Catalunya»

El president del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, va ser dilluns al casal Francesc Macià de Gràcia per fer una xerrada amb militants i amics i debatre sobre la política municipal a Barcelona. Va començar fent un balanç de l’activitat del govern municipal i del paper d’ERC, des de l’engrescador programa amb què Barcelona en Comú (BeC) va guanyar l’alcaldia fins a l’estat actual de fracàs i decepció. Va defensar que, al principi, no es podia estar en contra del programa social presentat per BeC, però que de mica en mica es van començar a incomplir els pactes a què havien arribat amb ERC. «Pensem que és hora de començar a repartir llenya», va dir, referint-se al fet que en l’actual situació és impensable seguir donant-li suport, especialment pel que fa als pressupostos. Com a exemple va posar els acòlits d’Ada Colau al Parlament, que amb el seu bloqueig als pressupostos de la Generalitat van fer perdre a Barcelona uns 185 milions d’euros, cosa que perjudica la ciutat i en la qual ERC no pot participar. «No es pot defensar Barcelona sense defensar Catalunya», va explicar Bosch. Però no va deixar de fer referència, fins i tot abans que un militant li fes una pregunta en aquest sentit, a les dificultats per afrontar aquesta situació. L’aritmètica municipal i el repartiment de regidors fa molt difícil arribar a majories, i una moció de censura es perdria quasi amb tota seguretat. Malgrat la bona sintonia amb la militància i el crèdit moral davant BeC, va defensar la necessitat d’adreçar-se al seus votants i presentar-nos com a alternativa d’esquerres i social. Obert el torn de preguntes, es van plantejar diversos temes d’actualitat municipal, uns ja tradicionals i altres de nous. Les intervencions per temes de mobilitat es van centrar en les bicicletes i la circulació de cotxes. Bosch va criticar el disseny de la xarxa de carrils bici així com la seva senyalització, sense que això s’hagi d’entendre com una justificació de l’incivisme.